<html>
<head>
<meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=utf-8">
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
Sortim al Diari de l'Educació!<br>
<br>
Font original:
<a class="moz-txt-link-freetext" href="http://diarieducacio.cat/el-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes/#.VfB1aeyd6ic.facebook">http://diarieducacio.cat/el-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes/#.VfB1aeyd6ic.facebook</a><br>
<br>
<br>
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br>
<br>
<header class="post-header">
<h1 class="entry-title">El model d’escoles lliures guanya cada cop
més presència</h1>
<h2 class="subheading">Creixen a Catalunya les iniciatives
d’escoles alternatives, promogudes en la seva majoria per les
famílies, i basades en models d’educació no directiva i
d’acompanyament
</h2>
<div class="prepostmeta"><a
href="http://diarieducacio.cat/author/yiborra/">Yeray S.
Iborra</a>
<div class="meta post-meta">09.09.2015 - 07:17</div>
<div class="botonssocials2 ">
<div class="botowhatsapp"> </div>
<div class="bototwitter2"><iframe
src="http://platform.twitter.com/widgets/tweet_button.8d007ddfc184e6776be76fe9e5e52d69.en.html#_=1442222339877&count=none&dnt=true&id=twitter-widget-0&lang=en&original_referer=http%3A%2F%2Fdiarieducacio.cat%2Fel-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes%2F%23.VfB1aeyd6ic.facebook&size=m&text=El%20model%20d%27escoles%20lliures%20guanya%20cada%20cop%20m%C3%A9s%20pres%C3%A8ncia&type=share&url=http%3A%2F%2Fdiarieducacio.cat%2Fel-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes%2F&via=DiariEducacio"
title="Twitter Tweet Button" style="position: static;
visibility: visible; width: 58px; height: 20px;"
class="twitter-share-button twitter-share-button-rendered
twitter-tweet-button" allowtransparency="true"
scrolling="no" id="twitter-widget-0" frameborder="0"></iframe>
</div>
<div
fb-iframe-plugin-query="app_id=&container_width=61&href=http%3A%2F%2Fdiarieducacio.cat%2Fel-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes%2F&locale=ca_ES&sdk=joey&type=button"
fb-xfbml-state="rendered" class="fb-share-button
fb_iframe_widget"
data-href="http://diarieducacio.cat/el-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes/"
data-type="button"><span style="vertical-align: bottom;
width: 89px; height: 20px;"><iframe class=""
src="http://www.facebook.com/plugins/share_button.php?app_id=&channel=http%3A%2F%2Fstatic.ak.facebook.com%2Fconnect%2Fxd_arbiter%2F44OwK74u0Ie.js%3Fversion%3D41%23cb%3Df2be8160eb94638%26domain%3Ddiarieducacio.cat%26origin%3Dhttp%253A%252F%252Fdiarieducacio.cat%252Ff24605b253f8a06%26relation%3Dparent.parent&container_width=61&href=http%3A%2F%2Fdiarieducacio.cat%2Fel-model-descoles-lliures-guanya-cada-cop-mes-pes%2F&locale=ca_ES&sdk=joey&type=button"
style="border: medium none; visibility: visible; width:
89px; height: 20px;" title="fb:share_button Facebook
Social Plugin" scrolling="no" allowfullscreen="true"
allowtransparency="true" name="f3457fe0e593db4"
frameborder="0" height="1000px" width="1000px"></iframe></span></div>
</div>
</div>
</header>
<div id="attachment_10780" style="width: 1290px" class="wp-caption
alignnone"><a
href="http://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/2015/09/IMG_2933.jpeg"
rel="prettyPhoto"><img class="wp-image-10780 size-full"
src="cid:part2.05020409.07050706@educaciolliure.org"
alt="IMG_2933" height="960" width="1280"></a>
<p class="wp-caption-text">La Nou, projecte d’educació lliure
situat al terme municipal de Dosrius que acull nens i nenes de 3
a 14 anys. / Foto cedida per La Nou</p>
</div>
<p><span style="font-weight: 400;">Fa unes setmanes <a
href="https://directa.cat/actualitat/es-presenta-lescola-arcadia-centre-educatiu-autogestionat-cooperatiu-de-can-batllo">es
presentava l’<strong>Escola Arcàdia</strong></a>, centre
educatiu autogestionat de Can Batlló que començarà a rodar el
proper 2018 amb l’aprovació de l’Ajuntament de Barcelona.
Arcàdia serà una de les més de <strong>46 escoles de projecte
lliure o alternatiu que funcionen a Catalunya</strong>, segons
dades de la <strong>Xarxa d’Escoles Lliures (XELL)</strong>. Si
bé la dada sobre el creixement d’aquest tipus d’iniciatives
pedagògiques a Catalunya és ambigua, els adherits a la XELL no
han parat d’augmentar en els últims deu anys i les
metodologies de les escoles lliures van influint cada cop més en
el sistema educatiu convencional. S’està sortint de la cova.
“Quan vàrem començar no sabíem quants </span><i><span
style="font-weight: 400;">grupúscles</span></i><span
style="font-weight: 400;"> hi havia per por a [la reacció de]
l’Administració”, destaca Marc Alcega, </span><span
style="font-weight: 400;">membre del grup de treball de la XELL</span><span
style="font-weight: 400;">.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Tot apunta que la situació de les
escoles lliures s’està normalitzant, s’estan consolidant com una
alternativa –encara minoritària–: <strong>s’han quintuplicat el
nombre de projectes funcionals en els registres de la XELL des
de la seva creació al 2005</strong> –van començar sent cinc,
ara en són 23–. Això sí, són projectes canviants i molt vius
–molts d’ells sorgeixen de les necessitats de col·lectius
familiars de criança, i moren quan acaba aquesta necessitat–,
fet que dificulta destacar una xifra. Per facilitar el recompte,
Marc Alcega i els seus companys d’organització els classifiquen
en “funcionals, emergent funcionals i emergents en gestació”. </span><span
style="font-weight: 400;">Sumant-los tots, ara ja en són 68. En
aquests últims anys hi han contactat fins a 200 iniciatives, la
major part han anat caient pel camí. </span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Ara per ara, l’única dada fiable
és que <strong>600 persones conformen l’associació</strong>,
d’entre elles 450 són </span><i><span style="font-weight: 400;">acompanyants
</span></i><span style="font-weight: 400;">o membres de
famílies, moltes partícips de la criança a casa o d’algun
projecte d’escola lliure (“</span><i><span style="font-weight:
400;">escoletes</span></i><span style="font-weight: 400;">”,
com li diu Alcega en to carinyós). Des de l’associació asseguren
que uns<strong> 500 infants segueixen l’educació alternativa</strong>
(dins dels projectes de la XELL), però el nombre total es podria
elevar a 1.500. Hi ha 770.00 alumnes a escoles reglades de
Primària i Secundària a tot el territori, segons les darreres
dades del departament d’Ensenyament per al curs 2014-2015.</span></p>
<h3><b>Una educació no directiva</b></h3>
<p><span style="font-weight: 400;">L’espai i els participants, amb <strong>una
ràtio d’</strong></span><strong><i>alumnes</i> de set a deu de
mitjana per cada </strong><i><span style="font-weight: 400;"><strong>acompanyant</strong>
</span></i><span style="font-weight: 400;">(no s’empra el terme
docent); les famílies que són en tots els casos part implicada
de l’aprenentatge de la criatura; i el <strong>mètode
pedagògic, no-directivista</strong>, per contra del <strong>conductisme</strong>
que es practica a moltes aules convencionals. “Coses que no
funcionen a l’educació normativa? Estar asseguts tantes hores,
l’avaluació constant, la comparació, la competició”, critica
l’autora de </span><i><span style="font-weight: 400;">Una
educación para la auto-realización</span></i><span
style="font-weight: 400;"> i consultora del Govern Francès en
matèria d’educació,</span> <span style="font-weight: 400;"><strong>Heike
Freire</strong>. </span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">En definitiva, l’educació per
lliure o viva <strong>entén el nen com un subjecte actiu</strong>
i posa especial èmfasi en les vivències emocionals, físiques,
l’experimentació i la manipulació de materials. I les
matemàtiques, què? I les normes, què? Es demanen els detractors…
“Tot sovint s’interpreta educació lliure com a llibertinatge
sense límits, i no és això”, declara l’</span><span
style="font-weight: 400;">educador, psicolingüista i coordinador
del CRAEV (Centre d’Asesorament i Investigació d’Educació Viva)
Jordi Mateu.</span><span style="font-weight: 400;"> </span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">L’educació alternativa o lliure
inclou l’educació a casa i l’educació per projectes; la majoria
d’aquestes iniciatives, lluny de coure’s en molts consells
escolars, estan impulsades per les famílies “cansades de no
veure resoltes les seves expectatives en el sistema oficial”,
sosté Marc Alcega.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Les escoles lliures es
constitueixen com a c<strong>entres privats, associatius i sense
ànim de lucre,</strong> o com a <strong>cooperatives</strong>,
tot i que finalment moltes d’elles es jerarquitzen per qüestions
de funcionament. Des de postures crítiques amb el model lliure
s’ha parlat precisament d’escoles d’elit pel preu d’assistència.
En trobar-se fora de la regulació d’Ensenyament en la seva
majoria, no reben subvenció ni ajudes. Segons Jordi Mateu,
aquesta consideració de privilegi és matisable, ja que una
escola pública té un cost el doble de car que una de lliure
–650€ de mitjana per alumne a la pública; 300€ a la lliure–.
Això respon a l’estalvi en despeses d’administració,
l’implicació més gran de les famílies –des de sectors crítics es
qüestiona el concepte de “voluntarietat”–… I el sou més precari
dels </span><i><span style="font-weight: 400;">mestres</span></i><span
style="font-weight: 400;">.</span></p>
<h3><b>L’homologació, la seva demanda</b></h3>
<p><span style="font-weight: 400;">D’escoles d’educació lliures,
n’hi ha per a totes les edats dins de l’ensenyament obligatori
(fins als setze anys). Dels tres als sis, els pares poden educar
a casa. Els problemes comencen a partir d’aleshores, quan
l’escolarització esdevé </span><i><span style="font-weight:
400;">obligatòria</span></i><span style="font-weight: 400;">:
si no hi ha denúncia, la Generalitat, en la majoria de casos,
respecta la decisió dels pares. Però, què passa si es vol
obtenir el títol de graduat o fer estudis superiors? “La majoria
dels nens i nenes dels projectes van al marge del sistema
oficial, no hi ha relació amb el Departament d’Ensenyament. Els
infants no estan al sistema”, destaca Marc Alcega, que reconeix
que aquesta és la màxima preocupació per part de la XELL. El </span><i><span
style="font-weight: 400;">salt</span></i><span
style="font-weight: 400;"> després dels </span><i><span
style="font-weight: 400;">projectes</span></i><span
style="font-weight: 400;">. </span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Segons la Constitució Espanyola
(Article 27.5), tots els infants menors de setze tenen dret a
l’escolarització gratuïta, per tant, després de les proves
d’accés, poden obtenir una plaça per aconseguir la titulació. A
hores d’ara, la majoria dels infants acaben passant per centres
educatius reglats després de la formació a les escoles lliures.
Des de la XELL, reclamen l’homologació dels projectes pels
estudis clàssics, el reconeixement d’aquests espais com a
“centres aptes d’escolarització de qualitat”. S’estan
organitzant en una plataforma per pressionar el Departament
d’Ensenyament de la Generalitat.</span></p>
<p style="text-align: right;"><strong><em><a
href="http://www.cafeambllet.com/cafeambllet-11-llei-mordassa-sense-por-a-desobeir/">Aquest
és un reportatge de Cafèambllet</a> en col·laboració amb ‘El
Diari de l’Educació’</em></strong></p>
<br>
<br>
<div class="moz-signature">-- <br>
<table border="0">
<tbody>
<tr>
<td><img
src="cid:part6.05030204.09040204@educaciolliure.org"></td>
<td>Marc <br>
Secretaria <br>
<strong>LA XELL</strong></td>
</tr>
</tbody>
</table>
<strong>
<p><a href="http://www.educaciolliure.org">www.educaciolliure.org</a></p>
<p>Membre de la
PLATAFORMA PER UNA EDUCACIÓ
CENTRADA EN LA PERSONA</p>
<a href="http://www.educaciocentradapersona.tk/">http://www.educaciocentradapersona.tk/</a>
<p><br>
</p>
</strong>
<br>
</div>
</body>
</html>