[REpensar Barcelona] Primera pena de presó per assetjament immobiliari

[josep saldaña cavallé]

dimarts, 18 de novembre de 2008
> Un jutge condemna a un any de presó dos propietaris per assetjament
immobiliari <http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3070479>

 La sentència és pionera a Catalunya en considerar delicte el «mobbing» i
derivar-se'n per primer cop una pena de presó

ANNA BALLBONA<aballbona en elpunt.com?subject=Un%20jutge%20condemna%20a%20un%20any%20de%20pres%C3%B3%20dos%20propietaris%20per%20assetjament%20immobiliari>.
Barcelona
El jutjat penal número 13 de Barcelona ha emès una sentència pionera en els
casos d'assetjament immobiliari. Es tracta de la primera sentència que a
Catalunya condemna a pena de presó els propietaris d'un immoble per un
delicte de coaccions, acusats de *mobbing* immobiliari. Els acusats són dos
germans que tenien en propietat un pis al carrer Servet, al barri de Sant
Andreu a Barcelona, a qui ara aquesta sentència condemna a un any de presó i
a pagar una indemnització de 3.320 euros. Els fets es remunten a l'estiu del
2004. Dos inquilins, una parella jove, van denunciar que havien estat
objecte de talls de llum i aigua reiterats i persistents perquè els volien
fer fora del pis, i que fins i tot s'havien trobat l'entrada a casa seva
barrada amb goma d'enganxar al pany.


+ Els baixos de l'immoble, situat al número 55 del carrer Servet, al barri
de Sant Andreu, on hi ha hagut la denúncia per assetjament immobiliari. / Foto:
A. PUIG

La sentència del jutjat penal número 13 de Barcelona és pionera a Catalunya
perquè reconeix com a delicte l'assetjament immobiliari i estableix, per
tant, un precedent. Fins ara aquests casos s'havien saldat amb condemnes
civils o faltes de coaccions, i no havien acabat mai amb pena de presó. Els
propietaris del pis, els germans Alfonso i Pere Janer, han estat condemnats
a un any de presó cadascun (aquest grau de la pena no implicarà, però, que
hagin d'ingressar a la presó), a més d'haver de pagar una indemnització de
3.320 euros. La parella demandant en aquest cas no compleix els tòpics que
hi pugui haver sobre víctimes d'assetjament immobiliari: tenien 28 anys quan
es van trobar en aquesta situació i el pis llogat ja estava dins l'actual
llei d'arrendaments urbans, segons la seva advocada, Laia Serra.

La història d'aquest cas, amb talls indiscriminats d'aigua i llum, té
característiques d'embolic ben particular. El novembre del 2003, els
propietaris de l'immoble en lloguen la planta baixa, al número 55 del carrer
Servet, a la seva neboda, que hi viurà amb aquesta parella i dos joves més.
Segons la sentència, existeix un pacte verbal segons el qual si la neboda
deixa el pis, la parella pot passar a ser-ne la nova titular.

L'abril del 2004, la neboda deixa de viure al pis i aquí comença l'espiral
de problemes, que la sentència detalla fil per randa. Els propietaris
proposen a la parella de llogaters, que vol continuar al pis, noves
condicions econòmiques, que aquests no accepten en «considerar-les
excessives». Tot i això, arriben a un acord econòmic per mantenir la
vigència del contracte, amb el canvi de titularitat de l'arrendatari, tot i
que la seva formalització no acabarà d'arribar. El març del 2005, els
propietaris deixen de cobrar l'import de 600 euros al mes del lloguer, de
manera que els inquilins han de «consignar judicialment la renda mensual».



* ESPIRAL CREIXENT *
El juliol del 2005, els propietaris efectuen «la sol·licitud de baixa del
subministrament d'aigua i d'electricitat», a pesar de saber que els
inquilins hi viuen i que continuen pagant els imports d'aquests serveis. A
partir d'aquí, els processats van tallar un segon cop l'aigua i van arrencar
fins a tres vegades la instal·lació elèctrica. També van tancar l'accés a la
clau de pas, col·locant-hi uns cadenats a la porta. Segons la sentència, la
situació arriba al punt que els propietaris posen goma d'enganxar al pany de
la porta d'entrada i els inquilins no poden accedir-hi.
Sense subministrament dels serveis, els llogaters havien d'anar a buscar
aigua a una font, es feien llum amb espelmes i petites bombones de gas i
adquirien els aliments diàriament per «la impossibilitat de conservar-los en
un frigorífic». Tot plegat, va comportar que el novembre del 2005 van
abandonar casa seva «en contra de la seva voluntat». A parer del jutge, és
irrellevant si els acusats podien exigir als llogaters que abandonessin el
pis, perquè ho haurien d'haver fet a través de l'oportú procés judicial.
Ara, els processats poden presentar un recurs contra la sentència a
l'Audiència de Barcelona.
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/ciutat/attachments/20081118/a8aa43d3/attachment.htm>