[LaCrisi-paguinElsRics] Idees sobre debat tensió a les manis

[oscar]

Hola,
Sense ànims de generar un xat, que per això ja està l’assemblea. Nomès
posar sobre la taula punts sobre el que s’està comentant a la llista al
voltant de si hi ha hagut violència per part nostra a la mani.

Primer, no podem caure en l’ingenuitat de creure que les nostres propostes
arribaran a la població a partir dels mitjans de comunicació. Aquest
moviment és rupturista, i com qualsevol altre amb aquest perfil, serà
criminalitzat, manipulat, tergiversat i ignorat.

El model d’altres moviments com el de la guerra, el del PHN, prestige o la
jornada de l’11-M no serveix. Els mitjans sota control sociata al darrera
de la repercusió mediàtica dels moviments anteriors, no tractaran aquest
moviment igual per raons òbvies, per tant no hem de caure en l’obsessiò
de ‘caure bé a la premsa’, sempre ens tractaran malament doncs obeeixen a
uns interesos que posem en qüestió.

Arribar a la població serà seguint el model de la cimera UE del 2002 o amb
l’exemple de curro al carrer fet pels companys de TMB amb tot l’aparell
mediàtic en contra.

Per tant, si hi ha moments de tensió a una mani, aquests seran fets servir
per manipular a la població i criminalitzar-nos, però si no hi ha moments
de tensió simplement serem ignorats o minimitzats.
 Passi el que passi, sempre serem atacats pel poder, per tant no ens
obsessionem amb les seves mentides: tinguem tranquilitat i reflexió. Com a
mobilització no hem sortit a cap gran grup mediàtic imprès tret del cas
del Punt, hem estat simplement ignorats perque la ”violència” era de tan
poca magnitud que no era ni notícia per ser tergiversada, no treiem les
coses de lloc. A la tele (A3-TVC), per riure.

Evidentement una ‘ridícula’ manifestació de “1200” persones no és
notícia... tot i que sembla una miqueta difícil omplir tot el carrer pelai
fins passada la rambla amb ‘1200’ persones, debem ser molt grosses per
ocupar tant espaï...

Els moments de tensió no sè si es poden evitar o no doncs en una mani pot
passar de tot, però l’acciò de llençar fems al Banc d’Espanya em sembla
qualsevol cosa menys violenta, em sembla prou representativament visual de
tot plegat i encertada pels companys i companyes de la comissió d'accions.

És possible que pugui haver-hi moments de tensió, però no ens confonem, no
caiguem en la interpretació del fets que fan grups mediàtics al serveï del
poder. No hi vaig estar en aquell moment, no conec la versió de primera
mà, però sembla prou creïble adonar-se’n que la versió dels mitjans és un
simple muntatge mediàtic més, els únics que vaig veure al terra eren
companys i companyes de la mani.

Finalment, l’esquema és el següent: uns mitjans mentiders llencen un
missatge fals a la població. Sota aquest missatge fals, qualsevol moviment
pot tenir la tentació de prendre’l com a ‘real’ i perdre hores i hores de
debats estèrils sobre causes mediàtiques  innexistents, obrint esquerdes
en l’unitat de col.lectius, malbarant energies.

Jo dedicaria el temps just a debats induïts pel Poder i evidentment, a les
assemblees, però tenint en compte, que hi ha molta feina a fer i som molt
poca gent per fer-la, aquest és el debat central.
Tenim una mani d’aquí no res on ens juguem fer un salt qualitatiu ‘Cimera
UE’ o haver de recòrrer un camí més llarg. Dediquem el 120% de les nostres
energies amb un únic objectiu: organitzar la més gran mobilització contra
el capital i les seves conseqüències que s’hagi fet a BCN des de fa molts
anys. Això vol dir treball real, des de la base, des del carrer,
instituts, universitats, empreses, metros, transports públics, empaperar,
xerrar.

En definitiva, sortir una mica del mòn teòric i patejar-nos el carrer,
així es construeix un moviment, no podem esperar la col.laboració de
mitjans de comunicació que no és que estiguin venuts al poder, es que sòn
propietat del poder.

Salut