[LaCrisi-paguinElsRics] un link y un articulo para contrarestar los medios contra el SAT

[Josep cobas]

http://www.youtube.com/watch?v=YREcmUQK5_8&feature=youtu.be
Una trabajadora que fue despedida por Mercadona llama a la Cadena Ser para
denunciarles.


Mercadona i SAT: Qui són els lladres?  Esther Vivas Treure d’un supermercat
nou carrets de la compra amb productes alimentaris de primera necessitat
sense passar per caixa per donar-los als qui més ho necessiten sembla ser
constitutiu de delicte; vulnerar drets laborals, pagar un preu de misèria
als productors agrícoles i acabar amb els camperols locals… queda impune
davant la Llei

Aquesta és la conclusió que podem treure de l’acció portada a terme pel
Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), quan aquest dimarts 7 d’agost van
entrar a dos supermercats, un Mercadona a Écija (Sevilla) i un Carrefour a
Arcos de la Frontera (Cadis), van recollir aliments bàsics, van sortir del
primer per la porta sense pagar i els van lliurar a col·lectius necessitats.

Després d’aquesta acció, el ??ministre d’interior Jorge Fernández Díaz ha
donat ordre de “busca i captura” per als sindicalistes que la van portar a
terme, afirmant que “tots som conscients que la gent ho està passant
malament, però el fi no justifica els mitjans “. Encara que per a Fernández
Díaz si hi ha mitjans que són justificats per determinats fins. Els
sindicalistes del SAT no poden treure aliments d’un supermercat per
donar-los a les persones més desafavorides, però el govern del PP sí que pot
retallar la prestació d’ocupació, el salari dels funcionaris, augmentar l’
IVA… amb l’”hipotètic” fi de “treure’ns de la crisi”. És clar que el que val
per a uns, no val per a altres.

Ara Mercadona ha presentat denúncia contra aquells que van dur a terme
aquesta acció per, entre d’altres, “sostracció de menjar”, però cal
preguntar-nos aquí: “Qui són els lladres?”.

Els supermercats en el transcurs de les últimes dècades han generalitzat un
model de producció, distribució i consum d’aliments que ha tingut
conseqüències dramàtiques per a la pagesia, el petit comerç, els drets
laborals i el medi ambient. Carrefour i Mercadona són els màxims exponents d
’aquestes pràctiques a l’Estat espanyol a l’encapçalar el rànquing de les
grans empreses que dominen el sector de la venda al detall. Tots dos
supermercats sumen gairebé el 40% de la quota de mercat de la distribució d’
aliments, segons dades del 2007.

A l’Estat espanyol, tan sols set cadenes de supermercats controlen el 75% de
la distribució de menjar. Es tracta, després de Carrefour i Mercadona, d’
Eroski, Alcampo, El Corte Anglès i les dues principals centrals de compra
majoristes Euromadi (amb Spar, Schlecker, Corporació Alimentària Guissona…)
i IFA (amb Condis, Coaliment, Supersol …). Mai el mercat de la distribució d
’aliments havia estat en tan poques mans. El que proporciona a aquestes
empreses un enorme poder a l’hora de decidir què mengem, quin preu paguem
per allò que consumim i com es produeix.

Així mateix, els supermercats determinen un model d’agricultura i de pagesia
on les produccions familiars i a petita escala no tenen cabuda, promovent un
model d’agricultura industrial, intensiva i insostenible. El monopoli
exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una
situació on aquests cada vegada cobren menys per allò que cultiven. Els
preus en origen dels productes agrícoles han arribat a multiplicar-se fins
per onze en destí, segons dades del sindicat agrari COAG. I es calcula que
més del 60% del benefici final del preu del producte es concentra en els
supermercats. Actualment, a l’Estat espanyol poc més del 5% de la població
activa és pagesa.

El model de distribució comercial dels supermercats comporta també
conseqüències negatives per als qui formen part de la seva plantilla
laboral. Els treballadors d’aquests centres estan sotmesos a una estricta
organització laboral neotaylorista caracteritzada per ritmes de treball
intensos, tasques repetitives i rutinàries, causants d’esgotament, estrès i
malalties laborals pròpies del sector. Pel que fa a les condicions
contractuals, prevalen els baixos salaris i els horaris atípics que generen
en els treballadors serioses dificultats per conciliar la seva vida laboral
amb la social i familiar.

Tot i que Mercadona ha buscat treballar-se una imatge d’empresa familiar,
preocupada pel benestar dels seus treballadors i consumidors, igual que les
grans cadenes del sector, destaca per imposar unes condicions de treball
abusives i practica una política de gestió de la mà d’obra que es basa en el
manteniment d’una pressió constant als treballadors per assegurar el seu
rendiment. A l’Estat espanyol, una de les principals lluites sindicals
contra una empresa de la gran distribució va ser, precisament, la mantinguda
l’any 2006 pels treballadors de Mercadona al Centre Logístic de Sant Sadurní
d’Anoia. A més Mercadona ha tingut diverses sentències contràries, per
acomiadaments improcedents i assetjament a la feina, durant els últims anys.

Avui qui hauria de donar explicacions davant els jutges no són els
sindicalistes del SAT amb Juan Manuel Sánchez Gordillo al capdavant, sinó el
propietari de Mercadona, Juan Roig, per les pràctiques abusives de
Mercadona, que li han permès amassar una de les principals fortunes del
país, i ja de pas per a donar explicacions dels foscos fils que mou rere les
bambolines de la política valenciana.

L’acció portada a terme pels sindicalistes del SAT pot ser il·legal, però en
el context de crisi aguda en què ens trobem és del tot legítima, mentre que
precaritzar les condicions laborals dels treballadors és, lamentablement,
legal però no té res de legítim. I cada vegada més persones són conscients d
’aquest fet. D’aquí que davant la legitimitat i el suport a aquestes
mobilitzacions, l’única opció del poder sigui la repressió i la
criminalització. Solidaritat, doncs, amb aquells que no es resignen i
lluiten.

* Article publicat a Público, 09/08/2012.
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20120811/74b341a1/attachment.htm>