[REpensar Barcelona] Aquest divendres 13 Ariadna Pi us convida a una festa de pijames

[elvirapujol]

AQUEST DIVENDRES 13 ARIADNA PI US CONVIDA A UNA FESTA DE PIJAMES

L’Ariadna Pi fa dotze anys i ha decidit organitzar una festa de  
pijames a casa seva, que serà seva perquè se n’apropiarà durant unes  
hores. El lloc triat us agradarà. És una casa enorme i espectacular,  
que té de tot-de tot: llits, sofàs, lavabos, cuines i moltíssimes  
altres coses, la majoria absolutament inútils, encarnant de forma  
immillorable el sistema de consum que patim, que et ven tirat el que  
és prescindible i a preus prohibitius el que més et fa falta. Ha  
pensat que el dia ideal seria aquest proper Divendres 13, més que res  
perquè el que succeeix al seu voltant recorda cada cop més una  
pel·lícula de terror o un malson.
L’Ariadna ha viscut abans d’ara. Era molt petita que va migrar del  
camp català a Sant Martí de Provençals, amb el proletariat; va ser  
gitana de soca-rel, indígena entre indígenes a la muntanya de  
Montjuïc a finals del XIX; va ser portera a l’Eixample i també va  
arribar des de Múrcia amb els pares, que havien acudit a Barcelona  
per treballar a les obres del Metro als anys vint. Havia anat a a  
parar a una d’aquelles modestíssimes cases barates que encara hi ha  
al Bon Pastor. L’Ariadna seria més tard, a mitjan anys 50, una dona  
vinguda d’Andalusia, Galícia, Castella o Extremadura. Se l’havia vist  
treballar amb les seves mans, aplegant xapes d’uralita i quatre  
totxos per fer-se una barraca al Carmel. En un altre dels seus  
avatars, Ariadna havia nascut a un d’aquells blocs de pisos que van  
aixecar corrents i de pressa i sense equipaments a prop de la  
desembocadura del Besòs. Les cases barates, les xaboles, els polígons  
d’habitatges…, tot allò eren solucions infames al problema de  
l’habitatge, però d’alguna manera eren solucions.
Ara, si l’Ariadna fos una treballadora jove o vella, indígena d’aquí  
o d’allà sense recursos, no tindria al seu abast cap d’aquelles  
alternatives. Tot i que miserablement, les altres Ariadnes van tenir  
el que ella avui no tindrà: dret a tenir intimitat, aixopluc físic i  
moral, lloc per a la higiene, el descans, el lleure, la sexualitat,  
la cuina, en una paraula: dret a tenir el que en diuen una llar. És  
per això que l’Ariadna ha decidit rebre els ministres d’habitatge de  
la Unió Europea que s’han de trobar la setmana que ve a Barcelona amb  
una festa, per retreure'ls la seva impotència total amb vista a  
garantir el que proclamen que és un dret bàsic, i que ha acabat  
esdevenint una indústria i un negoci en mans d’especuladors no amb el  
sòl, sinó amb unes vides privades cada cop més privades de ser vida.
O sigui que ja sabeu com funciona la cosa: cal que porteu el vostre  
pijama o camisa de dormir –si és que en feu servir, és clar–, coses  
de menjar i beure –ganxitos, crispetes, patates fregides, fantes...–,  
música... I farem una guerra de coixins! Si voleu, us hi podreu  
quedar a dormir, perquè els pares no hi són.
Si us animeu, l’Ariadna us espera a la sortida de l’estació de Gornal  
dels FFCC Catalans a les 19,30 d’aquest divendres 13 d’octubre. Podeu  
convidar amics i amigues, però sols de confiança.
I sobretot: com sempre, no trenqueu ni agafeu res. Penseu que hi  
haurà gent donant la cara i la posaríeu en perill.
Fins divendres.

Ariadna Pi

------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/ciutat/attachments/20061009/5b3d406d/attachment-0001.htm