[energiadecreixent] Josep Puig, gràcies juantxo per recordar-nos el camí

[Miguel]

En aquest article, rebutjat pel diari "El Periódico" amb l'excusa de que la COP-15 ja no és notícia, Josep Puig fa una anàlisi de la situació danesa i de les circumstàncies polítiques que han portat a Juan López de Uralde, Nora Christiansen, Christian Schmutz i Joris Thijssen a la presó en condicions d'extrema duresa per una protesta no violenta i simbòlica.

Recorda que si vius a prop de Barcelona tens una cita el 6 de gener, de 19 a 20 hores, enfront del Consolat de Dinamarca, Rambla de Catalunya, 45, 4-2, cantó Consell de Cent.

Les condicions de detenció són molt dures. Informació a: http://accioclimacat.org/2010/01/03/dures-condicions-de-les-persones-detingudes/  i 

http://www.publico.es/espana/283190/uralde/sufre/condiciones/duras/desproporcionadas/carcel



Opinió Pep Puig

GRÀCIES JUANTXO PER RECORDAR-NOS EL CAMÍ 

A Juantxo López de Uralde, director de Greenpeace Espanya

Barcelona 1 de gener del 2010
Durant la dècada dels anys 70 Dinamarca va veure surgir un fort moviment social antinuclear i a favor de les energies renovables. Amb el lideratge de la Organisationen til Oplysning om Atomkraft - OOA i de la Organisationen for Vedvarende Energi - OVE una bona part de la ciutadania danesa va oposar-se als plans d'introducció de l'energia nuclear, a la vegada que s'implicava en posar en pràctica la generació local d'energia a partir de fonts renovables. Tan fort va ser el moviment que fins i tot va assolir un fet unic a Europa i al món, en la lluita d'oposició a la nuclearització: l'any 1984, el parlament del país va votar una resolució manifestant que no construiría cap central nuclear. I aixi va ser. Mentrestant els activistes antinuclears i a favor de les energies renovables feien neixer un moviment a favor de les energies renovables no només de paraula sinó de fets. Incomptables 'molins' de vent per generar electricitat començaren a impregnar els paisatges arreu del país, fent que molts petits tallers de màquinaria agrícoles anessin desenvolupant tecnología eòlica. Un govern sensible a aquests fets va crear un marc legal que feia possible que qualsevol persona podés generar electricitat a partir del vent, la podés vendre a les empreses de distribució d'energia elèctrica a un preu primat. Tot plegat va permetre el naixement de les anomenades cooperatives eòliques que agrupaven persones disposades a generar electricitat amb el vent instal·lant aerogeneradors en terrenys ventosos, situats en zones rurals, on la tradició cooperativista pagesa estava ben arrelada. Al llarg de les dècades dels anys 80 i 90, varen florir en els paisatges danesos milers de 'molins' de vent generadors d'electricitat, propietat de les cooperatives eòliques en les que participaven centenars de milers de persones. Aixi es va anar desenvolupant la tecnología eòlica a Dinamarca, fent possible que el pais es convertís ràpidament en lider mundial. Avui, el vent genera el 20% de l'electricitat danesa i es preveu que en pocs anys arribi a generar el 50%. 

Però l'any 2000, un nou govern, retrògrad pel que fa a les polítiques energètico-ecològiques, va iniciar el desmantel·lament de tot el marc legal que havia fet possible que un petit país europeu, es convertís en lider tecnològic pel que fa a l'aprofitament del vent. Aquestes mateixes forces polítiques van posar un fre al desenvolupament de la participació social en la generació d'energia electrica verda i són les que han desenvolupat un marc legal que permet que l'estat pugui mantenir detingudes (segrestrades) persones pel simple fet de ser considerades 'sospitoses' de poder realitzar 'delictes' de resistencia civil en front dels abusos de poder dels oligopolis de l'energia bruta. Aquesta va ser la resposta de l'estat danès davant el fet que alguns sectors de la societat comencessin a organitzar-se per ocupar pacificament i clausurar una gran central tèrmica de carbó que hi ha a les rodalies de Copenhague Shut it down. 

Aquest era el marc on es va reunir la COP15 i on l'estat danès va aplicar fèrriament la legislació autoritaria per impedir la lliure expressió de les crítiques socials a la xerramecaria política entorn del clima. Les crítiques simplement demanaven (i exigien) que els governs reunits passessin de les bones paraules a l'acció concreta per lluitar contra el canvi climàtic. La demanda d'un acord just, ambiciós i vinculant, expressada per un gran moviment social internacional es va veure entorpida per l'acció policial al servei dels lobbies incendiaris del clima, cosa que va ser aprofitada pels dirigents dels dos països més contaminants del món, els EUA i la Xina per torpedejar qualsevol mena d'acord de reducció de les emissions que fes justicia climàtica, que fos ben ambiciós i que vinculés a totes les parts. 

La cimera climàtica de Copenhague pot-ser haurà estat la darrera oportunitat que ha tingut el sistema d'estats nació en el marc de les Nacions Unides per fer front al canvi climàtic. Després de 15 anys de negociacions del clima, coronades pel fracàs de Copenhague, pot-ser comença a ser l'hora de que la lluita contra el canvi climàtic torni a ser liderada per la ciutadania i la societat civil organitzada de la mateixa manera com a Dinamarca, als anys 70, la societat civil liderava la lluita que va impedir la nuclearització i obria la porta a la solució per aturar el canvi climàtic: les energies netes i renovables. 

Per manifestar això en una pancarta, i de forma ben pacífica, davant els caps d'estat i de govern del món, en Juantxo Lopez de Uralde, director de Greenpeace Espanya, va ser detingut per la policia danesa i empresonat com si fos un delinquent. A l'Europa del segle 21, un país membre de la UE vulnera els drets humans d'un ciutadà espanyol, i de molts altres ciutadans europeus detinguts al llarg de la COP15 a Copenhague, i el president de torn de la UE, José Luís Rodriguez Zapatero calla i atorga.

Però aquella lluita encetada a Dinamarca l'any 1975, per proposar alternatives a la nuclearització, continua encara avui per assolir que aquell petit país del nord d'Europa tingui un subministrament d'energia 100% renovable l'any 2030. Aquella lluita s'ha anat escampant arreu del món, on cada dia són més els sectors de la societat que reclamen posar data de caducitat a l'energia nuclear i als combustibles fòssils, i disposar d'un subministrament d'energia eficient, net i 100% renovable, cosa que permetrà assolir l'autonomia energètica dels països, les regions, les comarques i localitats. 

Josep Puig i Boix
Dr. enginer industrial 
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://llistes.moviments.net/pipermail/energiadecreixent/attachments/20100106/94516410/attachment.htm