[LaCrisi-paguinElsRics] Fem-nos sentir: Que la crisi la paguin els rics!

[Montserrat Llobet]

El lema "Que la crisi la paguin els rics!" és prou clar i ara ens falta el més difícil per les properes mobilitzacions, que la gent se'l faci seu com el de "No a la guerra!". 

Que en les manifestacions i concentracions hi hagi violència (provingui d'on provingui) desacredita el nostre missatge: 

1. Surten imatges per la televisió que ens redueixen a col·lectius bàrbars i recorden mobilitzacions socials del segle passat.

2. Les famílies no s'atreveixen a participar-hi amb els fills i filles, i no és estrany, hi ha molta ràbia continguda que fàcilment desemboca en violència.

Ja s'ha vist que la lluita és molt àmplia encara que està unida per la reclamació de la dignitat humana: No a la socialització de les pèrdues de les empreses, contra les 65 hores, democratització de les institucions internacionals, per un habitatge digne, una bona LEC, contra els EROS i la precarietat laboral, els drets de les persones immigrades, el decreixement i la defensa de la natura, etc. 

Podríem escollir una activitat (dibuix o escultura) representativa de totes les lluites, a la que cada família pugui contribuir a través d'un treball manual molt senzill des de casa, a l'escola o al carrer amb la participació de la mainada, per construir una representació en una plaça pública, que quedi com a testimoni d'una manifestació o concentració. 

Amb això podem aconseguir:

- La implicació general en una activitat pacífica. 
- El testimoni de la lluita.
- La participació de les famílies senceres.
- La visualització pública de la lluita.
- El sentiment d'haver participat en una acció col·lectiva que ha valgut la pena.

Ara bé, el més difícil és trobar l'activitat. Segur que mestres, pedagogs/es i artistes en general tenen idees!

Montserrat Llobet
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20081116/38e61cb5/attachment.htm>