[Quideuaquitarragona] Avui a EL PUNT

[amadeu lopez milian]

Diari EL PUNT 14/12/06

Un bon instrument per lluitar contra la pobresa

Per primera vegada, l'Estat espanyol s'ha dotat d'un text legal que regula
la política en matèria de deute extern i ho fa vinculant aquesta política
als objectius del desenvolupament del països empobrits

tribuna
Diputat de CiU. Promotor de la Proposició de Llei reguladora de la Gestió
del deute extern

CARLES CAMPUZANO..

Amb l'aprovació el proppassat 23 de novembre del text de la proposició de
llei reguladora de la gestió del deute extern, podem afirmar que l'Estat
espanyol es dota, per primera vegada, d'un text legal que regula la
política en matèria de deute extern i ho fa vinculant aquesta política als
objectius del desenvolupament del països empobrits. Superem una visió del
deute extern bàsicament fonamentada en criteris de caràcter financer per
tal d'incorporar la idea que l'endeutament és un obstacle per al
desenvolupament.

Si fins ara les decisions de condonar deute o convertir-lo en inversió
tenien més a veure amb la capacitat dels països empobrits de pagar o amb
decisions polítiques d'una més que discutible legitimitat, amb la nova
llei s'assumeix que, per a molts països empobrits, l'endeutament és un
obstacle per al seu desenvolupament, en la mesura que s'acaben destinant
més recursos a pagar deutes, que no pas a invertir en educació, sanitat o
creació de llocs de treball. Una idea potent que els sectors socials que
es van mobilitzar en el marc de la campanya del Jubileu 2000 avui, en bona
part, poden veure reflectida en la nova llei. I és que aquesta llei, que
és fruit d'una iniciativa parlamentària de Convergència i Unió, s'inspira,
directament, en les propostes d'aquella campanya de les organitzacions
socials catòliques.

Una llei que, en el seu llarg recorregut parlamentari, ha anat acompanyada
d'un intens debat entre els parlamentaris que ens trobàvem implicats en
l'elaboració de la norma i amb la pluralitat de sectors socials
compromesos amb una concepció del món més justa.

Des de l'Observatori del Deute Extern fins a Intermón Oxfam, passant per
Mans Unides, han estat nombroses les organitzacions que s'han implicat en
tot aquest procés. I és evident que la llei finalment aprovada no recull
tots els seus plantejaments, però no és menys cert que la petjada
d'aquestes organitzacions es pot observar en nombrosos articles de la
llei. Crec que entre tots plegats hem sabut construir una decisió
política, fonamentada en un procés deliberatiu prou plural. La Llei
implica un grau de transparència, en una política fins ara gairebé
clandestina, prou rellevant. El govern haurà de comparèixer anualment al
Congrés per tal de fer-ne balanç i presentar la perspectiva de futur de la
seva política en aquest àmbit; aquesta llei també preveu una activa
participació de la societat civil en el seu seguiment.

La filosofia de la llei no promou la condonació per la condonació, sinó
que la vincula també a determinats comportaments dels països empobrits.

La llei obre la via a dues demandes plantejades des de fa temps per
sectors socials significatius. D'una banda, es reclama al govern la
revisió dels instruments que generen el deute. Avui, dels prop de 10.000
milions d'euros que conformen el deute que es té amb Espanya gairebé
meitat per meitat tenen el seu origen en determinats instruments de la
política de cooperació i de la política d'internacionalització de les
empreses. El FAD i el CESCE hauran de ser reformats.


I des d'aquest punt de vista, ja avanço que les posicions que defensarem
des de CiU aniran en la direcció de les polítiques promogudes pel govern
de Gran Bretanya. I d'altra banda, s'obre la via, amb timidesa això sí,
per tal de no considerar com a Ajut Oficial al Desenvolupament els
recursos destinats a la política de gestió del deute extern.

Tinc la convicció que hem fet bona feina i que hem dotat a la política
exterior de l'Estat espanyol d'un bon instrument per lluitar contra la
pobresa.