[LaCrisi-paguinElsRics] Fwd: RV: ERC la marca blanca de la corrupció sanitària Dempeus per la salut pública

[Josep cobas]

*<http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/03/04/erc-la-marca-blanca-de-la-corrupcio-sanitaria/>* 


Durant 30 anys CiU i PSC han treballat per convertir la sanitat catalana 
en un niu d’opacitat i corrupció. Ara ERC se suma al club.

ERC: la marca blanca de la corrupció sanitària

Albano-Dante Fachín <http://www.eldiario.es/autores/albano-dante_fachin/>

La notícia és molt important però ha passat relativament desapercebuda. 
És normal. A primera vista sembla una notícia més. Mirem com ho 
explicava La Vanguardia: “El passat dimarts 25 de febrer el Govern va 
acordar “la creació d’un ens que aglutini la gestió de tots els 
equipaments públics de Lleida”.

Certament no sembla una notícia per convertir-se en Trending Topic. Però 
si mirem amb atenció veurem que estem davant d’una notícia històrica, 
tant des del punt de vista sanitari com polític. En les següents línies 
us convido a descobrir el que s’amaga darrere tot plegat.

*1) El maleït Tripartit*

La relació entre CiU i el PSC ha passat en aquests últims 30 anys per 
tota mena d’alts i baixos. Però la sanitat ha estat sempre un punt de 
trobada per a aquests dos partits. Fins i tot avui, en ple terratrèmol 
nacional, tots dos partits voten plegats per fer de la sanitat catalana 
un feu opac, corrupte i impune on col·locar càrrecs a dit i fer rics 
empresaris ‘afins’. 
<http://www.onsonelsmeusdiners.cat/2013/10/5-%C2%B7-lhome-que-es-contractava-a-si-mateix/>

Durant els últims dos anys des de la revista cafèambllet hem documentat 
i denunciat en articles, llibres i en centenars de xerrades aquesta 
“sociovergència sanitària”. Una de les reaccions més recurrents davant 
la nostra denúncia ha estat el record del Tripartit. La cosa sol anar així:

*/Jo:/*/– CiU i PSC han convertit la sanitat catalana en un niu de 
corrupció/**

*/Interlocutor:/*/– Si, però tampoc cal oblidar ERC i ICV-EuiA… Ells van 
formar part del Tripartit./

És veritat. Durant els governs tripartits la conselleria de sanitat va 
estar en mans del PSC i això no va suposar, com molts esperaven, un 
canvi de rumb en la gestió de la sanitat catalana. Durant el Tripartit 
fins i tot es va aprofundir en alguns dels aspectes més sinistres del 
model sanitari pujolista. Així, des de la conselleria de sanitat del 
Tripartit, capitanejada per Marina Geli, es va apostar per la 
privatització i la manca de transparència, arribant fins i tot a fer 
servir la conselleria per tapar escàndols milionaris. Està documentat. 
<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/07/catalunya/1339022111_089899.html> Sense 
cap mena de dubte el pas del PSC per la conselleria de sanitat és una de 
les taques més fosques d’aquest partit i hauria de fer enrogir de 
vergonya als pocs militants honestos que queden al partit.

Davant una situació tan greu, doncs, és del tot pertinent preguntar-se 
sobre la responsabilitat dels socis de govern del PSC: ERC i ICV-EUiA. 
Són responsables aquests dos partits dels disbarats sanitaris del PSC? 
Haurien d’haver pressionat per apartar el PSC del camí de l’opacitat? 
Haurien d’haver aixecat la veu davant els escàndols? Haurien d’haver 
estat més contundents? Si, sense dubte.

Crec que ningú –ni tan sols els seus dirigents- poden negar que ERC i 
ICV-EUiA tenen una important de responsabilitat en els desastres 
sanitaris impulsats pel PSC. I encara podríem anar més enllà: no només 
les omissions són el problema d’ERC i ICV-EUiA. Casos de corrupció 
rampant com el d’Innova a Reus 
<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/30/catalunya/1369868444_750218.html> haurien 
d’avergonyir els militants de tots dos partits.

Un cop dit això, em reafirmo en una cosa que he repetit en articles i 
xerrades arreu del territori: tot i els molts retrets que li puguem fer 
a ERC i ICV-EUiA, seria un error posar-los en el mateix sac que a CiU i 
PSC. I fonamentaré la meva afirmació.

*2) La sanitat pública és d’esquerres*

Pel que fa a ICV-EUiA i la sanitat catalana, una de les primeres coses 
que destaca és la figura d’Agustí Colom. Els eco-socialistes van maldar 
per a que Colom formés part de la Sindicatura de Comptes i ho van 
aconseguir. Des de la Sindicatura Colom ha fet una tasca investigadora 
enorme que es plasma en desenes d’informes sobre el sistema sanitari 
català que són una veritable enciclopèdia de la corrupció, les 
irregularitats i el despreci per les lleis arreu del sistema sanitari 
català. Uns informes que no van ser més suaus quan afectaven a la gestió 
del Tripartit i que van provocar situacions increïbles al mateix 
Parlament de Catalunya. 
<http://www.onsonelsmeusdiners.cat/2013/10/3-%C2%B7-solucions-reals-ja/>

Pel que fa a ERC els republicans ha reivindicat històricament una 
sanitat netament pública i importants veus dintre d’aquest partit han 
estat cabdals en la denúncia de la corrupció i l’opacitat del sistema 
sociovergent. Recordem per exemple que un dels primers a posar en 
qüestió el paper de l’empresariat convergent en la sanitat va ser Joan 
Puigcercós qui es va interessar ben aviat pels negocis de Ramon Bagó. 
Cal tenir molt present també la figura de Joan Ridao. Va ser ell qui 
l’any 1998 va definir de manera brillant, cartera i contundent la base 
del problema de la sanitat catalana en seu parlamentària:

    */“Les reformes posades en marxa pel Govern són una aplicació a
    ultrança de les tècniques de gestió empresarial. La creació
    d’empreses públiques i ens instrumentals escapen del necessari
    control polític i democràtic. Tot i que es nodreixen en bona part
    dels recursos públics no estan subjectes al control i la
    fiscalització democràtica d’aquest Parlament.”/*/Joan Ridao · 10 de
    desembre de 1998 · Parlament de Catalunya./

La meva lectura de tot plegat és: no podem obviar les coses que ICV-EUiA 
i ERC han fet malament a l’àmbit de la sanitat. És més: com a partits 
potser encara no han fet un exercici prou profund per veure què va 
fallar. Però, insisteixo, en cap cas se’ls pot posar al mateix sac 
pestilent que ocupen CiU i el PSC. Així ho he defensat fins el passat 
dimarts 25 de febrer quan es va conèixer la notícia de la que parlàvem 
al principi. El que està passant a Lleida obliga a replantejar-se el 
lloc que ERC ha d’ocupar en la història de la infàmia sanitària d’aquest 
país.

Aquest mateix dissabte, abans de dinar i després d’haver llegit amb 
detall els plans de Boi Ruiz per a la sanitat lleidatana vaig tenir clar 
que calia analitzar el paper d’ERC en tot plegat i vaig fer el següent 
tuit que va respondre Joan Tardà:

tweets <http://dempeusperlasalut.files.wordpress.com/2014/03/tweets.jpg>

*3) ERC: sense frens i en baixada*

Durant els últims mesos ERC ha recolzat en repetides ocasions les 
polítiques de CiU en molts terrenys.  Un exercici d’equilibri inestable 
que els republicans presenten com “responsabilitat” davant el delicat 
escenari polític català.

Un dels terrenys on ERC està facilitant les coses a CiU és el sanitari. 
Cada dia és més difícil per a les bases d’ERC justificar el suport a un 
Boi Ruiz amb dos objectius molt clars:

1· Tapar les tones de brutícia que surten de la sanitat catalana (una 
onada que només ha fet que arrencar)

2· Seguir treballant en favor dels interessos de les grans 
multinacionals sanitàries, de les mútues i dels empresaris amics.

Fins ara l’explicació que donen a ERC -sobretot regidors honestos i gent 
que creu de veritat en la sanitat pública- és que el suport dels 
republicans està condicionat:

- /No estem d’acord amb el que fa CiU però si no fos per nosaltres els 
seus atacs a la sanitat serien molt més forts – em diuen regidors i 
militants de Vallirana, Ciutat Vella o d’Arbúcies. /

I s’ho creuen. I fins i tot jo els he donat el benefici del dubte. 
Potser si que s’ha de ser pragmàtic, potser si que s’ha d’acceptar el 
mal menor. Però aquest benefici del dubte ha saltat pels aires el passat 
25 de febrer. El suposat fre d’ERC sembla que no funciona i CiU s’ha 
passat de frenada.

*4) CiU: destrossant Catalunya*

La notícia del 25 de febrer confirma un dels pitjors malsons de la 
sanitat catalana: la destrucció de l’Institut Català de la Salut (ICS), 
l’empresa pública més gran de Catalunya.

L’ICS és una de les dues potes del sistema sanitari català i representa 
la sanitat pública en la seva accepció més pura. L’altre pota és la que 
representa el sector concertat, promogut durant dècades per CiU i PSC. 
<http://www.onsonelsmeusdiners.cat/2013/10/4-%C2%B7-entenent-el-matrix-sanitari/>

Als sociovergents sempre ha agradat més el sector concertat que l’ICS 
per un motiu molt clar: mentre que l’ICS està controlat pel Parlament i 
està subjecte a mesures de control molt estrictes, el sector concertat 
és el paradís de les adjudicacions a dit, dels amics fent-se rics i el 
lloc on col·locar als inútils del partit que necessiten poltrona.

Sense dubte l’ICS té problemes i sense dubte calen reformes i millores 
en la seva gestió. Però cal deixar clar un fet objectiu: el 95% de tots 
els escàndols de corrupció, d’adjudicacions i de sangoneres dels partits 
cobrant sense treballar tenen lloc al sector concertat. Recordem, un 
altre cop, les paraules de Ridao:

/“Tot i que es nodreixen en bona part dels recursos públics no estan 
subjectes al control i la fiscalització democràtica d’aquest Parlament.”/

Per això, no és d’estranyar que l’objectiu de la sociovergència hagi 
estat sempre convertir l’ICS en un xiringuito a mesura de la seva 
ambició i dels comptes de resultats dels empresaris amics. Per sort i 
gràcies a anys de resistència –també d’ERC- el desmembrament de l’ICS 
s’havia pogut aturar. Lamentablement, però, ara ERC ha canviat de bàndol.

Al gener de 2013 sortia a la llum una notícia que va encendre totes les 
alarmes: 
<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/21/catalunya/1358797844_801002.html> la 
Generalitat havia encarregat un informe per desmembrar l’ICS i crear en 
el seu lloc consorcis i entitats públiques subjectes al dret privat. 
L’informe l’havia fet l’empresa PWC (on trobem ex-alts càrrecs de CiU) i 
havia estat encarregat quan Josep Prat era president de l’ICS. La forta 
oposició que va trobat el pla i el fet de que poc després Prat fos 
detingut per la Guàrdia Civil a instàncies d’una denúncia de la CUP de 
Reus, van fer que el pla es paralitzés. En aquell moment no poques veus 
d’ERC es van posar la medalla de que la seva pressió era la que havia 
parat els peus a CIU.

Però cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar i ni Boi Ruiz ni CiU han 
renunciat a desmembrar l’ICS i convertir-lo en un regne de taifes abonat 
a la corrupció. És a dir: ERC no frena res i la prova és la notícia del 
25 de febrer. En la nota de premsa publicada pel Departament de Salut 
queda totalment clar:

    /“El CatSalut ha rebut del Govern l’encàrrec de proposar en un
    termini inferior a 6 mesos el projecte d’unificar sota la
    titularitat d’un únic ens jurídic, de naturalesa pública, propi i
    independent tots els dispositius assistencials” de la zona de Lleida./

En definitiva: la mateixa cantarella que fa 30 anys que CiU i PSC 
utilitzen per desviar centenars de milers de milions d’euros públics cap 
a un sistema opac i corrupte. Allà on Boi Ruiz diu “ens jurídic de 
naturalesa pública” cal llegir “entitat opaca i fora del control 
democràtic i ciutadà”.

Perquè cal recordar que eren “ens jurídics de naturalesa pública” els 
que gestionaven els hospitals de Blanes i Calella quan van desaparèixer 
2,4 milions d’euros en mans d’alcaldes i alts càrrecs, entre ells el 
diputat convergent Xavier Crespo. 
<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/04/catalunya/1338847102_812195.html> (7)

Perquè cal recordar que eren “ens jurídics de naturalesa pública” els 
que gestionaven l’hospital Sant Joan de Reus, on els informes falsos, 
els sous exorbitants i les contractacions a dit formaven part del dia a 
dia. 
<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/24/catalunya/1340567025_611537.html>

Perquè cal recordar que eren “ens jurídics de naturalesa pública” els 
que s’encarregaven de gestionar l’hospital de Sant Pau quan diversos 
càrrecs cobraven desenes de milers d’euros sense anar a treballar. 
<http://www.cronicaglobal.com/ca/notices/2013/09/sant-pablo-del-mecenatge-al-nepotisme-466.php>

Aquests són només 3 exemples però podríem posar més: Hospital de 
Badalona, Hospital de Berga, SEM, Cotxeres de Borbó, Parc Taulí, 
Institut d’Alta Tecnologia PRBB… tots “ens jurídics de naturalesa 
pública”, tots implicats en escàndols intolerables.

Aquests “ens jurídics de naturalesa pública” que ara proposa Boi Ruiz 
per l’ICS són els que han permès que el sector concertat fos la gallina 
dels ous d’or de la sociovergència. Per això ara volen convertir l’ICS 
en “ens jurídics de naturalesa pública”… perquè ho tindran més fàcil per 
col·locar amics, fer anar la porta giratòria i, en definitiva, seguir 
enriquint-se sense el molest control públic del Parlament.

Insisteixo: L’ICS té moltes coses que poden i han de ser millorades… 
però podem estar segurs que si les ‘millores’ les fa Boi Ruiz serà com 
apagar un incendi amb benzina.

És per tot això que el silenci d’ERC en aquesta operació no és un detall 
sinó que situa al partit en el bàndol dels que destrossen la sanitat 
pública i, cal dir-ho, la democràcia. Perquè el que proposa CIU (i 
recolza ERC) no és més que un atac a la democràcia i a la sobirania del 
Parlament de Catalunya, com va assenyalar Ridao.

Quan Tardà va veure el meu tuit, relacionant ERC amb la corrupció 
sanitària va respondre que “la gent honrada mai pateix”. Tardà no pateix 
segurament perquè sap que ERC no té –en principi- cas Bagó ni cap Crespo 
entre les seves files. En base a aquesta assumpció sempre m’he negat a 
posar ERC en el mateix sac que CiU i PSC.

Però no tenir cap Bagó, cap Crespo ni cap Manté al partit no vol dir que 
s’estigui fent tot el possible  per lluitar contra la corrupció a la 
sanitat. Perquè la corrupció a la sanitat no és cosa de uns 
descontrolats que es salten la llei sinó que és cosa d’un sistema que 
promou aquestes pràctiques. Un sistema creat, com dic, per CiU i PSC 
durant 30 anys.

Per això, quan veiem a ERC callar davant el que està passant a Lleida, 
no ens queda més remei que assenyalar la seva acció com una acció 
corrupta. Perquè està sobradament demostrat que la transformació de 
l’ICS que impulsa Boi Ruiz és obrir la porta a la estafa, l’enriquiment 
i l’espoli d’unes elits. Perquè està demostrat que el que persegueix CiU 
és el mateix que fa 30 anys que persegueix de la mà del PSC: convertir 
la sanitat pública (el 30% del pressupost de la Generalitat) en el seu 
‘cortijo’.

La corrupció que avui veiem al sistema sanitari català té el seu origen 
en decisions polítiques que es van prendre fa molts anys al Parlament. 
Unes decisions polítiques que en el seu moment ERC va denunciar i va 
combatre. Doncs bé, avui ERC està recolzant les decisions que són el 
terreny perfecte per a la corrupció que descobrirem demà.

*Epíleg*

Oriol Junqueras i companyia es passegen aquests dies per pobles i 
ciutats dient que el problema de la sanitat es la manca de diners, uns 
diners que es queda Madrid. I aquí acaba el seu discurs, senzill, clar, 
entendible i, segurament, no del tot erroni.

Però Junqueras i companyia s’obliden de que el Parlament de Catalunya 
podria, demà mateix i sense el permís de Madrid ni de Merkel, prendre 
mesures per combatre una realitat que fa 30 anys que ens acompanya: un 
sistema sanitari que és el paradís del frau. Junqueras tindria una 
oportunitat d’or per exercir des del Parlament la sobirania que tant 
reclama, la que reclamava fa anys en Joan Ridao… Però a CiU exercir 
aquesta sobirania no li interessa i ERC és l’eina imprescindible per no 
fer-ho i per aprofundir en la vergonya i en la destrucció de la sanitat 
dels catalans.

ERC està en tot el seu dret de seguir l’estratègia que consideri més 
oportuna. Però recolzar CiU en la seva destrucció de la sanitat pública 
és una línia vermella. Més enllà del tactisme polític, recolzar la 
destrossa de l’ICS representa el punt de separació entre els que 
defensen la sanitat pública i els que no. Representa la diferència entre 
els que creuen que els catalans tenen dret a un sistema sanitari just i 
democràtic i els que creuen que la sanitat és només un lloc on amics, 
coneguts i empresaris propers poden fer-se rics, saltant-se la llei i 
fora del control democràtic i sobirà del Parlament. Que el passat 
dimarts s’hagi anunciat l’inici d’aquesta destrucció a Lleida i que ERC 
no hagi amenaçat amb un trencament total, situa els republicans en el 
mateix sac que CiU i PSC: en el sac dels partits que treballen per fer 
de la sanitat un niu d’opacitat, corrupció i brutícia. Hem passat de la 
“sociovergència” a la “sociovERCgència”.

Podrà algú redreçar el camí o haurem de donar per fet que ERC ja forma 
part d’un nou tripartit (CiU-PSC-ERC) que té com a marca de la casa la 
corrupció sanitària?  Ha assumit ERC com seu el paper de ser la marca 
blanca de la corrupció sanitària? Sembla que si. Esperem que la gent 
honesta que hi ha a ERC i que creu en la sanitat pública prengui nota.

Font: el diario 
<http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/ERC-marca-blanca-corrupcio-sanitaria_6_234886534.html>



------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20140305/6a4ce502/attachment-0001.htm>