[Educaciolliure] RE: UN ACLARIMENT A La Xell, l'associació, les escoles i l'assemblea del 15 de juny

[Jordi Mateu]

 UN ACLARIMENT

En rellegir-me el text hi ha alguna cosa que em sembla que no queda prou
clara, així que voldria aclarir-la abans no porti a confusions. Tinc la
sensació que no m’he explicat amb claredat, ja que sembla que adopti una
posició reglamentarista quan en realitat no és això el que defenso.

El que penso es que la llei hauria de recollir una menció a ‘formes
alternatives de compliment de l’escolarització obligatòria’, és a dir, el
mateix que diu per a l’educació infantil a l’article 41.6 però estès a tota
l’escolarització obligatòria.

I ja està!!!

Perquè com més normativa hi hagi (espais, titolacions, currículums, etc.)
més excloent serà.

Actualment, les formes alternatives a l’escolarització poden implicar una
diversitat de formes a vegades difícils de categoritzar en la dicotomia
actual (escola – no escola). Per exemple, algunes d’aquestes formes poden
ser:
-	escolarització a casa
-	espai educatiu amb participació presencial de totes/algunes de les
famílies amb o sense educadors/es adicionals
-	espai educatiu sense participacio presencial regular de les famílies
-	... i segurament, altres formes intermitges o diferents

La llei hauría de contemplar la legalitat de totes les possibilitats, en
base al dret de les famílies a educar els seus fills/es. I això és el que
crec que caldria defensar.

L’associació de ‘educar en família’ ha presentat una proposta sobre el tema
de l’escolarització a casa.

La Xell hauria de demanar que aquestes ‘formes alternatives de compliment de
l’escolarització obligatòria’ signifiqués també que les altres dues opcions
fossin permeses, és a dir, no perseguides com ara.

L’ideal fora que la llei incorporés això i ja està, és a dir, que no hi
hagués cap altra reglamntació adicional. Però això dubto molt que passi.
Perquè en aquest país, el que no es contempla per llei s’acostuma a
considerar illegal, a diferència d’altres llocs en què el que no està
explícitament prohibit es considera legal.
És a dir, per tal de reconèixer algo com a ‘legal’, l’administració
necessita definir-lo i reglamentar-lo. Personalment a mi m’esgarrifa bastant
això, perquè al final les reglamentacions més que protegir els drets de les
persones acostumen a fer-se sempre des d’un pensament únic neolliberal que
el que menys l’interessa és les persones.

El que volia expressar en l’escrit anterior és que cal ser conscients que l’
administració necessita regular. I que segurament si la llei incorpora
aquesta menció a ‘altres formes de compliment de l’escolarització
obligatòira’ vindran amb la monserga de la reglaemntació sobre els espais,
les titolacions dels educadors/es, el currículum, etc. De fet, això ja ho
podem verue a l’article 138 de l’actual avantprojecte, que menciona que la
“Generalitat es reservarà el dret a regular aquestes formes alternatives”.

Per tant, si s’aconseguís aquesta menció a ‘altres formes de coMpliment de l
’escolarització obligatòria’ i aleshores l’administració pretenguès
regular-les, caldria fer una proposta el més àmplia possible que permetés l’
existència dels espias educatius lliures, que fos el mínim d’excloent.

A mi tot això em sembla un rotllo, un embolic i un fàstic. Però quina és l’
alternativa? No fer res i que s’aprovi la llei tal i com està:
escolarització obligatòria i a partir dels 3 anys. I  així, quan els vingui
de gust, que vagin tancant les escoles que vulguin amb l’argument que són
illegals. És a dir la situacio actual, però traspassada també a l’etapa
infantil. Tot i que segurament pitjor que ara, perquè l’administració vol
ficar mà a tot el tema de les ludoteques que funcionen com a guarderies
perquè estan morts de por per si tornen a haver-hi casos com el de la nena
que va morir fa poc.

Ara, si s’aconseguís que la llei incorporés una menció a ‘altrs formes de
compliment de l’escolarització obligatòria’, aleshores es pot intentar, al
menys intentar, que si es fa una reglamentació sigui el més àmplia possible.

Si la llei també recollís el que des de l’associació ‘educar en familia’ s’
està intentant, que es reconegui la legalitat de l’educació a casa,
aleshores alguns dels espais educatius que funcionen amb presència de les
families potser podrien trobar per aquí una via de seguretat en cas de
denúncies. Si més no, un bon advocat podria tenir una base per defensar el
cas.

I per als altres espais educatius que no funcionen amb presència de
famílies, aquells que és molt obvi que són ‘escola’, caldria lluitar per
aconseguir una reglamentació el més àmplia possible com a un espai educatiu
amb un estatut propi, alguna cosa així com ‘escola experimental’

D’aquesta manera, cada projecte podria trobar la seva manera de protegir-se:
-	alguns amb el tema de l’educació a casa, com a pares i mares que es troben
amb els seus fills en un espai-associació d'activitats infantils o el que
sigui
-	altres amb la normativa d’aquesta ‘escola experimental’

(caldrà veure també com es desenvolupa aquest article 138, que parla de l’
escolarització alternativa a infantil)

Per tant, segons el meu parer, la feina que cal fer ara és:

1.	Intentar aconseguir que la llei incorpori una menció a ‘altres formes
alternatives de compliment de l’escolarització obligatòria’ o algun altre
redactat que sigui millor. És a dir, estendre el que ara es diu per
l'educació infantil a tota la primària i la secundària.


Per aconseguir això cal:
a.	Parlar amb l’administració i sobretot els partits polítics. Parlar com a
col·lectius d’escoles lliures, com a coordinadora d’escoles, com a Xell o el
que sigui, això no importa gaire, crec. Parlar per aconseguir aquesta menció
(o un altra millor).

2.	Anar preparant una proposta de reglamentació d’aquestes ‘escoles
experimentals’ el més àmplia possible. Crec que és millor presentar una
proposta que esperar a que n’elaborin una ells, que sempre serà més
restrictiva i excloent.
Per exemple, si no recordo malament la normativa actual recull que en termes
d’espais cal que les aules tinguin 2 m quadrats per cada nen. Doncs això es
podria incorporar. Com també una normativa d’aules semblant a la de les
escoles rurals, que no han de complir amb les normes regulars. O la menció
que es compliran els objectius generals i les competències bàsiques del
currículum, que és el mateix com no dir res. Én definitiva, alguna cosa que
soni a reglamentació.


Be,
El tema és complicat, no? O a mi n’ho sembla?
Fins aviat
jordi