[REpensar Barcelona] un model cultural alternatiu

[josep en straddle3.net]

El circ encara és cultura?
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm
Jordi Jané

Barcelona acaba de viure un dels episodis culturalment més luctuosos de la seva
història recent. Els fets són prou coneguts: el 20 de novembre els Mossos
desallotjaven el centre de creació La Makabra i el 2 de desembre els artistes
s'instal·laven a Can Ricart, d'on, després d'un peculiar estira-i-arronsa
político-judicial, van ser desallotjats al cap d'onze dies. El 14 de desembre
boicotejaven l'acte de presentació del Nou Pla de Cultura al Born llegint
despullats un manifest en què denunciaven "la censura dels espais de creació
lliures i el negoci de la cultura morta i d'aparador de la ciutat de
Barcelona". Veient-les venir, el 4 de desembre l'Ajuntament havia comunicat a
la premsa les partides econòmiques i les línies mestres dels seus ajuts al
circ. Ja abans, i a instàncies de l'Associació de Professionals de Circ de
Catalunya, l'Institut de Cultura de Barcelona buscava un local municipal per
destinar-lo a espai de creació circense.

Els mèdia del país han parlat a bastament d'aquest afer i la majoria ho han
fet de manera frívola quan no directament insultant. Va obrir la veda un
rotatiu barceloní amb una calculada campanya de desprestigi que homologava el
col·lectiu artístic de La Makabra amb els okupes violents, tot aprofitant la
jugada per disparar andanades polítiques. Els altres diaris van passar de
tenir opinió pròpia a obeir la consigna i, curiosament, els articles que han
enfocat el tema amb serenor analítica no van firmats per periodistes: entre
molt pocs més, els d'Hèctor López Bofill, Ignasi Riera o Claret
Serrahima/Òscar Guayabero a l'AVUI. El 24 de novembre, el 33 reemetia La
Makabra, un documental dirigit per Florencia Pietrapertosa que haurien fet bé
de mirar-se tots els indocumentats que han vomitat sobre aquest col·lectiu
cultural. No cal compartir la filosofia okupa per adonar-se de la dimensió i
l'abast d'una iniciativa artística amb tanta projecció de futur. En vaig
parlar en dos Volt de pista (1 d'agost i 5 de desembre del 2005) i, doncs, no
em repetiré ara. Però és execrable titllar aquesta gent de vividors,
delinqüents o violents perquè no ho han estat mai, ni quan els desallotjaven
ni quan els fets del Born. El 14D jo era al carrer Princesa quan les
corredisses posteriors a la presentació del Pla de Cultura i vaig presenciar
com membres de La Makabra demanaven a la premsa gràfica que fotografiessin els
provocadors que s'hi havien infiltrat. De seguida van començar les empentes i
l'endemà la premsa deia el que deia. La resposta de La Makabra va ser oferir
espectacles gratuïts a la plaça de Sant Jaume, el Poblenou i altres indrets
de la ciutat. De violència, res. De generositat, tota. La mateixa generositat
amb què obrien gratuïtament les seves instal·lacions a companyies catalanes
i estrangeres o als alumnes de l'escola de circ Rogelio Rivel, que fa anys que
necessita espai malgrat les bones intencions de l'Ajuntament i la Generalitat.



Model cultural alternatiu
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

Tant en el desallotjament de La Makabra com en el de Can Ricart, aquests
artistes han rebut el suport del món cultural (Associació d'Actors i
Directors, Associació de Professionals de Circ de Catalunya, les associacions
de Veïns i Veïnes de Can Ricart i del Poblenou, professors i alumnes de les
escoles Rogelio Rivel i Carampa, Tortell Poltrona, Lluís Llach, Pallassos
Sense Fronteres, Associació Nau 21 i Foment de les Arts Decoratives, entre
d'altres). Tots ells saben que la pressió policial i mediàtica que han hagut
de suportar els circenses de La Makabra no és cap novetat històrica. El circ
ha estat sempre sota sospita per transgressor: basti recordar els reglaments
francesos de 1670 i 1682, que homologaven malfactors i artistes de carrer
condemnant-los a galeres "sans autre forme ni figure de procès", o la censura
asfixiant patida pels pallassos francesos al segle XIX.

Un artista de circ inverteix milers d'hores de la seva vida a donar plaer a la
societat. Ha d'entrenar-se cada dia per estar a punt i necessita una formació
contínua. Els circaires són creadors de gaudi i benestar social, i és
indigne tractar-los com marginats. La Makabra ha posat damunt la taula el gran
debat cultural i social d'aquests inicis del segle XXI. El seu projecte
alternatiu, potser encara embrionari i naïf, respon a una concepció del fet
cultural amb la qual indefectiblement ens trobarem d'aquí a molt pocs anys.
Ignorar-ho, enviar-los els Mossos o fer-se el maco amb articles analíticament
buits i de conyeta barata evidencia la preocupant manca de reflexos i l'artrosi
de pensament de la nostra societat. No és sobrer recordar una afirmació del
semiòleg francès Paul Bouissac: "El circ és el mirall on cada cultura es
reflecteix, es condensa i transcendeix. Pot semblar que el circ se situa al
marge de la cultura, però en realitat n'ocupa el centre".