[Qui-deu-a-qui] Cooperació sí, cooperació no o, quina cooperació ???

Maria Antonia Arnau mantonia en comb.es
Jue Abr 10 15:10:48 CEST 2008


Estimadas
us envio un petit article que vaig escriure fa un parell d´ anys, però 
que segueix vigent
M. Antònia Arnau
Quito - Barcelona


Cooperació sí, cooperació no o, quina cooperació ???

 

 

La "cooperació al desenvolopament " es la denominació que reben aquells 
ajuts aportats per ONGS o directament per Estats i que teoricament es 
destinen a paliar les manques de recursos en els Paisos denominats fa 
uns anys "del tercer mon", després "subdesenvolupats", "empobrits" etc. etc.

Però si que el que no ha cambiat es que fa més de 500 anys aquetes sones 
o paisos están situats sempre a la mateixa zona.

Fa més de 500 anys que va començar la colonització . Des del 1492 quan 
els espanyols varen arribar a un continent de forma equivocada, ja que 
creien arribar a la India i amb posterioritat altres paisos europeus  
van començar a invadir África.

Desde aquella època la visió occidental d´aquets paisos, encara que hi 
ha aguts èpoques en que alguns d´ aquets  s´ han convertit en "quasi 
Europa" (Argentina, Uruguay) es la de paisos amb incapacitat de 
autogovernar-se i que devien ser conduits pels "cervells" europeus.

Ho direm així per no dir que senzillament sota la sombra del racisme més 
brutal a l´ Africa , a l´ Amèrica Llatinai també Asia, s´ ha saquegat, 
s´ ha portat a terme genocidi , s´ ha desestructurat les cultures locals 
i s´ ha manipulat de forma brutal les informacións històriques que han 
esborrat de les pàgines dels llibres didàctics tota la veritat 
ocorreguda, i senzillament tot manipulant la veritat han escrit "un cant 
a la grandesa" de la "colonia com a forma de civilitzar i modernitzar 
els territoris ocupats.

Semblava que la influència de la Colonia havia d´ acabar amb la 
independencia d´ aquets nous paisos (organitzats i estructurats de forma 
aliena a la gen originaria )

A l´ Amèrica Llatina els descendent directes dels colonitzadors es van 
convertir amb  els abanderats de la independencia i amb les mateixes 
arrels racistes van continuar el genocidi i el saqueix  de les riqueses 
d´ aquells territoris.

Han pasta més de 200 anys i : ¿com s´ ha esdevingut la història de mols 
d´ aquets paisos?

 

Entre els anys 60 als 80, quan la societat es començava a organitzar-se 
per recuperar un espai perdut, on lluitar per guyanar un futur digna i 
lliure, als EEUU, i sensa que Europa es pronuncies mai en contra, va 
organitzar una sarie de cops d´ estat militars que va esdevenir en una 
repressió brutal, "descabezando" a tots els moviments socials que s´ 
havien posar al front de les lluites populars.

 

I amb aquets Governs militars al poder i amb els nous organismes 
economics que estaven formanse: els Fons Monetari, el Banc Mondial es 
van començas a donar prestecs als paisos a les hores "del tercer mon" 
per "ajudar a sortir d´ una situació" de subdesenvolupament.

I des d´ aquella època el "deute extern", el qual es un deute que es va 
iniciar amb aquells prestecs que van anar a parar a les buxaques dels 
dictadors colocats al poder per EEUU, el deute extern es una bola que no 
para de creixer: prestecs que van, alguenes inversions que es fan, però 
que gran quantitat de vegades donen beneficis a empreses del mateixos 
paisos creditors, la corrupció interna que beneficia també als 
organismos creditors que així tenen més dominats als Governs que reven 
els crèdits, i mentrestant els Pobles de l´ Amèrica Lllatina cada vegada 
més a la misèria.

Les polítiques neoliberals han fet deixar de banda la educació, la 
sanitat i el autoconsum (que es el que permet menjar día a dia). El 
neoliberalismo sols es "preocupa" del resultats de la macroeconomía que 
no te res a veure amb la microeconomía que es la que viue grand part de 
la societat

I ara ens arriva el titul d´ quest article. "Cooperació al desenvolupament"

 

Parlaré del país que més conec: Bolivia

A Bolivia i vaig arrivar per primera vegada el any 1980: Era un país on 
s´hi  notava la pobresa, però hi havia alegria, hi havia esperança.

A l´ any 2005 ha Bolivia hi ha miseria, hi ha ràbia.

Que ha passat en aquets 25 anys ¿? Doncs bé: resumin, deute extern, FMI, 
BM i més de 800 ongs donan tombs pel país i l´ absoluta obediencia a les 
polítiques neoliberals.

 

S´han fet  una evaluació, una autocrítica constructiva, aquestes més de  
800 ongs?? Si o han fet s´ hauran adonat que per més bé que ho fagin, 
per més bones intencions que tinguin, mentre segueixin els esquemes 
establerts, el únic que poden aconseguis es posar petits pedaços, i poca 
cosa més.

I justament avui quan estic escrivin haches article, llegeixo a un dels 
diaris de gran difusió unes declaracions del Sr. Mesa que diu 
textualment "Es muy cómodo desde cualquier capital europea hablar de la 
teoria de derechos indígenas sin tener en cuenta la realidad"

I jo contestaria : Señor Mesa, por ejemplo yo, que he hablado, hablo y 
hablaré de los derechos de los Pueblos Indígenas siempre lo he hecho 
aprendiendo de la realidad, escuchando lo que nos dicen los Pueblos 
Indígenas, leyendo lo que nos dicen los Pueblos Indígenas, jamás he 
hablado sin antes haber escuchado. O sea que desde lejos también 
conocemos la realidad Sr. Mesa ¡! La globalización también se puede 
utilizar de forma solidaria  ¡!!!

 

O sigui que les Organitzacions solidaries hem de treballar amb la nostre 
denuncia, tant dels fets que passan a l´ Amèrica Llatina i amb la nostre 
denuncia dels comportaments dels nostres Governs i de les nostres 
multinacionals, amb la informació a la nostra societat sobre les arrels 
de l´ empobriment als paisos del sud i també informant de les polítiques 
económiques empobridores que els paisos dominants practiquen envers al Sud.

I així reconeixer que la cooperació entesa tal com és avui es converteix 
en el retorn del 10 % del beneficis que guanyem gràcies als seus 
recursos naturals, als guanys dels banc que allà treballan i altres 
grands empreses com les d´ aigua, gas etc.

Transcric unes  paraules de José Luis Sampedro, Catedrátic d´e 
Estructura Económica

"Nuestra opulencia es la sangre de los pobres y hambrientos de la 
humanidad. En definitiva vivimos bajo un sistema que con una mano roba 
lo que con la otra presta a sus víctimas: cuanto más pagan, mas deben. 
Cuanto más venden, menos cobran

A nuestros abuelos el hambre podía suscitarles solamente compasión y 
caridad, pero no les creaba angustia puesto que la consideraban natural 
e inevitable. A nosotros nos la presentan como técnicamente suprimible y 
por eso ha de llevarnos al asombro, la indignación y la rebeldía." Los 
pobres esperan nuestra lucha solidaria por un mundo más justo y 
fraterno. Como dice el poeta Neruda: ¿Quiénes son los que sufren? No sé, 
pero son míos. Ven conmigo / No sé, pero me llaman y me dicen: 
"Sufrimos". Ven conmigo./ Y me dicen: "Tu pueblo, tu pueblo desdichado, 
entre el monte y el río, con hambre y con dolores, no quiere luchar 
solo, te está esperando, amigo".
El camino es la solidaridad que remedie las causas estructurales del 
hambre y la miseria, y el campo de la solidaridad con los hambrientos es 
hoy el campo de la política."

Crec que després d´ aqueste paraules ja no queda gaire a dir: 
senzillament queda reaccionar i fer alló que no li agrada al Sr. Mesa, 
ni a molts d´ altres:trencar les estructures, trencar el sistema.

M. Antònia Arnau

Comitè de Solidaritat amb els Pobles Indígenes d´ Amèrica

 

Nota de Tribuna boliviana

 

Recuerdo un dato que sacó el PNUD en 1995 en su informe anual: en los 
últimos 10 años, 500 millones de dólares han sido destinados a 
promocionar el desarrollo del altiplano en Bolivia pero no se ha visto 
mejora alguna (prefiero manejar este dato viejo pues hasta la fecha ya 
debe ser mayor y por supuesto ya no se publica). Es que el PNUD debería 
darse la molestia de ver a quienes les llegan las migajas de las que ud. 
habla. Se ha dado cuenta que UDAPE es uno de los mejores restaurantes 
donde los hijitos de los burgueses que esdtudiaron en el exterior (con 
buenas becas otorgadas al país) comen en abundancia suculentas migajas 
que salen de este tipo de ayudas, bueno tampoco hay que ser exagerados, 
en realidad solo están a la espera de que la patria les llame a ocupar 
un puesto político de importancia y algo mejor remunerado,  mayorado con 
fondos de la cooperación externa.
 
Los Bolivianos defendemos con gran patriotismo y nos asustamos por que 
si "no defendemos" nos cortan la ayuda externa primero habría que 
preguntar a todas y cada una de las cooperaciones externas si esta 
posición es valedera para ellos asi como para la política de su país y 
segundo a donde va la mayor parte de esta "cooperación externa". No se 
necesita ser muy cauto para ver que esta cooperación no es impresindible 
para nuestra sobrevivencia como país ya que tiene otras prioridades que 
la salud, la educación y pero aun el hambre si 1 de 4 niños tiene hambre 
no se ha hecho mucho pero en lo que si se ha avanzado con estos fondos 
es que 1 rico come muchísimo mejor que 4 bloqueadores y parece que es 
esto lo que hay que seguir defendiendo.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


-------------- següent part --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: http://llistes.moviments.net/pipermail/qui-deu-a-qui/attachments/20080410/95572849/attachment-0001.htm 


Más información sobre la lista de distribución Qui-deu-a-qui