[LaCrisi-paguinElsRics] interes ceres

[josepxarxacobas]

RECULL DE SENTÈNCIES D’INTERÈS EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ TEMPORAL

Una recent sentència del Tribunal Suprem de 15 de juliol de 2009 (JUR
2009\428402), que cita dues sentències de 6 de març de 2009 (RJ 2009\1843) i
de 21 de març de 2002 (RJ 2002\3818), analitza les qüestions més importants
relacionades amb els contractes temporals d’obra o servei, per
circumstàncies de la producció i d’interinitat, amb les següents
consideracions que transcrivim:
"A/. La validez de cualquiera de las modalidades de contratación temporal
causal, por el propio carácter de esta, exige en términos inexcusables, que
concurra la causa objetiva específicamente prevista para cada una de ellas.
Lo decisivo es, por consiguiente, que concurra tal causa. Pero la
temporalidad no se supone. Antes al contrario, los artículos art. 8.2 y 15.3
del ET, y 9.1 del Real Decreto 2720/1998 de 18 de diciembre que lo
desarrolla, establecen una presunción a favor de la contratación indefinida.
De ahí que en el apartado 2.a) de los artículos 2, 3 y 4 del R.D . citado,
se imponga la obligación, en garantía y certeza de la contratación temporal
causal, de que en el contrato se expresen, con toda claridad y precisión,
los datos objetivos que justifican la temporalidad: la obra o servicio
determinado, las circunstancias de la producción, o el nombre del trabajador
sustituido y la razón de la sustitución.
Es cierto, no obstante, que la forma escrita y el cumplimiento de los
citados requisitos no constituye una exigencia "ad solemnitatem", y la
presunción señalada no es "iuris et de iure", sino que permite prueba en
contrario, para demostrar la naturaleza temporal del contrato. Mas si la
prueba fracasa, el contrato deviene indefinido".
B/. Cuando un contrato temporal causal deviene indefinido por defectos
esenciales en la contratación, la novación aparente de esta relación laboral
ya indefinida, mediante la celebración de un nuevo contrato temporal sin
práctica solución de continuidad, carece de eficacia a tenor del artículo
3.5 del Estatuto de los Trabajadores.
En tal caso, tampoco rompe la continuidad de esa relación de trabajo, la
suscripción de un recibo de finiquito -- que por otro lado no refleja,
normalmente, mas que la liquidación de cantidades adeudadas -- cuando la
empresa da por extinguido el contrato temporal viciado. Además se entiende
que no existe interrupción eficiente, cuando la que media entre uno y otro
contrato temporal es inferior al tiempo de caducidad, 20 días hábiles, de la
acción de despido que podía ejercitarse tras aquella extinción".
C/. La fijeza así surgida permanece, aunque se formalicen luego otro u otros
contratos temporales, incluso aunque alguno de ellos, en si mismo y al
margen de la cadena contractual, pudiera considerarse válido. De modo que
las sucesivas relaciones laborales temporales que en circunstancias normales
no se hubieran intercomunicado, pasan a constituir una única relación
laboral indefinida e indisponible, por aplicación de los artículos 3.5 y
15.3 del Estatuto de los Trabajadores. Conviene advertir que el fraude de
ley del que habla el último precepto no implica siempre y en toda
circunstancia, una actitud empresarial estricta y rigurosamente censurable,
desde una perspectiva moral, social o legal (dolus malus), sino la mera y
simple constancia de que la situación laboral contemplada no implica
eventualidad alguna, y sí una prestación de servicios que es clara
manifestación del desarrollo normal y habitual de la actividad empresarial".
El art. 15.1 del ET (RCL 1995, 997) ("El contrato de trabajo podrá
concertarse por tiempo indefinido o por una duración determinada"), […]
mantiene la tradicional presunción en favor del contrato por tiempo
indefinido porque esa sigue siendo la regla mientras que la duración
determinada se contempla como excepción para los supuestos concretos que la
propia disposición regula”.

A continuació, hi trobareu les sentències del Tribunal Suprem i alguna de
tribunals superiors de justícia de Comunitats Autònomes, més importants en
relació a cadascuna de les modalitat contractuals i finalment alguns
pronunciaments que ja s’ han emès sobre la limitació de la contractació
temporal successiva.







ARTICLE 15.1. A) DE L’ ET, CONTRACTE D’OBRA O SERVEI DETERMINAT

Es lícit el contracte d’ obra o servei determinat limitat a la vigència d’
una contracta de l’ empresa amb una altra empresa segons les sentències del
Tribunal Suprem, de 20 de novembre de 2000 (RJ 2001\1422), de 4 de maig de
2006 (RJ 2006\2398), de 4 d’octubre de 2007 (RJ 2008\696).

En el mateix sentit, es considera activitat normal de l’ empresa limitada en
el temps la neteja de locals; i es considera legal l’ extinció del contracte
d’obra malgrat s’ inicií una nova contracta però per a un local diferent:
sentència Tribunal Suprem, de  26 de juny de 2001 (RJ 2001\6839).

Perquè el contracte d’ obra o servei determinat sigui legal és necessari que
l’ obra o servei tingui autonomia i substantivat pròpia dins de l’activitat
de l’ empresa: sentències del Tribunal Suprem, d’1 d’octubre de 2001 (RJ
2001\8490), de 22 de febrer de 2007 (RJ2007\2883), de 30 d’octubre de 2007
(RJ 2008\296), de 6 de març de 2009 (RJ 2009\3818).

L’ existència d’ una subvenció pública per la realització d’ un determinat
servei no és, en si mateixa, justificadora d’un contracte d’obra o servei
determinat. També caldrà considerar l’existència o no dels altres requisits
per determinat la validesa del contracte: sentències del Tribunal Suprem de
19 de març de 2002 (RJ 2002\5989), de 21 de març de 2002 (RJ 2002\5990) i de
22 de novembre de 2002 (RJ 2003\1922).

La irregularitat del primer contracte temporal comporta la nul·litat dels
posteriors contractes temporals: sentència del Tribunal Suprem de 22 d’abril
de 2002 (RJ 2002\7796), de 7 de novembre de 2005 (RJ 2006\1691), de 24 d’
abril de 2006 (RJ 2006\3628).

Els convenis col·lectius a l’ hora d’identificar els treballs o tasques amb
substantivat pròpia dins de l’activitat normal de l’empresa  no poden
identificar obres o tasques que no puguin ser objecte del contracte d’obra,
per exemple,  l’ obertura d’ un nou establiment:  Sentència del Tribunal
Suprem de 23 setembre de 2002 (RJ 2003\704), o treballs fixos discontinus en
la sentència del Tribunal Suprem de 7 de març de 2003 (RJ 2003\4499).

El contracte d’ obra o servei ha d’ identificar de forma suficient la causa
de la temporalitat: sentència del Tribunal Suprem de 22 de juny de 2002 (RJ
2004\7472), de 23 de novembre de 2004 (RJ 2005\569).

Si no ha acabat l’ obra o servei pel qual es va signat el contracte d’ obra
o servei, aquest no es pot extingir: sentència del Tribunal Suprem de 30 de
novembre de 2004 (RJ 2005\1327), de 31 de gener de 2005 (RJ 2005\2849), d’11
de maig de 2005 (RJ 2005\4981).

El contracte fix d’ obra de la construcció ha d’ identificar cadascuna de
les obres: sentència del Tribunal Suprem de 30 de juny de 2005 (RJ
2005\7791).

El contracte d’ obra o servei determinat no es pot utilitzar per fer
treballs normals i permanents de l’ empresa: Sentència del Tribunal Suprem
de 10 d’octubre de 2005 (RJ 2005\8004).

El contracte d’ obra o servei vinculat a la duració d’ una contracta no es
pot extingir legalment si l’ extinció de la contracta és per voluntat de l’
empresa contractista: sentència del Tribunal Suprem de 14 de juny de 2007
(RJ 2007\5479); tampoc si es produeix una reducció de la contracta per
voluntat de l’ empresa contractista, segons la sentència del Tribunal Suprem
de 10 de juny de 2008 (RJ 2008\5149).

El contracte d’ obra o servei vinculat a la duració d’ una contracta no es
pot extingir legalment si l’ extinció de la contracta va seguida d’ una nova
contracta amb la mateixa empresa i per el mateix objecte: sentències del
Tribunal Suprem de 17 de juny de 2008 (RJ 2008\4229), de 17 de juliol de
2008 (RJ 2008\7054), de 28 d’abril de 2009 (RJ 2009\3844); també si es
tracta d’ una contracta pública, segons la sentència del Tribunal Suprem de
18 de juny de 2008 (RJ 2008\4449).

No es pot utilitzar el contracte d’ obra o servei per fer treball de
caràcter fix però discontinu: sentència del Tribunal Suprem de 21 de gener
de 2009 (RJ 2009\1831).


ARTICLE 15.1. b) DE L’ ET , CONTRACTE PER CIRCUMSTÀNCIES DEL MERCAT,
ACUMULACIÓ DE TASQUES O EXCÉS DE COMANDES

El contracte per circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de
comandes es caracteritza per la temporalitat de la causa (duració màxima de
6 mesos); no es poden cobrir necessitats permanents de l‘empresa: sentència
del Tribunal Suprem de 17 de gener de 2008 (RJ 2008\240).

Aquest contracte exigeix sempre la determinació de la seva duració i aquesta
duració regeix la vigència del contracte; l’ empresa està obligada a
establir la duració o sotmetre’s a la duració màxima: sentència del Tribunal
Suprem de 4 de febrer de 1999, (RJ 1999\1594).

És necessari que el contracte per circumstàncies de la producció concreti la
causa determinant de la seva duració; Sentència del Tribunal Suprem de 6 de
març de 2009 (RJ 2009\1843).

A l’ àmbit de les administracions públiques la insuficiència de plantilla,
si els llocs de treball no estan creats i en conseqüència no s’ han inclòs
en la relació de llocs de treball, pot justificar un contracte temporal per
circumstàncies del treball: sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de
2005 (RJ 2005\9700).

El criteri decisiu d’aquesta modalitat contractual és el caràcter temporal,
conjuntural o ocasional del treball, com a circumstància que exigeix a l’
empresa un increment de la plantilla amb caràcter temporal: sentència del
Tribunal Suprem de  21 d’abril de 2004 (RJ 2004\4360).

Els convenis col·lectius que poden ampliar la duració màxima del contracte
només són els convenis col·lectius estatutaris o d’ eficàcia general:
sentències del Tribunal Suprem de 20 de novembre de 2003 (RJ 2004\29) i de
18 novembre de 2003 (RJ 2004\504).

Els convenis col·lectius estatutaris o d’ eficàcia general poden fixar
duració màxima dins dels paràmetre legals, però res més. El conveni
col·lectiu no pot autoritzar la utilització del contracte per tasques de
caràcter fix discontinu o de temps parcial. El contracte eventual no port
ser intermitent i el contracte a temps parcial exigeix la precisió del temps
d’ efectivitat dels serveis: sentència del Tribunal Suprem de 17 de desembre
de 2001 (RJ 2002\2028).

Aquest contracte està pensat per cobrir necessitats i tasques habituals de l
’ empresa que experimenten un increment que requereix de més treballadors de
forma temporal, encara que sigui com a conseqüència d’una reducció de
jornada i fins que no es dotin nous llocs de treball:  sentència del
Tribunal Suprem de 13 de febrer de 2006 (RJ 2006\4423).

És necessari que el contracte indiqui amb claredat i concreció la causa
definidora de la temporalitat i que el treballador contractat treballi
realment en les tasques contractades: sentència del TSJ Madrid, de 14 d’
abril de 2009 (JUR 2009\258735).

El que caracteritza l’ acumulació de tasques és la desproporció existent
entre el treball que s’ ha de realitzar i els treballadors dels quals l’
empresa disposa, i això es produeix quan s’ incrementen de forma ocasional
les feines o es redueix de forma ostensible el nombre de treballadors:
sentència del TSJ Catalunya de 26 de juny de 2008  (AS 2008\2070).



ARTICLE 15. 1. c)  CONTRACTE  D’INTERINITAT


Es pot utilitzar durant el  període de temps que dura el procés selectiu per
la cobertura de la vacant: Sentència del Tribunal Suprem de 8 d’abril de
2009 (RJ 2009\3248), de 29 de maig de 2008 (RJ 2008\5127), de 14 de maig de
2008 (RJ 2008\3488).

El contracte d’ interinitat es pot extingir quan s’acaba la causa que va
donar lloc a la reserva del lloc de treball en el sentit que la
no-reincorporació del treballador substituït també dóna lloc a l’ extinció
del contracte d’ interinitat: sentencia del Tribunal Suprem de  13 de maig
de 2008 (RJ 2008\3290).

Continuar treballant una vegada s’ ha produït l’ acabament de la causa de la
interinitat comporta que la relació és indefinida: sentència del Tribunal
Suprem de 31 de gener de 2008 (RJ2008\1622).

No es pot substituir a un treballador en situació d’excedència voluntària
amb un contracte d’ interinitat perquè l’excedència voluntària no dóna dret
a reserva de lloc de treball: sentència del Tribunal Suprem de 22 de gener
de 2008 (RJ 2008\327).

El transcurs del termini de temps per la cobertura de la plaça vacant (3
mesos) no és suficient per convertir el contracte d’ interinitat en
indefinit. De fet, el conveni col·lectiu pot establir una duració superior a
tres mesos: sentència del Tribunal Suprem de  19 de desembre de 2007 (RJ
2007\9245).

La cobertura d’ una vacant per un sistema de mobilitat interna regulat per
conveni col·lectiu pot produir l’extinció del contracte d’ interinitat:
sentència del Tribunal Suprem de  30 d’octubre de 2007 (RJ 2007\9207), de
15 d’octubre de 2007 (RJ 2008\609).

El contracte d’ interinitat no pot establir un període de temps prèviament
determinat i quantificat per la seva extinció diferent del temps que pugui
durar la causa que el motiva: sentència del TSJ Galícia de 10 de juny de
2005 (JUR 2005\191752).



ARTICLE 15.5. DE L’ ET. LIMITACIÓ A LA CONTRACTACIÓ  TEMPORAL  SUCCESSIVA


La previsió legal de limitació de la contractació temporal successiva és d’
aplicació a l’ àmbit de les administracions públiques, amb les conseqüències
legals específiques: sentències del TSJ Madrid, de 25 de maig de 2009 (AS
2009\1766), de 22 d’abril de 2009 (AS 2009\1700), del TSJ Andalusia/Sevilla
, de 18 de febrer de 2009 (AS 2009\1468).

Dels com a mínim dos contractes temporals successius, el primer ha d’estar
en vigor a 15 de juny de 2006 (és a dir, pot haver-se iniciat abans) i el
segon s’ ha d’ haver signat amb posterioritat al 15 de juny de 2006:
sentència TSJ Andalusia/Granada, de 3 de desembre de 2008 (AS 2009\791).

La rescissió d’ un contracte temporal legal, si s’ ha produït un
encadenament de dos o més contractes, en el termes establerts a l’article
15.5. de l’  ET , comporta un acomiadament improcedent: sentències del TSJ d
’Andalusia/Granada d’1 d’octubre de 2008 (AS 2008\3069) i del TSJ Múrcia de
29 de setembre de 2008 (JUR 2008\392730).

A l’ hora de determinar si s’ ha produït una contractació temporal
successiva contraria a l’ ET i pel que fa al compliment del requisit del
“mateix lloc de treball” pel qual s’ han signat pel mateix treballador dos o
més contractes temporals legals, s’ han de tenir present els treballs
efectivament realitzats pel treballador al marge del que digui el contracte
de treball: sentència del TSJ d’Andalusia/Granada de 5 de març de 2008 (JUR
2008\323646).



novembre de 2009

------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20091126/60d95f2a/attachment-0002.htm 
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20091126/60d95f2a/attachment-0003.htm