<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0 Transitional//EN">
<HTML><HEAD>
<META http-equiv=Content-Type content="text/html; charset=iso-8859-1">
<META content="MSHTML 6.00.2900.2180" name=GENERATOR>
<STYLE></STYLE>
</HEAD>
<BODY bgColor=#ffffff>
<DIV><FONT size=2>En aquest article, rebutjat pel diari "El Periódico" amb
l'excusa de que la COP-15 ja no és notícia, Josep Puig fa una anàlisi de la
situació danesa i de les circumstàncies polítiques que han portat a Juan López
de Uralde, Nora Christiansen, Christian Schmutz i Joris Thijssen a la presó en
condicions d'extrema duresa per una protesta no violenta i
simbòlica.<BR><BR>Recorda que <STRONG>si vius a prop de Barcelona tens una cita
el 6 de gener, de 19 a 20 hores</STRONG>, <FONT size=2><STRONG>enfront del
Consolat de Dinamarca, Rambla de Catalunya, 45, 4-2, cantó Consell de
Cent.<BR><BR></STRONG>Les condicions de detenció són molt dures. Informació
a<STRONG>: </STRONG><A
href="http://accioclimacat.org/2010/01/03/dures-condicions-de-les-persones-detingudes/"><STRONG>http://accioclimacat.org/2010/01/03/dures-condicions-de-les-persones-detingudes/</STRONG></A><STRONG>
i <BR><BR><A
href="http://www.publico.es/espana/283190/uralde/sufre/condiciones/duras/desproporcionadas/carcel">http://www.publico.es/espana/283190/uralde/sufre/condiciones/duras/desproporcionadas/carcel</A></STRONG><BR><BR></FONT><BR><TR><TD></FONT></DIV>
<DIV>
<H4><FONT size=2>Opinió Pep Puig<BR><BR>GRÀCIES JUANTXO PER RECORDAR-NOS EL CAMÍ
<BR><BR>A Juantxo López de Uralde, director de Greenpeace
Espanya<BR><BR>Barcelona 1 de gener del 2010</H4>Durant la dècada dels anys 70
Dinamarca va veure surgir un fort moviment social antinuclear i a favor de les
energies renovables. Amb el lideratge de la </FONT><A
href="http://www.ooa.dk/"><FONT size=2>Organisationen til Oplysning om Atomkraft
- OOA </FONT></A><FONT size=2>i de la </FONT><A href="http://www.ove.org/"><FONT
size=2>Organisationen for Vedvarende Energi – OVE </FONT></A><FONT size=2>una
bona part de la ciutadania danesa va oposar-se als plans d’introducció de
l’energia nuclear, a la vegada que s’implicava en posar en pràctica la generació
local d’energia a partir de fonts renovables. Tan fort va ser el moviment que
fins i tot va assolir un fet unic a Europa i al món, en la lluita d’oposició a
la nuclearització: l’any 1984, el parlament del país va votar una resolució
manifestant que no construiría cap central nuclear. I aixi va ser. Mentrestant
els activistes antinuclears i a favor de les energies renovables feien neixer un
moviment a favor de les energies renovables no només de paraula sinó de fets.
Incomptables ‘molins’ de vent per generar electricitat començaren a impregnar
els paisatges arreu del país, fent que molts petits tallers de màquinaria
agrícoles anessin desenvolupant tecnología eòlica. Un govern sensible a aquests
fets va crear un marc legal que feia possible que qualsevol persona podés
generar electricitat a partir del vent, la podés vendre a les empreses de
distribució d’energia elèctrica a un preu primat. Tot plegat va permetre el
naixement de les anomenades cooperatives eòliques que agrupaven persones
disposades a generar electricitat amb el vent instal·lant aerogeneradors en
terrenys ventosos, situats en zones rurals, on la tradició cooperativista pagesa
estava ben arrelada. Al llarg de les dècades dels anys 80 i 90, varen florir en
els paisatges danesos milers de ‘molins’ de vent generadors d’electricitat,
propietat de les cooperatives eòliques en les que participaven centenars de
milers de persones. Aixi es va anar desenvolupant la tecnología eòlica a
Dinamarca, fent possible que el pais es convertís ràpidament en lider mundial.
Avui, el vent genera el 20% de l’electricitat danesa i es preveu que en pocs
anys arribi a generar el 50%. <BR><BR>Però l’any 2000, un nou govern, retrògrad
pel que fa a les polítiques energètico-ecològiques, va iniciar el
desmantel·lament de tot el marc legal que havia fet possible que un petit país
europeu, es convertís en lider tecnològic pel que fa a l’aprofitament del vent.
Aquestes mateixes forces polítiques van posar un fre al desenvolupament de la
participació social en la generació d’energia electrica verda i són les que han
desenvolupat un marc legal que permet que l’estat pugui mantenir detingudes
(segrestrades) persones pel simple fet de ser considerades ‘sospitoses’ de poder
realitzar ‘delictes’ de resistencia civil en front dels abusos de poder dels
oligopolis de l’energia bruta. Aquesta va ser la resposta de l’estat danès
davant el fet que alguns sectors de la societat comencessin a organitzar-se per
ocupar pacificament i clausurar una gran central tèrmica de carbó que hi ha a
les rodalies de Copenhague </FONT><A href="http://www.shutitdown.dk/"><FONT
size=2>Shut it down</FONT></A><FONT size=2>. <BR><BR>Aquest era el marc on es va
reunir la COP15 i on l’estat danès va aplicar fèrriament la legislació
autoritaria per impedir la lliure expressió de les crítiques socials a la
xerramecaria política entorn del clima. Les crítiques simplement demanaven (i
exigien) que els governs reunits passessin de les bones paraules a l’acció
concreta per lluitar contra el canvi climàtic. La demanda d’un acord just,
ambiciós i vinculant, expressada per un gran moviment social internacional es va
veure entorpida per l’acció policial al servei dels lobbies incendiaris del
clima, cosa que va ser aprofitada pels dirigents dels dos països més
contaminants del món, els EUA i la Xina per torpedejar qualsevol mena d’acord de
reducció de les emissions que fes justicia climàtica, que fos ben ambiciós i que
vinculés a totes les parts. <BR><BR>La cimera climàtica de Copenhague pot-ser
haurà estat la darrera oportunitat que ha tingut el sistema d’estats nació en el
marc de les Nacions Unides per fer front al canvi climàtic. Després de 15 anys
de negociacions del clima, coronades pel fracàs de Copenhague, pot-ser comença a
ser l’hora de que la lluita contra el canvi climàtic torni a ser liderada per la
ciutadania i la societat civil organitzada de la mateixa manera com a Dinamarca,
als anys 70, la societat civil liderava la lluita que va impedir la
nuclearització i obria la porta a la solució per aturar el canvi climàtic: les
energies netes i renovables. <BR><BR>Per manifestar això en una pancarta, i de
forma ben pacífica, davant els caps d’estat i de govern del món, en Juantxo
Lopez de Uralde, director de Greenpeace Espanya, va ser detingut per la policia
danesa i empresonat com si fos un delinquent. A l’Europa del segle 21, un país
membre de la UE vulnera els drets humans d’un ciutadà espanyol, i de molts
altres ciutadans europeus detinguts al llarg de la COP15 a Copenhague, i el
president de torn de la UE, José Luís Rodriguez Zapatero calla i
atorga.<BR><BR>Però aquella lluita encetada a Dinamarca l’any 1975, per proposar
alternatives a la nuclearització, continua encara avui per assolir que aquell
petit país del nord d’Europa tingui un subministrament d’energia 100% renovable
l’any 2030. Aquella lluita s’ha anat escampant arreu del món, on cada dia són
més els sectors de la societat que reclamen posar data de caducitat a l’energia
nuclear i als combustibles fòssils, i disposar d’un subministrament d’energia
eficient, net i 100% renovable, cosa que permetrà assolir l’autonomia energètica
dels països, les regions, les comarques i localitats. <BR><BR>Josep Puig i
Boix<BR>Dr. enginer industrial </FONT></TD></TR></DIV></BODY></HTML>