[Ecoxarxa Pallars] Comunicat d'Enric Duran: «Ens declarem en alegre i constructiva rebel·lia» / Comunicado de Enric Duran: «Nos declaramos en alegre y constructiva rebeldía»

Ecoxarxa lo Pallars pallars a ecoxarxes.cat
dic feb 20 21:55:35 CET 2013


[EN CASTELLANO MÁS ABAJO.]

Comunicat d'Enric Duran 1/3

*Ni lleis per mantenir les desigualtats, ni judicis que perpetuïn
l'opressió.*

***Per una altra manera d'avaluar-nos, reconstruïm l'ésser comunitari.*

La nostra societat sembla no concebre poder viure d'una altra manera que
no sigui sota el règim de la llei. Amb una educació que des de la
infantesa ens mata l'esperit de rebel·lió i ens condueix cap a una
obediència cega a l'autoritat, perdem tota iniciativa i costum de
raonar. Fa segles que els governants insisteixen: respecte a la llei,
obediència a l'autoritat. La majoria dels pares i de les mares eduquen
els seus fills amb aquest sentiment i l'escola l'enforteix, tot
convertint la llei en culte i en conductes exemplars a aquelles que la
protegeixen contra els rebels.

Però de quina llei estem parlant? Sabem que el sistema legal dels estats
occidentals és fill del dret romà. És a dir, és fill d'un sistema
legislatiu que es va construir en una època coneguda per les barbaritats
imperialistes i militars, una era en què l'esclavisme i la pena de mort
eren tan quotidianes com el sol i la lluna. Un imperi romà que va
colonitzar la península Ibèrica i amb aquesta els seus habitants
originaris. Des de llavors, hem passat per tot tipus de règims
autoritaris, segles i segles de barbàrie i perversió han estat
acompanyats del sotmetiment al dret romà. Així, hem arribat fins a la
mal anomenada democràcia, que regeix en l'actualitat, sense que mai no
hi hagi hagut un trencament amb l'ordenament jurídic romà.

Ens hem de remuntar mil anys enrere per comprendre la forta acceptació i
interiorització generalitzada d'expressions com «obediència a la llei».
Quan comencem a tenir coneixement sobre les atrocitats que havien comès
en èpoques passades els nobles amb els homes i dones del poble, podem
entendre que aquells que mai no havien obtingut justícia vivien com un
triomf veure reconeguts, si més no en teoria, alguns dels seus drets
personals, que els permetien salvar-se de l'arbitrarietat del senyors.

Val a dir que, encara en els segles xix i xx, se sol entendre els drets
com unes concessions que fa l'Estat als individus o, dit d'una altra
manera, com una conquesta del poble pel que fa a la predisposició de
l'Estat a tenir un poder absolut sobre la vida de les persones.

/Per veure l'article complert:
/https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/

________

[CAST]

Comunicado de Enric Duran

*Ni leyes para mantener las desigualdades, ni juicios que perpetúen la
opresión. *

*Por otra manera de evaluarnos, reconstruyamos el ser comunitario*

Nuestra sociedad parece no concebir que se pueda vivir de otra manera
que no sea bajo el régimen de la ley. Con una educación que desde la
infancia nos mata el espíritu de rebelión y nos conduce hacia una
obediencia ciega a la autoridad, perdemos toda iniciativa y la mera
costumbre de razonar. Hace siglos que los gobernantes insisten: Respeto
a la ley, obediencia a la autoridad. La mayoría de los padres y madres
educan a sus hijos con este sentimiento y la escuela lo fortalece,
convirtiendo a la ley en culto y en conductas ejemplares a aquellas que
la protegen de los rebeldes.

Pero ¿de qué ley estamos hablando? Sabemos que el sistema legal de los
Estados occidentales es hijo del Derecho Romano. Es decir, hijo de un
sistema legislativo que se construyó en una época conocida por las
barbaridades imperialistas y militares, una era en que la que el
esclavismo y la pena de muerte eran tan cotidianas como el sol y la
luna. Un Imperio Romano que colonizó la Península Ibérica y con ésta a
sus habitantes originarios. Desde entonces, hemos pasado por todo tipo
de regímenes autoritarios, siglos y siglos de barbarie y perversión que
han estado acompañados del sometimiento al Derecho Romano. Así hemos
llegado hasta la mal llamada democracia que rige en la actualidad, sin
que nunca haya habido una ruptura con el ordenamiento jurídico romano.

Habría que remontarse mil años atrás para comprender la fuerte
aceptación e interiorización generalizada de expresiones como
"obediencia a la ley". Al conocer las atrocidades, que cometieron en
épocas pasadas los nobles con los hombres y mujeres del pueblo, podemos
entender que aquellos que nunca obtuvieron justicia vivieran como un
triunfo el hecho de ver reconocidos, al menos en teoría, algunos de sus
derechos personales que les permitirían salvarse de la arbitrariedad de
los señores.

Cabe decir que todavía en los siglos XIX y XX se consideraban los
derechos como una concesión que hacía el Estado a los individuos, o
dicho de otra manera, como una conquista del pueblo respecto a la
predisposición del Estado a tener un poder absoluto sobre la vida de las
personas.

Para leer el artículo completo:
http://enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/



-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/pallars/attachments/20130220/d51db46a/attachment.htm>
-------------- part següent --------------
_______________________________________________
Publicaciocrisi mailing list
Publicaciocrisi a llistes.moviments.net
https://llistes.moviments.net/listinfo/publicaciocrisi


More information about the Pallars mailing list