<!-- begin sanitized html --> <br />
<div id="yiv5554736074">
<pre>Si esteu d'acord, us demanem fer difusió i signar el manifest / Si estáis de acuerdo, os
pedimos hacer difusión y firmar el manifiesto:</pre>
<pre>https://ultimallamadamanifiesto.wordpress.com/el-manifiesto/?lang=es# <br
/>https://ultimallamadamanifiesto.wordpress.com/el-manifiesto/el-manifest-catala/ <em>Doscientos cincuenta
intelectuales, científicos, políticos y activistas han hecho público el 7 de julio de 2014
en diversos lugares de la Península Ibérica, Baleares y Canarias un manifiesto -titulado
<strong>Última llamada</strong>- que apela a emprender urgentemente "una gran transformación
de modelo frente a la crisis ecológico social". Según los firmantes, "a lo sumo, tenemos
un lustro para asentar un debate amplio y transversal sobre los límites del crecimiento, y para construir
democráticamente alternativas ecológicas y energéticas que sean a la vez rigurosas y
viables".</em> ... Saludos!<br /><br /></pre>
<h2>«<strong>Darrera crida</strong>»</h2>
<h3><em>Això és més que una crisi econòmica i de règim: és una crisi de
civilització</em></h3>
<p>Els ciutadans i ciutadanes europeus, en la seva gran majoria, assumeixen la idea de que la societat de
consum actual pot “millorar” en el futur (i que hauria de fer-ho). Entre tant, bona part dels
habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i així, el
nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i
energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra.</p>
<p>Res d’això és nou. Les investigadores i els científics més lúcids han
estat donant-nos fonamentats senyals d’alarma des de començaments dels anys setanta del segle XX:
de prosseguir amb les tendències de creixement vigents (econòmic, demogràfic, en
l’ús de recursos, generació de contaminants i increment de desigualtats) el resultat
més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització .<br /> Avui
s’acumulen les notícies que indiquen que la via del creixement és ja un genocidi a
càmera lenta. El declivi en la disponibilitat d’energia barata, els escenaris catastròfics
del canvi climàtic i les tensions geopolítiques pels recursos mostren que les tendències de
progrés del passat s’estan trencant.<br /> Davant d’aquest desafiament no n’hi ha prou
amb els mantres cosmètics del desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies
eco-eficients, i tampoc amb una suposada “economia verda” que encobreix la mercantilització
generalitzada de bens naturals i serveis ecosistèmics. Les solucions tecnològiques, tant a la
crisi ambiental com al declivi energètic, són insuficients. A més a més, la crisi
ecològica no és un tema parcial sinó que determina tots els aspectes de la societat:
alimentació, transport, indústria, urbanització, conflictes bèl·lics…
Es tracta, en definitiva, de la base de la nostra economia i de les nostres vides.<br /> Estem atrapats en la
dinàmica perversa d’una civilització que si no creix no funciona, i si creix destrueix les
bases naturals que la fan possible. La nostra cultura, tecnòlatra i mercàlatra, oblida que som,
des de l’arrel, dependents dels ecosistemes i interdependents.<br /> La societat productivista i consumista
no pot ser sustentada pel planeta. Necessitem construir una nova civilització capaç
d’assegurar una vida digna a una enorme població humana (avui més de 7.200 milions), encara
creixent, que habita un món de recursos minvants. Per això, seran necessaris canvis radicals als
nostres modes de vida, les nostres formes de producció, el disseny de les ciutats i
l’organització territorial: i sobre tot als valors que guien tot l’anterior. Necessitem una
societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la biosfera, i utilitzi la
investigació, la tecnologia, la cultura, l’economia i la política per a avançar cap a
aquest objectiu. Per això necessitarem tota la imaginació política, generositat moral i
creativitat tècnica que aconseguim desplegar.<br /> Però aquesta Gran Transformació es troba
amb dos obstacles titànics: la inèrcia del mode de vida capitalista i els interessos dels grups
privilegiats. Per a evitar el caos i la barbàrie cap a on avui estem dirigint-nos, necessitem una ruptura
política profunda amb l’hegemonia vigent, i una economia que tingui com a fi la satisfacció
de necessitats socials dins dels límits que imposa la biosfera, i no l’increment del benefici
privat.<br /> Per sort, cada cop més gent està reaccionant davant dels intents de les elits de
fer-los pagar els plats trencats. Avui, a l’Estat espanyol, el despertar de dignitat i democràcia
que va suposar el 15M (des de la primavera de 2011) està gestant un procés constituent que obre
possibilitats per a d’altres formes d’organització social.<br /> Malgrat tot, és
fonamental que els projectes alternatius prenguin consciència de les implicacions que suposen els
límits del creixement i dissenyin propostes de canvi molt més audaces. La crisi de règim i
la crisi econòmica només es podran superar si al mateix temps se supera la crisis
ecològica. En aquest sentit, no basten polítiques que tornin a les receptes del capitalisme
keynesià. Aquestes polítiques ens van portar, durant els decennis que van seguir a la segona
guerra mundial, a un cicle d’expansió que ens va col·locar en el llindar dels límits
del planeta. Un nou cicle d’expansió és inviable: no hi ha base material, ni espai
ecològic, ni recursos naturals que puguin sustentar-lo.<br /> El segle XXI serà el segle més
decisiu de la història de la humanitat. Suposarà una gran prova per a totes les cultures i
societats, i per a l’espècie en el seu conjunt. Una prova on es dirimirà la nostra
continuïtat a la Terra i la possibilitat d’anomenar “humana” a la vida que siguem
capaços d’organitzar després. Tenim davant nostre el repte d’una transformació
d’un calibre anàleg al de grans esdeveniments històrics com la revolució
neolítica o la revolució industrial.<br /> Atenció: la finestra d’oportunitat
s’està tancant. Es cert que hi ha molts moviments de resistència al voltant del món
en pro de la justícia ambiental (l’organització Global Witness ha registrat gairebé
mil ambientalistes morts només als últims deu anys, en les seves lluites contra projectes miners
o petroliers, defensant les seves terres i les seves aigües). Com a molt, tenim un lustre per a assentar un
debat ample i transversal sobre els límits del creixement, i per a construir democràticament
alternatives ecològiques i energètiques que siguin a la vegada rigoroses i viables. Hauríem
de ser capaces de guanyar grans majories per a un canvi de model econòmic, energètic, social i
cultural. A més a més de combatre les injustícies originades per l’exercici de la
dominació i l’acumulació de riquesa, parlem d’un model que assumeixi la realitat, faci
les paus amb la naturalesa i possibiliti la vida bona dins dels límits ecològics de la Terra.<br
/> Una civilització s’acaba i n’hem de construir una altra de nova. Les
conseqüències de no fer res —o fer massa poc— ens porten directament al col·lapse
social, econòmic i ecològic. Però si comencem avui, encara podem ser les i els
protagonistes d’una societat solidària, democràtica i en pau amb el planeta.</p>
<p><em>— En diversos llocs de la Península Ibérica, Balears i Canàries, i a
l’estiu de 2014.</em></p>
<pre> </pre>
</div>
<!-- end sanitized html -->