[energiadecreixent] Reflexions decreixents

[enric]

Hola Stefano,

Gràcies amb les teves reflexions les he compartit en la llista de correu
i no estarà de menys si les vols aportar en el fòrum.

La xarxa de contactes és molt important i per això mimem totes les dades
que tenim i en preguntem més. En el qüestionari que vam enviar i que
tenim penjat a la web cada persona pot informar de en quins grups està i
a qui fa arribar la informació.
Volem estudiar com usar aquesta informació perquè a nivell local es
pugui extendre més la xarxa del que ja es fa espontàniament que no es
poc, però de moment anem avançant.

En relació al treball del decàleg, només et vull aportar una altra
reflexió que trobo que pot tranquilitzar la teva preocupació.

Penso que el procés de debat que significa construir el decàleg (o com
li volguem dir que això també es debat) en equip és més important i útil
als lectors, que el propi resultat d'un suposat decàleg definitiu que no
 penso que arribi a existir si no ens cansem de debatre.

Així doncs auqe aquestes puntualitzacions i contrapuntualitzacions
siguin inacabables no només no és negatiu sino que ho veig com una
riquesa. Al fòrum tothom sap que la seva aportació pot fer incorporar un
punt o treure'l i estar disposat a escoltar i llegir atentament els
arguments dels altres; i és aquest procés en sí prou valuós com per
menystenir-lo.

Un altre argument que seria insuficient si parlèssim d'algu tancat però
que en aquest cas complementa la idea anterior és que el decàleg ajuda a
que algu que entra en aquest tema es faci una idea de que pot significar
el decreixement en propostes i per tant serveix com a eina per
comprendre. El fet que l'eina estigui en moviment, l'ajuda a veure que
és una dinàmica oberta i  poc ideologitzada.

Per tant hem de saber i conèixer els perills de tancar-se ideològicament
però no per deixar de debatre idees concretes sino per tenir una
dinàmica viva, oberta i sense final.

salut i si pots venir a la fira de la terra ens veurem per allà!
enric


En/na Stefano Puddu ha escrit:
> Bona tarda Enric,
> 
> havia promés fer-te arribar alguna petita reflexió sobre com veig la
> situació del procés "decreixent", després de les jornades del març.
> Són consideracions molt subjectives. No tenen altra pretensió que
> expressar la meva manera de veure i sentir les coses.
> 
> Per començar, només dir que m'ha semblat un bon inici.
> S'ha fet bona feina per donar a conèixer un plantejament relativament nou.
> D'això crec que podem estar-ne globalment i col·lectivament satisfets.
> 
> Tinc el convenciment que el decreixement no aporta, en principi,
> coneixements nous, sinó una manera interessant de relacionar coses que
> se sabien.
> És una paraula que permet apropar i crear sinergies entre les
> experiències de tots els moviments políticosocials més importants dels
> darrers 30 o 40 anys.
> Suposo que també hi ha hagut altres intents de crear síntesis d'aquest
> tipus (em ve al cap la Permacultura), però potser han tingut un perfil
> massa "ideologitzat", com si s'hagués d'acceptar tot el paquet, o res.
> Al contrari, un punt que em sembla positiu del decreixement és la seva
> "laicitat radical". Desmitifica la religió del creixement però sense
> voler-ne crear una altra.
> Proposa un espai de trobada entre tradicions diferents deixant clar que
> cap d'elles pot incloure totes les altres i que el decreixement tampoc
> té la pretensió de fer-ho, sinó que el seu objectiu és que es trobin.
> Així ho veig jo.
> 
> Per això em preocupa entrar en una dinàmica de "decàlegs": em sembla que
> ens fa caure en un camí perillós, que és el d'ideologitzar un magma
> massa extens, massa variat, massa complex, perquè pugui cabre en 10, 15
> o 30 punts.
> Pel que he pogut veure amb una petita ullada al fòrum, i malgrat
> l'actitud positiva i constructiva de tothom, és natural que el procés de
> puntualitzacions i contrapuntualitzacions sigui inacabable, i que
> cadascú estiri la manta cap al terreny que li és més propi.
> No tinc cap dubte que, a l'hora de la veritat, jo també faria el mateix,
> potser sense adonar-me'n, si no és de forma voluntària.
> Per tant, no entro en valorar si el decàleg actual estigui bé o
> malament: en la meva opinió, simplement seria millor no fer-ne.
> 
> De fet, si no vaig errat, això del decàleg ve del grup francès que ha
> plantejat la proposta de fer un partit del decreixement, una idea que em
> sembla més aviat destinada a fragmentar l'onada decreixent més que no
> pas a donar-li embranzida.
> El major potencial del decreixement és la seva capacitat de sembrar
> ferments crítics dins la societat de forma transversal i en els àmbits
> més diversos.
> Si se'n fa un partidet es torna a la marginalitat més absoluta.
> 
> Per tant no reforçaria les dinàmiques d'ideologització ni tampoc les de
> construir un discurs "tancat" sobre decreixement (per exemple a les
> xerrades).
> Està bé tenir punts de referència, un guió de possibles temes a tocar,
> una sèrie de dades disponibles, etc.
> Però, des del meu punt de vista, un ponent no va a "explicar una lliçó
> apresa" (i concreta) per ensenyar-la a altra gent, sinó que va a
> compartir una inquietud personal, la insatisfacció que el porta a
> "objectar" i a buscar noves opcions.
> Per mi és fonamental que aquestes opcions siguin obertes. Que quedi
> patent que no tenim la veritat, que no ho sabem tot, que no tenim les
> solucions.
> Que no es tracta tampoc d'entrar en una carrera per establir qui és més
> radical, qui és més "decreixent".
> Fins i tot crec que seria positiu que cada ponent pugui posar-hi alguna
> cosa pròpia, el seu punt personal de contacte amb aquesta perspectiva.
> Penso que així seria més fàcil connectar amb les altres persones,
> afavorir que cadascú trobi aquest punt d'implicació relacionat amb la
> seva vida i la seva experiència.
> 
> En aquest sentit, la tasca que veuria més interessant és el reforçament
> de la xarxa de contactes entre individus, grups, entitats, empreses...,
> començant per l'exercici personal de tenir més clara quina és la pròpia.
> Em sembla que podria ser clau que cadascú clarifiqui quines són les
> seves persones de referència, els grups en els quals està implicat o als
> quals pot accedir, els àmbit on pot fer circular temes de debat,
> escrits, propostes concretes.
> No es tracta de tornar a fer la guia de telèfons sinó de tenir clar els
> llocs on tenim persones amigues, amb qui hi ha un diàleg encetat, que
> sabem receptives, etc.
> Aquest podria ser un exercici "d'empoderament" bastant simple i útil per
> a un arrelament del nostre moviment, sense caure en la tentació de
> sempre: de construir la base de dades més gran del món...
> 
> 
> Per acabar, et demano que no llegeixis res del que he escrit com a un
> possible retret cap a ningú: en realitat, si vols que t'ho digui,
> aquestes consideracions són el reflex de les meves "neures", que tinc
> com a qualsevol altre.
> Durant aquests temps amb prou feines si he tingut temps d'obrir els
> correus i fer una lectura diagonal o directament vertical d'allò que
> circulava per la xarxa decreixent.
> En aquest sentit, em sembla molt pertinent el que apunten els amics
> d'Osona, en el programa de les seves jornades, quan recorden que el
> decreixement passa per sortir de la centralitat del treball i
> reapropiar-se del temps de vida.
> En definitiva, hauríem de treballar menys, com a primer pas...! Ho tinc
> clar però no sé com fer-ho.
> 
> Si creus que tot això pot ser d'alguna utilitat, el faràs circular.
> Jo només volia posar-ho per escrit.
> 
> 
> Salut, records i fins aviat,
> stefano
> 
>