[LaCrisi-paguinElsRics] propostes d'ara en endavant

Lun Dic 1 22:26:22 CET 2008

Excelent, Enric, espero que el teu treball tingui el màxim ressò a l'assemblea unitària. En aquest sentit, faré tot el que estigui a la meva mà, buscant acords amb tothom que hi vibri i aprofundint les teves propostes concretes.
Aprofito per a subratllar els teus continguts sobre la necessitat d'unir les lluites dels treballadors/res amb les dels altres moviments amb alternatives, i més que putejar i reclamar, apuntar a ajudar-nos tot construint un nou funcionament estructural basat en nous valors.
És, evidentment, la manera de no perdre temps en demostrar quan equivocats estan els actuals, i mostrar-nos a la pràctica que som una altra cosa, que tenim una força, un cor i una inteligència molt grans.
M'agradaria afegir que, des de l'humanisme universalista, el principal eix d'aquest canvi és la reconciliació personal i social, on els vells bàndols aprenguem a dialogar, agermanar-nos i oferir-nos els nostres millors aspectes, bagatges i aspiracions. En el nostre procés català, em resulta claríssima la falta que ens fa això per a poder engegar la mentalitat que ens proposes. Les convocatòries insuficients de cadascú, ténen per base la desqualificació de l'altre. Molts tòpics ens assalten constantment, "la gent adormida o acomodada", "els massa radicals", "els massa tous", "els que no estan per les urgències reals que un veu", etc., etc. I, en canvi, tots estem donats pel cul pel mateix enemic de la humanitat. Quan millor serà aprofitar l'aportació de cada visió i deixar de pugnar pels monopolis de la visió integral del que cal fer!
Vull animar a tothom en aquesta direcció, junts podem molt més, i el sentit final dels MMSS, com activistes, és saber mobilitzar el cor i l'acció de la resta de la ciutadania.
Estem pensant en proposar aviat un fòrum conjunt amb l'objectiu d'afavorir l'apropament i l'intercanvi de les diferents visions (decreixentisme, marxisme, ecologisme, pacifisme, associacionisme veïnal, nou humanisme, etc.)

El dijous segur que avançarem en l'assemblea, t'ho explicarem de seguida com ha anat, val?
Rep una forta abraçada i molta inspiració,
Xavier

  ----- Original Message ----- 
  From: enric 
  To: no65hores en llistes.moviments.net 
  Sent: Monday, December 01, 2008 6:55 PM
  Subject: [LaCrisi-paguinElsRics] propostes d'ara en endavant

  Hola a tothom,

  He anat seguint la llista, i esperant a que fos el moment adequat per realitzar aportacions sobre les estratègies a seguir. Un cop passada
  la manifestació del 29N i sabent que teniu assemblea el proper dijous on es començarà a parlar d'accions de futur, crec que és el moment adequat així que aquí van:

  He escrit un article que us enganxo a sota. La primera part situa el context de les diverses crisis i la segona part "Davant d'això que podem fer des
  dels moviments socials" està escrita amb la intenció que serveixi de propostes per les movilitzacions a les que hem de donar continuitat ara.

  Com que es una mica llarg us en faig una resumet:
  La idea es que penso que des dels moviments socials anticapitalistes hauríem de deixar les reivindicacions a  l'estat per als diferents col·lectius afectats per la crisi (treballadors afectats pels EREs, Estudiants, treballadors autonoms, hipotecats que no poden pagar, persones immigrades, etc...) i que nosaltres a més de donar-los tot el suport (i ampliar els conflictes des d'aquests àmbits), hauríem de treballar per passar a l'ofensiva, és a dir entendre la crisi com una oportunitat per canviar les coses i actuar amb accions valentes i transformadores que siguin coherents amb aquesta idea.

  Entenc com una més d'aquestes accions "a l'ofensiva" la campanya per una vaga unitaria d'usuaris i usuàries de bancs 
  (més info a:  http://www.17-s.info/ca/iniciem-la-campanya-de-la-vaga-les-pre-inscripcions-son-obertes )
  que hem iniciat des del col·lectiu CRISI.  Serveix aquest missatge també per presentar-vos-la i proposar que hi confluim així com en les noves propostes que surtin.

  Us deixo amb l'article en qüestió:

  salutacions i abraçades des de molt lluny i molt aprop...
  Enric

  Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema. 
  El resultat de la reunió del G20 ens demostra clarament que la línia que ha agafat el poder polític i financer global és la fugida cap endavant. La importància d'aquesta constatació no per previsible l'hem de menysvalorar.

  Estem sentint moltes persones argumentant en aquesta direcció, explicant-nos que amb les decisions que perpetuen el que s'ha fet fins ara no s'aturarà la crisi. També tenen raó i també és important.

  Però penso que és encara més fonamental mirar més enllà de les finances i de l'economia de saló que està fent tant de mal a l'economia real.
  El G20 ha apostat per oposar-se al proteccionisme i per mantenir el creixement econòmic com a fi en si mateix, i això és igual a apostar pel col·lapse ecològic. Ningú de dalt diu que parlar de proteccionisme, ecològicament parlant, es sinònim de reduir globalment el transport de mercaderies i persones.
  El transport actual és un 95% depenent del petroli, el qual ja ha arribat al seu pic - la seva capacitat màxima de producció- i en breu començarà a declinar. Si bé poden haver diverses alternatives per produir l'electricitat de manera renovable, no n'hi ha de vàlides per substituir els combustibles líquids necessaris pel transport de mercaderies que va majoritàriament en camió i vaixell.
  (veure article sobre crisi energètica a la publicació Crisi, per més informació:

  Cap dels caps d'estat del G20 no considera que parlar de creixement econòmic com objectiu en si mateix, està fora de tota lògica conseqüent en un món que està arribant als seus límits naturals. No volen reconèixer que el que haurien de fer es canviar un sistema econòmic en que els diners són creats pels bancs del no res, i on el sistema de negoci bancari basat en el tipus d'interès, fa que sense creixement hi hagi depressió econòmica i social com ara estem veient.
  (veure article sobre com es creen els diners a la publicació Crisi, per més informació:

  Ningú se'n recorda ara del gran problema del canvi climàtic que va ser tant mediàtic, el 2006 i el 2007 fins que va començar la crisi econòmica. Sense oblidar-nos dels perills que tenim davant la dificultat 'accés a aigua potable, l'escassetat de minerals bàsics per la industria, la reducció de peixos i de terres cultivables, les especies que s'extingeixen etc...
  Per no parlar de l'augment del nombre de pobres a tot el món, per causes intrínseques al sistema capitalista, ja molt abans que comences la crisi actual.
  (Veure article la crisis global como contexto para construir nuestras estrategias de acción" per ampliar informació de diferents elements de la crisi sistèmica)

  Voler solucionar la crisi econòmica girant l'esquena a les crisis energètica, ecològica i social és una de les decisions més irresponsables de la història.

  Ara que la depressió econòmica impedirà créixer per uns quants anys pot ser la gran oportunitat pel nostre món, per construir un nou sistema econòmic que ens permeti perdurar en el planeta molt de temps i acabí amb les desigualtats socials . Pel que ens ha servit la reunió del G20, es per corroborar que no seran els de dalt els que ho faran. 

  Davant d'això que podem fer des dels moviments socials?
  Hem d'evitar la visió parcial i tancada que ja tenen els poderosos i l'esquerra institucional, no podem lluitar només per que els capitalistes no siguin tan dolents i deixin menys persones en atur. No podem dedicar-nos simplement a demanar els polítics que destinin diners a la classe treballadora, o al nostre sector econòmic concret. Tenim el deure d'unir-nos per transformar el sistema. Estem iniciant uns anys molt importants en la història de la humanitat, la depressió econòmica que està arribant serà possiblement la darrera oportunitat que tindrem per aturar la destrucció del planeta i salvar-nos a nosaltres els humans de una catàstrofe social sense precedents en la nostra història.

  Aquesta unió per canviar el sistema necessita de projectes estratègics per a que el capitalisme en crisi perdi la seva hegemonia social. El primer que està a l'abast de totes les persones és deixar de col·laborar amb les empreses que simbolitzen el poder del capitalisme: els bancs i les empreses transnacionals.
  Podem desobeir a la banca i potenciar les seves alternatives. Podem deixar de consumir productes de la majoria de les transnacionals i en general reduir el consum. Les que no podem abandonar perquè són empreses privatitzades que gestionen en situació de monopoli les necessitats bàsiques (aigua, electricitat, gas,...), les hem de deixar per més endavant però les hauríem d'acabar expropiant.

  Davant d'una situació excepcional, no podem seguir actuant com sempre estem habitats a fer des dels moviments socials sinó que calen respostes excepcionals. Calen accions que preparin el context de revolta o que l'anticipin.

  Es en aquest marc que des del col·lectiu Crisi, sorgit arrel de la publicació del 17 de setembre, hem iniciat la campanya per una vaga unitària d'usuaris i usuàries de banca. Som conscients que no és l'única, ni potser la més important de les accions estratègiques amb les que ens hem d'unir per fer front el capitalisme, però pensem que n'és una d'elles. 

  Sabem de sobres que també hem de construir una acció unitària en l'àmbit del treball, davant dels acomiadaments i de l'augment exponencial de l'atur, que s'està començant a viure, però no podem conformar-nos amb pressionar per quedar-nos com estem; perquè la construcció d'una alternativa al capitalisme necessita d'altres tipus d'empreses, autogestionades pels treballadors i treballadores, que es dediquin cada vegada més a aquelles àrees econòmiques que ens permetin realitzar una transició cap un altre manera de viure. Així doncs es necessari apostar per l'expropiació i la recuperació d'empreses i alhora per la transició d'elles cap a d'altres models productius. Alhora cal apostar per crear noves empreses socials que facin possible un altra manera de fer economia i de viure, com planteja la xarxa d'economia solidària. 

  Per tot això, les accions de pressió puntuals, com determinades accions directes, manifestacions i el que podria ser una vaga general, les hauríem d'acompanyar d'accions estratègiques de caràcter sostingut que ens permetin progressivament anar restant hegemonia al poder i repartir-la entre els de baix.
  A més de la pròpia vaga d'usuaris i usuàries de banca se m'acudeixen propostes com:

  * Una xarxa de persones i grups destinada directament a donar suport (de mobilització, econòmic, tècnic) als treballadors en perill de comiat i persones ja aturades, que vulguin apropiar-se i recuperar una empresa en crisi o crear una nova cooperativa.

  *Una xarxa de suport a les persones que per causes de lluita o precarietat tinguin problemes per cobrir les seves necessitats bàsiques: (habitatge, alimentació, etc...). A més de donar suport solidari oferint lloc a casa si cal, es podrien augmentar els recursos a través de l'acció directa: ocupar nous edificis que estan buits perquè no es venen pisos, entre d'altres opcions. També augmentar l'organització de les xarxes de reciclatge de menjar i estendre les accions d'expropiació a grans magatzems, que ja s'estan començant a donar de forma autònoma. 

  *Estendre les xarxes i mercats socials i d'economia alternativa per evitar el consum d'empreses transnacionals i augmentar els espais d'autogestió, d'intercanvi i gratuïtat. En aquest cas no es tracta d'una proposta concreta sinó de convertir en quelcom més unitari i més ampli allò que moltes persones i grups ja estant fent. A Catalunya, espais com la xarxa pel decreixement i la xarxa d'economia solidària poden aportar molt sobre això. Es fonamental que el mon obrer i el mon alternatiu conflueixin en la lluita i la construcció d'alternatives al capitalisme. 

  Així doncs, un cop iniciades les mobilitzacions front la crisi hem d'aprofundir en el debat i l'autoorganització. Penso que des dels moviments socials anticapitalistes hem de plantejar-nos deixar las reivindiacions al govern pels col·lectius directament afectats i superar lemes de l'estil "que la crisi la paguin els rics" que són lemes només defensius i que hem d'anar a l'ofensiva i apostar per frases com "la seva crisi la nostra oportunitat" Darrera de les paraules caldrà construir fets que facin real aquesta oportunitat. L'oportunitat de transformar la societat. Ara o mai.

  __________ Información de NOD32, revisión 3654 (20081201) __________

  Este mensaje ha sido analizado con NOD32 antivirus system
  http://www.nod32.com

------------------------------------------------------------------------------

  _______________________________________________
  Campaña QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!

  web usada actualmente por la campaña: www.moviments.net/xarxacontratancaments

  Nombre usado por la lista
  No65hores en moviments.net
  Altas, Bajas y Modificaciones de los subscritos:
  http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/no65hores

  __________ Información de NOD32, revisión 3654 (20081201) __________

  Este mensaje ha sido analizado con NOD32 antivirus system
  http://www.nod32.com
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20081201/64a5457f/attachment-0001.htm>