<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN">
<html><body>
<pre>[EN CASTELLANO MÁS ABAJO.]</pre>
<p><span style="text-decoration: underline;">Comunicat d'Enric Duran 1/3</span></p>
<p><strong>Ni lleis per mantenir les desigualtats, ni judicis que perpetuïn l'opressió.</strong></p>
<p><strong></strong><strong>Per una altra manera d'avaluar-nos, reconstruïm l'ésser comunitari.</strong></p>
<p>La nostra societat sembla no concebre poder viure d'una altra manera que no sigui sota el règim de la llei. Amb una educació que des de la infantesa ens mata l'esperit de rebel·lió i ens condueix cap a una obediència cega a l'autoritat, perdem tota iniciativa i costum de raonar. Fa segles que els governants insisteixen: respecte a la llei, obediència a l'autoritat. La majoria dels pares i de les mares eduquen els seus fills amb aquest sentiment i l'escola l'enforteix, tot convertint la llei en culte i en conductes exemplars a aquelles que la protegeixen contra els rebels.</p>
<p>Però de quina llei estem parlant? Sabem que el sistema legal dels estats occidentals és fill del dret romà. És a dir, és fill d'un sistema legislatiu que es va construir en una època coneguda per les barbaritats imperialistes i militars, una era en què l'esclavisme i la pena de mort eren tan quotidianes com el sol i la lluna. Un imperi romà que va colonitzar la península Ibèrica i amb aquesta els seus habitants originaris. Des de llavors, hem passat per tot tipus de règims autoritaris, segles i segles de barbàrie i perversió han estat acompanyats del sotmetiment al dret romà. Així, hem arribat fins a la mal anomenada democràcia, que regeix en l'actualitat, sense que mai no hi hagi hagut un trencament amb l'ordenament jurídic romà.</p>
<p>Ens hem de remuntar mil anys enrere per comprendre la forta acceptació i interiorització generalitzada d'expressions com «obediència a la llei». Quan comencem a tenir coneixement sobre les atrocitats que havien comès en èpoques passades els nobles amb els homes i dones del poble, podem entendre que aquells que mai no havien obtingut justícia vivien com un triomf veure reconeguts, si més no en teoria, alguns dels seus drets personals, que els permetien salvar-se de l'arbitrarietat del senyors.</p>
<p>Val a dir que, encara en els segles xix i xx, se sol entendre els drets com unes concessions que fa l'Estat als individus o, dit d'una altra manera, com una conquesta del poble pel que fa a la predisposició de l'Estat a tenir un poder absolut sobre la vida de les persones.</p>
<p><span><em>Per veure l'article complert: </em><a href="https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/">https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/</a></span></p>
<p>________</p>
<p>[CAST]</p>
<p><span style="text-decoration: underline;">Comunicado de Enric Duran</span></p>
<p><strong>Ni leyes para mantener las desigualdades, ni juicios que perpetúen la opresión. </strong></p>
<p><strong>Por otra manera de evaluarnos, reconstruyamos el ser comunitario</strong></p>
<p>Nuestra sociedad parece no concebir que se pueda vivir de otra manera que no sea bajo el régimen de la ley. Con una educación que desde la infancia nos mata el espíritu de rebelión y nos conduce hacia una obediencia ciega a la autoridad, perdemos toda iniciativa y la mera costumbre de razonar. Hace siglos que los gobernantes insisten: Respeto a la ley, obediencia a la autoridad. La mayoría de los padres y madres educan a sus hijos con este sentimiento y la escuela lo fortalece, convirtiendo a la ley en culto y en conductas ejemplares a aquellas que la protegen de los rebeldes.</p>
<p>Pero ¿de qué ley estamos hablando? Sabemos que el sistema legal de los Estados occidentales es hijo del Derecho Romano. Es decir, hijo de un sistema legislativo que se construyó en una época conocida por las barbaridades imperialistas y militares, una era en que la que el esclavismo y la pena de muerte eran tan cotidianas como el sol y la luna. Un Imperio Romano que colonizó la Península Ibérica y con ésta a sus habitantes originarios. Desde entonces, hemos pasado por todo tipo de regímenes autoritarios, siglos y siglos de barbarie y perversión que han estado acompañados del sometimiento al Derecho Romano. Así hemos llegado hasta la mal llamada democracia que rige en la actualidad, sin que nunca haya habido una ruptura con el ordenamiento jurídico romano.</p>
<p>Habría que remontarse mil años atrás para comprender la fuerte aceptación e interiorización generalizada de expresiones como "obediencia a la ley". Al conocer las atrocidades, que cometieron en épocas pasadas los nobles con los hombres y mujeres del pueblo, podemos entender que aquellos que nunca obtuvieron justicia vivieran como un triunfo el hecho de ver reconocidos, al menos en teoría, algunos de sus derechos personales que les permitirían salvarse de la arbitrariedad de los señores.</p>
<p>Cabe decir que todavía en los siglos XIX y XX se consideraban los derechos como una concesión que hacía el Estado a los individuos, o dicho de otra manera, como una conquista del pueblo respecto a la predisposición del Estado a tener un poder absoluto sobre la vida de las personas.</p>
<p><span>Para leer el artículo completo: <a href="http://enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/">http://enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/</a></span></p>
</body></html>