<html>
<head>
<meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=ISO-8859-1">
</head>
<body text="#000000" bgcolor="#FFFFFF">
<br>
<div class="moz-forward-container"><br>
<meta http-equiv="content-type" content="text/html;
charset=ISO-8859-1">
<big><b> </b></big><font color="#ff0000"><big><b><big><font
color="#000099"> co.bas- carta oberta a totes i tots els
treballadors</font></big><u><br>
<br>
Capitalisme: Corrupció de gom a gom i concentració de la
riquesa en el 1%</u></b></big></font><br>
<br>
Quan superem els sis milions d'aturats, en dos milions de llars
ningú té treball; quan solament la Creu Vermella atén en els
menjadors socials 2,4 milions de persones; quan en alguns pobles,
com a Canàries, apareixen símptomes de desnutrició infantil; quan
el 2012 es va tancar amb 567 desnonaments diaris i quan els
suïcidis davant la desesperació augmenten sense parar, les dades
ja no són de crisis, són dades d'autèntica catàstrofe social. La
crisi econòmica que es viu a Espanya i Europa és més que una
simple crisi financera o del deute com pretenen els mitjans. És
una crisi estructural del sistema capitalista, i com a tal crisi
estructural afecta a les institucions de l'estat, des de la pròpia
democràcia parlamentària fins a la monarquia. Els màxims
responsables de la CEOE i la Corona, apareixen relacionats, una
vegada i una altra, en escàndols de corrupció... Aquesta crisi ha
deixat, més clar que mai, que el capitalisme és un sistema
corrupte i ple de contradiccions. Els moltíssims casos de
corrupció, són solament la punta de l'iceberg d'una crisi que
arrasa, per a benefici del capital, amb l'ocupació, l'habitatge,
els drets socials i laborals, la salut, l'educació i el medi
ambient. Tot això ha significat la voladura de l'estat que alguns
van pactar en la transició. Cada vegada més la majoria dels
ciutadans s'empobreix amb la política del govern central i
autonòmics i la riquesa es concentra en el 1% de la població. Un
grapat de rics que engreixa amb les SICAV, les privatitzacions,
les exempcions fiscals, les evasions de capital i la corrupció.<br>
<br>
<big>Com a tal crisi estructural no té sortida en el marc de la
Unió Europea i altres institucions capitalistes (BCE, FMI,
*BMI).</big> L'Europa que s'ha construït és l'Europa del Capital
i contra els treballadors. Només ha servit per a l'increment de la
pobresa i la reducció de salaris i l'enriquiment de les
multinacionals i bancs.<br>
El capital no utilitza la guerra perquè no la veu com una solució
en la UE, però ha gastat milers de milions a través de l'OTAN per
a les guerres a Líbia, Tunísia, Mali o Síria, que han quedat com a
crisis sense resoldre, suportades pels pobles afectats i com a
mostra de les contradiccions i baralles entre les diferents
potències occidentals pel control dels recursos de la zona. .<br>
<br>
Així mateix, gasta milers de milions de la UE a salvar als bancs
(privatitzant les Caixes) és un crim en tots els sentits. Han
convertit el deute dels banquers i les multinacionals en Deute
públic. El deute es paga amb la gana del poble, amb els
desnonaments, amb la reducció de salaris i pensions, etc. Després
d'un infernal any de retallades com en el 2012 en nom de pagar-la,
després del rescat milionaris de banquers corruptes, el deute
públic va augmentar en 142.000 milions d'euros.<br>
<br>
<b><font color="#ff0000">La unitat única sortida a la crisi: Per a
baix i practicant lluites unitàries.</font></b><br>
<br>
No hi ha sortida la crisi albergant la falsa esperança que el
govern cridi a recuperar el mal anomenat “dialogo social”. No hi
ha sortida abocant als treballadors a una lluita empresa a empresa
o sector a sector per una millor quitança o reduccions de drets,
que és el que predomina. Per sortir d'aquesta crisi, més enllà de
la cotilla que imposen aquestes institucions, més enllà del
pagament del deute infame, és necessària la unitat de la classe
treballadora, de tots els afectats per les hipoteques, dels
aturats, les dones, la joventut la unitat de tots els que
sofreixen la pèrdua de drets socials i laborals.<br>
<br>
No hi ha sortida dipositant totes les esperances en eleccions.
Assistim a una crisi del sistema polític sorgit de la transició
que posa en evidència el caràcter i contingut reals del mateix.
Amb aquestes regles del joc sempre guanyen ells. Succeeix a
Portugal, Grècia, Itàlia, etc.<br>
Els treballadors/as, estem perdent a tal velocitat el que han
estat les conquestes de la 2º meitat del SXX que, si no reaccionem
ja, i ens unim a tots els moviments de resistència, com són 15M,
*Stop desnonaments, etc. el món que els anem a lliurar a la
generació que ens segueix és el mes corrupte, pervers i insolidari
que ens puguem imaginar, en el qual els treballadors no tindran
cap dret.<br>
Cal que sorgeixi una alternativa davant la crisi, que englobi les
reivindicacions de tots, començant per no pagar el deute i que
inclogui les reivindicacions nacionals i el dret
d'autodeterminació, que valori el benestar de les poblacions i no
el creixement del PIB. Aquesta alternativa ha de sorgir des d'a
baix, des de les bases, assemblees, etc., en un procés capil·lar
que impregni a tota la societat, i a totes les organitzacions i
moviments socials.<br>
<br>
<b>El temps corre contra nosaltres i a favor dels populismes de
dreta. Per això és imprescindible fer una crida a totes les
persones que es reclamen de l'esquerra i del sindicalisme de
classe perquè s'impliquin en aquest procés unitari. Sense
renunciar a la seva personalitat, a les seves sigles, però amb
voluntat unitària. Amb voluntat de lluita i de pràctiques
democràtiques.</b><br>
<br>
<font color="#ff0000"><big>Si no, quan els nostres ens preguntin
Que vau fer vosaltres o que has fet tu?</big></font> No valdrà
dir que !jo o nosaltres no vam tenir responsabilitat!, perquè això
no és veritat, ja que, jo o nosaltres, tots tenim una part de
responsabilitat. És veritat que els dirigents dels sindicats
majoritaris, així com els de els partits polítics d'esquerres
tenen molta més responsabilitat que un treballador del carrer,
però tots som majors d'edat i per tant hem de prendre partit ja!
Tenim de denunciar els sous de directius milionaris i l'ocultació
dels comptes reals en totes les empreses abans de decidir acceptar
acords de reducció de drets o salaris.<br>
<br>
<big><font color="#ff0000">Hi ha esperança. Les lluites unitàries
segueixen creixent: Necessitem organització estable, unitària
i quotidiana.</font></big><br>
<br>
El moment que estem vivint ens exigeix a tots, organitzats o no,
militants activistes o no, complir amb el deure ciutadans sans i
lliures, combatre la corrupció, es doni on es doni, en moltes
ocasions en la nostra pròpia empresa, o al nostre ajuntament. Ens
exigeix a tots no deixar al veí desnonat solament, l'ambulatori o
l'escola tancada, etc. Iniciatives i lluites com les de STOP
DESHAUCIOS, Stop Acomiadaments en Sanitat o Educació, les
assemblees d'Aturats, els miners, 15-M, etc., són un exemple que
sí es pot construir una alternativa des de baix, creïble i de
poder, enfront dels processos de dialogo impulsats pels sindicats
‘oficials’ cims socials inclosos, que insisteixen a defensar un
pacte social pel qual ja no hi ha interlocutors ni condicions.<br>
<br>
*<b>CO.BAS, com a moviment sindical i polític, aposta per tots
aquests processos, recolza totes aquestes lluites, conscient que
només des d'a baix es podrà aixecar aquesta alternativa de totes
i per a totes.</b><br>
<br>
<font color="#ff0000"><b><i>La primera tasca és impulsar la
participació dels treballadors i treballadores, estiguin
aturats o no, per mitjà d'assemblees de barri, d'afectats,
de col·lectius, etc. Assemblees democràtiques en les quals
es garanteixi la participació, la discussió oberta i la
lliure elecció i *revocabilidad dels seus representants.
Assemblees per debatre, practicar el suport mutu, la
solidaritat i també per lluitar de manera unitària contra el
capital.</i></b><i><br>
</i><i><br>
</i><font color="#000000"><i>Només així, les organitzacions i
moviments socials, els sindicats de classe, etc.
s'impliquessin en aquest procés de construcció de
l'alternativa des d'a baix. Doncs aquest procés és recordar
a tots ells que “ni en déus, reis o *tribunos està el suprem
salvador, nosaltres mateixos realitzem l'esforç
redemptor....”.<b> Depèn de nosaltres, del que fem a cada
moment, en si ens impliquem en l'empresa o al barri </b>i
participem en tot això o, si per contra, seguim delegant en
aquests falsos representants que ens parlen de regenerar la
democràcia per seguir acomodats, permetent, fins i tot
signant les retallades.</i></font><br>
</font><br>
<big>Reivindicacions fonamentals que plantegem en les assemblees:
</big><br>
<br>
Anul·lació immediata de les reformes laborals i les polítiques
de retallades. Garantia efectiva dels drets laborals socials,
habitatge social, la sanitat i l'educació públiques i dignes, a
través d'empreses públiques. .<br>
No al pagament del deute i auditoria pública de la mateixa.
Recuperació de la sobirania popular i dels serveis públics
privatitzats. Nacionalització de la banca i sectors estratègics
per a una economia al servei de la majoria.<br>
Repartiment del treball, reduint les jornades laborals perquè
hi hagi plena ocupació, i redistribuint la riquesa per mitjà d'una
política fiscal que recapti a grans fortunes i multinacionals i
per la persecució del frau fiscal i que no permeti
l'evasió de diners a “paradisos” fiscals.<br>
Sortida de l'OTAN i altres organismes militars, convertir la
despesa militar en despesa social. <br>
<small> <big>Salari mínim de 1250€, renda mínima a aturats
sense ingressos de 660€.</big></small><br>
Per una Europa dels pobles i dels treballadors, no del
capital. Per una societat democràtica, per una república
participativa.<br>
Mobilització sostinguda fins a tirar a aquests governs i
avançar en la construcció de l'alternativa<br>
<br>
<br>
<b><font color="#009900">----castellano-----------------------------------------------------------------------</font></b>------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br>
<p class="rtejustify"><strong>Carta de cobas abierta a todas y
todos los trabajadores</strong></p>
<p class="rtejustify"><font color="#ff0000"><strong>Capitalismo al
desnudo: Corrupción a tope y concentración de la riqueza en
el 1%</strong></font></p>
<p class="rtejustify">Cuando superamos los seis millones de
desempleados, en dos millones de hogares nadie tiene trabajo;
cuando solo la Cruz Roja atiende en los comedores sociales 2,4
millones de personas; cuando en algunos pueblos, como en
Canarias, aparecen síntomas de desnutrición infantil; cuando el
2012 se cerró con 567 desahucios diarios y cuando los suicidios
ante la desesperación aumentan sin cesar, los datos ya no son de
crisis, son datos de auténtica catástrofe social. La crisis
económica que se vive en España y Europa es más que una simple
crisis financiera o de la deuda como pretenden los medios. Es
una crisis estructural del sistema capitalista, y como tal
crisis estructural afecta a las instituciones del estado, desde
la propia democracia parlamentaria hasta la monarquía. Los
máximos responsables de la CEOE y la Corona, aparecen
relacionados, una y otra vez, en escándalos de corrupción...
Esta crisis ha dejado, más claro que nunca, que el capitalismo
es un sistema corrupto y lleno de contradicciones. Los
muchísimos casos de corrupción, son solo la punta del iceberg de
una crisis que arrasa, para beneficio del capital, con el
empleo, la vivienda, los derechos sociales y laborales, la
salud, la educación y el medio ambiente. Todo ello ha
significado la voladura del estado que algunos pactaron en la
transición. Cada vez más la mayoría de los ciudadanos se
empobrece con la política del gobierno central y autonómicos y
la riqueza se concentra en el 1% de la población. Un puñado de
ricos que engorda con las SICAV, las privatizaciones, las
exenciones fiscales, las evasiones de capital y la corrupción.</p>
<p class="rtejustify">Como tal crisis estructural no tiene salida
en el marco de la Unión Europea y demás instituciones
capitalistas (BCE, FMI, BMI). La Europa que se ha construido es
la Europa del Capital y contra los trabajadores. Sólo ha servido
para el incremento de la pobreza y la reducción de salarios y el
enriquecimiento de las multinacionales y bancos.</p>
<p class="rtejustify">El capital no utiliza la guerra porque no la
ve como una solución en la UE, pero ha gastado miles de millones
a través de la OTAN para las guerras en Libia, Túnez, Mali o
Siria, que han quedado como crisis sin resolver, soportadas por
los pueblos afectados y como muestra de las contradicciones y
peleas entre las distintas potencias occidentales por el control
de los recursos de la zona. .</p>
<p class="rtejustify">Así mismo, gasta miles de millones de la UE
en salvar a los bancos (privatizando las Cajas) es un crimen en
todos los sentidos. Han convertido la deuda de los banqueros y
las multinacionales en Deuda pública. La deuda se paga con el
hambre del pueblo, con los desahucios, con la reducción de
salarios y pensiones, etc. Después de un infernal año de
recortes como en el 2012 en nombre de pagarla, después del
rescate millonarios de banqueros corruptos, la deuda pública
aumentó en 142.000 millones de euros.</p>
<p class="rtejustify"><strong>La unidad única salida a la crisis:
Por abajo y practicando luchas unitarias.</strong></p>
<p class="rtejustify">No hay salida la crisis albergando la falsa
esperanza de que el gobierno llame a recuperar el mal llamado
“dialogo social”. No hay salida abocando a los trabajadores a
una lucha empresa a empresa o sector a sector por un mejor
finiquito o reducciones de derechos, que es lo que predomina.
Para salir de esta crisis, más allá del corsé que imponen estas
instituciones, más allá del pago de la deuda infame, es
necesaria la unidad de la clase trabajadora, de todos los
afectados por las hipotecas, de los desempleados, las mujeres,
la juventud la unidad de todos los que sufren la pérdida de
derechos sociales y laborales.</p>
<p class="rtejustify">No hay salida depositando todas las
esperanzas en elecciones. Asistimos a una crisis del sistema
político surgido de la transición que pone en evidencia el
carácter y contenido reales del mismo. Con estas reglas del
juego siempre ganan ellos. Sucede en Portugal, Grecia, Italia,
etc.</p>
<p class="rtejustify">Los trabajadores/as, estamos perdiendo a tal
velocidad lo que han sido las conquistas de la 2º mitad del SXX
que, si no reaccionamos ya, y nos unimos a todos los movimientos
de resistencia, como son 15M, Stop desahucios, etc. el mundo que
les vamos a entregar a la generación que nos sigue es el mas
corrupto, perverso e insolidario que nos podamos imaginar, en el
que los trabajadores no tendrán ningún derecho.</p>
<p class="rtejustify">Es preciso que surja una alternativa ante la
crisis, que englobe las reivindicaciones de todos, empezando por
no pagar la deuda y que incluya las reivindicaciones nacionales
y el derecho de autodeterminación, que valore el bienestar de
las poblaciones y no el crecimiento del PIB. Esta alternativa
debe surgir desde abajo, desde las bases, asambleas, etc., en un
proceso capilar que impregne a toda la sociedad, y a todas las
organizaciones y movimientos sociales.</p>
<p class="rtejustify">El tiempo corre contra nosotros y a favor de
los populismos de derecha. Por eso es imprescindible hacer una
llamada a todas las personas que se reclaman de la izquierda y
del sindicalismo de clase para que se impliquen en este proceso
unitario. Sin renunciar a su personalidad, a sus siglas, pero
con voluntad unitaria. Con voluntad de lucha y de prácticas
democráticas.</p>
<p class="rtejustify">Si no, cuando los nuestros nos pregunten
¿Que hicisteis vosotros o que has hecho tú? No valdrá decir que
!yo o nosotros no tuvimos responsabilidad!, porque esto no es
verdad, ya que, yo o nosotros, todos tenemos una parte de
responsabilidad. Es verdad que los dirigentes de los sindicatos
mayoritarios, así como los de los partidos políticos de
izquierdas tienen mucha más responsabilidad que un trabajador de
a pie, pero todos somos mayores de edad y por tanto ¡hemos de
tomar partido ya! Tenemos de denunciar los sueldos de directivos
millonarios y la ocultación de las cuentas reales en todas las
empresas antes de decidir aceptar acuerdos de reducción de
derechos o salarios.</p>
<p class="rtejustify"><strong>Hay esperanza. Las luchas unitarias
siguen creciendo: Necesitamos organización estable, unitaria y
cotidiana.</strong></p>
<p class="rtejustify">El momento que estamos viviendo nos exige a
todos, organizados o no, militantes activistas o no, cumplir con
el deber de ciudadanos sanos y libres, combatir la corrupción,
se dé donde se dé, en muchas ocasiones en nuestra propia
empresa, o en nuestro ayuntamiento. Nos exige a todos no dejar
al vecino desahuciado solo, el ambulatorio o la escuela cerrada,
etc. Iniciativas y luchas como las de STOP DESHAUCIOS, Stop
Despidos en Sanidad o Educación, las asambleas de Desempleados,
los mineros, 15-M, etc., son un ejemplo de que sí se puede
construir una alternativa desde abajo, creíble y de poder,
frente a los procesos de dialogo impulsados por los sindicatos
‘oficiales’ cumbres sociales incluidas, que insisten en defender
un pacto social para el cual ya no hay interlocutores ni
condiciones.</p>
<p class="rtejustify">CO.BAS, como movimiento sindical y político,
apuesta por todos estos procesos, apoya todas estas luchas,
consciente de que sólo desde abajo se podrá levantar esa
alternativa de todas y para todas.</p>
<p class="rtejustify">La primera tarea es impulsar la
participación de los trabajadores y trabajadoras, estén
desempleados o no, por medio de asambleas de barrio, de
afectados, de colectivos, etc. Asambleas democráticas en las que
se garantice la participación, la discusión abierta y la libre
elección y revocabilidad de sus representantes. Asambleas para
debatir, practicar el apoyo mutuo, la solidaridad y también para
luchar de manera unitaria contra el capital.</p>
<p class="rtejustify">Sólo así, las organizaciones y movimientos
sociales, los sindicatos de clase, etc. se implicaran en este
proceso de construcción de la alternativa desde abajo. Pues este
proceso es recordar a todos ellos que “ni en dioses, reyes o
tribunos está el supremo salvador, nosotros mismos realicemos el
esfuerzo redentor....”. Depende de nosotros, de lo que hacemos
en cada momento, en si nos implicamos en la empresa o en el
barrio y participamos en todo ello o, si por el contrario,
seguimos delegando en esos falsos representantes que nos hablan
de regenerar la democracia para seguir acomodados, permitiendo,
incluso firmado los recortes.</p>
<p class="rtejustify"><strong>Reivindicaciones fundamentales que
planteamos en las asambleas: .</strong></p>
<ul>
<li class="rtejustify"> Anulación inmediata de las reformas
laborales y las políticas de recortes. Garantía efectiva de
los derechos laborales sociales, vivienda social, la sanidad y
la educación públicas y dignas, a través de empresas públicas.
.</li>
<li class="rtejustify"> No al pago de la deuda y auditoria
publica de la misma. Recuperación de la soberanía popular y de
los servicios públicos privatizados. Nacionalización de la
banca y sectores estratégicos para una economía al servicio de
la mayoría.</li>
<li class="rtejustify"> Reparto del trabajo, reduciendo las
jornadas laborales para que haya pleno empleo, y
redistribuyendo la riqueza por medio de una política fiscal
que recaude a grandes fortunas y multinacionales y por la
persecución del fraude fiscal y que no permita la evasión de
dinero a “paraísos”fiscales .</li>
<li class="rtejustify"> Salida de la OTAN y demás organismos
militares, convertir el gasto militar en gasto social. .</li>
<li class="rtejustify"> Salario mínimo de 1250€, renta mínima a
parados sin ingresos de 660€.</li>
<li class="rtejustify"> Por una Europa de los pueblos y de los
trabajadores, no del capital. Por una sociedad democrática,
por una república participativa.</li>
<li class="rtejustify"> Movilización sostenida hasta echar a
estos gobiernos y avanzar en la construcción de la alternativa</li>
</ul>
<br>
<br>
</div>
<br>
</body>
</html>