[Qui-deu-a-qui] Article publicat a la revista sostenible

[Miquel Ortega]

Hola, us adjunto un article que han publicat a la revista sostenible per si ho voleu fer servir per quelcom.

salut,
miquel
+++++++++++++

El deute ecològic i la il·legitimitat del deute extern
14/11/2005

Miquel Ortega Cerdà <mailto:miquel.ortega en debtwatch.org>
Observatori del deute en la globalització. Càtedra UNESCO de 
sostenibilitat UPC.
 
  	 
Constatar que vivim cada vegada més en una realitat creixentment 
globalitzada no és cap novetat: la nostra cultura incorpora paraules 
d'altres idiomes, gairebé qualsevol àpat conté aliments de països 
llunyans, les nostres robes es fabriquen a milers de quilòmetres, estem 
rodejats de productes amb marques en diversos idiomes, convivim amb la 
immigració i el turisme estranger, etc. El que no és tan habitual és 
conèixer i comprendre quines són les conseqüències del model de vida 
característic de Catalunya a l'exterior.

Anomenem deute ecològic al conjunt d'impactes ambientals negatius, i les 
seves derivacions socials, produïts pel nostre model de vida i el nostre 
model econòmic, sobre els països empobrits(1). Es caracteritza per ser 
un conjunt d'impactes que són ignorats i no reconeguts pels 
responsables, s'estableix per tant una responsabilitat històrica o 
deute. El deute ecològic català (i espanyol) principalment es genera a 
través de tres mecanismes:

* L'alt nivell de consum a Catalunya i Espanya requereix no tan sols de 
la sobreexplotació dels recursos interiors si no també la importació de 
nombrosos recursos naturals de l'exterior.* En ocasions aquests recursos 
obtinguts als països empobrits s'obtenen sense que ni els consumidors 
finals, ni les empreses importadores es responsabilitzin dels impactes 
ambientals produïts en els països de producció o extracció del recurs. 
Podríem exemplificar aquest aspecte de moltes maneres, però per a 
significar la seva creixent importància només cal saber que les 
importacions espanyoles (en tones) han augmentat un 316% en els últims 
trenta anys, passant de 54 a 223 milions de tones mètriques. Entre els 
sectors més importants d'importació, en quant a volum, estan els 
associats al petroli i gas, sectors aquests coneguts per produir, en 
moltes ocasions, greus impactes ambientals i socials en els països d'on 
s'obté el recurs (2). Igualment són importants els volums importats 
associats al sector alimentari, especialment els cereals i oleaginoses. 
A Catalunya per exemple, destaca la importància de la soja importada 
(utilitzada principalment per fer créixer als porcs), que està associada 
a nombrosos impactes ambientals negatius en les zones de procedència 
principal (Argentina i Brasil)(3) . Els impactes ambientals i socials 
negatius associats a les importacions no acostumen a ser reconeguts ni 
via judicial ni internalitzant els costos als productes, s'adquireix per 
tant un producte de baix cost monetari a costa d'adquirir un alt deute 
ecològic.

* La producció de residus generats al nostre país però amb un impacte 
directe als països empobrits. *D'especial importància són les emissions 
de CO2 . És ben conegut que actualment no acomplim el protocol de Kyoto, 
excedim el nivell d'emissions pactat en un 30%. La discussió normalment 
es centra sobre els costos que es deriven del compliment del protocol, 
el que es diu menys és que aquests nivells d'emissions ja estan 
perjudicant (en aspectes monetaris i en aspectes no comptabilitzables 
monetàriament), i ho continuaran fent durant molts anys, a d'altres 
països empobrits que emeten proporcionalment molt menys que nosaltres.

Per exemple un indi actualment emet per càpita aproximadament una setena 
part de les emissions d'un europeu. Tot i no ser els principals 
responsables reben igualment les conseqüències, es produeixen per tant 
una transferència de costos i impactes. Els impactes més importants 
associats al canvi climàtic no es poden quantificar monetàriament doncs 
afecten a ecosistemes o a unitats culturals que són danyades 
irreversiblement (per exemple degut a desplaçaments de població 
associats a sequeres o inundacions); però fins i tot si no 
comptabilitzem aquests impactes i ens centrem en l'estalvi que s'ha 
produït als països més rics en no prendre les mesures que impedissin 
l'increment de les concentracions a l'atmosfera dels gasos que acceleren 
el canvi climàtic, diversos estudis mostren que el deute ecològic per 
aquest concepte a Espanya és proper a 10.000 milions d'euros (per 
fer-nos una idea el total del deute extern de tots els països amb 
espanya és també de 10.000 milions d'euros).

En no reconèixer els impactes associats i continuar potenciant 
polítiques que augmenten les emissions de gasos que acceleren el canvi 
climàtic (per exemple els actuals plans d'infraestructures o els plans 
energètics establerts) adquirim un deute ecològic que no volem 
reconèixer, però existeix i perjudica a milers de persones.

* Un tercer aspecte igualment important és el conjunt d'impactes 
ambientals i socials negatius que produeixen algunes de les empreses 
transnacionals dirigides des d'Espanya *, les quals porten a terme una 
part molt important de la seva activitat a països empobrits i tenen 
regularment conflictes amb els seus ciutadans. Només en una petita part 
de les ocasions es porta a terme alguna acció judicial contra aquestes 
empreses, que permet rescabalar parcialment els danys produïts, no 
obstant en la majoria dels casos no es produeix esponsabilització pels 
danys ambientals i socials especialment en aquells països on els 
ciutadans tenen una cobertura legal i social més feble.

A Catalunya ens arriba només una part molt petita d'aquesta informació, 
en bona part per la funció d'ocultació d'alguns mitjans de comunicació, 
però resulta particularment greu que no la coneguem els consumidors i 
encara més els accionistes que posen els seus estalvis a la disposició 
d'aquestes empreses. Aquest fenomen és especialment important en un marc 
on l'administració pública recolza la inversió directa a l'exterior de 
les empreses econòmiques catalanes i espanyoles a l'estranger. 
Malauradament es fa sense disposar, en general, dels adequats mecanismes 
de control per evitar els impactes negatius. En ocasions el que podia 
ser una inversió profitosa per una part de la població dels països 
empobrits es converteix així en una activitat generadora de pobresa.

En la mesura que l'economia catalana i espanyola creix i s'implanta més 
en altres països si no es prenen mesures polítiques adequades el deute 
ecològic creix, i perjudica creixentment a més i més persones empobrides.

*El deute, obstacle insalvable pel desenvolupament *
Lluny d'estar solucionat, el problema del deute extern continua essent 
un greu problema per a moltes persones. Tot i les diverses iniciatives 
que s'han produït tant en l'àmbit social com en l'àmbit institucional, 
el deute extern dels països empobrits amb els governs dels països rics 
no ha deixat de créixer des de la dècada dels 70 i arribava l'any 2003 
(Banc Mundial - últimes dades disponibles) als 2,4 bilions de dòlars.

Com a conseqüència el servei de deute (pagaments anuals incloent els 
interessos i les amortitzacions) també ha anat creixent fins arribar 
l'any 2003 a 372.575 milions de dòlars, la qual cosa limita molt 
seriosament els recursos financers disponibles per als països més 
empobrits. A causa de l'increment dels tipus d'interès i l'efecte 
d'acumulació de nous préstecs per pagar préstecs anteriors, encara que 
als últims vint anys, des de l'inici de la crisi del deute en els anys 
80, els països empobrits han pagat 7 vegades el deute de 1980 encara 
deuen 4 vegades aquella quantitat. La importància de la quantitat pagada 
és fàcil comprendre-la quan la comparem amb el conjunt de l'Ajuda al 
Desenvolupament que lliuren els països del Nord. Actualment és 5,4 
vegades superior el pagament en concepte de deute extern del Sud al Nord 
que l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (69.029 milions de dòlars) del 
Nord al Sud.

El deute extern suposa un obstacle insalvable per als països del Sud en 
la lluita contra la pobresa i per un desenvolupament humà i sostenible. 
El seu pagament suposa un constant saqueig de recursos per part dels 
creditors (governs del Nord, organismes multilaterals i bancs privats 
del Nord), que es podrien dedicar a serveis bàsics (com educació o 
salut) i afavoreix que es produeixin fenòmens de sobreexplotació dels 
recursos naturals doncs l'exportació de productes és una via ràpida per 
aconseguir divises necessàries per pagar el deute. La importància de la 
problemàtica del deute extern ha estat de nou ressaltada en el vuitè 
dels Objectius de Desenvolupament de l'ONU per al Mil·lenni establerts 
en l'any 2000.

*La il.legitimitat del deute extern*
Davant aquesta situació està prenent força la demanda del reconeixement 
que parteix del deute extern és il·legítim. Existeixen dos raons per les 
quals es pot considerar que l'exigència del pagament del deute extern és 
il·legítim (4):

D'una banda els deutes financers es poden considerar il·legítims si es 
deriven de préstecs que considerem il·legítims, és a dir que amaguen, 
financen o donen com resultat conductes, mecanismes o fenòmens que 
atempten contra el desenvolupament de la vida digna de les persones i/o 
posen en perill la convivència pacífica entre els pobles, amb el 
coneixement del prestador. Sense pretendre ser exhaustius, entre aquests 
fenòmens, mecanismes o conductes trobem els préstecs concedits per a 
l'opressió dels pobles, el genocidi, les guerres imperialistes, la 
corrupció, la distribució desigual de la riquesa, la generació de 
pobresa, l'arbitrarietat (acte o conducta contrària a la raó), la 
intervenció de les sobiranies, o els desastres ecològics. Estudiant 
l'origen del deute extern financer actual podríem veure que una bona 
part s'ha adquirit de préstecs amb aquestes característiques, per tant 
es pot considerar il·legítim.

Per altra banda existeix una segona font d'il·legitimitat originada del 
fet de considerar únicament la dimensió financera del sistema econòmic i 
ignorar la dimensió ecològica. Els mateixos mecanismes econòmics que 
generen deutes financers comporten en ocasions una generació de deute 
ecològic que com hem vist és sistemàticament ignorada. En la mesura que 
els creditors financers ignoren les seves responsabilitats ambientals, 
per la qual han adquirit un deute ecològic del qual són deutors, no 
tenen legitimitat per a reclamar el deute extern. L'economia té tres 
eixos inseparables (monetari, ecològic i social), en la mesura que 
s'obvien dues d'ells es manca de legitimitat per a exigir el restant.

La raó per la qual els principals actors dels països rics ignoren 
l'existència del deute ecològic és simple, d'una banda els aspectes 
quantificables monetàriament del deute ecològic són molt majors que el 
deute extern i els transformaria de deutors a creditors, veient-se 
obligats a compensar als països del Sud pels danys ecològics produïts. 
Per altra banda el reconeixement del deute ecològic incorpora 
responsabilitats sobre aspectes que van més enllà de l'intercanvi 
monetari, com són les violacions de drets humans. El reconeixement 
exigiria prendre mesures per a evitar l'aparició del nou deute ecològic, 
el que duria a un nou marc internacional de relacions econòmiques i 
ambientals més just, perdent així els privilegis dels que avui disposen.

Per això quan en ocasions es pregunta a alguns grups socials de països 
empobrits quina és la seva alternativa al deute extern ells ens diuen 
NOSALTRES NO SOM DEUTORS, SOM CREDITORS (d'un deute ecològic i social). 
NO DEVEM, NO PAGUEM. A Catalunya i Espanya també hi ha grups que 
assumeixen aquesta perspectiva i s'han agrupat en la campanya 'Qui deu a 
qui?'.

Pots ampliar la informació aquí <http://www.quideuaqui.org>

Notes:
1. Per ampliar la informació consultar www.observatorideute.org 
<http://www.observatorideute.org>.
2. Per ampliar la informació consultar www.oilwatch.org 
<http://www.oilwatch.org>.
3. Per ampliar la informació consultar www.noetmengiselmon.org 
<http://www.noetmengiselmon.org>
4. Deute ecològic. Qui deu a qui? Editorial Icaria. Col·lecció 
contraarugments. Observatori del deute en la Globalització.,2002.

-- 
Miquel Ortega Cerdà
miquel.ortega en debtwatch.org
Observatori del Deute en la Globalitzacio
http://www.debtwatch.org
C/Colom, 114. Edifici Vapor Universitari.08222-Terrassa (Catalunya-Spain)
Tel/fax (+34) 93 785.13.18