[Educaciolliure] Resum reunió espai de legalitat

[Jordi Mateu]

Benvolguts/des



Avui hem estat preparant la trobada amb l’advocat que, juntament amb
alguns/es persones, tindrà el contacte amb els representants polítics i l’
administració.



Us emviem el que hem estat parlant per si voleu fer comentaris que ens
ajudin a tots plegats a progressar en aquest tema tan rellevant i complex.



Hem parlat que cal fer quatre coses en aquest moment:



1. Tenir les entrevistes amb l’administració educativa (l’equip de redacció
de la llei) i els representants polítics per tal d’expressar les demandes
que vam recollir en les al·legacions. En concret, que la llei recolli
’l’existència de formes alternatives de compliment de l’escolarització
obligatòria’

És a dir, el mateix que diu actualment l’articulat de la llei per a l’
educació infantil, però estès a tota l’escolarització obligatòria.



2. Presentar una proposta de reglamentació d’aquestes ‘formes alternatives
de compliment de l’escolarització obligatòria’

Malgrat que pensem que el millor que ens podria passar és que la llei
recollís aquesta menció i ja està, és a dir, que fos el més breu possible,
creiem que cal presentar una proposta de reglamentació per les següents
raons:

-         Perquè la mateixa llei ja recull que ‘l’administració regularà
aquestes formes alternatives de compliment de l’escolarització obligatòria
per l’educació infantil’. I segur que les seves propostes són molt més
restrictives que les que puguem presentar nosaltres

-         Perquè els companys/es d’educar en família ens van comentar que en
els seus contactes amb l’administració i els polítics tothom va valorar molt
positivament que anéssin amb una proposta concreta. Per què? Perquè així els
polítics no s’han de trencar el cap i perquè d’aquesta manera podem
contrargumentar d'entrada les pors i prejudicis que puguin tenir (que per
aquí es colaran sectes que maltractin els nens, que tornem a les escoles en
pissos, ....)



Si la llei recull aquesta menció a ‘formes alternatives de compliment de l’
escolarització obligatòria’, aleshores l’administració haurà d’elaborar
algun decret que reguli aquestes formes alternatives.

La nostra proposta és que hi hagi dues formes alternatives:

a)      l’educació a casa, amb la proposta de regularització que han
presentat els companys/es d’educar en familia.

b)      L’exitència de ‘Espais educatius familiars’, amb una proposta de
regularització, alguna idea de la qual us presentmem més avall.



D’aquesta manera, cada projecte pot triar la manera de posicionar-se i fer
front a l’obligatorietat de l’escolarització dels 3 als 16 anys. Hi hauria
tres vies o estratègies:

-         Alguns projectes poden argumentar que simplement son pares i mares
que eduquen a casa. I complir, cada família individualment, amb la proposta
de reglamentació que des de la coordinadora Educar en Família s’ha presentat
(suposant que s’aprovés per l’administració, clar)

-         Uns altres projectes podrien argumentar que són un ‘Espai educatiu
familiar’ i complir amb la reglamentació que proposem.

-         I uns altres projectes podrien optar per esdevenir una escola
privada i complir, gradualment, amb la normativa d’escoles privades
cícliques (és a dir, sense un aula per nivell) en tot el que respecta a
espais, titolacions dels professionals, etc., tal i com estan fent l’escola
Waldorf de Bellaterra i el Roure.



3. Per tal de presentar aquestes propostes a l’administració i els
representatns polítics creiem oportú elaborar un document que reculli els
següents apartats

-         descripció de la xell, com a moviment que aglutina moltes persones

-         descripció dels principis de l’educació lliure, de la seva
història i referents actuals

-         explicació de la situació legal d’aquest tipus d’educació
alternativa a altres països

-         la demanda de reglamentació que presentem

-         les raons per les quals cal que l’administració cuidi aquests
projectes, tant pel que fa al dret de les famílies, com pel que representen
d’innovació educativa per a tot el sistema educatiu.

-         La idea que a Catalunya, al llarg de la seva història, ja s’hi ha
donat cassos de creació d’innovacions educatives per cooperatives de
mestres-famílies.



4. Crear un lloc web que permeti associar-se a la xell amb facilitat. La
idea és que en un marge de temps curt el máxim de persones s’associï a la
Xell com a socis simpatitzants, sense cap qüota, simplement per mostrar el
suport a aquest moviment.





LA PROPOSTA DE REGLAMENTACIÓ DELS ‘ESPAIS EDUCATIUS FAMILIARS’
Per què aquest nom?

Perquè pensem que, com a estratègia negociadora, ens hem de separar el màxim
de la idea de ‘escola’. Com més ens apropem, com a imatge projectada, a la
idea d’escola, més requisits i normatives de ‘escoles’ voldran imposar.



Pensem que cal presentar una proposta de reglamentació sobre els següents
aspectes:



-         Registre censat: tal i com proposen els companys/es d’educar en
família, la proposta seria que els ajuntaments i/o el departament d’educació
tingués un cens anual de tots els nens/es que compleixen l’escolarització
alternativa en un ‘espai educatiu familiar’.

-         Espais: Això no ho tenim del tot clara encara. Una idea que ha
sortit és que ‘l’espai educatiu familiar’ pot comptar amb un espai propi o
no. Si en té un, la proposta és que compleixi amb la normativa municipal d’
activitat. També ha sortit la idea que en la normativa actual de creació d’
escoles reglades, es comenta la necessitat que hi hagi un mínim de 2 metres
quadrats per nen/a.

-         Currículum: es mencionaria que aquests espais compliran amb els
objectius generals de l’etapa corresponent (infantil, primària o
secundària). Com sabeu, els objectius generals estan redactats amb un gran
nivell de generalitat. També es mencionarà que en cap cas no hi haurà un
currículum prefixat, és a dir, uns continguts concrets que calgui assolir en
alguna edat, ni cap exàmen ni prova...

-         Valors: d’alguna manera caldria mencionar que aquests espais
respectaran els drets fonamentals de la infància, els drets humans, la
constitució, ... alguna cosa que els ajudi a disipar la por que hi hagi
sectarismes religiosos, politics....

-         Educadors/es i ratios: hem comentat que caldria mencionar que més
que cap titolació en concret, els adults/es que acompanyen els nens/es han
de tenir una sensibilitat, un saber fer, un.... i que per tant no es proposa
cap titolació per a pares, mares o altres educadors/es que puguin estar amb
els nens/es. En tot cas, si que caldria mencionar que els nens/es estaran
sempre en companyia d’un nombre suficient d’adults/es per garantir el seu
desenvolupament i la seva seguretat. Hem parlat que potser caldria definir
uns mínims de ratios, ja que això podria ser un argument a favor nostre, una
demostració de què el que ens mou és un interès per l’educació dels nostres
fills/es, i no cap interès econòmic. Ha sortit la idea d’un màxim de 8
nens/es a infantil, 10 a primària, i 12 a secundària per adult/a.

-         Memòria anual i seguiment dels nens/es: també es proposava que
cada any, l’espai educatiu familiar, elabori una memòria per a l’
administració educativa, i que adjunti els informes de seguiment de cada
nen/a

-         Inspecció: el compromís d’estar oberts al seguiment del servei d’
inspecció de l’adnimistració educativa. Caldria definir en quins aspectes i
termes.

-         Beques: la possibilitat d’accedir a beques

-         Titolació en finalitzar les etapes educatives: Aquí ens hem basat
en la proposta dels companys d’educar en família, que, si no l’hem entesa
malament, proposa que en acabar l’etapa d’escolarització obligatòria, els
nens/es comptin amb una titolació de graduat d’ESO com qualsevol altre
nen/a. Aquest tema cal també pensar-lo be i aprofundir-hi.


















-------------- següent part --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20080703/15c6eb5b/attachment-0001.htm>