[REpensar Barcelona] Aquest divendres 13 Ariadna Pi us convida a una festa de pijames

[Ariadna Pi]

*AQUEST DIVENDRES 13 ARIADNA PI **US CONVIDA A UNA FESTA DE PIJAMES*



L'Ariadna Pi fa dotze anys i ha decidit organitzar una festa de pijames a
casa seva, que serà seva perquè se n'apropiarà durant unes hores. El lloc
triat us agradarà. És una casa enorme i espectacular, que té de tot-de tot:
llits, sofàs, lavabos, cuines i moltíssimes altres coses, la majoria
absolutament inútils, encarnant de forma immillorable el sistema de consum
que patim, que et ven tirat el que és prescindible i a preus prohibitius el
que més et fa falta. Ha pensat que el dia ideal seria aquest proper
Divendres 13, més que res perquè el que succeeix al seu voltant recorda cada
cop més una pel·lícula de terror o un malson.


L'Ariadna ha viscut abans d'ara. Era molt petita que va migrar del camp
català a Sant Martí de Provençals, amb el proletariat; va ser gitana de
soca-rel, indígena entre indígenes a la muntanya de Montjuïc a finals del
XIX; va ser portera a l'Eixample i també va arribar des de Múrcia amb els
pares, que havien acudit a Barcelona per treballar a les obres del Metro als
anys vint. Havia anat a a parar a una d'aquelles modestíssimes cases barates
que encara hi ha al Bon Pastor. L'Ariadna seria més tard, a mitjan
anys 50, una dona vinguda d'Andalusia, Galícia, Castella o Extremadura. Se
l'havia vist treballar amb les seves mans, aplegant xapes d'uralita i quatre
totxos per fer-se una barraca al Carmel. En un altre dels seus avatars,
Ariadna havia nascut a un d'aquells blocs de pisos que van aixecar corrents
i de pressa i sense equipaments a prop de la desembocadura del Besòs. Les
cases barates, les xaboles, els polígons d'habitatges…, tot allò eren
solucions infames al problema de l'habitatge, però d'alguna manera *eren
solucions*.


 Ara, si l'Ariadna fos una treballadora jove o vella, indígena d'aquí o
d'allà sense recursos, no tindria al seu abast cap d'aquelles alternatives.
Tot i que miserablement, les altres Ariadnes van tenir el que ella avui no
tindrà: dret a tenir intimitat, aixopluc físic i moral, lloc per a la
higiene, el descans, el lleure, la sexualitat, la cuina, en una paraula:
dret a tenir el que en diuen una llar. És per això que l'Ariadna ha decidit
rebre els ministres d'habitatge de la Unió Europea que s'han de trobar la
setmana que ve a Barcelona amb una festa, per retreure'ls la seva impotència
total amb vista a garantir el que proclamen que és un dret bàsic, i que ha
acabat esdevenint una indústria i un negoci en mans d'especuladors no amb el
sòl, sinó amb unes vides privades cada cop més privades de ser vida.


O sigui que ja sabeu com funciona la cosa: cal que porteu el vostre pijama o
camisa de dormir –si és que en feu servir, és clar–, coses de menjar i beure
–ganxitos, crispetes, patates fregides, fantes...–, música... I farem una
guerra de coixins! Si voleu, us hi podreu quedar a dormir, perquè els pares
no hi són.


 Si us animeu, l'Ariadna us espera *a la sortida de l'estació de Gornal dels
FFCC Catalans a les 19,30 d'aquest divendres 13 d'octubre*. Podeu convidar
amics i amigues, però sols de confiança.


I sobretot: com sempre, no trenqueu ni agafeu res. Penseu que hi haurà gent
donant la cara i la posaríeu en perill.

Fins divendres.



*Ariadna Pi*
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/ciutat/attachments/20061010/e00d6214/attachment.htm