[Educaciolliure] El model d’escoles lliures guanya cada cop més presència

dll set 14 11:27:26 CEST 2015

Sortim al Diari de l'Educació!

Font original: 
http://diarieducacio.cat/el-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes/#.VfB1aeyd6ic.facebook

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

  El model d’escoles lliures guanya cada cop més presència

    Creixen a Catalunya les iniciatives d’escoles alternatives,
    promogudes en la seva majoria per les famílies, i basades en models
    d’educació no directiva i d’acompanyament

Yeray S. Iborra <http://diarieducacio.cat/author/yiborra/>
09.09.2015 - 07:17

IMG_2933 
<http://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/2015/09/IMG_2933.jpeg>

La Nou, projecte d’educació lliure situat al terme municipal de Dosrius 
que acull nens i nenes de 3 a 14 anys. / Foto cedida per La Nou

Fa unes setmanes es presentava l’*Escola Arcàdia* 
<https://directa.cat/actualitat/es-presenta-lescola-arcadia-centre-educatiu-autogestionat-cooperatiu-de-can-batllo>, 
centre educatiu autogestionat de Can Batlló que començarà a rodar el 
proper 2018 amb l’aprovació de l’Ajuntament de Barcelona. Arcàdia serà 
una de les més de *46 escoles de projecte lliure o alternatiu que 
funcionen a Catalunya*, segons dades de la *Xarxa d’Escoles Lliures 
(XELL)*. Si bé la dada sobre el creixement d’aquest tipus d’iniciatives 
pedagògiques a Catalunya és ambigua, els adherits a la XELL no han parat 
d’augmentar en els últims deu anys i les metodologies de les escoles 
lliures van influint cada cop més en el sistema educatiu convencional. 
S’està sortint de la cova. “Quan vàrem començar no sabíem quants 
/grupúscles/hi havia per por a [la reacció de] l’Administració”, destaca 
Marc Alcega, membre del grup de treball de la XELL.

Tot apunta que la situació de les escoles lliures s’està normalitzant, 
s’estan consolidant com una alternativa –encara minoritària–: *s’han 
quintuplicat el nombre de projectes funcionals en els registres de la 
XELL des de la seva creació al 2005* –van començar sent cinc, ara en són 
23–. Això sí, són projectes canviants i molt vius –molts d’ells 
sorgeixen de les necessitats de col·lectius familiars de criança, i 
moren quan acaba aquesta necessitat–, fet que dificulta destacar una 
xifra. Per facilitar el recompte, Marc Alcega i els seus companys 
d’organització els classifiquen en “funcionals, emergent funcionals i 
emergents en gestació”. Sumant-los tots, ara ja en són 68. En aquests 
últims anys hi han contactat fins a 200 iniciatives, la major part han 
anat caient pel camí.

Ara per ara, l’única dada fiable és que *600 persones conformen 
l’associació*, d’entre elles 450 són /acompanyants /o membres de 
famílies, moltes partícips de la criança a casa o d’algun projecte 
d’escola lliure (“/escoletes/”, com li diu Alcega en to carinyós). Des 
de l’associació asseguren que uns*500 infants segueixen l’educació 
alternativa* (dins dels projectes de la XELL), però el nombre total es 
podria elevar a 1.500. Hi ha 770.00 alumnes a escoles reglades de 
Primària i Secundària a tot el territori, segons les darreres dades del 
departament d’Ensenyament per al curs 2014-2015.

      *Una educació no directiva*

L’espai i els participants, amb *una ràtio d’**/alumnes/ de set a deu de 
mitjana per cada */*acompanyant* /(no s’empra el terme docent); les 
famílies que són en tots els casos part implicada de l’aprenentatge de 
la criatura; i el *mètode pedagògic, no-directivista*, per contra del 
*conductisme* que es practica a moltes aules convencionals. “Coses que 
no funcionen a l’educació normativa? Estar asseguts tantes hores, 
l’avaluació constant, la comparació, la competició”, critica l’autora de 
/Una educación para la auto-realización/i consultora del Govern Francès 
en matèria d’educació, *Heike Freire*.

En definitiva, l’educació per lliure o viva *entén el nen com un 
subjecte actiu* i posa especial èmfasi en les vivències emocionals, 
físiques, l’experimentació i la manipulació de materials. I les 
matemàtiques, què? I les normes, què? Es demanen els detractors… “Tot 
sovint s’interpreta educació lliure com a llibertinatge sense límits, i 
no és això”, declara l’educador, psicolingüista i coordinador del CRAEV 
(Centre d’Asesorament i Investigació d’Educació Viva) Jordi Mateu.

L’educació alternativa o lliure inclou l’educació a casa i l’educació 
per projectes; la majoria d’aquestes iniciatives, lluny de coure’s en 
molts consells escolars, estan impulsades per les famílies “cansades de 
no veure resoltes les seves expectatives en el sistema oficial”, sosté 
Marc Alcega.

Les escoles lliures es constitueixen com a c*entres privats, associatius 
i sense ànim de lucre,* o com a *cooperatives*, tot i que finalment 
moltes d’elles es jerarquitzen per qüestions de funcionament. Des de 
postures crítiques amb el model lliure s’ha parlat precisament d’escoles 
d’elit pel preu d’assistència. En trobar-se fora de la regulació 
d’Ensenyament en la seva majoria, no reben subvenció ni ajudes. Segons 
Jordi Mateu, aquesta consideració de privilegi és matisable, ja que una 
escola pública té un cost el doble de car que una de lliure –650€ de 
mitjana per alumne a la pública; 300€ a la lliure–. Això respon a 
l’estalvi en despeses d’administració, l’implicació més gran de les 
famílies –des de sectors crítics es qüestiona el concepte de 
“voluntarietat”–… I el sou més precari dels /mestres/.

      *L’homologació, la seva demanda*

D’escoles d’educació lliures, n’hi ha per a totes les edats dins de 
l’ensenyament obligatori (fins als setze anys). Dels tres als sis, els 
pares poden educar a casa. Els problemes comencen a partir d’aleshores, 
quan l’escolarització esdevé /obligatòria/: si no hi ha denúncia, la 
Generalitat, en la majoria de casos, respecta la decisió dels pares. 
Però, què passa si es vol obtenir el títol de graduat o fer estudis 
superiors? “La majoria dels nens i nenes dels projectes van al marge del 
sistema oficial, no hi ha relació amb el Departament d’Ensenyament. Els 
infants no estan al sistema”, destaca Marc Alcega, que reconeix que 
aquesta és la màxima preocupació per part de la XELL. El /salt/després 
dels /projectes/.

Segons la Constitució Espanyola (Article 27.5), tots els infants menors 
de setze tenen dret a l’escolarització gratuïta, per tant, després de 
les proves d’accés, poden obtenir una plaça per aconseguir la titulació. 
A hores d’ara, la majoria dels infants acaben passant per centres 
educatius reglats després de la formació a les escoles lliures. Des de 
la XELL, reclamen l’homologació dels projectes pels estudis clàssics, el 
reconeixement d’aquests espais com a “centres aptes d’escolarització de 
qualitat”. S’estan organitzant en una plataforma per pressionar el 
Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

*/Aquest és un reportatge de Cafèambllet 
<http://www.cafeambllet.com/cafeambllet-11-llei-mordassa-sense-por-a-desobeir/> en 
col·laboració amb ‘El Diari de l’Educació’/*

-- 
	Marc
Secretaria
*LA XELL*

*

www.educaciolliure.org <http://www.educaciolliure.org>

Membre de la PLATAFORMA PER UNA EDUCACIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

http://www.educaciocentradapersona.tk/

*
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20150914/be1b5fda/attachment.html>
-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: IMG_2933.jpeg
Type: image/jpeg
Size: 483308 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20150914/be1b5fda/attachment.jpeg>
-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: Logo nena xell X petit.jpg
Type: image/jpeg
Size: 2848 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20150914/be1b5fda/attachment.jpg>