[energiadecreixent] acció directa permacultural

[Esteve López]

Arnau,

responc a la teva/vostra reflexió, no per què la cregui equivocada, si no
per què crec que aquest punt de vista  no ajuda a enfocar la nostra acció.

No parlaria jo d'esforç i si de necessitat de tirar endavant les nostres
vides, autònomament, lliurement.

No parlaria jo de difussió. Aquesta ha de ser necessàriament efímera si no
ens dediquen a construïr els nostres lligams, la nostra vida social. La
difussió vindrà sòlidament vertebrada si mana de la nostra cohesió.

A l'Entesa hem patit a les nostres carns plantejaments del tipus que tu
descrius i que, pel que em toca a mi, no voldria que es tornéssin a repetir
com no siguin com a subproductes del nostre devenir.

Mercès per les reflexions i una abraçada.

El 13 / juny / 2008 16:37, <facilillo en moviments.net> ha escrit:

> Aquesta és una reflexió de café feta al patí de Can Masdeu amb un amic,
> però que em sembla especialmente relevant pels temps que venen:
>
> L'acció directa, simbòlica o divulgativa l'acostumem a utilitzar quan
> nosaltres ho decidim. Sembla obvi, però estratègicament aquesta obvietat
> pot ser poc eficient. La permacultura ens ensenya que pensant més
> treballarem menys i augmentarem el rendiment total. No em refereixo a
> fer-se palles mentals, sinó a dissenyar les nostres accions de la manera
> més estratègica possible: mínim esforç, màxim impacte. Com? Hi ha moltes
> maneres, una d'elles es que no intentem que el calendari de les accions el
> marquem sempre nosaltres. No és res dolent en si mateix, però a vegades
> treballem molt per crear un moment de visibilitat efímer. En canvi, si ens
> mantenim en estat de latència i reaccionem quan el nostre tema és
> d'actualitat, segur que tindrem molt més impacte.
>
> En les  lluites temàtiques o transversals (consum, supermercadisme,
> decreixement, agroecologia, transgènics, precarietat, vivenda...) això es
> tradueix en anar del discurs estructural a la actualitat conjuntural: Si
> parlem de supermercadisme, quin millor moment per fer una acció que ara
> mateix quan els supermercats estan mig buits i existeix una inquietud
> generalitzada pel tema?! Si som objectors del decreixement, podem fer un
> piquet peculiar en el que expliquem la nostra visió de les arrels del
> problema dels transportistes.
>
> No em refereixo a l'acció reacció -sobretot antirepressiva- sinó a
> aprofitar els moments de crisis visible del sistema per amplificar-ne les
> arrels invisibles, cosa que normalment no té lloc ni als mitjans ni al
> carrer. (En els mitjans, qualsevol idea pot sortir en un article de fons,
> però no a les pàgines d'actualitat, que és on el conflicte es fa evident)
>
> En les lluites locals, això es tradueix en anar de la pràctica al discurs:
> aprofitar el moment de lluita per eixamplar la mirada. Si estem atacant
> una incineradora, convencem als nostres veïns de que el problema és el
> model de producció en el seu conjunt! Si estem contra una deslocalització,
> emfatitzem que necessitem relocalitzar també per motius de consum
> energètic. Interconectem idees en els moments en que la sensibilitat
> social està receptiva!
>
> No estic descobrint la sopa d'all. De fet, normalment s'aprofiten les
> situacions per anar del discurs concret al discurs general, però a vegades
> no acoplem el nostre ritme al de la realitat que volem canviar. I encara
> que aquesta "realitat" és la que marca el poder, no deixa de ser la
> realitat realment existent per a la immensa majoria de la població, i, no
> ens enganyem, també pels "alternatius".
>
> arnau
>
> _______________________________________________
> energiadecreixent mailing list
> energiadecreixent en llistes.moviments.net
> http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/energiadecreixent
>
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/energiadecreixent/attachments/20080614/46827064/attachment-0001.htm>