[LaCrisi-paguinElsRics] per difondre catala castellano

[Josep cobas]

***co.bas- carta oberta a totes i tots els treballadors_

Capitalisme: Corrupció de gom a gom i concentració de la riquesa en el 1%_*

Quan superem els sis milions d'aturats, en dos milions de llars ningú té 
treball; quan solament la Creu Vermella atén en els menjadors socials 
2,4 milions de persones; quan en alguns pobles, com a Canàries, 
apareixen símptomes de desnutrició infantil; quan el 2012 es va tancar 
amb 567 desnonaments diaris i quan els suïcidis davant la desesperació 
augmenten sense parar, les dades ja no són de crisis, són dades 
d'autèntica catàstrofe social. La crisi econòmica que es viu a Espanya i 
Europa és més que una simple crisi financera o del deute com pretenen 
els mitjans. És una crisi estructural del sistema capitalista, i com a 
tal crisi estructural afecta a les institucions de l'estat, des de la 
pròpia democràcia parlamentària fins a la monarquia. Els màxims 
responsables de la CEOE i la Corona, apareixen relacionats, una vegada i 
una altra, en escàndols de corrupció... Aquesta crisi ha deixat, més 
clar que mai, que el capitalisme és un sistema corrupte i ple de 
contradiccions. Els moltíssims casos de corrupció, són solament la punta 
de l'iceberg d'una crisi que arrasa, per a benefici del capital, amb 
l'ocupació, l'habitatge, els drets socials i laborals, la salut, 
l'educació i el medi ambient. Tot això ha significat la voladura de 
l'estat que alguns van pactar en la transició. Cada vegada més la 
majoria dels ciutadans s'empobreix amb la política del govern central i 
autonòmics i la riquesa es concentra en el 1% de la població. Un grapat 
de rics que engreixa amb les SICAV, les privatitzacions, les exempcions 
fiscals, les evasions de capital i la corrupció.

Com a tal crisi estructural no té sortida en el marc de la Unió Europea 
i altres institucions capitalistes (BCE, FMI, *BMI). L'Europa que s'ha 
construït és l'Europa del Capital i contra els treballadors. Només ha 
servit per a l'increment de la pobresa i la reducció de salaris i 
l'enriquiment de les multinacionals i bancs.
El capital no utilitza la guerra perquè no la veu com una solució en la 
UE, però ha gastat milers de milions a través de l'OTAN per a les 
guerres a Líbia, Tunísia, Mali o Síria, que han quedat com a crisis 
sense resoldre, suportades pels pobles afectats i com a mostra de les 
contradiccions i baralles entre les diferents potències occidentals pel 
control dels recursos de la zona. .

Així mateix, gasta milers de milions de la UE a salvar als bancs 
(privatitzant les Caixes) és un crim en tots els sentits. Han convertit 
el deute dels banquers i les multinacionals en Deute públic. El deute es 
paga amb la gana del poble, amb els desnonaments, amb la reducció de 
salaris i pensions, etc. Després d'un infernal any de retallades com en 
el 2012 en nom de pagar-la, després del rescat milionaris de banquers 
corruptes, el deute públic va augmentar en 142.000 milions d'euros.

*La unitat única sortida a la crisi: Per a baix i practicant lluites 
unitàries.*

No hi ha sortida la crisi albergant la falsa esperança que el govern 
cridi a recuperar el mal anomenat "dialogo social". No hi ha sortida 
abocant als treballadors a una lluita empresa a empresa o sector a 
sector per una millor quitança o reduccions de drets, que és el que 
predomina. Per sortir d'aquesta crisi, més enllà de la cotilla que 
imposen aquestes institucions, més enllà del pagament del deute infame, 
és necessària la unitat de la classe treballadora, de tots els afectats 
per les hipoteques, dels aturats, les dones, la joventut la unitat de 
tots els que sofreixen la pèrdua de drets socials i laborals.

No hi ha sortida dipositant totes les esperances en eleccions. Assistim 
a una crisi del sistema polític sorgit de la transició que posa en 
evidència el caràcter i contingut reals del mateix. Amb aquestes regles 
del joc sempre guanyen ells. Succeeix a Portugal, Grècia, Itàlia, etc.
Els treballadors/as, estem perdent a tal velocitat el que han estat les 
conquestes de la 2º meitat del SXX que, si no reaccionem ja, i ens unim 
a tots els moviments de resistència, com són 15M, *Stop desnonaments, 
etc. el món que els anem a lliurar a la generació que ens segueix és el 
mes corrupte, pervers i insolidari que ens puguem imaginar, en el qual 
els treballadors no tindran cap dret.
Cal que sorgeixi una alternativa davant la crisi, que englobi les 
reivindicacions de tots, començant per no pagar el deute i que inclogui 
les reivindicacions nacionals i el dret d'autodeterminació, que valori 
el benestar de les poblacions i no el creixement del PIB. Aquesta 
alternativa ha de sorgir des d'a baix, des de les bases, assemblees, 
etc., en un procés capil·lar que impregni a tota la societat, i a totes 
les organitzacions i moviments socials.

*El temps corre contra nosaltres i a favor dels populismes de dreta. Per 
això és imprescindible fer una crida a totes les persones que es 
reclamen de l'esquerra i del sindicalisme de classe perquè s'impliquin 
en aquest procés unitari. Sense renunciar a la seva personalitat, a les 
seves sigles, però amb voluntat unitària. Amb voluntat de lluita i de 
pràctiques democràtiques.*

Si no, quan els nostres ens preguntin Que vau fer vosaltres o que has 
fet tu? No valdrà dir que !jo o nosaltres no vam tenir responsabilitat!, 
perquè això no és veritat, ja que, jo o nosaltres, tots tenim una part 
de responsabilitat. És veritat que els dirigents dels sindicats 
majoritaris, així com els de els partits polítics d'esquerres tenen 
molta més responsabilitat que un treballador del carrer, però tots som 
majors d'edat i per tant hem de prendre partit ja! Tenim de denunciar 
els sous de directius milionaris i l'ocultació dels comptes reals en 
totes les empreses abans de decidir acceptar acords de reducció de drets 
o salaris.

Hi ha esperança. Les lluites unitàries segueixen creixent: Necessitem 
organització estable, unitària i quotidiana.

El moment que estem vivint ens exigeix a tots, organitzats o no, 
militants activistes o no, complir amb el deure ciutadans sans i 
lliures, combatre la corrupció, es doni on es doni, en moltes ocasions 
en la nostra pròpia empresa, o al nostre ajuntament. Ens exigeix a tots 
no deixar al veí desnonat solament, l'ambulatori o l'escola tancada, 
etc. Iniciatives i lluites com les de STOP DESHAUCIOS, Stop 
Acomiadaments en Sanitat o Educació, les assemblees d'Aturats, els 
miners, 15-M, etc., són un exemple que sí es pot construir una 
alternativa des de baix, creïble i de poder, enfront dels processos de 
dialogo impulsats pels sindicats 'oficials' cims socials inclosos, que 
insisteixen a defensar un pacte social pel qual ja no hi ha 
interlocutors ni condicions.

**CO.BAS, com a moviment sindical i polític, aposta per tots aquests 
processos, recolza totes aquestes lluites, conscient que només des d'a 
baix es podrà aixecar aquesta alternativa de totes i per a totes.*

*/La primera tasca és impulsar la participació dels treballadors i 
treballadores, estiguin aturats o no, per mitjà d'assemblees de barri, 
d'afectats, de col·lectius, etc. Assemblees democràtiques en les quals 
es garanteixi la participació, la discussió oberta i la lliure elecció i 
*revocabilidad dels seus representants. Assemblees per debatre, 
practicar el suport mutu, la solidaritat i també per lluitar de manera 
unitària contra el capital./*/
//
//Només així, les organitzacions i moviments socials, els sindicats de 
classe, etc. s'impliquessin en aquest procés de construcció de 
l'alternativa des d'a baix. Doncs aquest procés és recordar a tots ells 
que "ni en déus, reis o *tribunos està el suprem salvador, nosaltres 
mateixos realitzem l'esforç redemptor....".*Depèn de nosaltres, del que 
fem a cada moment, en si ens impliquem en l'empresa o al barri *i 
participem en tot això o, si per contra, seguim delegant en aquests 
falsos representants que ens parlen de regenerar la democràcia per 
seguir acomodats, permetent, fins i tot signant les retallades./

Reivindicacions fonamentals que plantegem en les assemblees:

     Anul·lació immediata de les reformes laborals i les polítiques de 
retallades. Garantia efectiva dels drets laborals socials, habitatge 
social, la sanitat i l'educació públiques i dignes, a través d'empreses 
públiques. .
     No al pagament del deute i auditoria pública de la mateixa. 
Recuperació de la sobirania popular i dels serveis públics privatitzats. 
Nacionalització de la banca i sectors estratègics per a una economia al 
servei de la majoria.
     Repartiment del treball, reduint les jornades laborals perquè hi 
hagi plena ocupació, i redistribuint la riquesa per mitjà d'una política 
fiscal que recapti a grans fortunes i multinacionals i per la persecució 
del frau fiscal i que no permeti l'evasió de diners a "paradisos" fiscals.
     Sortida de l'OTAN i altres organismes militars, convertir la 
despesa militar en despesa social.
Salari mínim de 1250EUR, renda mínima a aturats sense ingressos de 660EUR.
     Per una Europa dels pobles i dels treballadors, no del capital. Per 
una societat democràtica, per una república participativa.
     Mobilització sostinguda fins a tirar a aquests governs i avançar en 
la construcció de l'alternativa


*----castellano-----------------------------------------------------------------------*------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

*Carta de cobas abierta a todas y todos los trabajadores*

*Capitalismo al desnudo: Corrupción a tope y concentración de la riqueza 
en el 1%*

Cuando superamos los seis millones de desempleados, en dos millones de 
hogares nadie tiene trabajo; cuando solo la Cruz Roja atiende en los 
comedores sociales 2,4 millones de personas; cuando en algunos pueblos, 
como en Canarias, aparecen síntomas de desnutrición infantil; cuando el 
2012 se cerró con 567 desahucios diarios y cuando los suicidios ante la 
desesperación aumentan sin cesar, los datos ya no son de crisis, son 
datos de auténtica catástrofe social. La crisis económica que se vive en 
España y Europa es más que una simple crisis financiera o de la deuda 
como pretenden los medios. Es una crisis estructural del sistema 
capitalista, y como tal crisis estructural afecta a las instituciones 
del estado, desde la propia democracia parlamentaria hasta la monarquía. 
Los máximos responsables de la CEOE y la Corona, aparecen relacionados, 
una y otra vez, en escándalos de corrupción... Esta crisis ha dejado, 
más claro que nunca, que el capitalismo es un sistema corrupto y lleno 
de contradicciones. Los muchísimos casos de corrupción, son solo la 
punta del iceberg de una crisis que arrasa, para beneficio del capital, 
con el empleo, la vivienda, los derechos sociales y laborales, la salud, 
la educación y el medio ambiente. Todo ello ha significado la voladura 
del estado que algunos pactaron en la transición. Cada vez más la 
mayoría de los ciudadanos se empobrece con la política del gobierno 
central y autonómicos y la riqueza se concentra en el 1% de la 
población. Un puñado de ricos que engorda con las SICAV, las 
privatizaciones, las exenciones fiscales, las evasiones de capital y la 
corrupción.

Como tal crisis estructural no tiene salida en el marco de la Unión 
Europea y demás instituciones capitalistas (BCE, FMI, BMI). La Europa 
que se ha construido es la Europa del Capital y contra los trabajadores. 
Sólo ha servido para el incremento de la pobreza y la reducción de 
salarios y el enriquecimiento de las multinacionales y bancos.

El capital no utiliza la guerra porque no la ve como una solución en la 
UE, pero ha gastado miles de millones a través de la OTAN para las 
guerras en Libia, Túnez, Mali o Siria, que han quedado como crisis sin 
resolver, soportadas por los pueblos afectados y como muestra de las 
contradicciones y peleas entre las distintas potencias occidentales por 
el control de los recursos de la zona. .

Así mismo, gasta miles de millones de la UE en salvar a los bancos 
(privatizando las Cajas) es un crimen en todos los sentidos. Han 
convertido la deuda de los banqueros y las multinacionales en Deuda 
pública. La deuda se paga con el hambre del pueblo, con los desahucios, 
con la reducción de salarios y pensiones, etc. Después de un infernal 
año de recortes como en el 2012 en nombre de pagarla, después del 
rescate millonarios de banqueros corruptos, la deuda pública aumentó en 
142.000 millones de euros.

*La unidad única salida a la crisis: Por abajo y practicando luchas 
unitarias.*

No hay salida la crisis albergando la falsa esperanza de que el gobierno 
llame a recuperar el mal llamado "dialogo social". No hay salida 
abocando a los trabajadores a una lucha empresa a empresa o sector a 
sector por un mejor finiquito o reducciones de derechos, que es lo que 
predomina. Para salir de esta crisis, más allá del corsé que imponen 
estas instituciones, más allá del pago de la deuda infame, es necesaria 
la unidad de la clase trabajadora, de todos los afectados por las 
hipotecas, de los desempleados, las mujeres, la juventud la unidad de 
todos los que sufren la pérdida de derechos sociales y laborales.

No hay salida depositando todas las esperanzas en elecciones. Asistimos 
a una crisis del sistema político surgido de la transición que pone en 
evidencia el carácter y contenido reales del mismo. Con estas reglas del 
juego siempre ganan ellos. Sucede en Portugal, Grecia, Italia, etc.

Los trabajadores/as, estamos perdiendo a tal velocidad lo que han sido 
las conquistas de la 2º mitad del SXX que, si no reaccionamos ya, y nos 
unimos a todos los movimientos de resistencia, como son 15M, Stop 
desahucios, etc. el mundo que les vamos a entregar a la generación que 
nos sigue es el mas corrupto, perverso e insolidario que nos podamos 
imaginar, en el que los trabajadores no tendrán ningún derecho.

Es preciso que surja una alternativa ante la crisis, que englobe las 
reivindicaciones de todos, empezando por no pagar la deuda y que incluya 
las reivindicaciones nacionales y el derecho de autodeterminación, que 
valore el bienestar de las poblaciones y no el crecimiento del PIB. Esta 
alternativa debe surgir desde abajo, desde las bases, asambleas, etc., 
en un proceso capilar que impregne a toda la sociedad, y a todas las 
organizaciones y movimientos sociales.

El tiempo corre contra nosotros y a favor de los populismos de derecha. 
Por eso es imprescindible hacer una llamada a todas las personas que se 
reclaman de la izquierda y del sindicalismo de clase para que se 
impliquen en este proceso unitario. Sin renunciar a su personalidad, a 
sus siglas, pero con voluntad unitaria. Con voluntad de lucha y de 
prácticas democráticas.

Si no, cuando los nuestros nos pregunten ¿Que hicisteis vosotros o que 
has hecho tú? No valdrá decir que !yo o nosotros no tuvimos 
responsabilidad!, porque esto no es verdad, ya que, yo o nosotros, todos 
tenemos una parte de responsabilidad. Es verdad que los dirigentes de 
los sindicatos mayoritarios, así como los de los partidos políticos de 
izquierdas tienen mucha más responsabilidad que un trabajador de a pie, 
pero todos somos mayores de edad y por tanto ¡hemos de tomar partido ya! 
Tenemos de denunciar los sueldos de directivos millonarios y la 
ocultación de las cuentas reales en todas las empresas antes de decidir 
aceptar acuerdos de reducción de derechos o salarios.

*Hay esperanza. Las luchas unitarias siguen creciendo: Necesitamos 
organización estable, unitaria y cotidiana.*

El momento que estamos viviendo nos exige a todos, organizados o no, 
militantes activistas o no, cumplir con el deber de ciudadanos sanos y 
libres, combatir la corrupción, se dé donde se dé, en muchas ocasiones 
en nuestra propia empresa, o en nuestro ayuntamiento. Nos exige a todos 
no dejar al vecino desahuciado solo, el ambulatorio o la escuela 
cerrada, etc. Iniciativas y luchas como las de STOP DESHAUCIOS, Stop 
Despidos en Sanidad o Educación, las asambleas de Desempleados, los 
mineros, 15-M, etc., son un ejemplo de que sí se puede construir una 
alternativa desde abajo, creíble y de poder, frente a los procesos de 
dialogo impulsados por los sindicatos 'oficiales' cumbres sociales 
incluidas, que insisten en defender un pacto social para el cual ya no 
hay interlocutores ni condiciones.

CO.BAS, como movimiento sindical y político, apuesta por todos estos 
procesos, apoya todas estas luchas, consciente de que sólo desde abajo 
se podrá levantar esa alternativa de todas y para todas.

La primera tarea es impulsar la participación de los trabajadores y 
trabajadoras, estén desempleados o no, por medio de asambleas de barrio, 
de afectados, de colectivos, etc. Asambleas democráticas en las que se 
garantice la participación, la discusión abierta y la libre elección y 
revocabilidad de sus representantes. Asambleas para debatir, practicar 
el apoyo mutuo, la solidaridad y también para luchar de manera unitaria 
contra el capital.

Sólo así, las organizaciones y movimientos sociales, los sindicatos de 
clase, etc. se implicaran en este proceso de construcción de la 
alternativa desde abajo. Pues este proceso es recordar a todos ellos que 
"ni en dioses, reyes o tribunos está el supremo salvador, nosotros 
mismos realicemos el esfuerzo redentor....". Depende de nosotros, de lo 
que hacemos en cada momento, en si nos implicamos en la empresa o en el 
barrio y participamos en todo ello o, si por el contrario, seguimos 
delegando en esos falsos representantes que nos hablan de regenerar la 
democracia para seguir acomodados, permitiendo, incluso firmado los 
recortes.

*Reivindicaciones fundamentales que planteamos en las asambleas: .*

  * Anulación inmediata de las reformas laborales y las políticas de
    recortes. Garantía efectiva de los derechos laborales sociales,
    vivienda social, la sanidad y la educación públicas y dignas, a
    través de empresas públicas. .
  * No al pago de la deuda y auditoria publica de la misma. Recuperación
    de la soberanía popular y de los servicios públicos privatizados.
    Nacionalización de la banca y sectores estratégicos para una
    economía al servicio de la mayoría.
  * Reparto del trabajo, reduciendo las jornadas laborales para que haya
    pleno empleo, y redistribuyendo la riqueza por medio de una política
    fiscal que recaude a grandes fortunas y multinacionales y por la
    persecución del fraude fiscal y que no permita la evasión de dinero
    a "paraísos"fiscales .
  * Salida de la OTAN y demás organismos militares, convertir el gasto
    militar en gasto social. .
  * Salario mínimo de 1250EUR, renta mínima a parados sin ingresos de
    660EUR.
  * Por una Europa de los pueblos y de los trabajadores, no del capital.
    Por una sociedad democrática, por una república participativa.
  * Movilización sostenida hasta echar a estos gobiernos y avanzar en la
    construcción de la alternativa




------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20130501/2c08e192/attachment-0001.htm>