[REpensar Barcelona] 'mai he rigut tant com a ravensbrück'

[josep saldaña cavallé]

NEUS CATALÀ, PRESONERA DELS NAZIS (EL PERIÓDICO 17-01-07)

"¿Per què avui la gent no protesta més?"

• Republicana sense fissures, Neus Català (els Guiamets, 1915) es  va
diplomar en infermeria el 1937 i, quan les tropes de Franco van entrar a
Barcelona, va travessar per la frontera 182 orfes de la colònia Negrín de
Premià de Dalt. Es va enrolar a la resistència francesa, fins que un
apotecari de Sarlat la va denunciar als nazis. La van transportar com a una
bèstia fins a Ravensbrück, a prop de Berlín. Avui presideix amb l'empenta
d'un tanc l'Amical de Ravensbrück.

NÚRIA NAVARRO

*--¿No hauria viscut millor sense el feixuc equipatge del record?*
--¡No puc ni vull oblidar! Ho dec a les companyes que van morir a
Ravensbrück.

*--Un imperatiu moral.*
--El dia que vam sortir del camp, el 5 de maig de 1945, vam prometre
recordar-ho mentre visquéssim. Jo només vaig tenir la sort de no morir, però
no hi ha nit que em fiqui al llit sense pensar en els deportats.

*--Ravensbrück avui és un erm.*
--Només en queda el *Kommandantur,* la presó i els forns. Si no fos pels
supervivents, les seves famílies i molts demòcrates, ja haurien desfet tots
els camps. No queda més remei que viure per explicar-ho. No hi ha fusell que
faci callar la memòria.

*--La història de la infàmia comença per a vostè el gener del 1944.*
--Cap deportat ha pogut explicar què va sentir el primer dia. Era una cosa
així com deixar el món i entrar a l'inframón. La primera setmana ja vaig
veure morir vuit amigues.

*--No tenia tuberculosi. Ser apta per a la feina la va salvar.*
--Sí. Vam haver d'engrandir el llac Schwedt. Amb les mans trèiem el fang de
l'aigua gelada i fèiem totxos. Per rendir més, a la infermeria ens posaven
una injecció per no tenir la regla. Allà vaig passar dos mesos, fins que em
van traslladar a Holleischen, un *kommando* de treball dependent de
Flossenbürg, un camp d'extermini d'homes. Això va durar 14 mesos més. Vaig
treballar en una fàbrica de bales antiaèries.

*--Que vostè va sabotejar tant com va poder...*
--Sí. Les màquines podien produir 10.000 unitats i no arribàvem ni a 5.000.
Fèiem el possible per trencar les premses. Posàvem dues vegades la mateixa
bala. Hi llançàvem oli de màquina, escopinades, mosques... Fer sabotatge de
material bèl.lic era jugar-se la vida.

*--Se la jugava quasi sense menjar.*
--Ens donaven un brou on flotaven un parell de peles de nap i de patata.
Però el pitjor era la humiliació. Jo em sentia lliure, però no suportava el
que li deien a les meves companyes. Grolleries en alemany com ara
"porqueria", "vaca histèrica", "truja"... A vegades tenia ganes de pegar-
los, i d'altres, m'entraven ganes de riure, de ridículs que els veia.

*--No ha rigut mai tant com a Ravensbrück, explica.*
--És cert. El riure ens feia oblidar el que estàvem passant. Mai he dit
tantes bestieses com allà. L'equilibri es mantenia amb la solidaritat. I
fent cultura. Totes les nits explicàvem contes, cantàvem, ensenyàvem
idiomes. Això representava la lluita i l'alegria. Jo entonava tangos de
Carlos Gardel, que recordava de la meva joventut als Guiamets.

*--Gardel contra la por.*
--Totes en vam tenir. La mort era a tot arreu. Moltes morien de fam, de
tifus, gasejades, devorades pels gossos, ofegades a les comunes, rebentades
per injeccions de gasolina al cor. Senties un alè de mort a la nuca. Però
s'havia de sobrepassar, tenir voluntat de viure.

*--Devia ser increïble, el moment de l'alliberament.*
--El camp estava minat i havien previst fer-lo volar cap al migdia. Uns
partisans polonesos i txecs ens van alliberar a les 11.30. Van obligar el
comandant de les SS a desactivar el mecanisme i el van afusellar a 50
metres, en una cuneta. Però jo no vaig sentir res.

*--¿Com és possible?*
--Els meus pares estaven a la resistència. El meu germà Lluís lluitava a les
guerrilles espanyoles. No en sabia res del meu marit, Albert. No va ser fins
a l'octubre quan em van portar la motxilla amb les cartes que jo li havia
escrit. Havia mort, esgotat. I aleshores va començar la meva època com a
refugiada política. No podia tornar a casa.

*--Almenys va recuperar la dignitat, va poder dormir tranquil.la.*
--¡Mai més he pogut dormir si no és amb l'ajuda de pastilles! Vaig perdre el
son al camp.

*--¿Seixanta anys així?*
--Sí. L'únic positiu d'aquell infern és que vaig aprendre a ser més atenta,
més prudent, més tolerant. Malgrat que em sento molt lligada a Catalunya, jo
estimo la humanitat. Avui hi ha altres inferns com els que jo vaig viure.
¡La fam i la guerra per a algú que ha treballat per la igualtat i la
llibertat són exasperants! ¿Per què no protesta més la gent?

*--És una pregunta raonable.*
--Potser és que està escrit en la condició humana, però jo no he comprès mai
com una persona pot fer mal a una altra.

*--Potser està feta d'un altre material, senyora Neus.*
--¡Jo en sóc una més! Són les circumstàncies, filla. Es tracta de no
abandonar l'esperit de combat.
*--Vostè, que va estar a la cuina del PSUC, ¿encara creu en la
política?*--¡És clar! Si no fem nosaltres la política, la faran els
enemics. Tot i que
jo li retrec una mica al Govern que encara s'ensenyi a les escoles la
història dels franquistes. Això no pot ser.
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/ciutat/attachments/20070204/b562e18d/attachment.htm