[LaCrisi-paguinElsRics] aquí es defrauda.

[Josep co.bas]

PASALO

POR LO MENOS QUE LO SEPA TODO EL MUNDO.







Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals

  a.. ECONOMIA
  a.. FINANCES DAVID FERNÀNDEZ | 08/11/2011

El frau empresarial català multiplica sis cops les retallades de l'executiu
neocon-vergent · Els noms dels 1.600 grans evasors, blindats i protegits pel
mateix Estat defraudat · La nissaga Carulla, el pare d'Artur Mas, Carceller
de DAMM SA, el futbolista Luis Enrique, l'empresari químic Bas Puig, el
directiu de RBA Ricardo Rodrigo, l'arquitecte Alfredo Arribas, Alejandro
Sanz o Emilio Botin, entre els defrauadors

  a..
Les dades hi són. El frau fiscal empresarial català, via paradisos fiscals,
blanqueig de capitals i enginyeria comptable, sixtuplica les pitjors
retallades antisocials aprovades pel Parlament de Catalunya des del final de
la dictadura. Fonts sindicals eleven a 16.000 milions d'euros el frau fiscal
català anual, davant els 2.700 milions d'euros de tissorada del primer
pressupost d'Artur Mas. La xifra, en ple fal·lera electoral pel 'pacte
fiscal', s'apropa al volum de l'espoli fiscal de l'Estat que acumularien les
finances públiques catalanes, estimat en vora 20.000 milions d'euros per
diversos estudis sobiranistes. Doble moral convergent: exigeixen nova fiscal
portes enfora i encobreixen el frau fiscal dins de casa.

La comparativa mereix similar resultat en el cas de l'Estat espanyol. Les
organitzacions professionals d'inspectors d'Hisenda xifren l'economia
submergida en en 240.000 milions d'euros, ben bé 5 cops les retallades
aprovades per Rodriguez Zapatero -50.000 milions- per al període 2010-2013.
Aquesta realitat suposa un mínim d'un frau fiscal anual on es deixen
d'ingressar ben bé 25.000 milons d'euros anuals. Segons GESTHA, organisme
dels tècnics i inspectors d'Hisenda, només durant 2010 les grans fortunes i
grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d'euros, la
petita i mitjana empresa hauria defraudat 16.261 milions, mentre el frau de
particulars es limitaria a 1.543 milions d'euros. L'altre gran bossa de
frau, el frau laboral amb la Seguretat Social vinculat a l'economia
submergida, ascendiria a 30.000 milions d'euros.

El frau no és pas nou, sinó cronificat: GESTHA denuncia "que s'està perdent
la batalla contra el frau fiscal amb una estratègia clarament equivocada",
amb una legislació laxa i una política governamental que fa anys que posa la
lupa "sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en
compte de perseguir les grans bosses de frau" alenades per les grans
fortunes i les grans empreses, principals responsables d'un frau massiu del
qual hi ha símptomes rellevants. Segons dades oficials, a l'Estat espanyol
hi ha 3.299 persones que disposen d'un patrimoni superior als 10 milions
d'euros. Només 729 persones van declarar tenir un patrimoni superior a
aquella xifra.



D'empresaris a esportistes
Dels casos de frau fiscal més recents, es podrien citar el del pilot de
motos Sete Gibernau -2,8 milions evadits a Suïssa-, el del directiu de RBA
Ricardo Rodrigo -2,3 milions, enviats també al país helvètic- o el de la
nissaga Carulla. La nissaga propietària d'Agroalimen, al primera indústria
alimentària catalana, estpà sent investigada per l'evasió continuada, a
través de societats instrumentals, durant els darrers cinc anys. El frau
podria arribar als 180 milions d'euros, que van ser enviats a les Antilles
Holandeses per contituir dues societats que van ser recomprades per dues
mercantils amb seu a Costa Rica i l'Uruguai i vinculades als sis germans
Carulla.

No són pas els únics. Demetrio Carceller, propietari indiscutit de Cerveses
Damm SA, també està imputat per un frau fiscal continuat durant els darrers
15 anys i per un valor que ascendiria als 500 milions d'euros. Carceller
s'hauria empadronat falsament a Portugal per beneficiar-se d'una política
fiscal que grava menys les grans fortunes, però la legislació espanyola
obliga a demostrar que s'hi resideix al menys 183 dies a l'any per triar
sota quina administració declarar.
Els paradisos fiscals -més de 100 arreu del món- són peça clau en l'evasió
fiscal i, en el cas català, Andorra hi juga un paper cabdal mantenint encara
el secret bancari. El principat hi té dipositats entre 2.700 i 3.500 milions
d'euros de subdits espanyols. L'any passat, experimentant un creixement del
3000%, la Guàrdia Civil va decomissar fins a 2'5 milions d'euros sortint del
país.

El recurs al paradís fiscal va acompanyat de la particular proliferació de
nacionalistes sobtades. De fet, la tenista Arancha Sánchez Vicario és
fiscalment andorrana, com Montserrat Caballé. El pilot català de F1 Pedro
Martinez de la Rosa, com l'espanyol Fernando Alonso o el tenista Carlos
Moya, són fiscalment suïssos. De nacionalitat monaguesa és Àlex Crivillé. I
sent jugador del FC Barcelona, Luis Enrique -fiscalment nacionalitzat suís.
també- va ser expedientat l'any 2003 per no haver declarat 600.000 euros.
Els diners corresponien a pagaments realitzats per Nike Europe a la societat
Fullforce Sport Limites, controlada pel jugador i amb seu a les Antilles
holandeses, i havia evadit 270.000 euros en impostos.

Anecdòtica menció a banda mereix el cas de Sánchez Vicario. Entestada en que
José María Aznar assistís a la seva boda, va comunicar a Hisenda el 2003 que
regularitzava la seva situació per garantir l'assistència de l'expresident.
Aznar hi va anar, però Sánchez Vicario no va passar comptes -un deute de 3,4
milions d'euros- fins el 2009, quan el Tribunal Suprem va dictaminar-ho.
L'anècdota està descrita al llibre "Estado fiscal y democracia" de qui fou
director de l'Agència Tributària amb el gabinet Aznar, Ignacio Ruiz-Jarabo.
Al llibre descriu també com Florentino Pérez, president del Real Madrid, va
pressionar Enrique Giménez Reyna -l'aleshores secretari d'Estat d'Hisenda
del PP i posteriorment imputat com a cervell de la trama 'Gescartera'- per a
que aturés, sota l'amenaça d'aturar la Lliga professional, les
investigacions sobre futbolistes d'elit. El darrer episodi d'aquesta mena es
va escriure al Mundial de Sudàfrica, quan els jugadors de la selecció
espanyola van rebre una prima personal de 600.000 euros que van decidir
declarar a Sudàfrica. Allà tributaven al 23% mentre a l'Estat al 43%, el que
va suposar per a cada jugador un estalvi de 132.000 euros.



De Lienchenstein a Suïssa, del HSBC al LGT: 1.600 defraudadors descoberts
Fraus massius que cauen ràpidament dels titulars, estafes que mai se sap com
acaben i que acaben sovint en impunitat i corrupcions sobre les quals es
força un rapid oblit. Doble moral, doble economia i doble fiscalitat i una
única impunitat sobre elits multireincidents- Lienchenstein i Suïssa el 2009
i 2010 són les dues clarianes paradigmàtiques del quart fosc del frau
fiscal. Dues filtracions -no cap investigació oficial- van deixar al
descobert 1.600 defrauadadors descoberts. Delinqüència d'alta volada fiscal
i coll blanc. D’aleshores ençà, però, s’ha blindat sempre la seva identitat
i se’ls hi ha ofert discrecionalment la possibilitat de solucionar-ho
amistosament amb una ‘segona oportunitat’ (amb declaracions complementàries
exemptes de sanció penal o administrativa). I encara avui no està resolt l’
engima de com ha acabat tot plegat. Fortunes que han incorregut en delictes
fiscals milionaris i que, segons els inspectors d’Hisenda aplegats a GEHTSA,
han tingut un escandalós “tractament privilegiat” i “condescendent”. Més
encara, assenyalen, en un moment de crisi, retallades i noves càrregues
impositives a través de l’augment de l’IVA i el IRPF, és a dir de recàrrega
fiscal sobre les rendes del treball i el consum.

En el cas suís, que esclatà el juny de l’any passat, es varen descobrir
3.000 comptes opacs propietats de ciutadans de l’Estat espanyol, dipositats
al HSBC per un valor de 8.000 milions d’euros i que afectaven directament
1.500 persones. Hisenda, però, va centrar-se en 659 casos. La primera carta
que va remetre, una invitació a regularitzar la situació sense costos
penals, no la va respondre cap dels afectats. Només quan es va incoar
expedient sancionador, van començar a arribar les respostes. A dia d’avui, s
’han recuperat 220 milions d’euros defraudats. Malgrat el silenci ferri,
fonts properes a la investigació han aclarit que al llistat “estan totes les
grans fortunes que es puguin imaginar”. Hi ha nombrosos polítics, empresaris
i financers implicats, entre ells el pare d’Emilio Botin, president del Banc
Santander. I fins tot han surat detalls de com es va arribar a estendre el
pànic en el si de l’establishment: un empresari madrileny va tancar la seva
mansió i va marxar a l’estranger, remetent a Hisenda els bitllets de vol com
a prova que ja no vivia a l’Estat.

Només un any abans, havien estat descobertes 200 comptes opacs de ciutadans
espanyols al Lienchtenstein Global Trust Group (LGT). Hisenda va instar a
regularitzar la situació a 67, dels quals només un 20% ho han fet. Entre els
enxampats destacaven 7 ciutadans catalans amb dipòsits no declarats al
paradís fiscal. Es tracta de Josep Bas Puig, empresari català del sector
químic (frau de 4,2 milions); Luis Gari Sentmenat, administador d'una
empresa náutica a Barcelona (frau de 7'98 milions); l’arquitecte barceloní
Alfredo Arribas (frau de 311.471 euros); Enrique Clapers Alegre, de l’alta
societat catalana (frau de 296.905 euros); l’empresari del sector de la
decoració Jaume Graells (frau de 1,2 milions d’euros) o l’auditor vinculat
al sector editorial Jorge Serra Murtra (frau de 313.442 euros). El setè dels
catalans enxampats no és cap altre que Artur Mas Barnet, pare de l’actual
president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros. Del
compte era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores
conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. De la mateixa operació
també en resultaran expedientats el cantautor Alejandro Sanz –paladí de la
lluita contra la pirateria informàtica-, l’industrial basc Alenadro Legarda
(director de la totpoderosa CAF) o Carlos Meier (exdirectiu de Segundamano i
fundador de l’Instituto de Empresa).



El penyasegat de la impunitat efectiva
Tots dos casos certifiquen, però, que contra el frau fiscal massiu continuat
no hi ha estris adients per eradicar-lo. Els dos afers demostren clarament
la feblesa i la manca de mitjans: la descoberta no va ser pa fruit d’
investigacions pròpies sino de filtracions, compravendes de diskettes i
casualitats. En el cas dels comptes al LGT de Lienchenstein, l'origen és la
venda de les dades de 5.828 evasors (amb un patrimoni total de 5.000 milions
deuros) realitzada per un extreballador de l’entitat, Heinrich Kieber, als
serveis secrets alemanys. Entre ells, constaven el 67 ciutadans de l’Estat
espanyol expedientats. Alemanya en va facilitar les dades. El cas suís d’
HSBC és idèntic: en aquell cas és un extreballador qui ven les dades a l’
Estat francés, que les traspassa la hisenda espanyola.

Una dinàmica similar s’ha viscut en els casos més sonats de corrupció dels
Països Catalans. A la trama Gürtel, el fet que tota la comptabilitat
tafurera estava en un disc dur extraible; en el cas del saqueig de Millet al
Palau de la Música, per una denúncia inicial feta des de dins. I per acabar,
cal no menystenir que els expedients finalment incoats es caracteritzen
després per llargues dilacions judicials, eficaçment gestionades per buffets
d’advocats de luxe. La darrera mostra fefaent és el cas Hisenda, “exemple de
cobdícia i brutícia” segons el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled d’
una trama que subornaba inspectors a canvi de liquidacions favorables. El
judici va trigar 12 anys a celebrar-se oi aquest estiu se n’ha fet pública
la sentència. Dotze processats han estat condemnats a elevades penes de
presó d’entre 6 i 13 anys, entre ells Josep Llúis Núñez, l’advocat Juan José
Folchi o l’excap d’Inspecció d’Hisenda a Catalunya a Catalunya Josep Maria
Huguet. Tots els condemnats, però, són al carrer.

És el punt sobre la i. De la i d’impunitat. Hannah Arendt ho teoritzava a
'Els origens del totalitarisme': des de l'Edat Mtjana, els codis de
conducta, de càstig i repressió que s'apliquen a la resta de la societat mai
no afecten els delictes de les elits. Protegides sempre per un circuit de
poder que condueix indefectiblement a la seva impunitat. Al segle XXI, les
portes giratòries que vinclen poder estatal i poder econòmic segueixen ben
obertes i operatives. I mentre la crisi s'abona per la multitud de baix, els
pocs de segueixen acumulant riquesa i evadint-la. Delinquint en els angles
cecs del capitalisme opac.

N'hi ha per a sucar-hi pa. Ja a l'any 1971, en Perich, al seu celebre llibre
"Autopista" (segona millora d'un altre de nom "Camino") deia que les
persones honrades amb més de deu milions de pessetes es podien comptar amb
els dits d'una orella.

Jo hem pregunto si aquells que voten Convergència perquè "son els d'aquí"
son suïssos.










--
====================================================================
Si feu 'reenviar' (forward) recordeu treure la meva adreça del contingut.
Així dificultem el SPAM.
Si pulsáis reenviar (forward) recordad quitar mi dirección del contenido.
Así dificultamos el SPAM.
If you forward this message, remember to remove my address from its content.
This way we prevent SPAM.




--
P Abans d' imprimir aquest -mail pensa ben si és necessari fer-ho: El medi
ambient es cosa de tots.
Before printing this email, assess if it is really needed
||||*||||


------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20111130/662407fe/attachment-0001.htm>