[energiadecreixent] Què ha de decréixer?

[Xavier Batllés]

Hola Antoni,
vull aplaudir el teu escrit, per la importància del que hi toques i de que 
portis aquest debat a la palestra. Encara sóc nou al decreixement i poques 
vegades he escoltat coses sobre el que ha o no ha de decréixer.
També dir-te que he respirat quan afegeixes el decreixement de la producció 
d'armes. Sovint, amb les immediateses, l'enfocament localista del 
decreixement està descuidant aquest tema radicalment prioritari.
Però, tot i respirant, suposo que deu ser l'àmbit decreixentista que 
t'arrossega a citar-lo en darrera posició i presentant-lo com un "no cal dir 
que..."
Segur que estem totes d'acord en que "sí cal dir-ho" i treballar per a això 
i en primeríssim terme perquè, a més, estem parlant d'armament nuclear, 
aquella amenaça i aquell problemet capaç de deixar tots els altres a 
l'alçada del no res, fins i tot els èxits d'altres decreixements que puguem 
anar aconseguint.
Aprofundint en aquesta qüestió, convindrem en que qui té la capacitat d'anar 
pel món amenaçant als altres, que acceptin polítiques, cultures i 
condicions, perquè té l'arma nuclear, se'ns converteix en el principal 
factor en contra del diàleg entre posicions, cultures i plantejaments 
raonables (com el decreixentisme, per no anar més lluny).
Al meu entendre, això exigeix de tots els humans de bona fe, un clam 
internacional que digui JA N'HI HA PROU!, volem això i allò, però ho volem 
SENSE AMENACES, SENSE COACCIONS, en definitiva, SENSE IMPOSICIONS DE 
VIOLÈNCIA.
Sóc un convençut que, només llavors, s'obrirà els camins de totes nosaltres, 
la bona gent, amb les nostres bones idees decreixentistes, humanistes, 
solidàries... Però, ens les haurem d'enginyar per a fer retrocedir als 
quatre bàrbars prepotents de la puta globalització..., oi?

En relació a aquest enginy que necessitem, justament l'última qüestió que 
treus en l'escrit, la dels valors, i que també crec que secundaritzes, em 
sembla que ens ha de serenar les expectatives per a avançar amb fermesa. 
Totes sabem que efectivament, pels grans canvis, caldrà una substitució de 
paradigmes i de valors. Llavors, tant la raonabilíssima preocupació 
decreixentista per la gestió dels recursos, com l'anhelada "força dels 
desposseïts" de les velles esquerres, són plantejaments i lluites que, en la 
meva opinió, cal portar en conjunt amb aquelles que sovint ens semblen més 
etèries i poc pragmàtiques, com la superació de la violència per a entrar en 
una veritable Història Humana, les noves i sentides expressions artístiques, 
l'aflorament d'una nova espiritualitat, o la necessàriament nova 
fonamentació ètica de les ciències...
Són grans sectors de bona gent, amb un únic enemic de la humanitat.

Gràcies per a enviar-nos l'escrit i per l'esclariment especialitzat que 
conté. Crec que és una molt bona aportació. Ens veiem aviat. Una abraçada,
Xavier
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

----- Original Message ----- 
From: <aferretamoviments.net>
To: <energiadecreixentamoviments.net>
Sent: Saturday, December 06, 2008 8:36 PM
Subject: [energiadecreixent] Què ha de decréixer?

QUÈ HA DE DECRÉIXER?



(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 5 de desembre de 2008)



Una volta s'ha acceptat que no podem créixer econòmicament d'una manera 
indefinida, perquè els recursos del planeta són finits i esdevenen escassos, 
i per l'excés de deixalles, que hem de parar la producció i el consum, i que 
més aviat hem de tendir a decréixer, es planteja què és el que ha de 
decréixer, quins sectors de l'economia. Perquè, per exemple, la sanitat o l'ensenyament 
no han de decréixer pas, sinó al contrari.



Per veure quins sectors han de decréixer cal fixar-se en quins són els més 
afectats per les dues raons exposades: ús important de recursos materials, 
sobretot no renovables, i emissió de deixalles. Així el primer sector que 
hem de fer disminuir és el transport, gran consumidor d'energia. Tot aquest 
anar amunt i avall de persones i mercaderies... Aquesta estratègia de 
produir un bé en un país, muntar-lo en un altre i distribuir-lo en un altre, 
no pot ser. Menys transport i més en mitjans col·lectius. Més consum local. 
Lògicament el segons sector afectat és el de la producció de vehicles. Un 
altre sector que ha de decréixer és la construcció (més enllà d'habitatge de 
protecció oficial o d'infraestructures necessàries), perquè abusa de l'espai. 
La ramaderia també, perquè ocupa el terreny necessari per a l'agricultura. I 
la producció de fusta (mobles, etc.) i de paper, perquè, més enllà d'un 
volum determinat, esgoten els arbres. (Encara el paper es pot reciclar, la 
fusta no). Naturalment, ja no cal dir que el que més ha de decréixer, fins a 
desaparèixer, és la producció d'armes.



En canvi, hi ha coses, com la producció d'objectes de vidre, que poden 
continuar, perquè el vidre es recicla. I la producció tèxtil, des del punt 
de vista dels recursos, pot mantenir-se, perquè usa recursos renovables 
(llana, cotó, seda...) Una altra cosa és el caràcter fetitxista de la peça 
de roba últim model, que, suposadament, t'ha de fer ser «tu» i fer-te feliç. 
Aquí hi ha un consumisme excessiu, però no pels recursos, sinó per una 
qüestió de valors.



ANTONI FERRET. Barcelona