Comunicat d'Enric Duran: «Ens declarem en alegre i constructiva rebel·lia» / Comunicado de Enric Duran: «Nos declaramos en alegre y constructiva rebeldía»

[Comunicació Enric Duran]

[EN CASTELLANO MÁS ABAJO.]

Comunicat d'Enric Duran 1/3 

NI LLEIS
PER MANTENIR LES DESIGUALTATS, NI JUDICIS QUE PERPETUÏN L'OPRESSIÓ.


PER UNA ALTRA MANERA D'AVALUAR-NOS, RECONSTRUÏM L'ÉSSER COMUNITARI.


La nostra societat sembla no concebre poder viure d'una altra manera
que no sigui sota el règim de la llei. Amb una educació que des de la
infantesa ens mata l'esperit de rebel·lió i ens condueix cap a una
obediència cega a l'autoritat, perdem tota iniciativa i costum de
raonar. Fa segles que els governants insisteixen: respecte a la llei,
obediència a l'autoritat. La majoria dels pares i de les mares eduquen
els seus fills amb aquest sentiment i l'escola l'enforteix, tot
convertint la llei en culte i en conductes exemplars a aquelles que la
protegeixen contra els rebels. 

Però de quina llei estem parlant? Sabem
que el sistema legal dels estats occidentals és fill del dret romà. És a
dir, és fill d'un sistema legislatiu que es va construir en una època
coneguda per les barbaritats imperialistes i militars, una era en què
l'esclavisme i la pena de mort eren tan quotidianes com el sol i la
lluna. Un imperi romà que va colonitzar la península Ibèrica i amb
aquesta els seus habitants originaris. Des de llavors, hem passat per
tot tipus de règims autoritaris, segles i segles de barbàrie i perversió
han estat acompanyats del sotmetiment al dret romà. Així, hem arribat
fins a la mal anomenada democràcia, que regeix en l'actualitat, sense
que mai no hi hagi hagut un trencament amb l'ordenament jurídic romà.


Ens hem de remuntar mil anys enrere per comprendre la forta acceptació
i interiorització generalitzada d'expressions com «obediència a la
llei». Quan comencem a tenir coneixement sobre les atrocitats que havien
comès en èpoques passades els nobles amb els homes i dones del poble,
podem entendre que aquells que mai no havien obtingut justícia vivien
com un triomf veure reconeguts, si més no en teoria, alguns dels seus
drets personals, que els permetien salvar-se de l'arbitrarietat del
senyors. 

Val a dir que, encara en els segles xix i xx, se sol entendre
els drets com unes concessions que fa l'Estat als individus o, dit d'una
altra manera, com una conquesta del poble pel que fa a la predisposició
de l'Estat a tenir un poder absolut sobre la vida de les persones.


_Per veure l'article complert:
_https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/
[1] 

________ 

[CAST] 

Comunicado de Enric Duran 

NI LEYES PARA
MANTENER LAS DESIGUALDADES, NI JUICIOS QUE PERPETÚEN LA OPRESIÓN.  

POR
OTRA MANERA DE EVALUARNOS, RECONSTRUYAMOS EL SER COMUNITARIO 

Nuestra
sociedad parece no concebir que se pueda vivir de otra manera que no sea
bajo el régimen de la ley. Con una educación que desde la infancia nos
mata el espíritu de rebelión y nos conduce hacia una obediencia ciega a
la autoridad, perdemos toda iniciativa y la mera costumbre de razonar.
Hace siglos que los gobernantes insisten: Respeto a la ley, obediencia a
la autoridad. La mayoría de los padres y madres educan a sus hijos con
este sentimiento y la escuela lo fortalece, convirtiendo a la ley en
culto y en conductas ejemplares a aquellas que la protegen de los
rebeldes. 

Pero ¿de qué ley estamos hablando? Sabemos que el sistema
legal de los Estados occidentales es hijo del Derecho Romano. Es decir,
hijo de un sistema legislativo que se construyó en una época conocida
por las barbaridades imperialistas y militares, una era en que la que el
esclavismo y la pena de muerte eran tan cotidianas como el sol y la
luna. Un Imperio Romano que colonizó la Península Ibérica y con ésta a
sus habitantes originarios. Desde entonces, hemos pasado por todo tipo
de regímenes autoritarios, siglos y siglos de barbarie y perversión que
han estado acompañados del sometimiento al Derecho Romano. Así hemos
llegado hasta la mal llamada democracia que rige en la actualidad, sin
que nunca haya habido una ruptura con el ordenamiento jurídico romano.


Habría que remontarse mil años atrás para comprender la fuerte
aceptación e interiorización generalizada de expresiones como
"obediencia a la ley". Al conocer las atrocidades, que cometieron en
épocas pasadas los nobles con los hombres y mujeres del pueblo, podemos
entender que aquellos que nunca obtuvieron justicia vivieran como un
triunfo el hecho de ver reconocidos, al menos en teoría, algunos de sus
derechos personales que les permitirían salvarse de la arbitrariedad de
los señores. 

Cabe decir que todavía en los siglos XIX y XX se
consideraban los derechos como una concesión que hacía el Estado a los
individuos, o dicho de otra manera, como una conquista del pueblo
respecto a la predisposición del Estado a tener un poder absoluto sobre
la vida de las personas. 

Para leer el artículo completo:
http://enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/
[2] 

Links:
------
[1]
https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/
[2]
http://enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/
-------------- next part --------------
An HTML attachment was scrubbed...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/publicaciocrisi/attachments/20130220/47b2a3a4/attachment.htm>