[energiadecreixent] El CSN novament alineat amb les empreses en l'informe sobre la fuita de partícules d'Ascó.

[Miguel]

Greenpeace i Tanquem els Nuclears – 100%RENOVABLES (TLN-100%EER) consideren decebedor l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) sobre la fugida de partícules d'Ascó. 

L'informe no fa sinó incrementar el nombre d'interrogants que envolten el màxim accident nuclear de l'Estat espanyol després del incendi que va obligar a desmantellar Vandellòs 1, en 1989. 

La publicació, per part del CSN, d'un informe amb escassament 19 pàgines útils d'informació sobre la fugida d'Ascó suposa un nou pas en la pèrdua de credibilitat d'aquest organisme com garant de la seguretat nuclear i responsable de la protecció de la societat davant la voracitat econòmica de les companyies titulars de les centrals. 

Abans de res, destacar que aquest informe suposa una desqualificació de la base sobre la qual es va redactar l'expedient sancionador. Per la data de l'informe, i a la llum de les seves dades, resulta evident que l'expedient sancionador es va redactar amb dades parcials per a afavorir econòmicament a ENDESA i IBERDROLA com propietàries de la central, i que es podia haver esperat a aquest informe per ajustar la sanció a la gravetat dels fets. 

En tot cas s'esperava que l'informe del CSN contestés a cinc qüestions considerades claus: 

Causes exactes de l'accident. 
Emissió total de radioactivitat. 
Composició exacta de les partícules i informe detallat de les característiques. 
Dispersió d'aquestes partícules en l'entorn. 
Efectes potencials sobre la salut de la població i el medi ambient. 

Cap d'aquestes qüestions queda satisfactòriament resolta. 

Respecte a les causes de l'accident, l'informe es limita a narrar el que ja s'ha repetit anteriorment, no aclareix com l'aigua contaminada de les aspiradora va arribar al conducte del sistema de ventilació de l'edifici. L'informe (pàg. 4) parla d'abocament “directe o (…) esquitxada”, i a on cabia esperar una documentació abundant, amb fotografies i diagrames, es limita a presentar un esbós rudimentari del sistema. 

L'emissió total de radioactivitat es refereix en tot moment a les avaluacions del titular (9 d'abril a 4 de desembre del 2008) amb referència a la data del 26 de novembre del 2007 com moment que es va produir l'accident. Segons l'informe la recerca exterior tan solament va obtenir com resultat ”5 punts de partícules en camions i escombradores (…) i 5 punts en el talús de la marge esquerra del Ebre” d'un total de 1314 punts. Encara que eleva considerablement l'estimació de radiació total 37,96 GBq (37.979 milions de Becquerels) limita a “solo” 409 milions de Becquerels els recollits en les emissions en l'exterior de l'edifici de la central. 

Sobre la composició exacta de les partícules i la necessitat de detallar les seves característiques, l'informe es limita a esments genèrics de la seva composició i a indicar que comprenen “entre diverses micres i centenars de micres”, en cap cas ofereix un llistat detallat ni tan sol de la composició de les 51 mostres seleccionades. 

L'informe no ofereix cap detall sobre la dispersió de la contaminació radioactiva sobre el territori, acollint-se a l'excusa que “no es coneixen de manera precisa els moments en els quals es van produir les emissions de partícules”. L'apartat de l'informe relatiu a la dispersió, que hauria de contenir una informació de models detallada per a les dades atmosfèriques de les dates de l'accident (similar a l'estudi de dispersió que es pot trobar en qualsevol estudi d'impacte ambiental d'una instal·lació industrial), despatxa el tema en 27 línies, i es limita a fer coincidir vagament l'anàlisi de dispersió amb el resultat de la recerca de partícules, il·lustrant de manera chapucera aquesta “anàlisi” amb una imatge al final del document. 

Per a Greenpeace i TLN-100%EER, resulta clamoroso el silenci relatiu a la notícia, recollida per diversos mitjans de comunicació el 15 de juny del 2008, segons la qual la Universitat Politècnica de Catalunya havia realitzat un estudi de dispersió a petició del propi CSN, en el qual s'apuntaven detalls curiosos com que la fugida de partícules més lleugeres “s'havia perdut en el Mediterrani”. D'aquest informe, el lliurament del qual estava prevista per a setmana del 22 de juny del 2008, mai més es va saber. 

Finalment, i com no podia ser menys, l'informe minimitza el impacte radiològic en l'interior i l'exterior de l'emplaçament, encara que no descarta que “un individu adult del públic situat en l'interior de l'emplaçament pogués una dosi superior als límits del RPSRI” (pàg. 17), redueix tot el problema a criteris especulatius (sense cap dada que permeti comprovar la seva base). 

Per això podem afirmar que cap de les quatre peticions formulades per TLN-100%EER en la seva nota de premsa de 10 de juny del 2008 relativa a la fugida d'Ascó queda coberta amb la redacció d'aquest informe. 

Després de l'allargament de 10 anys aprovat en el cas de Garoña, i la rebaixa de condicions de seguretat d'aquesta planta a gust de les empreses explotadores, aquest nou document del CSN suposa un pas més en la dimissió d'aquest organisme de les funcions que constitueixen la seva raó de ser, i un nou exemple de la seva submissió als dictats de les empreses que formen l'entramat pro - nuclear. 

Barcelona a 8 de juliol del 2009.
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/energiadecreixent/attachments/20090711/e62640b2/attachment.htm>