[Educaciolliure] LLEI EDUCACIÓ

Dil Jun 8 18:45:35 CEST 2009

Hola

Com ja deveu de saber, l’esmena que reconeixia l’educació en l’àmbit
familiar finalment no ha prosperat. Sembla ser que en els acords entre PSC i
CIU se l’han carregada.

Dimecres passat vam anar a una reunió amb el representant del PSC per tal
d’escoltar com queda tot plegat. Els/les companys/es de Educar en Família
van tenir la reunió just abans de la Xell, de manera que vam aprofitar també
per intercanviar informació i parers amb ells/es.

Finalment els polítics s’han inventat un terme ‘Educació no presencial’ per
donar cabuda a la no escolarització. No queda clar a la llei com s’acabarà
regulant tot això, que quedarà en mans del Departament d’Educació
posteriorment a la publicació de la llei.

Be, us explico a continuació un resum de les preguntes i respostes d’aquesta
entrevista amb el representant del PSC:

   1. Per què va caure l’esmena?

Ens va comentar tres raons: a) perquè dins del mateix govern hi ha gent que
no entén que després de lluitar molt per aconseguir l’obligatorietat fins
als 16 anys ara hi hagi l’opció de no escolaritzar; b) perquè la filtració a
la premsa de la possible esmena va aixecar molts articles als diaris dient
que això significarà la proliferació de sectes, fundamentalismes, blablabla;
c) perquè significaria un greuge comparatiu amb altres comunitats autònomes,
i això implicaria malos rollos i lluites entre comunitats.

   1. Com queda doncs el tema?

La referència a una opció de no escolarització a la llei desapareix.
Tanmateix, en una esmena addicional apareix la menció de l’educació no
presencial, en cassos excepcionals (us adjunto mes avall el text que ens van
fer arribar a l’advocat i que també ens van passar els companys d’educar en
família). Hi haurà un registre censat de les persones que triin aquesta
opció. Podran accedir a un examen per obtenir el graduat d’escolarització de
l’eso als 16 anys. I tot això ho regularà un centre singular.

   1. Qui podrà accedir a aquesta educació no presencial, els nens/es
   malalts, els que viuen en llocs aïllats, els que fan esport i altres
   activitats que els impedeix assistir presencialment amb regularitat a un
   centre, o qualsevol nen/a el pare/mare del qual ho demani encara que visqui
   al mig d’una ciutat?

En principi no està pensat tan sols per als cassos anteriors, sinó per
qualsevol persona. PERÒ, no és una opció que es vulgui promoure, sinó tot el
contrari, taponar el màxim. Reconèixer el que hi ha, però taponar-ho el
màxim (això de ‘taponar’ són paraules explícites).

   1. De qui dependrà aleshores aquesta decisió, i segons quin procediment?
   Del Departament d’educació, que ara no pot girar la cara, perquè per llei
   es menciona aquesta opció de l’educació no presencial, ara també a primària.
   El Departament haurà de regular l’accés a aquesta opció i tot el que això
   impliqui.

   2. L’articulat addicional parla d’un centre singular. Significa això que
   hi haurà un centre  a primària a l’estil de l’IOC (l’institut obert de
   catalunya) per secundària, on els nens/es es matriculen d’assignatures i han
   d’anar fent treballs i exàmens regularment?

No, no hi haurà cap centre en aquest sentit, tan sols un registre censat.

Un cop ens va informar de com queda la llei, li vam tornar a presentar què
és la Xell, i què són els EEC (espais d’educació compartida, que és com van
anomenar les escoles lliures)

Aleshores li vam presentar un escrit que havíem elaborat amb l’advocat, que
després de les presentacions de rigor, constava de dos demandes:

   1. Que tornès a aparèixer a la llei allò que apareixia a l’avantprojecte
   “l’existència de formes alternatives de compliment amb l’escolarització
   obligatòria”. Ens va dir que la llei ja no es tocava ni una coma.
   2. Que es flexibilitzés la normativa de creació d’escoles privades. Ens
   va dir que això per llei no es podia fer, sinó que era un tema de normativa
   del Departament, i que hauríem d’anar a parlar amb el Departament per veure
   què es podia fer en aquest sentit.

Be, com veieu el tema està complicat.

Segons la Irene Rigau, representant de CIU (antiga consellera d’educació – i
possible propera?-) que ha tingut un gran pes en la redacció de la llei (de
fet, això de l’educació no presencial és el que ens va proposar ella després
de la primera entrevista), aquests projectes d’EEC  estan inclosos en això
d’educació no presencial. Això és el que l’ha comentat al nostre advocat,
però no sembla que estigui gens clar.

Jo tinc la sensació que han creat això de l’educació no presencial per tal
de regularitzar (i controlar) algo que està creixent, la no escolarització,
sigui a nivell familiar, sigui a nivell grupal. M’imagino que no posaran
fàcil l’accedir a aquesta educació no presencial. I suposo que per educació
no presencial entenen tot el que no sigui atendre un centre regular (públic
o privat).

Però tot això està per veure. Serà el Departament qui ho regularà.

Si això significa un pas endavant o endarrera, també està per veure. De
totes formes, si el compliment dels requisits d’aquesta ‘educació no
presencial’ no acaben ofegant-ho tot, aleshores si un nen/a està censat en
aquesta opció en principi no hi ha d’haver problemes legals (benestar
social, jutjes, i històries per aquest estil) que estan fent tant de mal
actualment. També és millor que es pugui fer l’examen de l’eso als 16, en
comptes d’haver d’esperar als 18 com fins ara.

Be, caldrà veure a partir del setembre, i continuar...

Grup Xell

Jordi mateu

*
Article 55. Educació no presencial*

1. El Govern, per a facilitar el dret universal a l’educació, ha de
desenvolupar una oferta adequada d’educació no presencial.
2. Es poden impartir en la modalitat d’educació no presencial els
ensenyaments postobligatoris, els ensenyaments que no condueixen a
titulacions o certificacions amb validesa a tot l’Estat, els cursos de
formació preparatòria per a les proves d’accés al sistema educatiu, la
formació en les competències bàsiques, la formació per a l’ocupació i la
formació permanent. També s’hi poden impartir, excepcionalment, els
ensenyaments obligatoris i els altres ensenyaments que, en determinades
circumstàncies, estableixi el Departament.
3. L’oferta educativa no presencial s’ha de caracteritzar per la varietat,
l’obertura i la flexibilitat per a assolir, especialment, l’extensió de
l’accessibilitat d’aquesta formació, la simultaneïtat amb altres
ensenyaments i la complementarietat amb altres accions i estratègies
formatives, i també la compatibilitat amb el treball.
4. Sens perjudici de les modalitats de formació semipresencial i no
presencial que es puguin implantar als centres públics ordinaris,
l’Administració educativa ha d’organitzar per mitjà d’un centre singular la
impartició específica dels ensenyaments en la modalitat d’educació no
presencial.
5. El professorat que imparteix ensenyaments en la modalitat d’educació no
presencial ha de tenir la titulació requerida per a cada etapa educativa i
ha d’acreditar la capacitació per a exercir la docència emprant mitjans
telemàtics i els altres recursos propis de l’educació no presencial.
6. El Departament pot autoritzar els centres privats per a impartir
ensenyaments postobligatoris i ensenyaments superiors en la modalitat
d’educació no presencial.
7. El Departament ha de crear i regular un registre en què constin les dades
dels alumnes que s’acullen a la modalitat d’educació no presencial en
ensenyaments d’educació bàsica.

*Disposició addicional Dissetena. Acreditació per a l’obtenció del títol de
graduat en educació secundària obligatòria*

S’ha d’establir per reglament el procediment d’acreditació per a obtenir el
títol de graduat en educació secundària obligatòria dels alumnes que consten
al registre a què fa referència l’article 55.7.
-------------- següent part --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20090608/8fd34982/attachment-0001.htm>