[LaCrisi-paguinElsRics] propostes d'ara en endavant

[enric]

Hola a tothom,

He anat seguint la llista, i esperant a que fos el moment adequat per 
realitzar aportacions sobre les estratègies a seguir. Un cop passada
la manifestació del 29N i sabent que teniu assemblea el proper dijous on 
es començarà a parlar d'accions de futur, crec que és el moment adequat 
així que aquí van:

He escrit un article que us enganxo a sota. La primera part situa el 
context de les diverses crisis i la segona part "Davant d'això que podem 
fer des
dels moviments socials" està escrita amb la intenció que serveixi de 
propostes per les movilitzacions a les que hem de donar continuitat ara.

Com que es una mica llarg us en faig una resumet:
La idea es que penso que des dels moviments socials anticapitalistes 
hauríem de deixar les reivindicacions a  l'estat per als diferents 
col·lectius afectats per la crisi (treballadors afectats pels EREs, 
Estudiants, treballadors autonoms, hipotecats que no poden pagar, 
persones immigrades, etc...) i que nosaltres a més de donar-los tot el 
suport (i ampliar els conflictes des d'aquests àmbits), hauríem de 
treballar per passar a l'ofensiva, és a dir entendre la crisi com una 
oportunitat per canviar les coses i actuar amb accions valentes i 
transformadores que siguin coherents amb aquesta idea.

Entenc com una més d'aquestes accions "a l'ofensiva" la campanya per una 
vaga unitaria d'usuaris i usuàries de bancs
(més info a:  
http://www.17-s.info/ca/iniciem-la-campanya-de-la-vaga-les-pre-inscripcions-son-obertes 
)
que hem iniciat des del col·lectiu CRISI.  Serveix aquest missatge també 
per presentar-vos-la i proposar que hi confluim així com en les noves 
propostes que surtin.

Us deixo amb l'article en qüestió:

salutacions i abraçades des de molt lluny i molt aprop...
Enric


    Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema.

El resultat de la reunió del G20 ens demostra clarament que la línia que 
ha agafat el poder polític i financer global és la fugida cap endavant. 
La importància d'aquesta constatació no per previsible l'hem de 
menysvalorar.

Estem sentint moltes persones argumentant en aquesta direcció, 
explicant-nos que amb les decisions que perpetuen el que s'ha fet fins 
ara no s'aturarà la crisi. També tenen raó i també és important.

Però penso que és encara més fonamental mirar més enllà de les finances 
i de l'economia de saló que està fent tant de mal a l'economia real.
El G20 ha apostat per oposar-se al proteccionisme i per mantenir el 
creixement econòmic com a fi en si mateix, i això és igual a apostar pel 
col·lapse ecològic. Ningú de dalt diu que parlar de proteccionisme, 
ecològicament parlant, es sinònim de reduir globalment el transport de 
mercaderies i persones.
El transport actual és un 95% depenent del petroli, el qual ja ha 
arribat al seu pic - la seva capacitat màxima de producció- i en breu 
començarà a declinar. Si bé poden haver diverses alternatives per 
produir l'electricitat de manera renovable, no n'hi ha de vàlides per 
substituir els combustibles líquids necessaris pel transport de 
mercaderies que va majoritàriament en camió i vaixell.
(veure article sobre crisi energètica a la publicació Crisi 
<http://www.17-s.info/ca/la-crisi-energetica-global-definitiva-causa-del-pic-del-petroli>, 
per més informació:

Cap dels caps d'estat del G20 no considera que parlar de creixement 
econòmic com objectiu en si mateix, està fora de tota lògica conseqüent 
en un món que està arribant als seus límits naturals. No volen 
reconèixer que el que haurien de fer es canviar un sistema econòmic en 
que els diners són creats pels bancs del no res, i on el sistema de 
negoci bancari basat en el tipus d'interès, fa que sense creixement hi 
hagi depressió econòmica i social com ara estem veient.
(veure article sobre com es creen els diners a la publicació Crisi 
<http://www.17-s.info/ca/el-95-dels-diners-son-creats-pels-bancs-privats>, 
per més informació:

Ningú se'n recorda ara del gran problema del canvi climàtic que va ser 
tant mediàtic, el 2006 i el 2007 fins que va començar la crisi 
econòmica. Sense oblidar-nos dels perills que tenim davant la dificultat 
'accés a aigua potable, l'escassetat de minerals bàsics per la 
industria, la reducció de peixos i de terres cultivables, les especies 
que s'extingeixen etc...
Per no parlar de l'augment del nombre de pobres a tot el món, per causes 
intrínseques al sistema capitalista, ja molt abans que comences la crisi 
actual.
(Veure article la crisis global como contexto para construir nuestras 
estrategias de acción 
<http://www.17-s.info/ca/%E2%80%9Chttp://www.crisisenergetica.org/forum/viewtopic.php?showtopic=21181&mode=&show=5>" 
per ampliar informació de diferents elements de la crisi sistèmica)

Voler solucionar la crisi econòmica girant l'esquena a les crisis 
energètica, ecològica i social és una de les decisions més 
irresponsables de la història.

Ara que la depressió econòmica impedirà créixer per uns quants anys pot 
ser la gran oportunitat pel nostre món, per construir un nou sistema 
econòmic que ens permeti perdurar en el planeta molt de temps i acabí 
amb les desigualtats socials . Pel que ens ha servit la reunió del G20, 
es per corroborar que no seran els de dalt els que ho faran.

*Davant d'això que podem fer des dels moviments socials?*
Hem d'evitar la visió parcial i tancada que ja tenen els poderosos i 
l'esquerra institucional, no podem lluitar només per que els 
capitalistes no siguin tan dolents i deixin menys persones en atur. No 
podem dedicar-nos simplement a demanar els polítics que destinin diners 
a la classe treballadora, o al nostre sector econòmic concret. Tenim el 
deure d'unir-nos per transformar el sistema. Estem iniciant uns anys 
molt importants en la història de la humanitat, la depressió econòmica 
que està arribant serà possiblement la darrera oportunitat que tindrem 
per aturar la destrucció del planeta i salvar-nos a nosaltres els humans 
de una catàstrofe social sense precedents en la nostra història.

Aquesta unió per canviar el sistema necessita de projectes estratègics 
per a que el capitalisme en crisi perdi la seva hegemonia social. El 
primer que està a l'abast de totes les persones és deixar de col·laborar 
amb les empreses que simbolitzen el poder del capitalisme: els bancs i 
les empreses transnacionals.
Podem desobeir a la banca i potenciar les seves alternatives. Podem 
deixar de consumir productes de la majoria de les transnacionals i en 
general reduir el consum. Les que no podem abandonar perquè són empreses 
privatitzades que gestionen en situació de monopoli les necessitats 
bàsiques (aigua, electricitat, gas,...), les hem de deixar per més 
endavant però les hauríem d'acabar expropiant.

Davant d'una situació excepcional, no podem seguir actuant com sempre 
estem habitats a fer des dels moviments socials sinó que calen respostes 
excepcionals. Calen accions que preparin el context de revolta o que 
l'anticipin.

Es en aquest marc que des del col·lectiu Crisi, sorgit arrel de la 
publicació del 17 de setembre <http://www.17-s.info/ca/crisi>, hem 
iniciat la campanya per una vaga unitària d'usuaris i usuàries de banca 
<http://www.17-s.info/ca/iniciem-la-campanya-de-la-vaga-les-pre-inscripcions-son-obertes>. 
Som conscients que no és l'única, ni potser la més important de les 
accions estratègiques amb les que ens hem d'unir per fer front el 
capitalisme, però pensem que n'és una d'elles.

Sabem de sobres que també hem de construir una acció unitària en l'àmbit 
del treball, davant dels acomiadaments i de l'augment exponencial de 
l'atur, que s'està començant a viure, però no podem conformar-nos amb 
pressionar per quedar-nos com estem; perquè la construcció d'una 
alternativa al capitalisme necessita d'altres tipus d'empreses, 
autogestionades pels treballadors i treballadores, que es dediquin cada 
vegada més a aquelles àrees econòmiques que ens permetin realitzar una 
transició cap un altre manera de viure. Així doncs es necessari apostar 
per l'expropiació i la recuperació d'empreses i alhora per la transició 
d'elles cap a d'altres models productius. Alhora cal apostar per crear 
noves empreses socials que facin possible un altra manera de fer 
economia i de viure, com planteja la xarxa d'economia solidària 
<http://www.17-s.info/sites/default/files/crisi_xes_volant.pdf>.

Per tot això, les accions de pressió puntuals, com determinades accions 
directes, manifestacions i el que podria ser una vaga general, les 
hauríem d'acompanyar d'accions estratègiques de caràcter sostingut que 
ens permetin progressivament anar restant hegemonia al poder i 
repartir-la entre els de baix.
A més de la pròpia vaga d'usuaris i usuàries de banca se m'acudeixen 
propostes com:

* Una xarxa de persones i grups destinada directament a donar suport (de 
mobilització, econòmic, tècnic) als treballadors en perill de comiat i 
persones ja aturades, que vulguin apropiar-se i recuperar una empresa en 
crisi o crear una nova cooperativa.

*Una xarxa de suport a les persones que per causes de lluita o 
precarietat tinguin problemes per cobrir les seves necessitats bàsiques: 
(habitatge, alimentació, etc...). A més de donar suport solidari oferint 
lloc a casa si cal, es podrien augmentar els recursos a través de 
l'acció directa: ocupar nous edificis que estan buits perquè no es venen 
pisos, entre d'altres opcions. També augmentar l'organització de les 
xarxes de reciclatge de menjar i estendre les accions d'expropiació a 
grans magatzems, que ja s'estan començant a donar de forma autònoma.

*Estendre les xarxes i mercats socials i d'economia alternativa per 
evitar el consum d'empreses transnacionals i augmentar els espais 
d'autogestió, d'intercanvi i gratuïtat. En aquest cas no es tracta d'una 
proposta concreta sinó de convertir en quelcom més unitari i més ampli 
allò que moltes persones i grups ja estant fent. A Catalunya, espais com 
la xarxa pel decreixement i la xarxa d'economia solidària poden aportar 
molt sobre això. Es fonamental que el mon obrer i el mon alternatiu 
conflueixin en la lluita i la construcció d'alternatives al capitalisme.

Així doncs, un cop iniciades les mobilitzacions front la crisi hem 
d'aprofundir en el debat i l'autoorganització. Penso que des dels 
moviments socials anticapitalistes hem de plantejar-nos deixar las 
reivindiacions al govern pels col·lectius directament afectats i superar 
lemes de l'estil "que la crisi la paguin els rics" que són lemes només 
defensius i que hem d'anar a l'ofensiva i apostar per frases com "la 
seva crisi la nostra oportunitat" Darrera de les paraules caldrà 
construir fets que facin real aquesta oportunitat. L'oportunitat de 
transformar la societat. Ara o mai.

------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20081201/c2cd6ac0/attachment.htm>