[Educaciolliure] 'El sistema educatiu té moltes febleses', Entrevista a Joan Domènech

[Marc Alcega]

Publicat a Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4041234/20120919/sistema-educatiu-moltes-febleses.html

'El sistema educatiu té moltes febleses'

El pedagog Joan Domènech reflexiona sobre els temes de fons que recorren
actualment l'escola i l'educació

Joan Domènech Francesch <http://joandf.blogspot.com.es/> és un dels teòrics
de referència en el marc de la renovació pedagògica a Catalunya. Autor
de 'Elogi
de l'educació lenta<http://www.grao.com/llibres/col-leccions/micro-macro-referencies/elogi-de-l-educacio-lenta>',
ha reflexionat molt sobre l'educació. Alhora, està en actiu: és el director
de l'Escola Pública Fructuós Gelabert <http://phobos.xtec.cat/ceipfg/> de
Barcelona, i per tant viu activament la problemàtica escolar d'aquest inici
de curs. Per totes dues condicions, l'entrevistem en profunditat, sobre la
situació de l'ensenyament a Catalunya, en un dels inicis de curs més
difícils de les darreres dècades.
*—Aquest any l'inici de curs deu ser dels més traumàtics de les darreres
dècades.*
—Segurament. En part sí. A finals del curs passat, parlant amb companys que
porten molts anys de batalla, de docència, dèiem: 'Estem arribant a una
situació que s'assembla a les condicions en les quals vam començar a
treballar, en quant a condicions de l'entorn.

*—I per què?*
—Jo no sé si vam estirar més el braç que la màniga durant uns anys, si vam
viure per sobre de les nostres possibilitats. Però la veritat és que
s'havia començat a construir les bases per tenir un sistema educatiu
modernitzat, modern. També veig que arrosseguem molts problemes que no
s'han resolt quan s'havien de resoldre. De manera que ara ens trobem amb un
sistema educatiu que té moltes febleses i que s'ajunta amb una conjuntura
econòmica concreta. De tota manera, deixa'm dir que la crisi econòmica
també és interpretable, i que ens movem dins un pensament únic que diu que
aquesta crisi és inevitable i que les mesures que es prenen són
inevitables, cosa que sospites que no és gaire veritat perquè sinó no
canviarien cada dos per tres aquestes mesures.

*—Quins problemes no s'havien resolt abans de la crisi?*
—El nostre sistema educatiu s'ha modernitzat molt ràpidament. En
vint-i-cinc anys hem fet el que altres països han fet en seixanta anys.
Aquesta acceleració ha propiciat que algunes coses s'acceleressin molt, com
ara les infrastructures (entre el 2004 i el 2009 es construeixen més de
dues-centes escoles públiques noves a Catalunya), la Logse, l'allargament
de l'escolaritat fins als setze anys… Però determinats problemes de fons
del sistema educatiu no es resolen. De manera que ara s'ajunta tot. I en
aquest sentit sí que és una situació preocupant. Tampoc no s'han fet bons
diagnòstics del sistema educatiu quan s'havien de fer i ara ens trobem en
una situació caòtica.

*—Una situació caòtica?*
—En el sentit de què passa amb les substitucions (no dotar d'un substitut
durant els deu primers dies d'una baixa laboral), la reducció de la
plantilla (3500 places menys), el posar en qüestió la inclusivitat, els
recursos per a la inclusivitat, la reducció de despeses de funcionament, la
situació familiar que cada vegada és més problemàtica… En aquest sentit sí
que és una situació molt delicada.

*—Efectivament, 2000 mestres interins menys que l'any passat (3.500 places
menys en el conjunt de la plantilla del professorat comptant les
jubilacions) per un curs amb més alumnes que mai, 30.000 alumnes nous;
1,300.000 en total, entre primària i secundària. Això no lliga.*
—No lliga, però li hauries de preguntar a la consellera, perquè ella fa els
números i li surten tots rodons. Ens movem en unes estadístiques globals,
però una cosa són les xifres macro i una altra cosa és què passa a cada
escola. Hi ha una sèrie de mecanismes que desestructuren la feina i
comporten conseqüències. Per exemple, a la meva escola tenim una plantilla
de vint-i-set mestres. Amb els anteriors criteris, hauríem de tenir una
plantilla de vint-i-vuit mestres i mig o vint-i-nou.

*—El fet que no es cobreixin les baixes laborals fins el desè dia, això
agreuja la situació.*
—I no només això. La consellera ha tingut molt d'interès en iniciar el curs
amb les plantilles complertes. Però no és ben bé així: nosaltres tenim una
baixa que està coberta per una persona que no fa el 100% de l'horari sinó
només el 86%, de manera que no fa 37,5 hores a la setmana sinó que només en
fa 32,5. L'argument del departament és que s'ha d'estalviar, però
l'ensenyament no para de degradar-se. Ara bé, el sistema té un efecte
pervers, perquè tot això passa en un moment en el qual les escoles no tenen
prou fortalesa i els mestres no tenen una cultura professional
suficientment assentada com per assumir un repte d'aquest estil, que és un
repte de país en el fons.

*—Què voleu dir?*
—El missatge de les administracions és només el de 'ens hem d'estrènyer el
cinturó', però no hi ha cap altra missatge de valoració. Mira les
declaracions d'Hollande de fa una setmana, que va dir: 'Ho retallaré tot
exccepte educació i justícia'. Bé, això és un missatge concret, és una
política concreta. De polítiques també n'hi ha d'estils diferents i
promouen o no promouen una situació que faci que tinguis més o menys ganes
d'apretar-te el cinturó, davant d'una situació que recau sobre tu.

*—La crisi pot justificar les polítiques d'ensenyament que apliquen les
adminsitracions catalana i espanyola?*
—Podrien aplicar polítiques diferents. Ara, les polítiques a vegades són un
reflex de la societat. No és només la perversitat del sistema polític o
dels polítics, del PP o de CiU, sinó que la societat tampoc és conscient
del que ens hi juguem amb tot això. La gent que pensa sobre la situació
actual d'una manera més global vincula la sortida de la crisi amb la
inversió en educació. Però aquí, ni a Catalunya ni a l'Estat, hi ha cap
consciència d'això. Per exemple, l'escola pública no és un tema d'interès
per a la classe política dominant en aquests moments. L'escola pública en
el sentit d'un sistema integrador, comprensiu, que globalment i de forma
general pot garantir una igualtat d'oportunitats, un creixement del
coneixement, un creixement de la societat del coneixement… Altres països fa
temps que han fet aquests deures, en canvi nosaltres no els hem fet. Estem
en un sistema molt disgregat.

*—I en aquest sentit, l'escola pública de qualitat està en perill?*
—Hi ha una cosa que passa desapercebuda: les retallades no afecten mai per
igual a tothom. Tenim un sistema educatiu públic molt desigual, amb escoles
de molt diferent categoria (de composició de l'alumnat, d'implicació de les
famílies, d'implicació del professorat…). Jo tinc la hipòtesi que les
retallades no afecten totes les escoles per igual, sinó que sobretot
afecten les puntes del sistema i els sectors més desafavorits. Per tant,
les retallades afecten sobretot aquelles escoles que són més fortes, vull
dir que s'han plantejat amb més profunditat tota la qüestió pedagògica, i,
per altra banda, a aquelles escoles que tenen un alumnat amb més
dificultats.

*—Per tant, les retallades sí que afecten l'escola pública de qualitat.*
—Sí, afecten l'escola pública de qualitat. Una de les coses que se'ns
intenta vendre és la idea que la qualitat no depèn dels recursos. Això és
una afirmació molt contradictòria i si no s'explica bé pots caure en la
demagògia. Primer: si els recursos no afecten la qualitat educativa, això
vol dir que durant tots aquests anys hem tirat els recursos per la
finestra? Moltes escoles es poden sentir ofeses, perquè han estat moltes
les escoles que han aprofitat al màxim aquests recursos. Que n'hi ha que no
ho han fet? És possible. Ja he dit que el sistema educatiu és molt
desigual. Però quan es retallen aquests recursos les escoles que pateixen
més són les que han aprofitat bé aquests recursos. Les altres pateixen
també, però potser no pateixen de la mateixa manera.

*—La consellera Rigau diu que la qualitat educativa no se'n ressentirà,
gràcies a l'esforç dels mestres, que enguany faran més hores lectives. Però
les condicions educatives han generat preocupació, desmotivació,
frustració, indignació entre els mestres.*
—Sí, s'han de fer mans i mànigues per mantenir la màxima protesta cap a
l'exterior i alhora un bon clima intern, entre el professorat de l'escola.

*—Però el col·lectiu dels mestres, davant d'unes condicions tan dures, no
està majoritàriament en peu de guerra. Hi hauria d'estar?*
—El col·lectiu d'ensenyants sempre s'ha mogut en una mena de gran
contradicció: si plantegem la reivindicació d'una forma massa radical,
sobretot els que treballem a l'escola pública, en el fons ens tirem pedres
sobre la pròpia teulada. Per exemple, qualsevol vaga en un servei públic en
el fons a qui perjudica és a l'usuari no pas a l'administració. Si, a més a
més, ajuntem la visió d'una part del col·lectiu, que creu que
l'adminsitració no està per l'escola pública, encara l'afecta menys. És una
situació profundament contradictòria. Per altra banda, el col·lectiu del
professorat és un col·lectiu també feble. La consciència professional dels
mestres és una consciència molt feble. No sé si arribem a ser professionals
en el sentit més comú de la paraula. Som un col·lectiu que necessitem
constantment que algú ens digui el que hem de fer. Això es contradiu amb la
professionalitat.

*—Què vol dir que com a col·lectiu necessiteu que us diguin el que heu de
fer?*
—Crec que no hem crescut prou professionalment. Els professionals són els
que diuen: 'jo sé com he de fer una cosa determinada, em sento capaç  de
resoldre els problemes, el que vull és tenir autonomia, el que vull és
tenir capacitat de decisió…', i moltes vegades això no es dóna entre els
mestres. Per tant, aquesta feblesa que arrosseguem de fa temps es nota
molt. I també caldria plantejar-nos si fer vaga és la millor opció o cal
cercar altres formes de protesta i de propostes reivindicatives.

*—Hi heu pensat en aquestes propostes i formes de protesta alternatives a
la vaga?*
—Sí, hi he pensat, i a la nostra escola debatem sobre aquest tema. A nivell
general estem en un moment que no podem cremar tots els cartutxos de la nit
al dia. Ens trobem en una situació feble, com he repetit moltes vegades. A
més, hi ha una certa consciència social que per molt que protestis no
aconseguiràs canviar res, per tant, no cal que protestis. I això també ens
ho repeteix la conselleria. És una altra part del missatge que ens arriba.
Per tant, estem en un moment en el qual cal treballar per augmentar la
consciència social sobre el fet que l'educació és important, i que
l'educació pública és important per un país i pel futur d'un país. I que
l'educació és important per sortir d'una crisi que ni hem manegat nosaltres
ni en som culpables.

*—El problema va més enllà de les aules.*
—Tenim una societat que valora relativament l'educació. Està contenta del
sistema educatiu, però no sé fins a quin punt valora la importància que té
l'educació i és capaç de convertir una retallada en un problema social. El
problema és que estem hipotecant un sistema educatiu pel futur, perquè el
que avui deixem d'invertir ho patirem d'aquí a deu anys. Aquest és el
problema. Els efectes no són immediats, com en la sanitat. I encara tenim
un altre front, que també arrosseguem, que és el problema de
l'adminsitració, que no ve d'ara.

*—Què vol dir 'el problema de l'administració'?*
—Tenim i hem tingut una administració que té una mena de pecats originals.
Ha destinat la major part dels seus recursos i de les seves polítiques a
dissenyar com han de ser les coses, en comptes de dedicar-se a posar les
condicions perquè el canvi i la millora sigui possible. És la moneda vista
per una cara o per l'altra.

*—Expliqui's.*
—Hem viscut una administració (no només l'actual, també l'anterior) que
enfoca la seva política a dir com s'han de fer les coses. Això no afavoreix
que s'enforteixin els centres, al contrari, els debilita. Perquè
constantment et diuen com has de fer el currículum. Mira, una anècdota: fa
uns anys fins i tot van sortir reglades les cançons que havies d'ensenyar
als nens. Hi ha llista de lectures obligatòries en altres etapes… Hi ha
molts elements de control, que venen imposats, perquè l'educació és un
sistema ideològic. Però això té un efecte pervers sobre el sistema, perquè
no ajuda a enfortir-lo.

*—I què hauria de fer l'administració?*
—Entenc que l'administració el que hauria d'haver fet és ajudar a posar les
condicions com perquè els centres poguessin enfortir-se, poguessin créixer.
I hauria d'haver destinat els recursos i els hauria de destinar ara també
en aquesta direcció. Per mi, les polítiques de l'administració estan
equivocades en aquest sentit. Els centres són febles, perquè no s'ha
afavorit una cultura d'autonomia, de responsabilitat, d'interdependència
entre els centres. 'Joan, has d'acatar', em va dir la consellera un dia de
l'any passat, perquè teníem un conflicte llarg, sobre el suport educatiu
personalitzat (no ens van respectar la manera com teníem de fer-lo a la
nostra escola, i que feia set anys que aplicàvem). Però, per aquesta raó,
al final, els centres acaben essent dependents del que vingui de fora, i no
fomenten una cultura que porti a fer les coses, discutint-les,
reflexionant-les. I ens podem equivocar, com tothom, perquè l'educació no
és una ciència exacta, però d'aquesta manera fem que la nostra institució
sigui viva, perquè ens converteixen en institucions dependents i mortes.

*—Parlant del paper fiscalitzador de l'administració en l'educació, em
pregunto si considereu la Llei d'Educació de Catalunya una bona llei.*
—És un marc, i la meva experiència em diu que tots els marcs són
interpretables. La Llei d'Eduació de Catalunya té aspectes interessants que
no s'han desenvolupat. Per exemple, el tema de l'autonomia. I no ho volen
desenvolupar. Tenim una administració centralista i la proposta, molt
primària, de descentralitzar els centres, ara s'està tirant enrere.

*—Quan parla d'autonomia dels centres no desenvolupada en la llei, a què es
refereix?*
—Possibilitats que hi ha d'incidir en els substituts que t'arriben,
possibilitat dels centres de triar una part de la plantilla, o com a mínim
que les persones que arriben a un centre sàpiguen a quin centre van i si el
centre té un projecte pedagògic concret… Un dels problemes greus que té
l'escola pública és la incapacitat d'incidir sobre la plantilla. Preval el
criteri d'antiguitat fonamentalment i el col·lectiu al qual pertanys.

*—Arribats en aquest punt, creieu que l'administració no està per l'escola
pública?*
—Jo crec que no. Però deixeu-me dir que en educació sempre correm el perill
de dogmatitzar o d'esquematitzar les respostes, i això a mi em preocupa. No
vull que es mal interpreti.

*—Matiseu.*
—Crec que no es fa tot el que s'hauria de fer. Estic convençut que un
sistema educatiu de qualitat s'ha de basar en una escola pública molt
potent. I això no ho hem aconseguit.

*—Creieu que l'escola està reculant a condicions dels anys setanta?*
—Hem d'aconseguir el suport social o l'escola sí que perilla. El punt
d'inflexió és aquest: aconseguir que les famílies recolzin molta de la
feina que es fa a l'escola, en unes condicions que són dolentes avui.

*—El recolzament de les famílies a l'escola és determinant, doncs?*
—Sí que ho és. Jo penso que el punt d'optimisme o de pessimisme passa pel
recolzament social que poguem tenir. Perquè, jo no sé si hi ha alternativa
a la crisi (puc pensar que sí que n'hi ha i que no és la que ens venen),
però crec que el més fomut de la crisi és que no saps si té fons o no en
té, si encara anirem a pitjor l'any que ve. És una situació que
emocionament toca la línia de flotació en l'estat d'ànim de la gent. Per
això necessites un recolzament molt clar del teu context. I aquest
recolzament és el que pot possibilitar a mig termini el trobar una
alternativa, unes noves majories o noves maneres d'entendre el funcionament
d'un servei públic com és l'educació. Però també en aquest aspecte patim
una situació problemàtica. No des de tota l'escola s'ha sabut crear aquest
clima d'unitat, de treball conjunt. Els enfrontaments entre sectors són un
llast que tenim l'escola pública molt fort.

*—En aquest sentit, la crisi pot ser una oportunitat?*
—Sí, si.
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20120919/70cf8851/attachment.htm>