[LaCrisi-paguinElsRics] una reflexió

[Josep cobas]

  *Reflexions sobre un procés sobiranista dominat per les elits catalanes.*

Josep Bel*__*

Som molts els que veiem en la consulta una oportunitat per a trencar amb 
la monarquia espanyola i per a iniciar un canvi en el Mediterrani. Però 
la majoria no creiem que el referèndum arribi a celebrar-se. Pensem que 
si el SI SI fora majoritari es podria produir una declaració unilateral 
de independència que faria que deixéssim de finançar als corruptes 
Borbons post-franquistes i a l'imperi militar de EEUU-OTAN-UE. Però allò 
més probable, és que tot segueixi igual i en trobem en la necessitat de 
repensar lo que està succeint.

Després de l' anunci de la pregunta por part del messiànic President, 
molta gent veu la impossibilitat de que el 9 de novembre se celebri un 
referèndum. Al mateix temps hem escoltat a varies persones de l'esquerra 
independentista o federalista, defensar la pregunta como un èxit de la 
mobilització de la societat civil catalana.

Es cert que hi ha una mobilització periòdica, no del tot quotidiana, de 
molts cents de milers per la consulta i per la independència, encara que 
sigui dins de la UE. Cal distingir questa rebel·lió de classes mitjanes 
empobrides i proletaritzades, amb l'esperança de recuperar un futur 
millor per a els seus, dels plans de les elits econòmiques de Catalunya.

Per aquest motiu, si aprofundim,es podria donar el cas de que 
estiguéssim davant d'una planificada canalització de la situació creada 
per la "societat civil" junt a la crisi econòmica i de confiança 
política,  a través d' una estratègia elaborada per part d' algunes de 
las elits, es a dir, per part de las 400 famílies que sempre han dominat 
Catalunya? Sabem que aquest 1%, que viu de l' especulació financera i a 
qui els hi ha anat tan be en el 2013, just quan li va pitjor a la 
majoria treballadora de Catalunya, sabem, dic, que aquesta minoria es 
propensa a planificar els seus beneficis futurs per sobre de tot i de 
tots, tant si es fa como si no es fa la consulta, així com si s'avancen 
les eleccions autonòmiques i es converteixen en unes eleccions 
plebiscitàries.

*Partim de que l' esquerra està derrotada culturalment*donat que no 
aconseguim aturar la pèrdua de drets i en la perspectiva només es preveu 
un petit viratge electoral, malgrat la crisis. És el resultat de males 
pràctiques delegatives i és que depenem solament d'allò que fem cada 
dia, i tots en tenim part de la culpa. Depèn de com organitzem la nostra 
activitat fora de la comoditat davant la pantalla i de como crear amb 
lanostra pròpia agenda, no la dels vots i les campanyes electorals a la 
americana. Les campanyes poden ajudar a difondre la nostra pràctica 
diferent, però no son la democràcia, encara que en ho venguin així des 
de la transició. Es per això que ja no podem ajornar més la lluita per a 
defensar els interessos del 99%. Durant l'any 2014, ens hem d'organitzar 
des de baix, unint precaris i aturats en l' acció solidària. Però abans 
ens cal aprofundir en allò que planifiquen aquells que son hegemònics i 
tenen el poder real.

Fem el supòsitde que es realitza una consulta auto-organitzada el proper 
9 de novembre, però sense el recolzament de diversos alcaldes del 
cinturó de Barcelona i, malgrat això s'aconsegueix una participació del 
60%. Suposant que entre estos, las respostes de la majoria son:

*1- El Si es majoritari en la primera pregunta però el No ho és en la 
segona, es a dir la majoria està per un Estat però dins d' Espanya. 
*Sembla que això dona una alta possibilitat de retocar la constitució, 
es a dir, deixa les mans lliures a l' elit catalana per a negociar un 
altre cop algun pacte fiscal amb l'elit espanyola i així seguir amb els 
seus negocis com ara.**

*2- Suposem que surten més SI SI que SI NO,*això voldria dir Estat 
Independent dins de la UE. Veurem *com les elits sumaran els NO de la 
primera amb els NO en la segona i li afegiran l' abstenció,* *per a que 
el procés quedi igualment des-legitimat*.

Es fàcil imaginar arguments como el de que no es pot construir un nuo 
estat independent amb aquests percentatges tan baixos de persones que 
han votat SI SI i que no arriben a 2 sobre 6,5 milions d'habitants 
deCatalunya amb dret a vot (a molts immigrants no els deixen votar, 
Encara que portin any de residència). Això portaria a que malgrat que 
guanyés el SI SI, tot quedaria obert per a poder seguir negociant el 
repartiment del pastís entre les elits d' aquí i d' allà.

*3- Altra possibilitat oberta seria un boicot a la consulta per part del 
PP, del PSOE i de Cs. *Si aquests partit fessin això i l'abstenció 
arribés a un60%, això els permetria deslegitimar el procés en no arribar 
a un40% de participació. L'escenari seria similar la negociació sobre 
acords fiscals o altres reformes pactades continuaria realitzant-se 
entre les burgesies.

*4- Con la opció de las eleccions anticipades en 2015*(abans o junt a 
les municipals), en aquest cas el discurs serà que el nombre de 
*persones que voten CiU-ERC-CUP-IC/EUiA, (suposant que tots es 
definissin pel SI SI) podria ser menor al de persones que voten al 
PP-Cs-PSC. Encara que fossin més diputats en el Parlament, serien menys 
ciutadans. *Si a més li afegim una abstenció al voltant del**40% ( que 
es una mitjana habitual) quedaria demostrat que la gent no té interès en 
el procès.

*CONCLUSIÓ: LA OLIGARQUIA FINANCIERA, INTENTA DEIXAR-HO TOT LLIGAT I BEN 
LLIGAT*

*Sembla com si, tant si es fa com si no es fa la consulta, sigui el 9 de 
novembre o qualsevol altre dia, el resultat serà el mateix:**No hi ha un 
número de persones suficient per a seguir el procés*, hem de seguir 
negociant una reforma de la Constitució o un pacte fiscal consensuat 
delegant en les elits un altre cop, però no podem fer una declaració 
unilateral de independència.

En darrer lloc, la possibilitat de que surti NO NO sembla impossible en 
aquests anàlisis. Tan impossible como aquesta projecció de vots que 
corre por la xarxa:

¿Per què el ciutadà no te interès en el procés? Crec que depèn de molts 
factors. Vistes aquestes possibilitats com a molt factibles, Aquells que 
pensaven mal de Mas pot ser encertaran i els més rics de Catalunya (o 
part d' ells) hagin decidit ja como resoldre el seu futur.

Si Mas se crema en el procés, serà un mal menor, per que el procés per a 
que tornin a negociar las 2 elits de les burgesies catalana -espanyola, 
està garantit, tenen un projecte que defensa la seva classe, el poder 
financer.

*Pasa aquí i també a Andalucía. Diego Cañamero ens ha dit*en una recent 
entrevista: "Si no derrotamos a estos gobiernos del capitalismo jamás va 
a haber independència. Para ello hace falta unidad y encuentro de 
luchas, para ir derrotando a unos partidos que realmente se han puesto 
caducos, que no valen. Ni sirvieron antes ni sirven ahora. Si no 
derrotamos a estos gobiernos del capitalismo jamás va a haber 
independencia y jamás va a haber soberanía para los pueblos. El 
subdesarrollo que tiene Andalucía es debido *al pacto entre la burguesía 
del norte y los terratenientes* *del sur*, que nos hizo aportar mano de 
obra barata y materias primas y empobrecer el territorio".

Es cert allò que diu el nostre company andalús, els primers que ens 
roben els tenint a dins de casa, que no s' amaguin més. Millet segueix 
lliure i elsempresaris corruptores, son igual o pitjor que els polítics 
que son corromputs per ells. Sembla que no s' aprèn per que molts tornen 
a delegar en els mateixos que ens han dut fins a aquest desastre, amb la 
emergència social del 30% de pobresa. Com a mostra del pla de la dreta 
catalana, es pot consultar futlletó de CiU on diu, que en una Catalunya 
Independent, només s'aconseguiria un reducció del 10% en l'atur. Es a 
dir, que en lloc del 25% actual, el procés ens deixarà amb un 22% de 
d'aturats, sempre, segons CiU que aconseguim la Independència i ens 
quedem dins de l' UE.

Sembla clar quin és el seu projecte: romandre sota les ordres directes 
d' Alemània, passant o sense passar per Madrid. Les elits catalanes 
creuen que així aconseguiran que tot segueixi igual o millor. Per la 
nostra banda, la majoria treballadora passarà a estar encara més 
precaritzada. Per a les elits, el destí del poble treballador, l'atur, 
la precarietat, la fam, l'absència de futur son poca cosa més que danys 
col·laterals. Gràcies, pel teu advertiment company Cañamero. Si Madrid 
deixa de robar-nos, com diuen els convergents, ens seguiran robant les 
elits de alemanyes-europees-catalanes.

Es per tot això que crec que el projecte de construir un nou estat no 
activa a la majoria treballadora en un procés constituent.

*El procés que cal construir es un altre*i en canvi, sembla que les 
elits ens estan desviant sutilment. Hem passat de frases como "España 
ens Roba", a altres de criden al diàleg i a la sintonia per tal de que 
les elits tornin a negociar entre elles i en secret. De fet, CiU i PPhan 
votat històricament junts la majoria de les lleis que tenim, els 
retalls, etc. Quan no las han votat el PSOE i CiU, o el PP i el PSOE. 
Igual que els seus homòlegs alemanys, units ara en la Gran coalició, 
ahir amb Schroeder avui amb Merkel.

Igual que el 1939 hi hagué catalans rics, catòlics i apostòlics que 
reberen a Franco quan va entrar per la Diagonal, igual que hi hagué 
pactes reiterats en la transició entre les burgesies castellana, 
catalana i vasca. Pactes a la hi varen posar la lletra l'advocat Roca i 
Junyent, i el seu amic Miguel Herrero de Miñon y Manuel Fraga; igual que 
Carrillo es comprometé davant Adolfo Suarez i el EEUU a controlar als 
seus republicans rebels del PCE per a que acceptessin al Bordó i a la 
seva bandera, de la mateixa manera, es pot repetir la història si al 
final, las elits catalanes, tan impresentables avui com ahir en Cambó, 
tornen a pactar.

*Entre 2014 y 2016, es pot repetir una gran frustració*per a la majoria 
treballadora catalana. Aquella que es creia classe mitjana encara que 
depenia d'un salari i la que s'ha il·lusionat amb aquest procés; aquella 
que l'ha mirat com una sortida a la gran crisis. Les dades son clares i 
es previsible que, tant si es fa com si no es fa la consulta, tingui un 
resultat o un altre, es facin o no eleccions plebiscitàries, tot encaixa 
per a deixar el futur obert i seguir controlant els grans negocis. Les 
gents de CIU tot tapant als corruptes, els capitans del PSC 
igual,reconstruint la seva xarxa de clientela, després dels casos de 
Sabadell i de Santa Coloma; els caps de del PP i de Cs, trobaran el seu 
lloc amb un nou pacte entre burgesies que uns diràn que van be per a 
Catalunya i altres que serveix per a Espanya, però que tindrà la virtut 
d'assegurar la continuïtat dels seus negocis financers i polítics. Ja ho 
deia ben clara l'economista Fabià Estapé: mana més La Caixa que molts 
diputats junts. Sap més del poder i de la vida real l'Isidre Fainé que 
la majoria del Parlament.

Algunes dades ratifiquen tot això. Per exemple: l' ocultació sistemàtica 
de l'altre 11 de setembre del 2013 davant la seu de La Caixa, sense 
imatge en la premsa, ràdio i televisió d'aquell dia i tampoc després en 
tots els llibres i fotos de Via Catalana. És un exemple d'allò que no es 
pot tocar. Les brutals crítiques que reciberen el Proces Constituent, 
IC-EUiA i les CUP, per part dels periodistes tertulians i amics de CiU, 
sobretot del grup Godó ( La Vanguardia, RAC i Canal 8) davant d'aquella 
convocatòria, i els grans espais que obtingueren aquelles veus en la 
premsa para dir que allò ens dividia als catalans que estem pel dret a 
decidir son una mostra. Como si no estiguéssim dividits en classes. Tot 
això amaga les mentides de la cúpula de la ANC, que després de les 
converses mantingudes amb l' Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades a 
Montserrat. Aquests encara esperen una rectificació pública pel silencio 
còmplice de la ANC davant la premsa sobre allò parlat i lo acordat.

El mateix podem dir diversos directius de multinacionals como el Sr 
Vilarasau, família de l'anterior cap de La Caixa, que treballa a 
Telefónica Catalunya o, como el fill de Martin Villa, avui també a 
Telefónica Waira-Barcelona. Quan veiem que aquests 2 directius de la 
primera multinacional, que no tenen cap plà de màrqueting específic per 
si hagués un referèndum, sembla que res modificarà els seus plans. Lo 
mateix passa entre la cúpula de les elèctriques, en la dels bancs (como 
el Sabadell), etc. Que cap gran empresari te res previst davant el 9 de 
novembre, parla de forma eloqüent sobre els plans del gran capital. Tot 
està pensat per a seguir igual, Sempre, es clar, que els banquers 
alemanys no diguin altra cosa es clar. Llavors, si cal es canvia la 
constitució en una setmana.

El rol de la CEOE, amb Joan Rosell al front, es una altra dada d' un 
clar compromís amb el pla de renegociar la sortida entre burgesies. Han 
ordenat silenci absolut a tots els directius de la gran patronal Foment. 
Ni posicionar-se a favor ni en contra del dret a decidir como 
institució, reclamar diàleg i més diàleg, i com fan els de la seva 
classe, van a lo seu, a aconseguir el màxim benefici cada dia.

*La cadena de succeïments polítics que es donaran durant aquest 2014 
sembla ben prevista: *

*Las eleccions europees*ens les passarem parlant de la Independència, 
sobre la pena de no anar junts a demanar-la a la UE, i així ERC, la CUP 
e IC, que haurien de dir a tots que no es paga el deute a la UE i que 
passem de les imposicions del BCE amb el seu euro, aniran tots plegats 
darrera de l' agenda que marqui en Mas tot deixant en segon pla els 
aspectes del la tremenda crisis social que travessa el nostre poble.

Des de Maastrich és impossible de reformar la UE. Qualsevol reforma 
exigeix el vot unànim de 27 estats. Mentre la UE segueix donant els 
recursos públics per a salvar els bancs privats. Implanta retallades 
salarials i la reducció de la despesa pública, la pujada dels impostos 
indirectes, mentre protegeix els paradisos fiscal i el frau fiscal 
massiu de les grans fortunes, empreses i bancs, aprofundeix en les 
privatitzacions i en la destrucció de l'Estat de benestar. Cada cap està 
més clar la Unió Europea es una eina per a fer aquestes polítiques. No 
es pot reformar des de dins.

Les elits catalanes fan seu aquest pla i s'hi adapten. És la nova 
situació mundial que ens deixa l' imperi euro-alemany, i en aquesta 
divisió internacional del treball, només ens queda que ser una país de 
turisme, parcs temàtics, assemblatge i poca cosa més. Per molt que 
afirmin que aquest procés és imparable, nosaltres no deixarem de dir que 
sense sortir de l'UE i del euro no hi ha cap sobirania.Cal denunciar els 
Tratats de Lisboa que comporten la devaluació permanent i progressiva de 
salaris i de drets fins arribara l'esclavatge.

Ens hem de conscienciar de la necessitat de construir la nostra agenda 
presidida pel dret a la autodeterminació de tots els pobles d' Europa i 
organitzar-nos per a la lluita pels drets socials, sense cedir davant 
les preses electorals de molts sectors de l'esquerra.

*Aviat arribarà el No del congrés dels Diputats a cedir competències per 
a la consulta*, després vindrà la llei catalana de consultes i les 
amenaces del PP d' intervenir la CCAA de Catalunya por haver-se posat 
fora de la llei, tal i com hi han pactat el PP i el PSOE en la llei 
2/2012 para fer-ho a qualsevol CCAA que no limiti el dèficit públic al 
dictat dels bancs alemanys. Al marge de sorpreses majors per part dels 
feixistes, de Manos Limpias o de la FAES, amb alguna mobilització 
espanyolista o marxa verda, l' agenda pel 2014 està servida. Mentre, 
seguiran creixent els sentiments independentistes, per molt que alguns 
preveiem la immensa frustració que els depara aquest any.

L' impossibilitat de fer la consulta enguany, tenint alcaldes i l' Estat 
en contra de deixar els censos, els espacis i la policia municipal, etc, 
para ello, s'anunciarà poc abans del *proper 11 de septembre. Com a 
resposta preparatoria tenim les mobilitzacions organitzades per la ANC 
que culminaran 11 de septembre amb una gran mobilització canalitzada 
pels mitjans de comunicació oficials i para-oficials i per les 
institucions dominades per CiU i ERC. Será potser llavors quan en Mas 
anunciï les eleccions anticipades per a 2015*. Amb això pretendran la 
prórroga dels pressupostos de la Generalitat per a 2015. Així, guanyaran 
un altre anys año más de retalls obligats i la tranquilitat social 
necessària per a assegurar els beneficis del gran capital català o 
multinacional.

Quna hagi passat l'estiu, un cop esgotat el resó mediàtic del 
Tricentenari, apareixeran clarament les propostes de diàleg que alguns 
esperen com a solució, per tal d'evitar la consulta. Sonaran més altes 
les propostes de nous encaixos dins d'Espanya, del federalisme borbònic 
del PSOE, o com allò que defensa el PP de Navarra, acords econòmicos 
egoístes per a les elits catalanes que desitgen potenciar les 
sevesexportacions o el seu turisme.

*Després d'aquestes reflexions, reitero las dues prioritats per a les 
esquerres per aquest 2014*, tal com les ha formulades l'amic Albert Pons 
de la PAH-Granollers:

1-La organització dels aturats i precaris, unint en cada àmbit a tots en 
l'activitat pràctica,

*2-*Amb la democràcia assembleària, per a la construcció de la Unitat 
Popular.****

*Sense donar vida aquests dos objetius, els altres objectius, aquells 
que avui esten en l' agenda política oficial, el Dret a decidir i el 
Procés sobiranista, seran paper mullat, deixaran de banda els objectius 
de les classes populars, no resoldran els problemes reals del poble. 
*Sense poder popular organitzat, com amoviment democràtic estable, la 
majoria no pintarem res en cao procès i ens utilitzaran i enganyaran 
reiteradament.

Quan allò que impera en la majoria es la por i ningú no s'atreveix a ni 
a defensar cada dia en el seu treball que es compleixin les lleis 
laborals, ¿de quina sobirania parlem? Cal destruir l' idea de que 
democràcia consisteix en votar un dia cada quatre anys. Ells tenen les 
TV i els milions d' euros per a les campanyes electorals. L' esquerda 
sols pot tenir la unitat de molts com la seva millor arma pacífica i ha 
construir un nou sentit comú a partir de la pràctica social i política 
en la vida quotidiana.

El projecte renaixerà en qualsevol indret, però caldrà recuperar l' 
internacionalisme entre pobles. Nosaltres els del Mediterrani, com diuen 
alguns companys: ens cal un ALBA a la Mediterrània per a revitalitzar l' 
esperança en la gent.Cal prendre el control de la banca, de la moneda i 
dels fluxos de capital. Catalans no podrem abordar unes tasques tant 
difícils ni combatre enemics tan gran. Haurem de tendir els braços com a 
ciutadans constituents als pobles d' Ibèria, d'Itàlia, de Grècia, de 
França, etc. Per a la nostra sobirania."/el lliure desenvolupament de 
cadascú, és la condició del lliure desenvolupament de tots/".

No ho farem bé si abans del 2016 no hem aconseguit avançar en aquestes 
tasques. Unir les pràxis de gents per la base es condició prèvia per a 
qualsevol candidatura. Lluitant juntes las gents de totes les esquerres 
i dels moviments socials en cada barri farem el primer pas per a ésser 
molts més, amb la PAH, amb las marees per la sanitat i l' educació 
públiques i de qualitat per a tots.

Tenim exemples que ens són amagats, de moltes comunitats solidàries, 
como són els Campamentos Dignidad a Extremadura o a Córdoba, de 
cooperatives o ateneus, de l'assemblea d' aturats de Sant Vicenç dels 
Horts, de lluites sindicals como les de Panrico al Vallès, la dels 
informàtics d'HP, de la neteja a Roses o dels mestres de Balears. I si 
no coordinem les experiències reals no estarem prioritzant allò que 
realment importa. Crear noves formes de participar en la política per a 
milions de persones treballadores, informàtiques i presencials. Sense el 
cara a cara quotidià i col·lectiu no tindrem la força para aconseguir l' 
expropiació dels expropiadors.

No podem deixar el carrer a la improvisació, como ja ens va succeir 
després del 15 M. Urgeix un teixit social estable unitari i alternatiu, 
practicant la democràcia política, per a que siguin les assemblees les 
que deliberin, acordin, apliquin i controlin. Prou de baralles per les 
llistes electorals de l'esquerra institucional. Exemples incipients a 
desenvolupar son els qui ens donen "Construïm alternatives", les CUP i 
el Procès Constituent. Aquesta és prioritat per a aquells que esperem 
coses més reals que les que ens ofereix el somni electoral y neoliberal 
de ERC. Cal sembrar en las bases per a un sistema democràtic no 
capitalista. EL dilema Socialisme o barbàrie segueix estan ben present.







------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20140117/58e3d646/attachment-0001.htm>
------------ próxima parte ------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: La pregunta de la consulta de Mas castella.doc
Type: application/msword
Size: 97280 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20140117/58e3d646/attachment-0002.doc>
------------ próxima parte ------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: La pregunta de la consulta de Mas cat.doc
Type: application/msword
Size: 100864 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20140117/58e3d646/attachment-0003.doc>