[Interxarxes] Acta Jornada ETI 2012 (6 d'Octubre, Aurea Social)
Sergi Alonso
sseerrggii a gmail.com
diu oct 21 11:04:51 CEST 2012
Moltissimes gracies a tu també per tota la feina!
Una abraçada!
El 20 d’octubre de 2012 20:30, Xavier de Pedro <xavi a confluencia.net> ha
escrit:
> Hola:
>
> Després de més d'una setmana per si algú havia de fer canvis a l'Acta, i
> us l'envio copiada a sota.
>
> Alternativament, es pot llegir de la pàgina Wiki des d'on s'ha anat
> editant. Enllaç:
> http://intercanvis.net/ActaETI
>
> i descarregar la versió que hi havia a data d'avui en pdf a:
> http://intercanvis.net/dl414
>
> Enhorabona de nou als prenedors de les actes de les sessions, per que heu
> fet molt bona feina que segur que permetrà als que no van poder assistir de
> fer-se una idea de molts dels debats i informacions aportades, etc.
>
> Atentament
>
> Xavi
>
> -----------------------
>
> **
> Acta de l'Espai de Trobada d'Intercanvis (ETI) 2012
>
> Acta en PDF: [image: Image] <http://intercanvis.net/dl414>
> 121006_Acta_ETI___Intercanvis_net.pdf<http://intercanvis.net/tiki-download_file.php?fileId=414>
> Dissabte 6 d’octubre de 2012. Horari 10:00h a 19:00h Aurea Social -
> http://intercanvis.net/ETI
>
>
> *Índex d'aquesta pàgina*
>
> - 1. MATÍ<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#MAT_>
> - 1.1. Grup de treball del MATI compost per Xarxes d'Intercanvi
> mixtes (bens, coneixements i serveis)<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#Grup_de_treball_del_MATI_compost_per_Xarxes_d_Intercanvi_mixtes_bens_coneixements_i_serveis_>
> - 1.2. Grup de treball del MATÍ composat per persones de Bancs del
> Temps<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#Grup_de_treball_del_MAT_composat_per_persones_de_Bancs_del_Temps>
> - 2. TARDA<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#TARDA>
> - 2.1. Grup de treball de tarda - Eixos temàtics 2 i 4:
> dinamització comunitària i organització<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#Grup_de_treball_de_tarda_-_Eixos_tem_tics_2_i_4:_dinamitzaci_comunit_ria_i_organitzaci_>
> - 2.2. Grup de treball de tarda - Eixos temàtics 3 i 5: eines i
> recursos, i qualificació dels intercanvis, ús de moneda social i
> alternatives<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#Grup_de_treball_de_tarda_-_Eixos_tem_tics_3_i_5:_eines_i_recursos_i_qualificaci_dels_intercanvis_s_de_moneda_social_i_alternatives>
> - 3. Plenari i avaluació de la jornada ETI 2012<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#Plenari_i_avaluaci_de_la_jornada_ETI_2012>
> - 4. Enquestes<http://intercanvis.net/tiki-print.php?page_ref_id=276&page=121006%20Acta%20ETI#Enquestes>
>
> 1. MATÍ
>
> La jornada de trobada d’intercanvis comença tal com estava previst a les
> 10h del matí. Entre 10h i 10:30h es fa l’entrega de la targetes de colors
> per tal de diferenciar les diferents xarxes i de grups de treball .
>
> A dos quarts es dona pas a la presentació, l’Agustí agafa la paraula i
> dona la benvinguda, exposa com es té pensat i organitzada la jornada, en
> principi pel matí la idea és separar-se en grups per tipus de xarxes i
> tractar els diferents temes presentats en les fitxes de treball entregades
> a l’entrada (ho definim com a eixos). Per la tarda la idea en principi es
> dividir-se per eixos temàtics (els temes tractats per xarxes durant el
> matí).
>
> Com el número d’assistents és reduït es plateja la possibilitat de poder
> canviar el sistema organitzatiu. Es planteja la possibilitat de treballar
> tots els grups com un sol conjunt. Es considera doncs la possibilitat de no
> separar-nos i a més a més les ecoxarxes tenen intercanvi de tot que pot ser
> enriquidor.
> Abans de decidir com ens organitzem donem pas a les presentacions:
>
> - Xavi (de Pedro): xarxa d’intercanvi Trocamarina (BCN), Trocaeulalia
> (L'Hospitalet de Llobregat) i XICConnecta
> - Agustí: Iniciant xarxa d’intercanvis de Sabadell
> - L’Anna de xarxa d’intercanvis de Sabadell
> - Rafa: Procedeix de la Xarxa d’intercanvis de Sabadell
> - Enric: Procedeix de l’Àurea social, de Ecoxarxa de Barcelona i de
> cooperativa intercanvis catalana
> - Concepció: intentant llençar un BDT banc del temps en PAU (poble de
> l’Alt empordà i de 500 habitats)
> - Sergi: BdT de gràcia
> - Lauro: Pertany a l’associació de la sagrera es mou. Intenta crear
> un BdT en el barri
> - Xavi (Latorre): pentany Xarxa intercanvi en Poblesec i també de
> coneixement (organització Trocasec)
> - Elvira: Intercanvi en poble sec i també de coneixement
> (organització Trocasec)
> - Pere: de la xarxa d’intercanvi montseny
>
>
> - Andreu: Bdt Gracia i de STRO (creadors de Cyclos)
> - Rafa: Xarxa intercanvis coneixements de Nou Barris, BCN
> - Virginia: Aurea social (interessada en tots el temes)
> - Jordi: Ecoxarxa de Garraf i Vilanova.
> - Elisabet: BdT (de gràcia)
> - Lluis: En Àurea social col·laborant, interessat en diferents xarxes
> - Estefan: Co-Administrador de la Ecoxarxa de Barcelona
> - Veronica: no pertany a cap xarxa però ve a aprendre (molt
> interessant)
> - Marcos: nova incorporació en el BdT (de gràcia)
> - Isabel: BdT de la Barceloneta
> - Carmen: XIC (xarxa intercanvis de coneixemenst) de Nou Barris (BCN)
> - Jordi: Ecoxarxes de Tarragona
> - Ton: Ecol 3 VNG
> - Carme: Ecol 3 VNG
> - Neus: BdT de gràcia
> - Anna: Xarxa intercanvi de Sabadell
>
>
> Finalment, com sembla que va arribant gent es considera oportú dividir-se
> (perquè és possible que arribi més gent), però en lloc de fer 4 grups es
> farà dos només, un de BdT i intercanvi d’objectes i coneixement i per altre
> banda es farà una trobada de la mixta.
>
> A mesura que es vagi acabant la gent pujarà a la primera planta on
> s’organitzarà el dinar comunitari. D’altra banda cada subgrup s’organitzarà
> internament a nivell de descansos.
>
> Els temes tractats en cada xarxa d’intercanvi es recollirà en el format de
> taula (per a totes les xarxes iguals). La informació recollida es penjarà
> juntament amb aquesta acta.
> 1.1. Grup de treball del MATI compost per Xarxes d'Intercanvi mixtes
> (bens, coneixements i serveis)
>
> El objetivo principal de la sesión es: facilitar la creación de nuevas
> redes de intercambio a partir de la experiencia acumulada por las
> diferentes redes.
> 1. Origen y objetivos
>
> Los orígenes no se tratan por considerarlos poco significativos. Los
> objetivos de cada red sí que se consideran un punto importante.
>
> Objetivos Zona Franca:
>
> - Ayudar a reducir residuos.
> - Ayudar a establecer contactos personales entre la gente del barrio
> facilitando la ayuda mutua.
> - Autogestión local .
>
>
> Xarxa ECO:
>
> - Crear una red de economía alternativa basada en las personas y no en
> el dinero.
> - Establecer conocimiento real entre las personas.
>
>
> ECOL3 Vilanova i la Geltrú
>
> - Las personas somos buenas por naturaleza, pero eso no se manifiesta
> en la sociedad. El porqué es que el poder hace escaso el dinero para poder
> tener controlada a la masa de la sociedad. La única solución que tenemos es
> introducir un dinero creado por la gran masa social, independientemente del
> poder centralizado.
>
>
> Trocasec:
>
> - Establecer vínculos vecinales y generar confianza que facilite el
> intercambio vecinal.
> - Realizar intercambios sin necesidad de utilizar moneda común.
>
>
> (Falta el nombre de la red)
>
> - Crear espacios de economía alternativa en un espacio más urbano y
> con un perfil de personas más consumidores.
>
>
> Aureasocial:
>
> - Ser un espacio de referencia en el bien común y los servicios
> públicos.
> - Realizar actividades que no impliquen un requisito económico (ni
> moneda social ni económico)
>
>
> Eco xarxa Montseny:
>
> - Quieren rehacer la carta de principios.
>
>
> XIC Nou Barris:
>
> - Crear tejido social.
> - Favorecer el principio de reciprocidad dar/recibir.
>
>
> Social Trade Organization:
>
> - La moneda social tiene que ser una moneda complementaria a la moneda
> estándar.
> - Puede favorecer la cohesión comunitaria.
> - Es una moneda contracíclica, cuando hay un ciclo macroeconómico de
> crisis, la moneda social repunta, en momentos de “bonanza” macroeconómica
> la moneda social pierde importancia.
>
> Comentarios diversos posteriores
>
> Moneda social:
> Se comenta que uno de los problemas de utilizar moneda social es que se
> acaba mercantilizando las relaciones sociales. Primero se parte del
> conocimiento entre las personas y luego la moneda ya llegará de manera
> natural.
> Des de otra red se plantea que al principio cuesta entrar a un sistema
> diferente al habitual. En este sentido, usar una moneda social “no
> contaminada” puede ser una manera de facilitar el cambio. La red ECO es una
> oportunidad para
> Asociación sin ánimo de lucro por que tratan de no mover euros.
> Descapitalización: la red ECO permite a consumidores responsables aportar
> euros a la red.
> Utilizan oxidación de la moneda para favorecer el movimiento de capital.
>
> Trocasec organiza mercados de intercambios cada tres meses. Ven los
> mercados como herramientas potentes para favorecer el conocimiento
> interpersonal, pero tiene el problema de que entre esos tres meses no se
> siguen esos intercambios.
>
> Ecoxarxa Montseny indica que están en un momento de baja actividad.
> Algunos de los problemas que han detectado es: dispersión de miembros y
> dificultad de acceder a los medios de producción. Algunos no se han
> apuntado por no tener una carta de principios elaborada. Han parado las
> ferias, funcionan con el CES.
> XIC Nou Barris: llevan más de 20 años, siempre con altibajos. Ahora son
> unos 500, se han dado cuenta que uno de los problemas es que la gente mayor
> no se fia de que venga gente que no conoce a su casa. No usan dinero, ni
> horas, ni euros, ni moneda social. Huyen de la teoría del valor, cualquier
> conocimiento es importante. Lo más importante es hacer tejido social.
>
> ECO Xarxa Tarragona:
> Se plantea la necesidad de definir una carta de principios y asumirlos
> como propios por todos los integrantes de la red.
>
> ECO xarxa Barcelona:
> Dos tercios de las personas que se han apuntado nunca han hecho ningún
> intercambio. Ofrecen servicios pero no compran nada hasta que han vendido
> algo. La gente no entiende que el dinero es deuda y la deuda no es mala si
> no lleva interés asociado. También se detecta falta de confianza. Una
> posible estrategia de futuro es que introducir dinamizadores en los barrios
> que puedan dar confianza a los participantes de la red. Hace dos años
> tenían más actividad porque tenían productos de primera necesidad. Dejaron
> de ofrecer estos productos y la actividad descendió considerablemente. Hay
> poca gente aún que ofrezca vivienda/alojamiento.
>
> Xarxa Intercanvi de Sabadell:
> Aún no se ha puesto en marcha. Están buscando un modelo de red que les
> pueda funcionar bien para intercambiar productos, servicios y conocimientos
> y pueda proporcionar un sistema económico complementario / alternativo al
> actual. Empezaran un grupo pequeño (50 personas) para empezar a funcionar e
> ir probando el modelo. Se buscará colaborar con productores locales. Tienen
> una experiencia previa de red que no funcionó por varios factores: no
> proporcionar necesidades básicas, trabas puestas por el ayuntamiento. La
> red personal que quedó a partir de ese proyecto ha sido uno de los motores
> de la nueva iniciativa. La idea es crear proyectos que puedan
>
> Aureasocial
> Recalca la importancia de que las personas aprendan que pueden abastecer
> necesidades básicas sin la aparición del dinero.
> Hubo un intento de montar una red en Milano que no función por falta de
> implicación por parte de la gente que tenía que gestionar la red y no
> entendían demasiado bien el sistema, por eso se plantea que es importante
> la moneda en papel que es a lo que las personas están acostumbradas a
> utilizar.
>
> Social Trade Organization:
> Llevan más de 20 años creando proyectos de moneda social en diferentes
> lugares del mundo y utilizando diferentes modelos. En los últimos años
> están intentando introducir el modelo de moneda social complementaria
> respaldada por euros y bancos éticos. Se intentan introducir también entre
> empresas/cooperativas, etc. además de intercambios persona-persona.
> Utilizan un software llamado CICLOS. Tienen billetes papel con estándar
> anti-falsificación. El modelo permite cambiar euros por ecosoles y
> ecosoloes por euros, a partir de bonus/malos del 10% (euros – ecosoles) y
> 12% (ecosoles – euros).
>
> People Money – Lietaer, es un libro que incluye una carta de principios.
> Está disponible en francés e inglés.
>
> Disponen de un cuestionario para analizar el funcionamiento de la red.
> 2. Dinamización comunitaria: estrategias, periodicidad, comunicacion
> interna y externa...
>
>
> Roger, ECO Xarxa Tarragona:
>
> - Estrategias: todas las estrategias de comunicación, etc. van
> orientadas a la autosostenibilidad local.
> - Periodicidad: “Cuando uno puede”
> - Comunicación: utilizan herramientas informáticas y “bombardeo” de
> mails.
> - La xarxa ECO es un espacio limpio donde puedes crear lo que quieras.
>
>
> *¿Como llegáis a gente que no forma parte de la red?*
> Hemos descubierto el “interés colectivo”, todos los proyectos que nacen
> son para que participen los demás. No se espera a los demás para crear los
> proyectos. Vamos probando proyectos (prueba/error). Hacen mercados de
> intercambio junto con otras entidades en fechas concretas. La herramienta
> básica de comunicación es el blog. Se va a buscar a los productores
> ecológicos y se le comenta el funcionamiento de la red. Para llegar a gente
> se trata que a nivel individual se busquen estrategias imaginativas para
> llegar a la gente.
>
> Jordi Griera (ECO Xarxa Garraf i Vilanova i la Geltrú):
>
> - Realiza conferencias para llegar a la gente pero indica que
> dificultad para saber qué redes hay en funcionamiento y encontrar
> información al respecto.
> - Se ofrece para dar estas charlas a grupos de personas que otras
> redes ocupen.
>
>
> Rafa, Nou Barris:
>
> - Propaganda en el metro. Boca – oreja. Si hay mucha demanda de un
> curso se buscan profesores extra. Intentan luchar contra el concepto de
> voluntariado.
> - Es muy importante la acogida de las personas. Intentan seleccionar a
> la gente que acoge a los demás. La acogida se realiza 3 veces por semana.
> Antes hacían la ficha en el momento, pero muchos se iban; ahora se espera a
> que acudan a dos o tres clases y luego se les hace la ficha y se les
> explica cómo funciona la red y el intercambio.
> - Buscan colaborar con las entidades locales.
> - Cada día escriben en un sitio concreto un pensamiento que “haga
> pensar”.
>
>
> Jordi Flores, Eco Xarxa Tarragona:
>
> - Utilizan herramientas informáticas (redes sociales, mail, etc.) para
> llegar a la gente. No intentan masificar la información ya que si “vinieran
> todos” no darían abasto. El cambio es un convencimiento personal, por eso
> no se intenta convencer a nadie que no quiera hacerlo. Hacen muchas
> iniciativas para facilitar el intercambio, especialmente desde la Central
> de Intercambio que es la que dinamiza la red. Lo importante es la confianza
> y la relación entre las personas. La estrategia más útil para él es usarla
> al máximo posible en el día a día. Se extienden a partir de lo local que es
> el núcleo del sistema.
>
>
> Anna, Xarxa Interncavi Sabadell:
>
> - Es necesario romper con algunos tópicos de las redes de intercambio,
> por ejemplo, que son cosas voluntarias, gratis, la riqueza y el valor… etc.
> Es necesario romper los esquemas preestablecidos para poder crecer con unos
> nuevos.
>
>
> Xavi L., Trocasec:
>
> - Articularnos con el tejido asociativo ya existente, cosa que permite
> implicar a más gente del barrio.
> - También la importancia de tener un espacio de coordinación y una
> regularidad a nivel de reunión. Que la gente pueda asociar espacio de
> reunión y periodicidad.
> - Son un espacio de referencia en el barrio. Las reuniones son
> abiertas a todo el mundo, tienen un blog y una lista de correo para las
> personas más implicadas. Los mercados de intercambio son una herramienta
> básica.
>
>
> Xavi de P., TrocaMarina:
>
> - Empezaron con mercados de intercambio una vez cada 6 meses. A partir
> de ahí montaron una lista de correo para informar sobre los eventos. El
> ayuntamiento les ayudó en cuanto a logística. Al principio aprovechaban las
> fiestas del barrio para hacer difusión, no era muy útil ya que estaba en
> competencia con las actividades más “lúdico/festivas”. Por ese motivo han
> dejado de usar las fiestas del barrio y ahora lo hacen los sábados por la
> mañana en una zona de paso hacia el mercado de productos frescos del barrio.
> - No tienen prisa por crecer, lo importante es crecer bien y de manera
> sostenible. Primero empezaron con objetos y aprovechando el conocimiento
> entre personas que se ha establecido, ahora empezaran a intercambiar
> conocimientos. No fue casi nadie a las primeras citas, pero les sirvió para
> organizarse y poder ofrecer algo concreto en los mercados de intercambio.
> Intentan no quemar a la gente de la organización en reuniones específicas,
> si no que utilizan los propios mercados de intercambio para hablar de los
> temas que haya que tratar.
> - Utilizan listas de correo, tienen un apartado en intercanvis.net.
> - También tienen una pancarta, carteles genéricos que utilizan para
> todos los mercados de intercambio y se pide a gente que “adopte” un cartel
> y que lo cuelgue para hacer difusión. También usan pequeñas tarjetas
> informativas.
> - Con todo esto, crecen lentamente pero no se queman.
>
>
> Toni Dalmau de Vilanova:
>
> - La estrategia era usar la TURUTA para producciones locales y el Euro
> para producciones más globales. Al principio utilizaron el CES para
> gestionar los intercambios y resultó una buena experiencia ya que les
> permitía realizar intercambios en diferentes redes de intercambio.
> - Diseñaron un juego llamado “Ecopolis” para ver de qué forma podían
> convivir la moneda local con la moneda global. En un encuentro entre redes
> se dieron cuenta que había dos elementos comunes en todas las redes: el
> valor de las cosas no lo pone un estado o un banco si no que lo ponen las
> personas y los créditos se hacen sin interés.
> - Después de una reflexión profunda decidieron no usar el CES y crear
> un sistema que se adaptara mejor a las necesidades de Vilanova. Uno de los
> problemas de CES es que no todas las tiendas tienen acceso a internet, y se
> hace extraño que alguien pueda pagar si tiene saldo negativo. Intentan usar
> internet de una manera moderada porque no lo pueden controlar, no depende
> de ellos.
> - Crearon una tarjeta monedero para anotar los intercambios y tienen
> una central de cambio que es donde se introducen los intercambios. Todos
> los saldos de las personas tienen que estar en positivo, excepto la tarjeta
> monedero de los proyectos aprobados por la asamblea que permiten saldos
> negativos. Cada semana cuelgan los saldos en la parte privada del blog.
> - Un problema de la tarjeta monedero es que apuntar en las tarjetas es
> un poco lento especialmente en las tiendas. Una solución es hacer unos
> vales de pago que el comprador hace, lo firma y se lo da al comerciante.
> Hay que tener en cuenta que no es lo mismo el intercambio entre personas y
> tiendas, por ejemplo, la tarjeta se puede estropear comprando en una
> pescadería ya que los guantes suelen estar mojados. Otro problema es que
> hay gente que lo ve como un sistema algo arcaico teniendo en cuenta las
> tecnologías actuales.
> - Tiene carteles “Turuta, aquí sí” que indica que aceptan moneda local.
> - Creen importante hacer reuniones que acaben con un tono “festivo”
> para hacer más red y mejorar el conocimiento entre personas.
> - Se pueden comprar Turutas con euros en una cuenta de Triodos Bank
> con la intenció de poder llegar a dar microcréditos.
> - La red en la actualidad se concibe como un árbol que puede acoger a
> unos 1000 / 2000 participantes y poder ampliarlo de cara a todo Vilanova
> creando otros “árboles” que acaben creando un “bosque”.
>
>
> Agustí, Xarxa Intercanvi de Sabadell: *¿Como llegar a la gente que no
> conoce el intercambio?*
>
> - ECO Botiga: permite vender productos más baratos (en moneda global)
> a consumidores responsables.
> - Central de intercambios: los “precios” no se especifican en ninguna
> moneda, si no en unidad de cambio.
> - Co-escuelas: ofrecer cursos a cambio de otros cursos.
>
>
> Pregunta a Vilanova i la Geltrú sobre Toma de decisiones: *¿Como se
> decide si se da el visto bueno para un proyecto pueda dar moneda local a
> las personas que inviertan horas en él?*
>
> - Aún no se ha planteado el problema con proyectos grandes. Hay un
> formulario donde los socios pueden presentar su proyecto y si cumplen los
> objetivos de la red se les financiará.
>
>
> Pregunta general: *¿Hay una base de datos de la gente que las monedas
> sociales en Catalunya?*
>
> - Hay una web “vivirsinempleo.org” que tiene información sobre las
> redes existentes. Pero se plantea que debería haber un directorio.
> - Se debería mejorar la coordinación entre las diferentes redes.
> - En intercanvis.net se está montando una base de datos colaborativa
> de redes de intercambio, usen moneda social o no:
> http://intercanvis.net/Xarxes
> - Se plantea que hay gente que a lo mejor necesita un segundo nivel de
> información, además de un volcado de datos masivo, que guie o asesore
> individualmente a la persona.
> - Hay gente que opina que los proyectos son procesos vivos donde en
> cada momento hay personas diferentes que son el contacto más activo. Para
> tener esa información, según esas personas, no basta con tener un contacto
> y un mapa de las redes en funcionamiento, sino que debe haber una comisión
> que tenga la información actualizada.
>
>
> Compatibilidad entre monedas:
>
> - En Sabadell están intentando crear su propio modelo en que se
> sientan cómodos, pero intentando no crear un sistema que después resulte
> incompatible con otras redes del entorno.
>
>
> "Cosateca":
>
> - Sistema de compartir objetos por un tiempo determinado (préstamo).
>
> 1.2. Grup de treball del MATÍ composat per persones de Bancs del Temps
> Apartat a) Explicació b) Pros c) Contres d) Solucions/Propostes 1.
> Origen i Objectius Alternativa social (o complementaria) i permet crear
> també bones relacions entre persones d’un mateix barri. El BdT de gràcia es
> va obrir en el 2004 però en els darrers 2 anys ha entrat gent nova que a
> dinamitzat i a potenciat el número d’intercanvis. Permet crear bona
> relació entre persones d’un mateix barri i a més a més dona resposta a les
> necessitats de les persones. En un poble petit apareix el problema o la
> por que no es vol treure la feina a professionals. Es discuteix doncs si és
> una verdadera alternativa o no. Es planteja la possibilitat de que un
> Professional (el del poble petit) entri en el BdT 2. Dinamització
> comunitària (30 min)
>
>
>
> 2.1. Estratègies. Reunió fixa dimarts de cada mes amb un pica pica post
> reunió.Dinamitzadors (persones que cohesionen grups)Una bona estratègia es
> el fer serveis i el boca a boca - quan comences a fer serveis es multiplica
> i en la reunió es fa una ronda de demanda i ofert Al ser sempre a la
> mateixa hora és possible que no li vagi mai bé a alguna personaApareix la
> problemàtica que h i ha intercanvis que son molt grans i llargs. Entraria
> més gent amb una mentalitat potser no tan social però si entraria molta
> gent diversa i a En aquest cas es comenta que seria súper interessant que
> la gent pugui fer intercanvis a dues bandes però no tothom està conforme -
> ja que la idea del BdT es crear una borsa global i es perd el concepte del
> BDTDefinir molt bé el serveis requereix un sist Hi ha un bdT
> (Barceloneta) que gestiona les demandes i les ofertes - ho fan ell i envien
> mail amb aixòDefinir millor els serveis per tal de no qüestionar la
> professionalitat - depenent d’on es vulgui arribar a quines persones anem
> enfocades. En el cas d 2.2. Periodicitat La reunió de grup és 1 vegada
> al mes la reunió fixa i el pica pica Com ja és fixa el dia i hora fàcil
> arribar a tothom i ja les persones ho tenen anotat en agenda.
>
> 2.3. Comunicació
>
>
>
> 2.3.1. Interna Via mail i (només un al mes i amb la informació de les
> noves entrades e incorporacions - no es fa difusió del mail de benestar i
> família). També hi ha facebook i webSi algú ho desitja entre reunió i
> reunió cal que es posi en contacte amb secretaria. Es Arribes a tothom -
> un tracte molt més personal i a més a més arribes a tota tipologia de gent Això
> (el d’obligar a que la gent participi a secretaria quan arriben) implica
> encara més feina a secretaria (membres actius). Cal voluntaris - gent a
> secretaria que s’impliquiEt cal gent i volutària amb ganes de trucar. Possibilitat
> de implicar als nous membres i als col·laboradors - obligar als nous
> usuaris a participar. Mirar de trobar a la gent a secretaria després de fer
> la recerca de que ofereix i que demana (això ho fa BdT de gracia 2.3.2.
> Externa Hi ha una persona en el cas de Bdt(que és molt gran) doncs hi ha
> una persona destinada a això només - a respondre a medis de comunicació i
> buscar. -
>
>
> 2.4. Altres Tallers (també la gent es coneix i es pot dinamitzar) i
> altres actes - com per ex. Documentals. En el BdT s`han dut a terme
> activitats i trobades - passejades - sopars i berenars (on la gent porta
> les coses). Son reunions obertes a tothom i s’han fet e La gent que ja hi
> es en el banc del temps h i participa molt activament i es coneixen més
> intensament El problema es que cal un local i no tothom té local (per fer
> cursos o recolzar-se) Manca un programa informàtic per a mirar de
> comptabilitzar i un espai per a la gent gran que no te accés als
> ordinadors. -
> 3. Eines i recursos (30 min)
>
>
>
> 3.1. Recursos materials Ordinador - paper - espai - internet -
> talonaris - cartells - telèfon... Això son diners i ho paga la entitat
> que acull el BdT que tenen un acord amb l’ajuntament. Generalment
> vinculació amb l’ajuntament - no a nivell polític sinó només com espai. En
> algunes zones funcionen millor que altres - depén dels tècnics municipals
> de districte. -
> 3.2. Massa crítica - gent implicada i gent que participa En el cas de
> BdT de gracia hi ha 300 persones i 5 persones en secretaria i uns quants
> dinamitzadors i no es dona abast. Per sort en el BdT gent que agafi el
> telèfon no manca - però es busca gent o cal amb iniciativa - que
> s’autogestioni. Hi ha manca de compromís per part de la gent. Costa
> trobar gent amb ganes e iniciativa. Intentar escollir gent concreta per a
> secretaria amb més ganes o més iniciativa. 3.3. Eines informàtiques Ara
> mateix accés en la majoria de BdT Molt limitat i hi ha una idea de canviar
> - l’actual el va fer un usuari Es vol passar en un nou programa online.
> Ara s’esta fent - en sagrera prova pilot i en uns mesos es pretén que
> arribi a tothom.
>
> 3.3.1. Pàgina web www.graciaBdtonline.org i així per a cada BdT que hi
> participi. Possibilitat de crear una especie de grup de treball (o similar)
> per a promoure webs i altres tipus d’einesque puguin aprofitar a tots els
> BdT de nova creació Totes les webs tenen el mateix format i fàcil accés.
>
> 3.3.2. Programes de control (gestió...) Ara mateix Excel i Acces. -
>
>
> 3.4. Altres
>
>
>
> 4. Organització (del projecte) (30 min)
>
>
>
> 4.1. - Presa de decisions Hi ha algunes qeu es prenen a la secretaria
> però coses poc transcendentals - les més importants es prenen a les
> reunions de mes. Ho vota tothom. Es lenta - una opció a votar cada 4 i
> lenta -
> 4.2. - Repartició de tasques Ara es fan diferents departaments:
> Administració - Informàtiques - Comunicació interna iComunicació externa i
> Dinamitzadors -
>
>
> 4.3. - Coordinació Fins ara el Sergi en el cas de gràcia ha anat cada
> dia - però la idea es intentar que això ara ja marxi sol. Es complicat que
> si no hi ha una persona és difícil. Cal buscar maneres de treballar en grup
> sense arribar que s’arribin a veure. -
>
>
> 4.4. - Quotes No hi ha. Ara està vinculat a l’ajuntament (salut i
> familia). Una vegada a l’any es passa a salut i família números d’apuntats.
> Algunes vegades no hi ha diners per a poder fer coses. Ara diners surten de
> les butxaques de les persones implicades Fer un “timing” entre BdT - això
> consisteix en posar donar un euro al mes en allò que li agrada.
> Possibilitat de tenir ingressos.
>
> 4.5. - Gestió i administració Ara hi ha un llistat d’altes i baixes -
> amb nous llistat una vegada al mes. La gent no ho mira gaire i cal fer
> neteja del BdT. -
>
>
> 4.5.1. - Altes i baixes Cal que una persona truqui per saber si volen
> estar donats d’alta i per tal fer un filtratge. Els nous usuaris venen un
> dia i ja estan apuntats. En canvi abans es feia com un filtratge que
> s’havien de emportar una fitxa i tornar uns dies més tard. Els que resten
> en les llistes son actiusDels que venen potser només la meitat
> s’apuntarien. Ja no caldria trucar per mirar si estan actius perque ja son
> persones qeu estan més implicades amb el projecte Les llistes es fan
> petites (baixen llistes) El haver de tornar o bé anar a la primera reuniò
> per tal de que la gent que vingui es quedi realment - però en qualsevol es
> considera important molt important poder motivar a la gent. El problema de
> motivar a la gent fent recerca de demandes i ofertes ( 4.5.2. - Llistats En
> gràcia un llistat d’ofertes i un altre d’usuaris (amb les seves dades).
> Això s’actualitza cada mesEn el de Barceloneta es fa també un llistat de
> demandes -
>
>
> 4.5.3. - Comptabilitat de la moneda (com i qui?) En el BdT de gràcia no
> hi ha accés només excel. No es fan públiques les llistes. Es pot conèixer
> qui demana molt o qui dona molt i en aquest cas es podria donar un toc des
> de secretaria (s’ha donat toc). Això permet que la gent vagi fent
> lliurement sense pensar si deu o no hores. La idea es que la gent faci
> moviment amb la idea de que en algun moment es pugui beneficiar de les
> hores que té de més o bé que està enganxada amb el BdT... El que passa
> algunes vegades es que el BdT es dona de baixa quan està en hores negatiu.
> Que ho hagi aprofitat per a fer mudança. -
> 4.5.4. - Altres Hi ha conflicte de si s’ha d’arribar a donar de baixa a
> la gent que no fa intercanvis. - Parlar aquest tema en una reunió de les
> dimarts.
>
>
> 5. Quantificació intercanvis (30 min)
>
>
>
> 5.1. - Ús de monedes socials (tipologies) El temps - només vàlid per a
> serveisXecs del BdT (Com un taló nominal on s’indiquen les hores) -
>
>
> 5.2. - Com recaptar moneda social (en l'organització) Amb els cursos i
> els tallers la secretaria guanya xecs. La secretaria es queda amb aquestes
> hores per tal de que secretaria pagui la sala. Els lluïsos de gracia (el
> local) és un altre usuari i poden demanar serveis. - Es comenta la
> possibilitat de que el
>
>
> 5.3. - Com es crea la moneda - Crèdits?
>
>
>
> 5.4. - Alternatives - comptabilitat
>
>
>
> 5.5. - Abast? (per zones)
>
>
>
> 5.6. - Conversió i relació amb altres monedes socials i amb l'euro En
> principi en el BdT no ho aplica perquè no es pot conversar - les hores de
> les persones no es poden canviar per un objecte. Dificultats per a
> relacionar-se amb unes altres associacions. Proposta de comprar coses
> pagant el material però no la mà d’obra. En els BdT ja es fa - per ex. Hi
> ha una persona q fa sabó que et cobra la matèria prima.
>
> 5.7. - Fuga de la moneda social (per baixes o per fugues en unes altres
> xarxes...). Conseqüències i solucions Segueix estant en la contabilitat -
> però s’ho queda la secretaria com a euros invertits. També apareix això
> quan col·labores entre BdT però es complicat perque al final un genera
> moneda però no rep. Per tant s’acroda a posar un límit entre bancs - que e S’amplia
> el número d’ofertes - possibilitat d’arribar a tothom. Requereix moltes
> hores a nivell organitzatiu (de comptabilitat) -
> 5.8. - Altres Apareix la problemàtica de com facturar el temps de
> desplaçament -
>
>
>
>
>
>
>
> Edita Full<http://intercanvis.net/sheet5&parse=edit&height=100&width=100&page=121006%20Acta%20ETI> 2.
> TARDA
>
> Per la tarda reprenem la reunió tots junts una altre vegada. Torna a
> portar la reunió l’Agustí.
>
> Ara es planteja que fer també dos grups per la tarda, que serien el grup
> que tracti el grup temàtic del 2 i del 3 i el del 4 i 5. Es comenta inclús
> las possibilitat de crear un alte tipus de projecte. Mirar de com es pot
> interrelacionar diferents grups amb sinèrgies. Es comenta la possibilitat
> de englobar-ho dins del grup 3 i 4.
> Una altre persona comenta que millor 4 grups petits, el 2 3 4 i 5. En
> aquesta cas el que s’ha proposat “com relacionar-se o organitzar-se amb
> altres col·lectius).
>
> Es vota a mà alçada qui està interessant en cada grup
>
> - Eix temàtic 2: 10 persones
> - Eix temàtic 3: 8 persones
> - Eix temàtic 4: 3 persones
> - Eix temàtic 5: 2 persones?
>
>
> Finalment es reajusta una mica les persones implicades en cada grup i es
> considera oportú fer debat i posada en comú fins a les 18h (una hora) i a
> continuació es farà una plenària.
>
> També es decideix ajuntar els eixos temàtics 2 i 4 en un sol grup per un
> costat, i els eixos temàtics 3 i 5 junts en un altre grup.
>
> El resum dels temes comentats en els dos grups de treball per eixos
> temàtics es troba a sota
> 2.1. Grup de treball de tarda - Eixos temàtics 2 i 4: dinamització
> comunitària i organització 2.1.1. Dinamització comunitària
>
>
> *Estratègies*
>
> - Com ho fas per que la gent faci coses? En el BdT donem crèdit,
> s’intenta convèncer que la gent s’apunti i faci serveis.
> - Reunions periòdiques fixes on la gent parli i es conegui (permet fer
> seguiment)
> - Dinamitzadors:
> - És bàsic, la ecoxarxa intenta tenir dinamitzadors per barris, una
> idea similar a la del BdT de gràcia però en una altre escala.
> - Punt de trobada i gestor: Vilanova està treballant en un programa
> de participació, en que la gent aprengui i es gestion i i que tothom pugui
> fer tot, i estan treballant en formar gent de manera que tots gestionin la
> mateixa informació. Abans tot requeia a un grup molt reduït que era la
> junta i que s’intenta reunir cada setmana. Ara les persones realment hi
> participen activament es faran dinamitzadors, una sola persona de moment
> que es dedica a anar a veure botiguers que accepten Turutas com a moneda
> social.
> - En la xarxa d’intercanvis de coneixement es detecta que al principi
> de curs es dispara la demanda de coses, cal quadrar que pot donar i que pot
> utilitzar (això ho tenen clar). No es dona fitxa només al arribar, s’espera
> a tenir 3 o 4 sessions i llavors s’omple fitxa i es dona d’alta (oficial).
>
>
> *Comunicació*
>
> - Com s’arriba a la gent?
> - Com contrarestar aquesta visió de anormalitat? Hippy, etc. una
> possible opció és publicitar-ho com a un complement
> - Es comenta el fet que els banc del temps (en Barcelona) van de la mà
> de l’ajuntament i això fa que hi entri tot tipus de gent. En vcanvi això no
> ho poden fer en unes altres associacions i al Banc del Temps de pobles
> petits no li suposa cap punt a favor anar de la mà de l’ajuntament
> (aprofitar els recursos o els espais, lògicament sempre estarem
> desvinculats de colors polítics). . A part del poble petit hi ha uns altres
> municipis que no tenen bones relacions amb l’ajuntament, q l’ajuntament té
> espais buits i no els hi cedeix de manera puntual al BdT...
> - Fer tallers i activitats obertes a tothom per mirar de captar gent i
> explicar el programa.
> - Important dosificar les energies, de tot tipus, sobretot les
> físiques, les persones que estan molt implicades de vegades es fa complicat
> o difícil.
>
>
> *Comunicació Interna*
>
> - Es parla de la importància de fer o de que existeixi un tracte
> directe. Es la manera de deixar veure que son gent seria i per això
> convoquen trobades. Es demana que la gent porti alguna cosa.
> - Des de el banc del temps es comenta que també funciona, que es fa
> exactament el mateix, per portar pica pica e inclús fer actes previs o post
> (teatre o xerrades).
> - Es presenta i s’indica que cansa molt de vegades el fer comunicació
> (tant interna com externa), el fer veure a les persones que es el projecte
> i fer creure a les persones que funciona.
>
>
>
> *Comunicació Externa*
>
> - Com es pot fer per a captar gent de fora?
> - Es comenta que fer tallers oberts que es puguin publicitar en
> altres webs
> - En BdT de gràcia hi ha gent que es dedica anar a mercats,
> biblioteques i penjar per exemple cartells
> - Les escoles pot ser interessant perquè els nens estan oberts a
> idees noves i si funciona també arriba els pares.
>
>
> 2.1.2. Organització (del projecte)
>
>
> *Quotes?*
>
> - Possibilitat de que la gent pagui o col·labori per tant de reduir
> les hores de secretaria?
> - Es habitual que les secretaries ofereixin moneda local o hores
> per a fer tasques individuals.
> - Igualment es comenta que el fet de que una persona entri i
> conegui més el projecte per dintre fa que es pugui quedar
>
>
> *Altres comentaris generals :*
>
> - Manca gent de fora, no s’ha fet difusió.
> - Important de cara al futur poder parlar si administració/ajuntament
> cal entrar i donar suport (a nivell de suport i recursos materials)
>
> 2.2. Grup de treball de tarda - Eixos temàtics 3 i 5: eines i recursos, i
> qualificació dels intercanvis, ús de moneda social i alternatives 2.2.1.
> Recursos materials
>
>
> *Intercanvi d’objectes*
> Logística: taules pels mercats, impressora, paper, telèfon, internet,
> talonaris oficials, ordinadors.
> Difusió: pancartes, targetes, megàfons, cartells.
>
> *Intercanvi de coneixements*
> Logística: local per a fer la formació (biblioteques, centres cívics,
> local d’entitats, propis, etc.)
> 2.2.2. Massa crítica, gent implicada
>
>
> *Xarxa d'Intercanvi LaMarina/Zona Franca*
> La xarxa d’intercanvi de la Maurina va començar amb 3 persones. Lo
> important és no estar sol i no cremar-se.
>
> *Banc del temps de Gràcia:*
> Hi ha usuaris dinamitzadors als que s’assigna a 10 persones més de la
> xarxa per tal de dinamitzar-les. Actualment hi ha 5 persones al secretariat
> però encara depenen força d’una persona. La idea és crear “departaments”
> amb diferents responsables.
>
> *Trocasec*
> Hi ha un grup motor d’entre 8/10 persones que són els que fan la tasca
> principal d’organitzar els mercats. Ara volen implicar més a les persones
> que reserven taules per al muntatge de les taules del mercat.
>
> *Turuta*
> Actualment són 206 socis, la majoria força actius.
> 2.2.3. Eines informàtiques.
>
>
> *Xarxa d'Intercanvi LaMarina/Zona Franca*
> Fan servir una llista de correu. És més útil per a gent que no sap moure’s
> gaire per internet. Pot ser feixuc per a xarxes mitjanes/grans. Com a eina
> web fan servir intercanvis.net per a gestionar eines i demandes.
> Especialment al principi va bé fer servir una eina on hi hagin altres
> xarxes que puguin oferir propostes.
>
> *Banc del temps de Gracia:*
> Web, facebook i MS Acces. Volen passar a fer servir una aplicació que
> s’adapti a les seves necessitats, que qui vulgui seguir funcionant amb
> paper ho pugui fer. Volen fundar una associació que centralitzi la
> informació per al banc del temps ordenat per temàtiques. Estan treballant
> amb una aplicació que es diu OpenSourceCurrency i estan mirant d’adaptar-la
> per a que funcioni off-line.
>
> *Trocasec*
> Fan servir intercanvi.net, una llista de distribució i una web fet amb
> wordpress. Per les necessitats actuals consideren que aquestes eines són
> suficients per cobrir-les.
>
> *Turuta*
> Fan servir una eina pròpia creada amb l’Acces. A dia d’avui els és
> perfectament operatiu, però estan oberts a fer canvis de software cap a
> eines més potents. El fer servir un software propi els ha servit per
> conèixer perfectament el com volen funcionar.
>
> *Pregunta oberta: creieu important controlar la quantitat d'intercanvis
> que ha fet cadascú i el sistema?*
> Es comenta que sí per evitar devaluació de moneda, etc.
> També és important controlar la demanda de la moneda.
> Si no volem funcionar amb moneda, no cal controlar-ho, el que sí que va bé
> és establir algun sistema que et permeti avaluar el funcionament de la
> xarxa.
>
> *Reflexió*: l’ús d’eines de software lliure i de compartir les eines
> creades per a necessitats específiques pot ajudar a d’altres xarxes a
> millorar, establir relacions de confiança entre elles, a més de millorar el
> propi software entre tots.
>
> *Reflexió*: caldria intentar que tots els software’s utilitzats poguessin
> entendre’s entre ells al menys per a fer pagaments, com per exemple PayPal,
> pero emprant programari lliure i permetent emprar moneda social. Hi ha
> comentaris que indiquen que a la fi la majoria dels intercanvis es fan a
> nivell local tot i que hi ha sistemes que permeten fer intercanvis globals
> (CES).
>
> Diferents eines: Tiki (intercanvis.net), Cyclos, CES, Integral CES (en
> creació).
> Empreses servidors: empresa dimensis.com (accepta moneda social),
> marsupi.org (col·lectiu), comissió informàtica CIC pot fer
> d'intermediària amb aquestes empreses i servidors i/o col·lectius.
> 2.2.4. Altres
>
>
> *Trocasec*
> Passen un qüestionari de valoració sobre com ha anat el mercat per tal de
> recollir informació sobre les persones que han participat activament al
> mercat.
> 2.2.5. Quantificació dels intercanvis, ús de moneda social i alternatives
>
>
> *Com es crea la moneda?*
>
> - 1. *Sistema de crèdit mutu*:
> - a. La moneda es crea en el moment de l’intercanvi i la suma de
> tots els saldos ha de ser 0.
> - b. La moneda la crea a partir d’un deute amb comptes públics. Es
> permet crear projectes endeutant el sistema. La suma total dels saldos ha
> de ser 0.
> - 2. *Programa de compra local amb bonus*: recolzat amb euros, fa
> servir sistema de bonus/malus. És un sistema de fidelització.
>
>
> *Abast*
>
> - La Turuta té com a límit d’actuació Vilanova i no volen créixer més.
> Es creu en un model de moltes petites organitzacions funcionant que no pas
> una gran estructura.
> - Les ECO Xarxes pretenen arribar a un àmbit més global.
>
>
> *Conversió i relació amb altres monedes socials i amb l’euro*
>
> - Sistema bonus/malus.
> - Compra de moneda social a partir de compte corrent a banc ètic.
>
>
> *Relació local/global.*
>
> - Un sistema d’intercanvi sense moneda permet funcionar a nivell local
> sense moneda i a nivell global amb moneda social.
> - Pot ser interessant establir aquest model de funcionament de troc a
> nivell local i moneda social intergrups.
>
> 3. Plenari i avaluació de la jornada ETI 2012
>
> S'acaba posant en comú les conclusions i resum del debat de cadascun dels
> dos grups de treball de la tarda.
>
> I finalment es comparteix l'avaluació de la jornada, que aparentment ha
> sembla molt útil a la majoria (si no a totes) de les persones que han
> expressat la seva opinió.
> S'omplen els fulls d'enquesta que s'havien donat al matí (darrera del full
> de l'ordre del dia) i es recullen els fulls plens.
> 4. Enquestes
>
> Enquesta de la trobada "Espai de Trobada d'Intercanvis" (ETI) 2012. Als
> locals d'Aurea Social de Barcelona. Més informació:
> http://intercanvis.net/ETI
> Ítems trobats: 13
> Valoració de la jornada<http://intercanvis.net/tiki-print.php?session_filters=y&tr_sort_mode1=f_265_asc> Com
> t'ha arribat la informació?<http://intercanvis.net/tiki-print.php?session_filters=y&tr_sort_mode1=f_266_asc> Quin
> objectiu li veus a les properes edicions?<http://intercanvis.net/tiki-print.php?session_filters=y&tr_sort_mode1=f_267_asc> Proposta
> de data per a futures jornades<http://intercanvis.net/tiki-print.php?session_filters=y&tr_sort_mode1=f_268_asc>
> N<http://intercanvis.net/tiki-print.php?session_filters=y&tr_sort_mode1=f_270_asc> Molt
> bona Correu-e
>
> "tornant a fer-la del mateix estil però intentant que arribi a més gent":
> Ok
> 1 any 13 Bona, pertanyo a un grup d'inici d'activitat a nivell de xarxa
> i d'altres formes econòmiques a Sabadell. He rebut més informació que la
> que he pogut oferir. Grup d'Intercanvi de Sabadell
>
> - Reforçar les iniciatives en curs i les que s'estan formant
> - crear cooperació entre experiències
> - extendre el model d'economia social a diferents nivells locals i
> supralocals
>
> Primavera 12 És interessant perquè és un espai x establir contactes,
> coneixer-nos i saber el funcionament de cada xarxa, banc del temps, etc.
> Mail Hem volgut tocar molts temes. Potser es podria fer jornades més
> concretes i temàtiques per evitar la dispersió. Potser també seria bo
> oferir espais perquè les xarxes es presentin i comparteixin els problemes
> que es troben, de manera que es trobin solucions entre tots o compartir
> idees o recursos. 6 mesos - 9 mesos 11
>
> Interesante y constructiva
> Poca presencia en Xarxes d'Intercanvi de Coneixements
> He podido conocer y aceptar otras formas de comunicación alternativa
> Internet Personalment prefereixo de temàtica reduïda als coneixements
> 10 Buenísima, muy instructiva, tanto en conocimientos como experiencias
> y también muy nutritivo. Por Sergi Alonso del BdT de Gracia Mejor
> difusión seguro, por lo demás no opino, he venido a aprender, pues hasta
> dentro de mes y medio no inauguramos el BdT de la Sagrera Es Mou Indiferente
> menos Junio a Septiembre 9
>
> Jo trobo ha estat força bé
> Espero que se'n fagin +
> Internet Que vingués més gent d'arreu de l'Estat ? 8 Ha estat molt
> positiu poder posar en comú les experiències de cada grup. Serveix per
> reflexionar, veure altres maneres de fer i que es converteixi en un punt de
> trobada cíclic A mi personalment m'ha arribat per Trocasec
>
> Molt important que hi hagin properes edicions i intentar arribar a més
> gent.
> Per mi provaria el mateix format però en menys temps i la resta per
> aprofundir en el tema local-global i buscar un canal i un model per poder
> interactuar i crear xarxa.
> A l'Abril de 2013 7 Molt positiu. Un espai d'intercanvi d'experiències Des
> d'InterXarxes <http://intercanvis.net/InterXarxes> Anar concretant
> algunes de les reflexions / Propostes d'aquesta trobada Febrer - Març 2013
> 6 M'ha permès conèixer altres punts de vista i problemàtiques d'altres
> xarxes i fer un recull de possibles eines informàtiques A través de
> l'Ecoxarxa Empordà i C.I.C.
>
> [ Es Clar que hauria d'arribar a més gent: per exemple no hi havia ningú
> de les comarques gironines, ni ningú de xarxes petites de pobles] -> ja
> m'ha quedat clar per què .
>
> De caire més temàtic?: a mi m'interessen més específicament els bancs de
> temps, per exemple
> No importa quan ni com però la proposta de d'aquí a 6 mesos em sembla
> molt bé 5 Molt útil i aclaridora A través de l'escola dels Encants, d'un
> parc Opto per fer les trobades del mateix estil que aquesta però amb més
> intercanvi d'experiències Trimestral / Quadrimestral 4 Positiva
>
> - Nucli Local CIC
> - CIC
> - Varis
>
>
> - Àrea més àmplia i canvi de lloc de reunió
> - trobades amb temes concrets o eina per debat més profund de temes /
> recursos compartits... Una llista/Wiki...
>
> Trimestral 3 Molt bona Xavi i CIC Totes són bones + sinèrgiques 1/2 any
> 2 Molt positiva. Sempre és enriquidor compartir experiències. En el
> futur m'agradaria aprofundir en alguns dels eixos Organització Més temàtic Octubre
> 2013 1
>
>
>
> ------------------------------
> **
>
>
> El document original està disponible en
> http://intercanvis.net/121006+Acta+ETI
>
>
> _______________________________________________
> Interxarxes mailing list
> Interxarxes a llistes.moviments.net
> https://llistes.moviments.net/listinfo/interxarxes
> Web: http://intercanvis.net/InterXarxes
>
>
--
SERGI
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/interxarxes/attachments/20121021/5b14ac37/attachment-0001.htm>
-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: no disponible
Type: image/png
Size: 1661 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/interxarxes/attachments/20121021/5b14ac37/attachment-0001.png>
More information about the Interxarxes
mailing list