[Qui-deu-a-qui] Petit document per a la campanya Que la crisi la paguin els rics.

[luisgonzalez en moviments.net]

Subject:
Petit document per a la campanya Que la crisi la paguin els rics.
From:
Griselda <gpinero en ono.com>
Date:
Thu, 05 Feb 2009 21:35:33 +0100


Hola!
Aquí us enviu un esborrany del document. Han sortit tres pàgines (el 
document comença en la p.2, la primera són coses que haurien de parlar)
Bé ja em direu....
Demà ens trobem al seminari?
Petons, Griselda

-


Els punts que es corresponen a nosaltres són:

 

    * Control democràtic de les Institucions financeres. Per una
      economia solidària sense especulació ni usura.
    * Dissolució de l'OMC, FMI, BM, i del G20 donat que són organismes
      antidemocràtics i que són responsables de la crisi.
    * Denunciar i aturar l'acció destructiva i d'espoli de les
      multinacionals cap als pobles.
    * Abolició del deute extern i de l' intercanvi desigual.

 

Aclariments de part meva i per a discutir entre nosaltres:

a)    el G20 no és una institució, per altra banda a mi em sembla que és 
marejar la perdiu referir-se exclusivament al G20 que emmascara  que el 
poder resideix en el G7 o G8 (considerant que Rússia té seient permanent 
al Consell de Seguretat de l' ONU i té petroli i gas!!) Els altres, 
excepte Xina, i en menor mesura Brasil i la India actuen de comparsa.  
Així que això de dissolució del G20 no sé com es menja!

b)    Per una altra banda se'ls pot emmerdar i demanar la dissolució 
directe de les IFIs (a aquestes alçades una reforma ja no és possible) 
per tot el que sabem d'elles, però no pots fer-les responsables directes 
de la crisi. Està clar que FMI, i BM són responsables de la 
deregulització financera i l'OMC de la liberalització del comerç, etc., 
etc. Hi ha la introducció a la declaració de l'Alianza Social 
Continental que està mot bé i és d'acord totalment amb el que diu Walden 
Bello: crisis estructural del sistema capitalista, sobreproducció, etc., 
etc. Penso que s' hauria d'insistir en això, exigint un canvi de model.

c)    Dels altres dos punts cap pega.


*Petit document sobre les IFIs, les multinacionals i el deute extern.*

 

Aquesta crisi, que és la darrera i la més profunda d'una sèrie que va 
començar a mitjans dels 70, no solament és deguda a la cobdícia dels 
financers i a la falta de regulació d'aquest sector. El col·lapse de 
Wall Street també és el resultat de la crisi de sobreproducció començada 
a mitjans dels 70 i que és estructural del capitalisme.

Tanmateix devem recordar que  no hi ha solament una crisi financera i 
econòmica sinó també alimentaria i ecològica

*Quina relació hi ha entre les institucions financeres internacionals 
(IFIs) i l'esclat d'aquesta crisi? *

Tant el Banc Mundial com el Fons Monetari Internacional i l'OMC han 
jugat un paper fonamental: les vies de sortida de la situació de 
sobreproducció i d'estancament del desenvolupament que va idear 
l'executiu mundial (el G7, en aquella època) va ser l'aplicació del 
model neoliberal, la globalització, i posteriorment com això no va 
acabar de funcionar, la financiarització.

Aquest últim mecanisme és el que porta directament a la formació d'una 
bombolla especulativa, que finalment va esclatar. La financiarització es 
basa en el desenvolupament de l' enginyeria financera, arribant a tenir 
productes que ni ells mateixos dominaven. 

Les institucions sortides dels acords de Bretton Woods al 1944 (Banc 
Mundial i Fons Monetari Internacional) van aconseguir l'obertura dels 
països del Sur a les mercaderies i capitals del Nord, que necessitaven 
nous mercats. L'OMC apareix en gener de 1995, reemplaçant al GATT (Acord 
General d' Aranzels i Comerç que havia regulat el comerç exterior des de 
1948). El GATT no tenia competència sobre els productes agrícoles i 
sobre els serveis. Van ser Etats Units i les grans empreses 
multinacionals que van impulsar un nou organisme més potent i de major 
abast, amb un control democràtic nul, per a aconseguir la seva expansió 
global. L'OMC havia de forçar l'obertura dels mercats amenaçant als 
països remisos amb la marginació i expulsió del comerç mundial. I el va fer.

Aleshores tant el BM, el FMI i l'OMC van ser tots tres els instruments 
per a la imposició d'un nou model de capitalisme: la globalització 
neoliberal.

*Per què els moviments socials demanen la desaparició d'aquests tres 
organismes? *

La falta de democràcia en el seu funcionament és notable i de tots 
coneguda:

Tant el FMI com el BM tenen minoria de bloqueig que, donat que el nombre 
de vots és proporcional al capital aportat, reté Etats Units. Per altra 
banda, les decisions en l'OMC es prenen per consens però si no s'hi 
arriba, es prenen per majoria, i cada país membre té un vot. Tanmateix 
tots els temes importants son negociats en nombroses comissions. Allí, 
en front del poder dels països del Nord, els del Sud tenen poques 
possibilitats de participar i influir, moltes vegades per falta medis no 
poden enviar els suficients tècnics adequats per a ser en totes les 
reunions i portar endavant les seves prioritats.  

(Si us sembla es pot explicar més tot el mecanisme dels BM i FMI i OMC)

Com es podrien reformar aquestes institucions?

El president del Banc Mundial és sempre un estatunidenc i el del FMI és 
sempre un europeu. A partir d' allí podem veure que el poder de decisió 
està sempre en mans dels països rics. Per tant, abans de qualsevol 
reforma que pugui posar a l'abast d'un control democràtic per part de la 
societat civil, o al menys de tots els països del món, és necessari 
desmantellar-les.

Respecte a l' OMC, que, com ja s'ha dit, és aparentment democràtica, els 
lobbies que actuen als passadissos són els que manen. Més a més és una 
institució que té com objectiu la mercantilització de pràcticament tot 
els que ens envolta i té poder de decisió sobre: mercaderies, per 
suposat, però també sobre la circulació de capitals, els serveis públics 
o privats, els drets de propietat intel·lectual o el tipus d'aliments 
que podem adquirir. Més a més el seu propi Consell General pot sessionar 
com òrgan de resolució de conflictes, on poden acudir, per exemple, les 
transnacionals que se sentin perjudicades per les lleis laborals o 
ambientals del país on estan actuant.

L'OMC per tant és una maquinària de liberalització del comerç de 
mercaderies però també de serveis, de patents, inclús de patents sobre 
el vivent.

Però la liberalització del comerç vol dir la desaparició de barreres 
duaneres que podien protegir a la producció i al comerç local. Es 
produeix aleshores una situació totalment injusta, i principalment en 
els productes agropecuaris, on els productors dels països del Sud no 
poden competir amb els productes subvencionats del Nord.

Per tot això, l'OMC també ha de desaparèixer.

*Les multinacionals i l'espoli de les riqueses del Sud*

És evident que les grans guanyadores de les polítiques generades pel G8 
i les "seves institucions" són les empreses multinacionals. 
L'oportunitat els va arribar amb els crèdits concedits pel Banc Mundial 
i també, i no és menys, amb els préstecs "concesionals", o sigui amb 
condicions molt millors que les del mercat però que obliguen a 
contractar les empreses o comprar les mercaderies del país creditor, 
concedits pels països del Nord. Així és que com es van realitzar obres 
faraòniques d' infraestructures que no serveixen als pobles del país, 
que deterioren el medi ambient i que a vegades, ni es van posar en 
funcionament.. En forma semblant, les explotacions de petroli, minerals, 
de monocultius per a l'exportació amb l'apropiació de les millors 
terres, són exemples de riqueses extretes del país, de la que els 
habitants no aprofitant res.

*El deute extern*

Finalment, tots aquests mecanismes per la implantació del capitalisme 
neoliberal van generar una explosió del deute extern dels països del 
Sud. Al voltant dels anys 70, els països d' Amèrica llatina amb procés 
de desenvolupament, els nous països independents d' Àfrica, i també 
països asiàtics, necessitaven diners per a desenvolupar-se mentre els 
bancs del Nord vessaven dòlars que s'oferien a bon preu. D'aquesta 
manera un munt de països van quedar entrampats ja que de forma 
unilateral Estats Units, el gran banquer, va augmentar els tipus 
d'interès. Com no podien pagar el deute va aparèixer en auxili el Fons 
Monetari Internacional, que els podia prestar els diners però a condició 
d' acceptar els Plans d'ajustament estructural. I això significava un 
control estricte del pressupost amb reducció de les despeses socials: de 
sanitat, educació, subvenció als aliments bàsics. Tot això produiria un 
descens enorme del nivell de vida de les poblacions.

El deute extern d'aquest països empobrits es pot considerar, amb molta 
freqüència il·legítim, quan no és simplement odiós.

Un deute odiós es el contret par un govern sense el coneixement del 
parlament i que no beneficia en absolut al poble, tot al contrari en 
molts casos va anar a la compra d'armes, a la repressió dels pobles o 
l'enriquiment personal del dictador de torn i els seus parents i amics, 
i amb ple coneixement dels proveïdors de fons (BM, FMI, Bancs privats o 
altres Estats) .  

A vegades no és compleixen totes aquestes condicions però podem 
qualificar al deute d'il·legítim: es pot considerar il·legítim un deute 
quan hi ha una ingerència en la sobirania del país que pren el crèdit, 
quan origina una violació dels drets humans o produeix impactes socials, 
ambientals o econòmics negatius sobre la població.

En ambdós casos, deute odiós o il·legítim, s'ha de demanar l'anulació 
del deute o el seu repudi per part del país deutor.

No ens hem d'oblidar que el deute extern és un veritable mecanisme de 
dominació del Nord cap als països empobrits i que es pot considerar una 
política neocolonial.

------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/qui-deu-a-qui/attachments/20090206/5d7f74e0/attachment-0001.htm>