<br><div class="gmail_quote"><br><span style="color: rgb(51, 102, 153); font-size: 13px; font-family: Arial;">dimarts, 18 de novembre de 2008<br></span><span>> </span><h2><a href="http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3070479" target="_blank">Un jutge condemna a un any de presó dos propietaris per assetjament immobiliari</a><br>
<br>
</h2>
<span>La sentència és pionera a Catalunya en considerar delicte el «mobbing» i derivar-se'n per primer cop una pena de presó</span><br><br><span><a href="mailto:aballbona@elpunt.com?subject=Un%20jutge%20condemna%20a%20un%20any%20de%20pres%C3%B3%20dos%20propietaris%20per%20assetjament%20immobiliari" target="_blank">ANNA BALLBONA</a>.
</span><font style="color: rgb(153, 153, 153);">Barcelona</font><br><span>El
jutjat penal número 13 de Barcelona ha emès una sentència pionera en
els casos d'assetjament immobiliari. Es tracta de la primera sentència
que a Catalunya condemna a pena de presó els propietaris d'un immoble
per un delicte de coaccions, acusats de <i>mobbing</i> immobiliari.
Els acusats són dos germans que tenien en propietat un pis al carrer
Servet, al barri de Sant Andreu a Barcelona, a qui ara aquesta
sentència condemna a un any de presó i a pagar una indemnització de
3.320 euros. Els fets es remunten a l'estiu del 2004. Dos inquilins,
una parella jove, van denunciar que havien estat objecte de talls de
llum i aigua reiterats i persistents perquè els volien fer fora del
pis, i que fins i tot s'havien trobat l'entrada a casa seva barrada amb
goma d'enganxar al pany.</span><br><br><table nowrap align="right" border="0" width="175"><tbody><tr><td width="175">
<a><img src="http://www.vilaweb.cat/media/imatges/elpunt/imatges/2008/11/18/baixa/780_008_2209090_2008_11_15.jpg" border="1" height="117" width="175"></a><br>
<span>+ </span><span>Els
baixos de l'immoble, situat al número 55 del carrer Servet, al barri de
Sant Andreu, on hi ha hagut la denúncia per assetjament immobiliari. /</span><span> Foto: A. PUIG</span>
</td></tr></tbody></table>
<span><p>La sentència del jutjat penal número 13 de
Barcelona és pionera a Catalunya perquè reconeix com a delicte
l'assetjament immobiliari i estableix, per tant, un precedent. Fins ara
aquests casos s'havien saldat amb condemnes civils o faltes de
coaccions, i no havien acabat mai amb pena de presó. Els propietaris
del pis, els germans Alfonso i Pere Janer, han estat condemnats a un
any de presó cadascun (aquest grau de la pena no implicarà, però, que
hagin d'ingressar a la presó), a més d'haver de pagar una indemnització
de 3.320 euros. La parella demandant en aquest cas no compleix els
tòpics que hi pugui haver sobre víctimes d'assetjament immobiliari:
tenien 28 anys quan es van trobar en aquesta situació i el pis llogat
ja estava dins l'actual llei d'arrendaments urbans, segons la seva
advocada, Laia Serra.</p><p>La història d'aquest cas, amb talls
indiscriminats d'aigua i llum, té característiques d'embolic ben
particular. El novembre del 2003, els propietaris de l'immoble en
lloguen la planta baixa, al número 55 del carrer Servet, a la seva
neboda, que hi viurà amb aquesta parella i dos joves més. Segons la
sentència, existeix un pacte verbal segons el qual si la neboda deixa
el pis, la parella pot passar a ser-ne la nova titular.</p><p>L'abril
del 2004, la neboda deixa de viure al pis i aquí comença l'espiral de
problemes, que la sentència detalla fil per randa. Els propietaris
proposen a la parella de llogaters, que vol continuar al pis, noves
condicions econòmiques, que aquests no accepten en «considerar-les
excessives». Tot i això, arriben a un acord econòmic per mantenir la
vigència del contracte, amb el canvi de titularitat de l'arrendatari,
tot i que la seva formalització no acabarà d'arribar. El març del 2005,
els propietaris deixen de cobrar l'import de 600 euros al mes del
lloguer, de manera que els inquilins han de «consignar judicialment la
renda mensual».</p><p> <br><br><b> ESPIRAL CREIXENT </b><br> El juliol
del 2005, els propietaris efectuen «la sol·licitud de baixa del
subministrament d'aigua i d'electricitat», a pesar de saber que els
inquilins hi viuen i que continuen pagant els imports d'aquests
serveis. A partir d'aquí, els processats van tallar un segon cop
l'aigua i van arrencar fins a tres vegades la instal·lació elèctrica.
També van tancar l'accés a la clau de pas, col·locant-hi uns cadenats a
la porta. Segons la sentència, la situació arriba al punt que els
propietaris posen goma d'enganxar al pany de la porta d'entrada i els
inquilins no poden accedir-hi.</p>Sense subministrament dels serveis,
els llogaters havien d'anar a buscar aigua a una font, es feien llum
amb espelmes i petites bombones de gas i adquirien els aliments
diàriament per «la impossibilitat de conservar-los en un frigorífic».
Tot plegat, va comportar que el novembre del 2005 van abandonar casa
seva «en contra de la seva voluntat». A parer del jutge, és irrellevant
si els acusats podien exigir als llogaters que abandonessin el pis,
perquè ho haurien d'haver fet a través de l'oportú procés judicial.
Ara, els processats poden presentar un recurs contra la sentència a
l'Audiència de Barcelona.</span>
</div><br>