[LA RESISTÈNCIA] Número 32. Octubre de 2019

[LA RESISTÈNCIA]

 <https://laresistencia.cat/?author=11>	
Número 32. Octubre de 2019 <https://laresistencia.cat/2019/11/05/redaccio/>per Redacció <https://laresistencia.cat/?author=11>
 <https://laresistencia.cat/wp-content/uploads/sites/13/2019/11/indi-octubre-2019.jpg>Més tard del que hauríem volgut [amb el nostre editor, Xavier Borràs, ja recuperat], entrat novembre, oferim l’edició de La Resistència d’aquest octubre horribilis d'aiguats, sentències, repressió i acció cívica contra la nostra extinció, tot de símptomes de l’emergència climàtica i de l’emergència nacional que vivim i de què encara sobrevivim. A les portes, novament, d’unes eleccions espanyoles que abocaran els partits transfranquistes a la mateixa o pitjor situació que es va viure després del 26 d’abril, Catalunya viu més que un tsunami, un petit ventijol que encara esbufegant i impacient vol escombrar d’una vegada per totes tanta ignomínia i vexació. I no, no és un conflicte sobre «democràcia», precisament, sinó un torcebraç (també físicament a base de cops i tortures) sobre la nostra atàvica llibertat com a nació, sotmesa per la força de les armes des de fa més de 300 anys.

Potser per això, Nan Orriols ens ofereix (en vídeo i text), Portes giratòries. Cambalache? <https://laresistencia.cat/portfolio/video-portes-giratories-cambalache/>, que s’endinsa en la consubstancial corrupció espanyola, tan encomanadissa també a les nostres terres; ell mateix, també, ens ofereix un nou àlbum de fotos, aquest cop d’un viatge al Senegal <https://laresistencia.cat/portfolio/album-de-fotos-tadrart-acacus-%C2%B7-libia/>, i els imperdibles articles d’El Serpent <https://laresistencia.cat/portfolio/el-serpent/>.
Igualment, el periodista Toni Coromina recorda, amb nostàlgia però amb la fina ironia que el caracteritza, a La monarquia i el rei Pepet <https://laresistencia.cat/portfolio/la-monarquia-i-el-rei-pepet/>, la figura controvertida dels monarques i llurs famílies, especialment la dels borbons corruptes i criminals, amb el neofranquista Felip VI al capdavant.
Sobre això que ha passat, passa i passarà i que els mitjans n’han dit «aldarulls» —i que des de La Resistència en diem, precisament, «resistència», és a dir, autodefensa davant la violència policíaca—, n’escriu a bastament un nou «fitxatge» de la nostra publicació, l’ecosociòleg Dídac S. Costa, que a l’article Si ens donen Dicatdura, els donarem Guerrila <https://laresistencia.cat/portfolio/si-ens-donen-dictadura-els-donarem-guerrilla/>, afirma que «Catalunya ha servit com a excusa per retornar a una societat autoritària, centralista, policial, amb vigilància a artistes, professors i mitjans».
De l’emergència climàtica en tenim un tast en l’article de Jordi Sánchez, Zones inundables, <https://laresistencia.cat/portfolio/zones-inundables/> sobre els darrers aiguat i la memòria de l’aigua, que  «sol desguassar per on ho ha fet sempre, per molt que canviem el curs del torrent o del riu».
De la història, el nostre passat que encara es fa present, la jove estudiosa Clàudia Masó ens aporta un treball sobre el Plànol del castell de Cardona. Fonts escrites i documentals <https://laresistencia.cat/portfolio/planol-del-castell-de-cardona-fonts-escrites-i-documentals/>, que explica com van ser els atacs al castell de Cardona per part de l’exèrcit de l’arxiduc Carles d’Habsburg el 5 de desembre del 1711, en plena Guerra de Successió durant l'anomenat Setge de Cardona.
L’irreductible Jordi Remolins ens ofereix els seus nous microrelats <https://laresistencia.cat/portfolio/microlrelats-de-jordi-remolins-octubre-de-2019/> basats en les relacions tòxiques (i mortals) de les parelles, especialment de la violència masclista contra les dones, mentre que Esther Pujadas, amb les seves Curiositats lingüístiques <https://laresistencia.cat/portfolio/curiositats-linguistiques/>, ens apropa mots i conceptes com «fato», «fer basarda» o les maneres de no dir el castellanisme «aforo».
Finalment, Xavier Borràs ens parla en unes notes del nou llibre del periodista Santiago Vilanova, L’explosió de Capità Arenas <https://laresistencia.cat/portfolio/lexplosio-de-capita-arenas-de-santiago-vilanova/>, on descriu amb tons de thriller i novel·la negra, la trama del gas natural a la Barcelona preolímpica a partir de l’explosió que es va produir en aquest carrer de Sarrià la nit del 6 de març de 1972, quan s'hi va esfondrar un edifici de deu pisos, on van perdre la vida divuit persones. L’atenció de l’opinió pública, en ple franquisme, es va intentar desviar tot apuntant que l'explosió estava relacionada amb un grup d'extrema dreta. Però, la intenció, investigada per l’autor, era tota una altra: amagar una explosió de gas natural, de recent i encara deficient implantació, que substituïa el gas ciutat, un producte molt menys eficient i més contaminant.
La tardor, que ha trigat a tacar la muntanya amb els seus tons multicolors, ja assenyala el fred i «la simbomba fosca», que deia el Poeta. Escalfem-nos vora la llar, amb els nostres, abans que, d’un cop de porra, ens anorreïn definitivament. I, per cert, ja que parlàvem a l’inici del ventijol nostrat, no us perdeu —de cara a bastir una economia alternativa a les urpes d’Espanya— la iniciativa #somelvent <https://twitter.com/hashtag/Somelvent?src=hashtag_click>, que promou un Huracà econòmic <https://twitter.com/HuracaEconomic> i que podeu seguir i participar en aquest enllaç <https://t.co/2T7j76nvAk?amp=1>.

Redacció <https://laresistencia.cat/?author=11> | 5 de Novembre de 2019 a les 20:15 | Etiquetes: Octubre de 2019 <https://laresistencia.cat/?taxonomy=post_tag&term=octubre-de-2019> | Categories: General <https://laresistencia.cat/?taxonomy=category&term=general>, Noves <https://laresistencia.cat/?taxonomy=category&term=noves> | URL: https://laresistencia.cat/?p=2556 <https://laresistencia.cat/?p=2556>

-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/laresistencia/attachments/20191105/7d893619/attachment-0002.htm>