<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN">
<html>
<head>
<meta content="text/html;charset=ISO-8859-1" http-equiv="Content-Type">
<title></title>
</head>
<body bgcolor="#ffffff" text="#000000">
<meta content="text/html;charset=ISO-8859-1" http-equiv="Content-Type">
<title></title>
<p class="spip"><u><b><font color="#ff0000" size="+1">Manifestació 1
de maig - alternatiu, 17,30h</font></b></u><font color="#ff0000"
size="+1"><span style="color: black;"><br>
</span></font><font color="#000000"><b><font color="#ff0000"><br>
Via Laietana/Catedral<br>
Barcelona</font><br>
</b></font></p>
<p class="spip"><font color="black"><span style="color: black;"></span></font><font
color="#000000"><b>recorregut:<br>
Via Laietana/Catedral enfront de Foment del Treball, fins a l'estàtua
de Cambo, per a pujar per Jonqueras, fent èmfasi en la corrupció a
l'altura del Palau, per a acabar per ronda S. Pere, Pº Gracia i enfront
de la Borsa.<br>
</b></font></p>
<p class="spip"><br>
<font color="black"><span style="color: black;"></span></font></p>
<p class="spip"><b style=""><span style="" lang="CA">Contra les
retallades socials, cap a la vaga
general!<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA"><font color="#ff0000">MANIFEST
1 DE MAIG ALTERNATIU
2010</font><o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">La crisi actual, lluny
de ser una crisi conjuntural passatgera, és una veritable crisi
sistèmica,
econòmica i financera, social, ecològica, alimentaria i de les cures.
Malgrat
el que ens diguin les èl.lits polítiques i económiques, no estem al
final de la
crisi i el més dur encara està per arribar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">La professionalització
de la política, els lligams cada cop més estrets entre el món
empresarial i la
política, i les polítiques neoliberals han generalitzat la corrupció a
molts
indrets de casa nostra, tal i com ho mostren els escàndols dels últims
mesos.
La corrupció, lluny de ser un problema causat per actituds individuals
mogudes
per l’avarícia, és una conseqüència del model econòmic implementat als
darrers
anys, basat en l’especulació i la desregulació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">L’opció de les elits
polítiques i econòmiques és intentar transferir el cost de la crisi als
sectors
populars. La imminent Reforma Laboral n’és un bon exemple, ja que
continua la
transferència dels costos de la crisi de les empreses a les arques
públiques i
precaritza encara més les condicions de les treballadores i els
treballadors. És
més, el conjunt de mesures contemplades a la reforma laboral, que
afectarien
les nostres jubilacions, contractes i condicions de treball, demostra
que el
govern del PSOE i el Tripartit s’han acabat rendint als interessos de
la
patronal i la banca enfrontant-se d’aquesta manera als interessos de
classe
treballadora. El Govern de Zapatero proposa l’enèssima contrarreforma
que
deteriora drets atacant un cop més el model de contractació
desregularitzant la
contractació a temps parcial, abarantint l’acomiadament, reduïnt el
sistema de
bonificacions i costos laborals, privatitzant el sistema
d’intermediació
laboral i facilitant encara més els famosos Expedients de Regulació
d’Ocupació.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">Per tot arreu les seves
polítiques aconsegueixen que la crisi la paguin els i les assalariades
i
aprofundeixen les polítiques neoliberals, mitjançant acomiadaments
massius,
l’increment brutal de l’atur, i la retallada i moderació dels salaris.
D’aquesta manera amenacen els drets socials conquerits mitjançant la
lluita a
través de noves “contra-reformes” laborals i de pensions, i afavoreixen
descaradament
als rics organitzant rescats bancaris, claudicant front les grans
multinacionals, i aplicant politiques fiscals regressives i plans
d’austeritat.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">La combinació entre
precarietat, salaris de misèria, dificultats per accedir a un habitatge
digne,
que afecta de forma particular a la joventut, i l’augment incessant de
l’atur
transforma la crisi econòmica en una veritable crisi social que deixa a
l’estacada milions de persones, amb dificultats per arribar a finals de
mes i
satisfer les necessitats bàsiques. A més, continuen les polítiques de
privatització i la mercantilització dels serveis públics, especialment
en
sectors com la sanitat, l’educació, l’energia o el transport, amb
l’aplicació
de directives liberalitzadores i polítiques com les del procés de
Bolonya.
Altres propostes “màgiques” del govern de Zapatero per recuperar la
confiança
dels mercats i sortir de la crisi ha estat augmentar l’edat de
jubilació i
reduir les pensions, mantenint les subvencions a les empreses per
contractar.
Tot això vé acompanyat d’un duríssim pla de retallada de despesa
pública. <o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">Les dones sofreixen de
forma particular l’impacte de la crisi, pateixen discriminació al
mercat de
treball, taxes d’atur i precarietat més elevades a les dels homes i
carreguen
el pes de la debilitat dels mecanismes de l’Estat del benestar, degut
al
desigual repartiment del treball domèstic i la cura. L’ascens de la
dreta
populista dins la UE difon concepcions reaccionàries sobre la família,
la
sexualitat, les opcions sexuals, i el paper de la dona a la societat i
amenaça
amb retallar drets com el de l’avortament, encara conquerit de forma
molt
limitada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">En aquest escenari
augmenta la pressió vers la població inmigrant. Si abans de la crisi la
inmigració va ser requerida per ser superexplotada sense drets en els
pitjors treballs,
ara s’incrementen les expulsions, s’articula un pla de retorn i
s’accentua la
repressió. La política de la Llei d’Estrangeria és aixecar més murs i
externalitzar les fronteres. Aquesta política de racisme institucional
situa
els i les inmigrants com a culpables de la crisi per tal d’ocultar la
responsabilitat del sistema, fomentant així la divisió i el racisme
socials.
Això comporta que milions de persones siguin, de fet, ciutadans de
segona amb
menys drets que la resta de la població.<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">Les multinacionals catalanes
i espanyoles, amb el suport actiu dels governs, continuen amb la seva
politica
de rapinya dels recursos naturals dels pobles del sud i de d’explotació
de la
mà d’obra, a la recerca de matèries primes barates i de nous mercats.
Això no
fa sinó aprofundir l’explotació a nivell global i dificultar la unitat
d’acció
i de lluita de la classe obrera internacional. El deute extern dels
països
empobrits, un deute il.legítim, segueix sense anular-se i utilizant-se
com un
mecanisme per imposar als governs del sud polítiques d’ajust. I la
diplomàcia espanyola
i europea segueix treballant per socavar els processos de canvi
empresos en
diferents països de llatinoamerica i salvaguardar els interessos
empresarials espanyols.<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">La crisi i el malestar
social acumulat provoca un increment les mesures repressives per part
de
l’Estat i la retallada de llibertats democràtiques bàsiques, sovint amb
el
pretext de la “guerra contra el terrorisme”, que busquen criminalitzar
i
contenir la dissidència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">Front aquesta situació,
la mobilització social és imprescindible. Només aturarem les actuals
polítiques
amb l’autoorganització dels sectors populars i la nostra presència al
carrer.
Perquè la crisi la deixem de pagar les i els treballadors, hem
d’oposar-nos a
les polítiques neoliberals i trencar amb les seves mesures maquillatge
i les
seves (contra)reformes, mobilitzant-nos pel repartiment de la riquesa,
dels
drets socials, dels treballs (al mercat de treball i a les llars), per
la
defensa del mediambient i per la fi de qualsevol forma d’opressió i
discriminació per raons de gènere, nacionalitat, etnia i opció sexual.<o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">Per aquest motiu els
col.lectius, organitzacions i plataformes catalanes que ens reunim de
nou en
aquest 1 de Maig alternatiu i combatiu, fem una crida a la mobilització
social,
a la lluita per seguir denunciant els efectes que el sistema, la seva
crisi i
les polítiques que els gestionen tenen sobre les i els més vulnerables.
Només
podrem assolir tot això amb una gran vaga general i necessiten
continuar
promovent i ampliant les mobilitzacions que ens condueixin en aquesta
direcció.
És amb aquesta orientació que hem d’estar compromesos totes i tots. <o:p></o:p></span></p>
<p class="spip"><span style="" lang="CA">L’1 de Maig d’enguany,
hem de cridar amb més força i contundència que mai, <b style="">contra
les retallades socials, cap a la vaga general!!!<br>
</b> <o:p></o:p></span></p>
<font color="#ff0000">CAMPAÑA UNITARIA CONTRA LA
EUROPA DEL CAPITAL , LA CRISIS Y LA GUERRA</font>
</body>
</html>