[Quideuaquitarragona] Manifestació 1 de maig - alternatiu, 17,30h Via Laietana/Catedral

[luisgonzalezamoviments.net]

_*Manifestació 1  de maig - alternatiu, 17,30h*_
*
Via Laietana/Catedral
Barcelona
*

*recorregut:
Via Laietana/Catedral enfront de Foment del Treball, fins a l'estàtua de 
Cambo, per a pujar per Jonqueras, fent èmfasi en la corrupció a l'altura 
del Palau, per a acabar per ronda S. Pere, Pº Gracia i enfront de la Borsa.
*


*Contra les retallades socials, cap a la vaga general!*

MANIFEST 1 DE MAIG ALTERNATIU 2010

La crisi actual, lluny de ser una crisi conjuntural passatgera, és una 
veritable crisi sistèmica, econòmica i financera, social, ecològica, 
alimentaria i de les cures. Malgrat el que ens diguin les èl.lits 
polítiques i económiques, no estem al final de la crisi i el més dur 
encara està per arribar.

La professionalització de la política, els lligams cada cop més estrets 
entre el món empresarial i la política, i les polítiques neoliberals han 
generalitzat la corrupció a molts indrets de casa nostra, tal i com ho 
mostren els escàndols dels últims mesos. La corrupció, lluny de ser un 
problema causat per actituds individuals mogudes per l'avarícia, és una 
conseqüència del model econòmic implementat als darrers anys, basat en 
l'especulació i la desregulació.

L'opció de les elits polítiques i econòmiques és intentar transferir el 
cost de la crisi als sectors populars. La imminent Reforma Laboral n'és 
un bon exemple, ja que continua la transferència dels costos de la crisi 
de les empreses a les arques públiques i precaritza encara més les 
condicions de les treballadores i els treballadors. És més, el conjunt 
de mesures contemplades a la reforma laboral, que afectarien les nostres 
jubilacions, contractes i condicions de treball, demostra que el govern 
del PSOE i el Tripartit s'han acabat rendint als interessos de la 
patronal i la banca enfrontant-se d'aquesta manera als interessos de 
classe treballadora. El Govern de Zapatero proposa l'enèssima 
contrarreforma que deteriora drets atacant un cop més el model de 
contractació desregularitzant la contractació a temps parcial, 
abarantint l'acomiadament, reduïnt el sistema de bonificacions i costos 
laborals, privatitzant el sistema d'intermediació laboral i facilitant 
encara més els famosos Expedients de Regulació d'Ocupació.

Per tot arreu les seves polítiques aconsegueixen que la crisi la paguin 
els i les assalariades i aprofundeixen les polítiques neoliberals, 
mitjançant acomiadaments massius, l'increment brutal de l'atur, i la 
retallada i moderació dels salaris. D'aquesta manera amenacen els drets 
socials conquerits mitjançant la lluita a través de noves 
"contra-reformes" laborals i de pensions, i afavoreixen descaradament 
als rics organitzant rescats bancaris, claudicant front les grans 
multinacionals, i aplicant politiques fiscals regressives i plans 
d'austeritat.

La combinació entre precarietat, salaris de misèria, dificultats per 
accedir a un habitatge digne, que afecta de forma particular a la 
joventut, i l'augment incessant de l'atur transforma la crisi econòmica 
en una veritable crisi social que deixa a l'estacada milions de 
persones, amb dificultats per arribar a finals de mes i satisfer les 
necessitats bàsiques. A més, continuen les polítiques de privatització i 
la mercantilització dels serveis públics, especialment en sectors com la 
sanitat, l'educació, l'energia o el transport, amb l'aplicació de 
directives liberalitzadores i polítiques com les del procés de Bolonya. 
Altres propostes "màgiques" del govern de Zapatero per recuperar la 
confiança dels mercats i sortir de la crisi ha estat augmentar l'edat de 
jubilació i reduir les pensions, mantenint les subvencions a les 
empreses per contractar. Tot això vé acompanyat d'un duríssim pla de 
retallada de despesa pública.

Les dones sofreixen de forma particular l'impacte de la crisi, pateixen 
discriminació al mercat de treball, taxes d'atur i precarietat més 
elevades a les dels homes i carreguen el pes de la debilitat dels 
mecanismes de l'Estat del benestar, degut al desigual repartiment del 
treball domèstic i la cura. L'ascens de la dreta populista dins la UE 
difon concepcions reaccionàries sobre la família, la sexualitat, les 
opcions sexuals, i el paper de la dona a la societat i amenaça amb 
retallar drets com el de l'avortament, encara conquerit de forma molt 
limitada.

En aquest escenari augmenta la pressió vers la població inmigrant. Si 
abans de la crisi la inmigració va ser requerida per ser superexplotada 
sense drets en els pitjors treballs, ara s'incrementen les expulsions, 
s'articula un pla de retorn i s'accentua la repressió. La política de la 
Llei d'Estrangeria és aixecar més murs i externalitzar les fronteres. 
Aquesta política de racisme institucional situa els i les inmigrants com 
a culpables de la crisi per tal d'ocultar la responsabilitat del 
sistema, fomentant així la divisió i el racisme socials. Això comporta 
que milions de persones siguin, de fet, ciutadans de segona amb menys 
drets que la resta de la població.

Les multinacionals catalanes i espanyoles, amb el suport actiu dels 
governs, continuen amb la seva politica de rapinya dels recursos 
naturals dels pobles del sud i de d'explotació de la mà d'obra, a la 
recerca de matèries primes barates i de nous mercats. Això no fa sinó 
aprofundir l'explotació a nivell global i dificultar la unitat d'acció i 
de lluita de la classe obrera internacional. El deute extern dels països 
empobrits, un deute il.legítim, segueix sense anular-se i utilizant-se 
com un mecanisme per imposar als governs del sud polítiques d'ajust. I 
la diplomàcia espanyola i europea segueix treballant per socavar els 
processos de canvi empresos en diferents països de llatinoamerica i 
salvaguardar els interessos empresarials espanyols.

La crisi i el malestar social acumulat provoca un increment les mesures 
repressives per part de l'Estat i la retallada de llibertats 
democràtiques bàsiques, sovint amb el pretext de la "guerra contra el 
terrorisme", que busquen criminalitzar i contenir la dissidència.

Front aquesta situació, la mobilització social és imprescindible. Només 
aturarem les actuals polítiques amb l'autoorganització dels sectors 
populars i la nostra presència al carrer. Perquè la crisi la deixem de 
pagar les i els treballadors, hem d'oposar-nos a les polítiques 
neoliberals i trencar amb les seves mesures maquillatge i les seves 
(contra)reformes, mobilitzant-nos pel repartiment de la riquesa, dels 
drets socials, dels treballs (al mercat de treball i a les llars), per 
la defensa del mediambient i per la fi de qualsevol forma d'opressió i 
discriminació per raons de gènere, nacionalitat, etnia i opció sexual.

Per aquest motiu els col.lectius, organitzacions i plataformes catalanes 
que ens reunim de nou en aquest 1 de Maig alternatiu i combatiu, fem una 
crida a la mobilització social, a la lluita per seguir denunciant els 
efectes que el sistema, la seva crisi i les polítiques que els gestionen 
tenen sobre les i els més vulnerables. Només podrem assolir tot això amb 
una gran vaga general i necessiten continuar promovent i ampliant les 
mobilitzacions que ens condueixin en aquesta direcció. És amb aquesta 
orientació que hem d'estar compromesos totes i tots.

L'1 de Maig d'enguany, hem de cridar amb més força i contundència que 
mai, *contra les retallades socials, cap a la vaga general!!!
* 

CAMPAÑA UNITARIA CONTRA LA EUROPA DEL CAPITAL , LA CRISIS  Y LA GUERRA
-------------- següent part --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: http://llistes.moviments.net/pipermail/quideuaquitarragona/attachments/20100430/15995ffe/attachment.htm