[LaCrisi-paguinElsRics] [SuCrisis-No65hores] Fwd: Rm: RV: Adiós a los convenios colectivos REENVÍALO A SACO

[Xavier Batllés]

D'un recent discurs d'en Tomàs Hirsh en el III Fòrum Humanista Llatinoamericà, retinc la imatge de CONSTRUCCIÓ SOCIAL.

Ella m'ha fet adonar-me de les grans dimensions que té la oportunitat que ens brinda aquest moment que vivim.

 

La sofisticada tècnica de camuflatge que han practicat els poderosos del sistema establert en les darreres dècades, acaba de patir una enorme falla.

És com si tots els pobles de la Terra, acabéssim de tenir la visió pròpia d'un cirurgià quan realitza una operació i veu a l'interior del cos els òrgans vitals d'aquest. .

El que acabem de veure a les entranyes del sistema és horrorós. S'ha vist tota la violència descarnada i pudent que conté. La paraula corrupció es queda espantosament curta.

 

Si reflexionem amb claredat les conseqüències d'això, més enllà de que òbviament el metge tractarà de cosir el malalt i recuperar-lo, són justament que s'obre la possibilitat d'una nova construcció social.

 

En la meva lectura, l'únic que ens enfosqueix encara una mica la nostra proximitat i potència, la dels pobles, és el diferent nom i diagnòstic que li donem al malalt terminal.

Hi ha qui li diu "capitalisme", qui li diu "creixement econòmic", qui li diu "ric", qui li diu "banca", qui li posa el nom d'intangibles com "opressió", "dominació", "injustícia" o "immoralitat", en la mateixa línia, no falten els nostàlgics que, provocant el nostre somriure pietós, li diuen "el mal" o "el dolent", però encara són milions els que presos de la por, li auguren o fins i tot li desitgen una prompta recuperació.

 

Sigui com sigui, la gran oportunitat és aquí, i voler-la aprofitar exigeix de cadascú de nosaltres la millor intel·ligència i inspiració aplicades a la intenció d'unir al màxim les forces, aplicades a articular-nos i fer lluir les millors aportacions de cada grup i individu.

 

L'enemic comú de la gent ha quedat identificat, cosa que no era tan fàcil per a moltíssims de nosaltres fa relativament poc temps.

És una prioritat mirar de tenyir amb la nostra esperança i estendre les nostres accions creatives, fins a les bosses de foscor i de temors que encara ens puguin quedar. I això val tant per a fora, pel món, com pel nostre interior.

 

Imaginem la millor CONSTRUCCIÓ SOCIAL possible i posem-nos a realitzar-la. 

 

Xavier Batllés, 07-11-08
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/no65hores/attachments/20081107/5f21cf2e/attachment.htm>