[energiadecreixent] us proposo difondre i adherir-se a aquest manifest: Darrera crida

[Miquel]

Si esteu d'acord, us demanem fer difusió i signar el manifest / Si estáis de acuerdo, os
pedimos hacer difusión y firmar el manifiesto:
https://ultimallamadamanifiesto.wordpress.com/el-manifiesto/?lang=es# 
https://ultimallamadamanifiesto.wordpress.com/el-manifiesto/el-manifest-catala/  Doscientos cincuenta
intelectuales, científicos, políticos y activistas han hecho público el 7 de julio de 2014
en diversos lugares de la Península Ibérica, Baleares y Canarias un manifiesto -titulado
Última llamada- que apela a emprender urgentemente "una gran transformación
de modelo frente a la crisis ecológico social". Según los firmantes, "a lo sumo, tenemos
un lustro para asentar un debate amplio y transversal sobre los límites del crecimiento, y para construir
democráticamente alternativas ecológicas y energéticas que sean a la vez rigurosas y
viables". ...  Saludos!


«Darrera crida»
Això és més que una crisi econòmica i de règim: és una crisi de
civilització

Els  ciutadans i ciutadanes europeus, en la seva gran majoria, assumeixen la  idea de que la societat de
consum actual pot “millorar” en el futur (i  que hauria de fer-ho). Entre tant, bona part dels
habitants del planeta  esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i  així, el
nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu  d’esgotar els recursos naturals i
energètics, i trencar els equilibris  ecològics de la Terra.

Res d’això és nou. Les investigadores i els científics més lúcids han
 estat donant-nos fonamentats senyals d’alarma des de començaments dels  anys setanta del segle XX:
de prosseguir amb les tendències de  creixement vigents (econòmic, demogràfic, en
l’ús de recursos, generació  de contaminants i increment de desigualtats) el resultat
més probable  per al segle XXI és un col·lapse de la civilització .
 Avui
s’acumulen les notícies que indiquen que la via del creixement és  ja un genocidi a
càmera lenta. El declivi en la disponibilitat d’energia  barata, els escenaris catastròfics
del canvi climàtic i les tensions  geopolítiques pels recursos mostren que les tendències de
progrés del  passat s’estan trencant.
 Davant  d’aquest desafiament no n’hi ha prou
amb els mantres cosmètics  del desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies 
eco-eficients, i tampoc amb una suposada “economia verda” que encobreix  la mercantilització
generalitzada de bens naturals i serveis  ecosistèmics. Les solucions tecnològiques, tant a la
crisi ambiental com  al declivi energètic, són insuficients. A més a més, la crisi
ecològica  no és un tema parcial sinó que determina tots els aspectes de la  societat:
alimentació, transport, indústria, urbanització, conflictes  bèl·lics…
Es tracta, en definitiva, de la base de la nostra economia i  de les nostres vides.
 Estem atrapats en la
dinàmica perversa d’una civilització que si no  creix no funciona, i si creix destrueix les
bases naturals que la fan  possible. La nostra cultura, tecnòlatra i mercàlatra, oblida que som, 
des de l’arrel, dependents dels ecosistemes i interdependents.
 La societat productivista i consumista
no pot ser sustentada pel  planeta. Necessitem construir una nova civilització capaç
d’assegurar  una vida digna a una enorme població humana (avui més de 7.200 milions),  encara
creixent, que habita un món de recursos minvants. Per això,  seran necessaris canvis radicals als
nostres modes de vida, les nostres  formes de producció, el disseny de les ciutats i
l’organització  territorial: i sobre tot als valors que guien tot l’anterior. Necessitem  una
societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la  biosfera, i utilitzi la
investigació, la tecnologia, la cultura,  l’economia i la política per a avançar cap a
aquest objectiu. Per això  necessitarem   tota la imaginació política, generositat moral i 
creativitat tècnica que aconseguim desplegar.
 Però aquesta Gran Transformació es troba
amb dos obstacles titànics: la  inèrcia del mode de vida capitalista i els interessos dels grups 
privilegiats. Per a evitar el caos i la barbàrie cap a on avui estem  dirigint-nos, necessitem una ruptura
política profunda amb l’hegemonia  vigent, i una economia que tingui com a fi la satisfacció
de necessitats  socials dins dels límits que imposa la biosfera, i no l’increment del  benefici
privat.
 Per sort, cada cop més gent està reaccionant davant dels intents de les  elits de
fer-los pagar els plats trencats. Avui, a l’Estat espanyol, el  despertar de dignitat i democràcia
que va suposar el 15M (des de la  primavera de 2011) està gestant un procés constituent que obre 
possibilitats per a d’altres formes d’organització social.
 Malgrat tot, és
fonamental que els projectes alternatius prenguin  consciència de les implicacions que suposen els
límits del creixement i  dissenyin propostes de canvi molt més audaces. La crisi de règim i
la  crisi econòmica només es podran superar si al mateix temps se supera la  crisis
ecològica. En aquest sentit, no basten polítiques que tornin a  les receptes del capitalisme
keynesià. Aquestes polítiques ens van  portar, durant els decennis que van seguir a la segona
guerra mundial, a  un cicle d’expansió que ens va col·locar en el llindar dels límits
del  planeta. Un nou cicle d’expansió és inviable: no hi ha base material, ni  espai
ecològic, ni recursos naturals que puguin sustentar-lo.
 El segle XXI serà el segle més
decisiu de la història de la humanitat.  Suposarà una gran prova per a totes les cultures i
societats, i per a  l’espècie en el seu conjunt. Una prova on es dirimirà la nostra 
continuïtat a la Terra i la possibilitat d’anomenar “humana” a la vida  que siguem
capaços d’organitzar després. Tenim davant nostre el repte  d’una transformació
d’un calibre anàleg al de grans esdeveniments  històrics com la revolució
neolítica o la revolució industrial.
 Atenció: la finestra d’oportunitat
s’està tancant. Es cert que hi ha  molts moviments de resistència al voltant del món
en pro de la justícia  ambiental (l’organització Global Witness ha registrat gairebé
mil  ambientalistes morts només als últims deu anys, en les seves lluites  contra projectes miners
o petroliers, defensant les seves terres i les  seves aigües). Com a molt, tenim un lustre per a assentar un
debat ample  i transversal sobre els límits del creixement, i per a construir  democràticament
alternatives ecològiques i energètiques que siguin a la  vegada rigoroses i viables. Hauríem
de ser capaces de guanyar grans  majories per a un canvi de model econòmic, energètic, social i
cultural.  A més a més de combatre les injustícies originades per l’exercici de la 
dominació i l’acumulació de riquesa, parlem d’un model que assumeixi la  realitat, faci
les paus amb la naturalesa i possibiliti la vida bona  dins dels límits ecològics de la Terra.
 Una civilització s’acaba i n’hem de construir una altra de nova. Les 
conseqüències de no fer res —o fer massa poc— ens porten directament al  col·lapse
social, econòmic i ecològic. Però si comencem avui, encara  podem ser les i els
protagonistes d’una societat solidària, democràtica i  en pau amb el planeta.

— En diversos llocs de la Península Ibérica, Balears i Canàries, i a
l’estiu de 2014.
 


-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/energiadecreixent/attachments/20140708/8f661b9f/attachment.htm>