[Educaciolliure] UNA MICA MÉS DE CLAREDAT SOBRE L' ESPAI DE LEGALITAT

[jmateu22axtec.cat]

Hola companys/es
L’aclariment encara no m’ha deixat en calma. Encara tinc aquella sensació que el que he escrit fins ara no recull tot el que sento. També crec que, en haver d’escriure, el meu pensament s’ha anat aclarint una mica. Així que us envio unes poques reflexions més, us demano disculpes per si us atabalo, i us agreeixo si heu fet l’esforç d’intentar entendre el que us envio.
Penso que el primer que cal fer és parlar amb l’administració i els partits polítics per presentar la realitat dels espais d’educació lliure, de la tasca educativa que s’està fent, del dret de les famílies a decidir i crear aquests espais, i de la seva raó i importància d’existir tant per a aquests famílies i fills/es com per a tot els sitema educatiu i la societat en general. Aquest treball ‘pedagògic’ em sembla bàsic.
A partir d’aquest diàleg, potser l’administració o els partits politics fan una proposta sobre què hauria de recollir la llei per permetre aquesta existència.
Si no ho fan, i potser si ho fan també, nosaltres hauríem de presentar una proposta pròpia.
Com que aquests espais d’educació lliure són força diversos, la proposta hauría de ser prou flexible per incloure’ls a tots.
És a dir, si la proposta fos per exemple ‘flexibilitzar la normativa d’escoles privades’ amb un estatut especial, segurament això no inclouria tots els espais d’educació lliure, perquè amb la denominació de ‘escola’ vindrà també una reglamentació en termes ‘escolars’: titolació dels educadors, curriculum, espais, etc., que potser, malgrat que sigui flexible, no tothom està disposat a complir. I una reglamentació que exclogués, que dividís entre alternatius bons i dolents, crec que seria molt pitjor que cap reglamentació.
Una possibilitat més inclusiva és que la llei estengués la menció que ja surt ara a l’avantporjecte sobre ‘formes alternatives de compliment de l’escolarització a infantil’ a tota l’etapa obligatòria. Això, d’entrada, podria incloure totes les formes alternatives sense necessitat de canviar ni el concepte d’escolarització obligatòria, ni el doble tipus d’escoles privada – pública actual, dues coses que segurament es negaran a modificar, perquè si ho fessin els resultaria molt més complicat per una banda obligar a col·lectus marginats a escolaritzar els fills/es, i per un altra controlar les escoles privades. 
I com que la Generalitat exigirà regular aquestes ‘formes alternatives’ (com també surt ja a l’avantprojecte), aleshores caldria presentar una proposta el més flexible possible
Una idea podria ser que hi hagués dos tipus d’espais educatius (‘formes alternatives de compiment de l’escolarització obligatòira’), a més de l’educació a casa (que no se si demanen això o un altre tipus de redactat):
espais educatius (escoles) experimentals, amb una normativa pròpia que pugués fer més senzill complir amb els temes d’aules, currrículum, educadors/es, ...., i 
espais de criança compartida, també amb una reglamentació pròpia, per diferenciar-los dels espais educatius experjmetnals i de l’educació a casa. 
La nostra proposta hauria de detallar la reglamentació que volem per a cada un d’aquests espais, una reglamentació que fos prou flexible per donar cabuda a les diferents realitats. Per exemple, no és el mateix que la reglamentació digui que els ‘espais educatius expermentals’ han de comptar amb uns espais mínims de 2 metres quadrats per nen/a, que afirmar que caldrà 3 aules de 40 metres quadrats per aula, .... la primera opció permet una major flexibilitat a la realitat de cada projecte, de manera que no es torni a caure en la idea que tots els espais educatius alternatius hagin de tenir una única forma.. 
Aleshores tots els projectes que estiguéssin disposats a acollir-se a aquesta regularització podríen tenir una triple via legal i, si arribés el cas, judicial:
afirmar que son pares i mares que opten per l’educació a casa (suposant que això sigui permés, ja sota aquestes ‘formes alternatives de complir l’escolarització obligatòria’ o sota alguna altra menció explícita a l’educaió a casa que la llei pugui incorporar)
afirmar que són pares i mares que opten per un ‘espai de criança compartida’, que per exemple podria incloure la presència dels pares i les mares en els espais educatius
afirmar que són un ‘espai educatiu experimental’ (escola)
Per què tres possibilitats i no dos només (educació a casa i escoles experimentals)? Per què penso que d’entrada cal defensar aquest ‘espai de criança compartida’ de forma diferencial?
Perque potser per a algun dels projectes actuals no seria massa fàcil demostrar que no són ni escola ni educació a casa. 
És a dir, si els companys de ‘educar en família’ aconsegueixen que la llei incorpori aquesta possbilitat, hi haurà una normativa, la que ells/es han proposat o un altra. I segurament l’administració intentarà que en aquesta normativa no es colin escoles encobertes.
I és possible també que aquests projectes no vulguin o no puguin complir amb la reglamentació dels suposats ‘espais educatius alternatius (escoles)’
Per tant, d’entrada, com a estratègia negociadora, penso que s’hauría d’optar per aquestes tres vies. Però a més d’una estratègia, em sembla que ha de ser un dret. Que les famílies que no escolaritzen els fills/es en ‘escoles’ o ‘espais educatius alternatius’ puguin trobar-se si volen, amb la regularitat que vulguin, i tenir uns espais propis preparats i adequats. Per què carai s’hauria de permetre l’educació a casa i no els espais de criança compartida? L’única raó és que tinguin por a que siguin ‘escoles encobertes’. Doncs be, que es reguli, igual que l’educació a casa s’haurà de regular per tal que no tinguin por a que hi hagi una perversió d’això.
Be, 
Us demano disculpes per tanta lletra...
jordi
 
 
-------------- següent part --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20080508/102403b5/attachment.htm>