[LA RESISTÈNCIA] Número 43. Octubre de 2020

diu nov 1 16:29:40 CET 2020

 LA RESISTÈNCIA

 <https://laresistencia.cat/?author=11>	
Número 43. Octubre de 2020 <https://laresistencia.cat/2020/11/01/numero-43-octubre-de-2020/>per Redacció <https://laresistencia.cat/?author=11>
 <https://laresistencia.cat/wp-content/uploads/sites/13/2020/11/nan-orriols-octubre-2020.jpg>«Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit», diu el refranyer popular d’aquest mes en què La Resistència torna, novament, sense màscara i en llibertat, sempre contra tot totalitarisme, sigui judicial contra l’independentisme, sigui polític contra el processisme, sigui humà amb el control de la població, la coerció dels drets més fonamentals, els desnonaments criminals i la por mediàtica de la [in]justificada crisi de salut —que sí del forat negre de la sanitat pública. Els poders fàctics avancen sense fàstics cap a l’anomenat Nou Ordre Mundial, en què la gran majoria dels éssers humans seran tractats (ja s’ha iniciat amb els confinaments nocturns, per exemple, o els estats d’alarma continuats) com a simples esclaus: de casa al treball i del treball a casa, amb l’imprescindible temps i recursos migrats per a proveir els aliments manufacturats de mala qualitat i l’oci de les pantalles dirigit per les grans multinacionals de l’alienació mental.

Un panorama que no es rendeix a l’anàlisi dels nostres autors, començant (las but not least) per la que fa Nan Orriols en el [VÍDEO] El cardenal i el general <https://laresistencia.cat/portfolio/video-el-cardenal-i-el-general/>, en què destria el capteniment contra Catalunya del cardenal Omella de Barcelona o del general Pérez de los Cobos.
Igualment, des del vessant polític, el biòleg Gabriel Borràs, ens aclareix a «Catorze de febrer de dos mil vint-i-u <https://laresistencia.cat/portfolio/catorze-de-febrer-de-dos-mil-vint-i-u/>» el seu «no vot» a les pròximes i vinents eleccions al Parlament de Catalunya, en què si fins ara es justificava d’anar a votar pels «no sigui que», ara ja no cola l’argument xantatgista vist el comportament de tota la classe política que viu de les molles autonòmiques.
Anant més enrere en la història, l’amic i periodista vigatà Toni Coromina (a qui desitgem els millors auguris en aquests dies d’estada hospitalària no-covid), escriu a «Joan Sayós: el record d’un aviador de la República <https://laresistencia.cat/portfolio/joan-sayos-el-record-dun-aviador-de-la-republica/>» la història d’aquest fill de Sant Quirze de Besora (1916-2004). «L’enyorat Joan de Milany, que n’havia vist de tots colors, explicava que per alguna misteriosa desraó esdevenim nounats en un país que no hem triat, i creixem entre un grup de persones que tenen un llenguatge i una cultura que hem d’assimilar com la llet de la mare«, escriu Coromina d’aquest personatge de qui confessa que ningú en la seva vida li havia tocat la fibra o arribat a l’ànima com ell.
També, des de l’òptica de l’ecologia política i dels ecofeminismes, Maria Borràs ens explica la seva participació a la tercera edició de la conferencia internacional en ecologia política en l’article «Ecologia política feminista: poder, canvi i transformació <https://laresistencia.cat/portfolio/ecologia-politica-feminista-poder-canvi-i-transformacio/>» que, a més de pedagògic sobre aquests conceptes —tant desdibuixats darrerament—, aporta algunes de les propostes feministes i queer que actualment qüestionen els enfocaments d’adaptació al canvi climàtic.
No gaire lluny —a tocar per parentiu, si més no—, l’editor de La Resistència, Xavier Borràs, escriu a [TEXTUAL] I la Vida i la Mort… <https://laresistencia.cat/portfolio/textual-i-la-vida-i-la-mort/>, un report sobre les darreres atzagaiades covidianes, amb referències al dalai-lama o a Joan Salvat-Papasseit, la resistència pacífica que es prepara, especialment a muntanya, i la dimissió de l’autoanomenada «esquerra» que sembla haver dimitit davant les protestes populars que, com sempre ha passat històricament, aprofita maldestrament l’extrema dreta puixant.
En l’apartat d’«Arts i Lletres», l’indomable Jordi Remolins ens ofereix els seus microrelats d’octubre <https://laresistencia.cat/portfolio/els-microrelats-de-jordi-remolins-octubre-de-2021/>, aquest cop amb un biaix gastronòmic que farà les delícies dels més reputats i criminals xefs; també, Nan Orriols —a banda dels seus bitllets habituals i insidiosos a El Serpent <https://laresistencia.cat/portfolio/el-serpent/>— ens fa viatjar en [L’ÀLBUM DE FOTOS] L’Atles als anys vuitanta <https://laresistencia.cat/portfolio/album-de-fotos-latles-als-anys-vuitanta/>… I dues novetats que ens il·lusionen: d’una banda, l’esperada primera col·laboració d'Eduard Garrell <https://laresistencia.cat/portfolio/eduard-garrell/> —amic de La Resistència des dels inicis—, amb l'article «Desideràtum <https://laresistencia.cat/portfolio/desideratum/>», sobre les biblioteques i els tan necessaris fons d’autors locals; i, de l’altra, el retorn, novament, del fotògraf i poeta Gabriel Salvans, aquest cop amb «Reflexos <https://laresistencia.cat/portfolio/versos-reflexos/>», versos lliures d’un autor lliure amb veu pròpia.
No ens oblidem del polític Jordi Sánchez Solsona, que a «Matadepera, ric? <https://laresistencia.cat/portfolio/matadepera-ric/>» aclareix que la riquesa d’un poble la proporciona la disponibilitat dels serveis municipals, que en aquesta petita vila del Vallès és molt alt. «Dels titulars no se’n viu, però de la gent que estima el seu poble, sí», rebla de Calafell estant.
Ni de la lingüista de capçalera, Esther Pujadas, que ens conta a Les curiositats <https://laresistencia.cat/portfolio/curiositats-linguistiques/> els ets i uts d’expressions o mots d’ús comu com «espona», «tinya» o la mal dita «tela marinera» d’arrel possiblement gallega.
Finalment, a la secció [VÍDEOS] Que encara no hem vist <https://laresistencia.cat/portfolio/videos-que-encara-no-hem-vist/>, n’oferim dos al preu d’un: de primer, «El càrtel de les togues. Capítol 1: Una colla d’endollats», dels lluitadors Marta Sibina i Camps i Albano Dante Fachin —ara des del mitjà OCTUVRE (amb «V» de victòria)—; i, de segon, l’avenç (teaser) del documental en llargmetratge Jaume Plensa: Can You Hear Me?, sobre l’eminent escultor català de renom internacional, que ben aviat es podrà veure a les pantalles d’arreu.
Estigueu bons i recordeu la dita popular, ara resistencial: «Quan l’octubre és finit, mor la mosca i la covid».

Redacció <https://laresistencia.cat/?author=11> | 1 de Novembre de 2020 a les 16:29 | Etiquetes: número 43 <https://laresistencia.cat/?taxonomy=post_tag&term=numero-43>, octubre 2020 <https://laresistencia.cat/?taxonomy=post_tag&term=octubre-2020> | Categories: General <https://laresistencia.cat/?taxonomy=category&term=general>, Noves <https://laresistencia.cat/?taxonomy=category&term=noves> | URL: https://laresistencia.cat/?p=3443 <https://laresistencia.cat/?p=3443>

-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/laresistencia/attachments/20201101/bc7752f6/attachment-0002.htm>