<html>
<head>
<meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=UTF-8">
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
[EN CASTELLANO MÁS ABAJO.]
<div class="moz-forward-container">
<p><span style="text-decoration: underline;">Comunicat d'Enric
Duran 1/3</span></p>
<p><strong>Ni lleis per mantenir les desigualtats, ni judicis que
perpetuïn l'opressió.</strong></p>
<p><strong></strong><strong>Per una altra manera d'avaluar-nos,
reconstruïm l'ésser comunitari.</strong></p>
<p>La nostra societat sembla no concebre poder viure d'una altra
manera que no sigui sota el règim de la llei. Amb una educació
que des de la infantesa ens mata l'esperit de rebel·lió i ens
condueix cap a una obediència cega a l'autoritat, perdem tota
iniciativa i costum de raonar. Fa segles que els governants
insisteixen: respecte a la llei, obediència a l'autoritat. La
majoria dels pares i de les mares eduquen els seus fills amb
aquest sentiment i l'escola l'enforteix, tot convertint la llei
en culte i en conductes exemplars a aquelles que la protegeixen
contra els rebels.</p>
<p>Però de quina llei estem parlant? Sabem que el sistema legal
dels estats occidentals és fill del dret romà. És a dir, és fill
d'un sistema legislatiu que es va construir en una època
coneguda per les barbaritats imperialistes i militars, una era
en què l'esclavisme i la pena de mort eren tan quotidianes com
el sol i la lluna. Un imperi romà que va colonitzar la península
Ibèrica i amb aquesta els seus habitants originaris. Des de
llavors, hem passat per tot tipus de règims autoritaris, segles
i segles de barbàrie i perversió han estat acompanyats del
sotmetiment al dret romà. Així, hem arribat fins a la mal
anomenada democràcia, que regeix en l'actualitat, sense que mai
no hi hagi hagut un trencament amb l'ordenament jurídic romà.</p>
<p>Ens hem de remuntar mil anys enrere per comprendre la forta
acceptació i interiorització generalitzada d'expressions com
«obediència a la llei». Quan comencem a tenir coneixement sobre
les atrocitats que havien comès en èpoques passades els nobles
amb els homes i dones del poble, podem entendre que aquells que
mai no havien obtingut justícia vivien com un triomf veure
reconeguts, si més no en teoria, alguns dels seus drets
personals, que els permetien salvar-se de l'arbitrarietat del
senyors.</p>
<p>Val a dir que, encara en els segles xix i xx, se sol entendre
els drets com unes concessions que fa l'Estat als individus o,
dit d'una altra manera, com una conquesta del poble pel que fa a
la predisposició de l'Estat a tenir un poder absolut sobre la
vida de les persones.</p>
<p><span><em>Per veure l'article complert: </em><a
moz-do-not-send="true"
href="https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/">https://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/</a></span></p>
<p>________</p>
<p>[CAST]</p>
<p><span style="text-decoration: underline;">Comunicado de Enric
Duran</span></p>
<p><strong>Ni leyes para mantener las desigualdades, ni juicios
que perpetúen la opresión. </strong></p>
<p><strong>Por otra manera de evaluarnos, reconstruyamos el ser
comunitario</strong></p>
<p>Nuestra sociedad parece no concebir que se pueda vivir de otra
manera que no sea bajo el régimen de la ley. Con una educación
que desde la infancia nos mata el espíritu de rebelión y nos
conduce hacia una obediencia ciega a la autoridad, perdemos toda
iniciativa y la mera costumbre de razonar. Hace siglos que los
gobernantes insisten: Respeto a la ley, obediencia a la
autoridad. La mayoría de los padres y madres educan a sus hijos
con este sentimiento y la escuela lo fortalece, convirtiendo a
la ley en culto y en conductas ejemplares a aquellas que la
protegen de los rebeldes.</p>
<p>Pero ¿de qué ley estamos hablando? Sabemos que el sistema legal
de los Estados occidentales es hijo del Derecho Romano. Es
decir, hijo de un sistema legislativo que se construyó en una
época conocida por las barbaridades imperialistas y militares,
una era en que la que el esclavismo y la pena de muerte eran tan
cotidianas como el sol y la luna. Un Imperio Romano que colonizó
la Península Ibérica y con ésta a sus habitantes originarios.
Desde entonces, hemos pasado por todo tipo de regímenes
autoritarios, siglos y siglos de barbarie y perversión que han
estado acompañados del sometimiento al Derecho Romano. Así hemos
llegado hasta la mal llamada democracia que rige en la
actualidad, sin que nunca haya habido una ruptura con el
ordenamiento jurídico romano.</p>
<p>Habría que remontarse mil años atrás para comprender la fuerte
aceptación e interiorización generalizada de expresiones como
"obediencia a la ley". Al conocer las atrocidades, que
cometieron en épocas pasadas los nobles con los hombres y
mujeres del pueblo, podemos entender que aquellos que nunca
obtuvieron justicia vivieran como un triunfo el hecho de ver
reconocidos, al menos en teoría, algunos de sus derechos
personales que les permitirían salvarse de la arbitrariedad de
los señores.</p>
<p>Cabe decir que todavía en los siglos XIX y XX se consideraban
los derechos como una concesión que hacía el Estado a los
individuos, o dicho de otra manera, como una conquista del
pueblo respecto a la predisposición del Estado a tener un poder
absoluto sobre la vida de las personas.</p>
<p><span>Para leer el artículo completo: <a
moz-do-not-send="true"
href="http://enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/">http://enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/</a></span></p>
<br>
</div>
<br>
</body>
</html>