El missatge i la institució, 2 / Les dones del 36

[aferret2 a moviments.net]

Les dones del 36 

VENÇUDES I OBLIDADES. Van perdre la guerra. Perdre la guerra és una cosa
que va passar a tota la gent normal. Però a elles els va agafar essent
militants d'esquerres. Per tant, per a elles, perdre la guerra va
significar haver de fugir per cames. I... això va voler dir passar mil
penalitats: menjar malament, o no menjar durant alguns dies, dormir a
terra, no tenir condicions higièniques normals, perdre la família,
durant llargues temporades o definitivament, fins i tot perdre la
parella durant molt temps, patir malaltia en situacions de no tenir
assistència, passar moltes dificultats per poder-se guanyar la vida en
un país estrany, a més a més amb una nova invasió feixista, i... en
molts casos, la detenció i llargues penes de presó, o bé no tan llargues
però penes de presó; en un cas, greus tortures físiques (amb seqüeles
per tota la vida); i, com si el destí s'hi hagués volgut aferrissar, no
hi va faltar la calúmnia per part d'indignes «dirigents», però... lo més
pitjor: la cega obediència del càstig inhumà per part d'indignes
companyes. (Després tot es va aclarir, però el mal ja estava fet.) Doncs
bé: com si no n'hi hagués prou, ni tan sols hi van faltar els abusos
d'una mala monja, convertida en enemiga declarada. Ara bé: la major part
d'elles no van tenir tanta desgràcia com algunes. 

Naturalment, com tothom sap, coses d'aquest tipus les van passar també
molts homes vençuts. I tant! Fins i tot, en un nombre més gran. D'acord.
Però... es que, després de molts anys d'ignomínia, d'insults i de
silenci, un dia es va començar a dir una cosa, un altre dia algunes més,
va arribar un temps en què es van publicar textos, i de mica en mica la
societat espanyola va poder saber que hi havia hagut molts «espanyols»
que havien patit, que havien resistit i que havien continuat sent fidels
als seus ideals en les pitjors circumstàncies. Molts «espanyols».
Naturalment, sempre es deia, o bé se suposava, que «també» hi havia
hagut dones. Només faltaria! Però... d'elles no se'n parlava. L'any
2005, quan encara vivien, l'escriptora Isabel Olesti va fer un gran
servei a la cultura catalana publicant la vida detallada de 9 d'aquestes
dones (les que s'havien organitzat en una entitat per tal de tenir
alguna visibilitat). Era un acte de justícia. I l'any 2019, en la trista
escaiença del 80 aniversari de l'exili, Isabel Olesti va repetir la
publicació, quan ja totes descansaven. A mi m'ha semblat que es podia
eixamplar el seu coneixement d'una manera molt resumida. 

Antoni Ferret     

8 TEXTOS A PUBLICAR   A PARTIR DE LA SETMANA QUE VE
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/aferret-coneguts/attachments/20190614/a64c1707/attachment-0001.html>
-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: El missatge i la institució, 2.doc
Type: application/msword
Size: 39424 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/aferret-coneguts/attachments/20190614/a64c1707/attachment-0001.doc>