[Qui-deu-a-qui] Carta al Director AVUI

[joriola2 en xtec.cat]

No al deute extern

El deute extern és la vergonya més gran de totes les 
vergonyes. És un dogal que tenalla la vida dels països pobres 
i els impedeix -juntament amb altres causes- el 
desenvolupament. Molt sovint és fruit o producte de 
l'arbitrarietat de dictadures i règims criminals, que van 
dilapidar aquells crèdits. És un deute que ha estat tornat amb 
escreix, a còpia d'interessos abusius. I, per acabar-ho 
d'adobar, es considera que som nosaltres, precisament, qui 
devem a ells, per l'explotació colonial, pels interessos 
abusius que se'ls cobra, per l'espoliació dels seus recursos a 
baix preu, per la destrucció ecològica que se'n deriva.

Doncs ara s'està discutint al Congrés una llei que parla del 
tema, que podria fer -i hauria de fer- justícia als països que 
deuen diners a l'Estat espanyol. Se'ls hauria de condonar 
aquest fals deute. Caldria establir mecanismes perquè, amb 
transparència, investigació del cas (que no costaria gaire) i 
sentit de justícia es cancel·lés el deute que diuen que ens 
deuen. Sembla que les coses no van per aquest camí, sinó per 
viaranys tradicionals i immobilistes. Els dos grans partits de 
l'Estat es barallen, però es posen d'acord quan els convé. 
Però ara serà, si es manté la cosa així, en virtut 
d'interessos bords i vergonyosos.
Antoni
Ferret