<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0 Transitional//EN">
<HTML><HEAD><TITLE></TITLE>
<META http-equiv=Content-Type content="text/html; charset=iso-8859-1">
<META content="MSHTML 6.00.2900.3698" name=GENERATOR></HEAD>
<BODY><FONT face=Arial size=2>
<H2><A
href="http://www.youtube.com/watch?v=YREcmUQK5_8&feature=youtu.be">http://www.youtube.com/watch?v=YREcmUQK5_8&feature=youtu.be</A></H2>
<DIV><FONT color=#ff0000 size=3><STRONG>Una trabajadora que fue despedida por
Mercadona llama a la Cadena Ser para denunciarles.</STRONG></FONT></DIV>
<P> </P>
<P><STRONG><A
href="http://esthervivas.files.wordpress.com/2012/08/mercadona_sat.jpg"><STRONG></STRONG></A><FONT
size=5>Mercadona i SAT: Qui són els lladres? </FONT>Esther Vivas
</STRONG><FONT size=3>Treure d’un supermercat nou carrets de la compra amb
productes alimentaris de primera necessitat sense passar per caixa per donar-los
als qui més ho necessiten sembla ser constitutiu de delicte; vulnerar drets
laborals, pagar un preu de misèria als productors agrícoles i acabar amb els
camperols locals… queda impune davant la Llei</FONT></P>
<P><FONT size=3>Aquesta és la conclusió que podem treure de l’acció portada a
terme pel Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), quan aquest dimarts 7 d’agost
van entrar a dos supermercats, un Mercadona a Écija (Sevilla) i un Carrefour a
Arcos de la Frontera (Cadis), van recollir aliments bàsics, van sortir del
primer per la porta sense pagar i els van lliurar a col·lectius
necessitats.</FONT></P>
<P><FONT size=3>Després d’aquesta acció, el ​​ministre d’interior Jorge
Fernández Díaz ha donat ordre de “busca i captura” per als sindicalistes que la
van portar a terme, afirmant que “tots som conscients que la gent ho està
passant malament, però el fi no justifica els mitjans “. Encara que per a
Fernández Díaz si hi ha mitjans que són justificats per determinats fins. Els
sindicalistes del SAT no poden treure aliments d’un supermercat per donar-los a
les persones més desafavorides, però el govern del PP sí que pot retallar la
prestació d’ocupació, el salari dels funcionaris, augmentar l’IVA… amb
l’”hipotètic” fi de “treure’ns de la crisi”. És clar que el que val per a uns,
no val per a altres.</FONT></P>
<P><FONT size=3>Ara Mercadona ha presentat denúncia contra aquells que van dur a
terme aquesta acció per, entre d’altres, “sostracció de menjar”, però cal
preguntar-nos aquí: “Qui són els lladres?”.</FONT></P>
<P><FONT size=3>Els supermercats en el transcurs de les últimes dècades han
generalitzat un model de producció, distribució i consum d’aliments que ha
tingut conseqüències dramàtiques per a la pagesia, el petit comerç, els drets
laborals i el medi ambient. Carrefour i Mercadona són els màxims exponents
d’aquestes pràctiques a l’Estat espanyol a l’encapçalar el rànquing de les grans
empreses que dominen el sector de la venda al detall. Tots dos supermercats
sumen gairebé el 40% de la quota de mercat de la distribució d’aliments, segons
dades del 2007.</FONT></P>
<P><FONT size=3>A l’Estat espanyol, tan sols set cadenes de supermercats
controlen el 75% de la distribució de menjar. Es tracta, després de Carrefour i
Mercadona, d’Eroski, Alcampo, El Corte Anglès i les dues principals centrals de
compra majoristes Euromadi (amb Spar, Schlecker, Corporació Alimentària
Guissona…) i IFA (amb Condis, Coaliment, Supersol …). Mai el mercat de la
distribució d’aliments havia estat en tan poques mans. El que proporciona a
aquestes empreses un enorme poder a l’hora de decidir què mengem, quin preu
paguem per allò que consumim i com es produeix.</FONT></P>
<P><FONT size=3>Així mateix, els supermercats determinen un model d’agricultura
i de pagesia on les produccions familiars i a petita escala no tenen cabuda,
promovent un model d’agricultura industrial, intensiva i insostenible. El
monopoli exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una
situació on aquests cada vegada cobren menys per allò que cultiven. Els preus en
origen dels productes agrícoles han arribat a multiplicar-se fins per onze en
destí, segons dades del sindicat agrari COAG. I es calcula que més del 60% del
benefici final del preu del producte es concentra en els supermercats.
Actualment, a l’Estat espanyol poc més del 5% de la població activa és
pagesa.</FONT></P>
<P><FONT size=3>El model de distribució comercial dels supermercats comporta
també conseqüències negatives per als qui formen part de la seva plantilla
laboral. Els treballadors d’aquests centres estan sotmesos a una estricta
organització laboral neotaylorista caracteritzada per ritmes de treball
intensos, tasques repetitives i rutinàries, causants d’esgotament, estrès i
malalties laborals pròpies del sector. Pel que fa a les condicions contractuals,
prevalen els baixos salaris i els horaris atípics que generen en els
treballadors serioses dificultats per conciliar la seva vida laboral amb la
social i familiar.</FONT></P>
<P><FONT size=3>Tot i que Mercadona ha buscat treballar-se una imatge d’empresa
familiar, preocupada pel benestar dels seus treballadors i consumidors, igual
que les grans cadenes del sector, destaca per imposar unes condicions de treball
abusives i practica una política de gestió de la mà d’obra que es basa en el
manteniment d’una pressió constant als treballadors per assegurar el seu
rendiment. A l’Estat espanyol, una de les principals lluites sindicals contra
una empresa de la gran distribució va ser, precisament, la mantinguda l’any 2006
pels treballadors de Mercadona al Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia. A més
Mercadona ha tingut diverses sentències contràries, per acomiadaments
improcedents i assetjament a la feina, durant els últims anys.</FONT></P>
<P><FONT size=3>Avui qui hauria de donar explicacions davant els jutges no són
els sindicalistes del SAT amb Juan Manuel Sánchez Gordillo al capdavant, sinó el
propietari de Mercadona, Juan Roig, per les pràctiques abusives de Mercadona,
que li han permès amassar una de les principals fortunes del país, i ja de pas
per a donar explicacions dels foscos fils que mou rere les bambolines de la
política valenciana.</FONT></P>
<P><FONT size=3>L’acció portada a terme pels sindicalistes del SAT pot ser
il·legal, però en el context de crisi aguda en què ens trobem és del tot
legítima, mentre que precaritzar les condicions laborals dels treballadors és,
lamentablement, legal però no té res de legítim. I cada vegada més persones són
conscients d’aquest fet. D’aquí que davant la legitimitat i el suport a aquestes
mobilitzacions, l’única opció del poder sigui la repressió i la criminalització.
Solidaritat, doncs, amb aquells que no es resignen i lluiten.</FONT></P>
<P><FONT size=3>* Article publicat a Público,
09/08/2012.</FONT></P></FONT></BODY></HTML>