[energiadecreixent] EL PROPOSTARI

[facilillo en moviments.net]

(Molt bó el text d'Osona!)

una proposta per seguir amb el decreixement...

El PROPOSTARI es, per començar, un mal nom. Sería més comprensible parlar
del PROGRAMA DEL DECREIXEMENT, però els partits polítics han degradat tant
tot el que toquen, que avui en dia parlar de programa polític no inspira a
ningú, més aviat desperta desconfiances. Així i tot, i malgrat tots els
perills en que han derivat els "programes" -dogmatisme, abstracció,
delegació electoralista, desconexió de la realitat- segueix sent necessari
tenir les idees clares quan s'articula una proposta unificadora, com es el
decreixement. O com diu el Latouche, "es necessari el que Marx es negava a
fer, la cuina de la casa del futur".

I tampoc ens queda molt temps. Igual que gairebé tots nosaltres estem
implicats en l'articulació pràctica de formes de vida alternativa que en
el futur podràn servir de model a implementar més massivament, també ens
cal abordar l'articulació teòrica. I quan dic teòrica no em refereixo al
pensament purament abstracte, sinó a la suma coherent de totes les bones
idees sorgides d'àmbits molt diversos en els darrers anys (o fa un
segle!).

Ja s'ha repetit varies vegades a les Jornades. A l'Entesa pel decreixement
no li toca aprofundir en cap aspecte dels que hem treballat, ni sería la
tasca prioritaria (tot i que sería guapo) fer algo pràctic i local. El que
ens toca, al meu entendre, es lligar caps, buscar les sinergies,
il.luminar les conexiones olvidades, propagar la coherència entre idees
aparentment independents entre si, donar un suport teòric a propostes que
es frenen davant del tabú del progrés.

Si busquem exemples, podriem parlar de la Guia útil de moviments.info o
dels quaderns d'Illacrua, iniciatives que han servit per cartografiar la
riquesa del món alternatiu, i que son un bon exemple de visibilització
d'aquesta "inteligencia col.lectiva" que té propostes factibles i urgents
per tots els àmbits de la vida. No es res nou, tots els mitjans de
comunicació alternatius tenen aquesta visió unificadora (desde la
diversitat) i la plasmen d'una manera o altre.

El que jo proposo es el mateix però fet de manera més sistemàtica i amb la
prespectiva del decreixement com a fil conductor.

Els àmbits serien el personal (simplicitat radical, consum crític), el
comunitari/municipal/bioregional, l'estatal/europeu i el global.

Els temes(no ho tinc treballat encara) podrien ser transport, territori,
finances, salut, maternitat, educació, energia, alimentació, urbanisme,
treball... però buscant un sistema de icones o conexions gràfiques per
mostrar les conexions entre aspectes: una proposta d'un tema sempre tindrà
repercussió en altres temes.

Els continguts serien en un 95% extrets de les conclusions i propostes de
diferents moviments socials i no de collita propia, doncs del que es
tracta es de "visibilitzar l'inteligencia col.lectiva". L'estil sería
propositiu i pràctic, però amb una mínima justificació teòrica.

També es podria fer una secció de "propostes no-incloses" i explicar-ne la
raó... però evitant una actitud sectaria.

De totes maneres m'estic enrotllant bastant i crec que amb el que he
exposat ja es suficient per fer-se una idea. Si això tira endavant ja
seguirem parlant-ne. Passo doncs a la logística:

Fer una tasca així demana un gran esforç. Cal investigar, juntar,
redactar, buscar gent per fer il.lustracions i editorials per publicar,
buscar canals de distribució i pensar en com evitar que això no sigui "un
llibre més" o un dossier més. La feina inicial de recopilar bones idees i
la feina final de divulgar l'eina l'hauriem de fer entre totes (ja
buscariem les maneres), però entremig hi ha un treball llarg i sistemàtic
que jo no em veig en cor d'afrontar de manera col.lectiva.

Per tant, jo m'ofereixo a posar-m'hi a fons, però tinc un limitant
important de temps. He conseguit aguantar 15 anys d'activisme sense
professionalitzar la meva tasca i llençant-me sempre a la piscina sense
mesurar massa les conseqüències, però la meva situació actual, entre la
criança del Martilua i els compromisos amb un projecte tan ambició com es
Can Masdeu, m'exigeixen trobar una sortida econòmica -una mica d'oxígen-
si vull fer aquest propostari. Per altra banda, ja fa temps que he
començat, i em sento preparat per fer-ho.

He fet números, i com que visc en una economia bàsicament no-monetaria,
amb quatre duros ja se'm sol.ucionaria la papeleta. Per exemple, 8 hores
setmanals (encara que després sempre son més) a 7 euros durant 12 mesos
serien prop de 3000 euros. Si algú creu que podem treure aquesta cantitat
d'algun lloc, doncs jo podria fer-ho en un any. Sinó, doncs ho aniré fent,
tardaré més, però segur que al final ho faré.

M'he passat de longitud en akest mail, oi??

arnau